dimecres, 14 de desembre del 2022

Aço es memorial e kalendari des les cosas fetes e passades

XVII.


Aço
es memorial e kalendari des les cosas fetes e passades.
(Vid. pág. 298)


Ex cod. ms. sec. XV in monasterio S. Salvat. Bredensis.


Aço
es volum o libre de remembrança sots saguint en lo present libre
appelat Severi, lo qual es stat scrit per man mia de mi Johan Buada
prevera e rector de Sent Iscle de Coltort en lo die e any en la fin
de aquest contengut: e perque sia memoria del temps passat sots
kalendari e compte de temps passat, he aximpli de aquels
homens
e gens (gents sin t) qui vindran apres de mi. De que
primerament suplich a nostre Senyor... Car axi con lo sol
e le luna puge e devala per lo corrent del cel, axi passa le
natura del mont en es (les o ses o ces o çes) coses
mondenals; axi com fa lo sercle que tos temps rode... E
per amor daço jo dit Johan Buada qui fui fill natural den Anthoni
Buada e de madona Margaride, muler (muller) de aquel (aquell), ja
defunta de le parroquia de Sent Steva Caluy del vescomptat
(vescomtat, de comte, comite; compte, de computo)
de Bas, del
bisbat de Gerona, qui cresch (crech, crec; creo) que de ells nasqui
en lany apres la nativitat de nostre Senyor Jhu. Xpst. mille
quatracents e vint e tres, he ara sum de adat de L.
anys; perque vul scriura lo present libra, lo qual sia dit libra de
remembrança del temps de le mia vide de les cosas que he uydes
dir que son stades per temps en aquestes terres, majorment de
Cathaluya, ni he vistes jo en mon temps... etc.
Finita praefatione
incipit cronicon ad anno 1348, ea exprimens quae auctor auditu ab
aliis perceperat, quae missa facimus, quia et comunia et a multis
tradita sunt. Ab anno autem 1423, quo ipse natus usque ad ann. 1486,
plurima haud spernenda complectitur, quae excerpere placuit,
utilioresque lectori sisteres.


En
lany MCCCCXXIII jo dit Johan Buada nasqui en aquest mon.


Item
en lany MCCCCXXVII comenza lo gran terratremol en aquesta terra, car
totes les sgleyes e edificis enderroza. (enderrocá:
derruyó) E comensa en le vila e parroquia de Amer: e tira la via de
Hostoles, e de Bas, e de Olot, Castelfolit, e Camprodon. E ladons se
obriren moltes boces en la parroquia de Loret, qui es sobre lo pont
de Angles, ó de Amer.


Item
en lo jorn de Sta. Maria Canalera del any MCCCCXXVIII en hora del sol
axit feu ten secudides de terra tremol, en aquesta montanya;
car ladons senderroza le vila de Olot e de Castelfolit, he y
mori
molte gent: e la vila de Camprodon, en lequal semes (la qual
se mes) foch... He (e : et : y) en aquela jornada matexa se feu un
gran trench de le terra per les montanyes de Bas, e de Hostoles en la
part de ponent, qui tenia de larch en torn VII leugas, car la
part de sol yxent se baxa molt... En aquel any hic passa un
frara de framenors de qui deyen Fra Matheu, qui faya de
molts grans sermons, e molte gent lo seguia per uyr le sua
predicacio, de que se faeren cobles, qui deyen axi en lo comensamet
(comensament): Tots fassam per amor de Deu, lo que mana Fra Matheu
etc. Es ver que ja ne havia passat un altre preycador molt gran
sermonador, qui anave vestit de burel, lo cual se deya mestre
Vicens Farrer, qui predica moltes coses que serien, les quals
per avant se son seguides per obre. Lo qual dit mestre Vicens mori en
Bretania, e es stat canonizat per sant hom: lo qual hic passa
en lany de MCCCCLV. (1455)


Hic
addit auctor multa de se ipso, quae nihili sunt.


En
lany MCCCCXLVIII foren los perdons de San Pere de Rodes.


Item
en lany MCCCCL fon posat per lo Rey Alfonso qui stave en lo
realme de Napols
tay (tallia) (tall) de LI sou (sous) per
foch sobre los pagesos de Cathaluya appellats pagesos de
rasa mensa
(remença).


Item
en lany MCCCCLI fon donat un subsidi per lo Papa ha al Rey
Alfonso
de cent vuytanta e quatre milia liures de monede sobre lo
clero de le provincia de Terragona: pagasen VIIII din.s per liures.


Item
a XV de janer any MCCCCLIIII fon cridade le moneda a Gerona a XVI
diners lo rayal dargent; ha XIII sot. e III din. lo flori
dor
: ha XVIII sot. lescut.


......


Item
a XXVII de març any MCCCCLVII mori en la ciutad de Gerona
misser Bnrt. de Pau bisba de Gerona: fon tengut
per VII jorns mort manifestament ans que no fon soterrat (ahora vas y
lo pruebas a 27 de junio o julio): del qual fon feta molt solempna
sepultura en le Seu de Gerona ab molt gran lumenaria.


Item
en lo mes de febrer e de març del any MCCCCLXI fon fete gran rumor e
discordia entre lo principat de Cathaluya e lo Rey Johan Rey
de Arago perque se retench per pres son fil Karles primogenit de
Navarra
, e princep de Cathaluya: lo qual pres en le
ciutat de Leyde
ont Barcelona lo avie tremes de Barcelona en fora
per nagosis que Barcelona menejave ab lo Rey. E lo
Rey
menassen lo dit son fil pres de Leyde en fora le via d'
Arago, e la dons Barccelona feu gran
 armade
de gent en contra lo Rey, de que son capita
lo Compta de Modicha
e de
Cappra e aquele gent darmes anaren rigorosament
darrera lo Rey, ha al qual deyen que Mossen
Garau de Servayo
havia dats
deximens en le ciutat de Leyde per lo dit
principat de Cathaluya.
E tant que lo Seyor Rey los
saqui
lo dit Karles son fill: e axi ab aquel stol
fon tornat en Barcelona ab gran vigor.

(N. E. Ver los tomos de
Bofarull sobre la guerra de Cataluña contra Juan II para contrastar
datos y formas de escribir.
Salió de Morella, acompañado de la
Reina. No sé si hizo falta stol, estol, para ir a pie desde Morella,
reino de Valencia, hasta Barcelona, pasando por el reino de Aragón.
Hubieran podido bajar hasta Vinaroz, p. ej, o algún puerto y
embarcar, pero en esos años se decidió ir por tierra; la ruta está
en los textos)
E lo Rey tira le via d' Arago. E fo anabit per
Seyor de Cathaluya per spay que li donaren de XIIII. anys. E
tingueren per princep e gobernador general de Cathaluya lo dit
Karles. (N. E. Ya era príncipe y gobernador de Cataluña, como
primogénito del rey de Aragón).


Item
en lo mes de setembre del dit any LXI lo dit Princep mori en le
ciutat de Barcelona: fon en opinion de molta gent que fo matzinat.
(matzina : medicina, poción: envenenado. Cosa no muy extraña en
esos tiempos. En Cataluña, p. ej. Fernando I de Aragón quizás se
salvó alguna vez, pero “se curó” en Igualada).
He apres que
fou mort, fon donat entenent a molta gent per los Barchalonins
que faya molts miracles de gorir (todo junto, degorir, guarir, sanar)
diverses malenties (malalties). He ana molte gent de asent per gorir
de malenties que havien. E aqueste fama dura en torn de I any. E
puys fo no res
; car les gents qui malantes hi anaven, malantes
sen tornaven
, si dons nos morien.
(N. E. JA JA JA !! Los deputats del general de Cathalunya eran tremendos, igual que
algunos diputados de ahora de la Generalitat.)


Item
en lo mes de nohembre de aquel any LXI le Regina Johanna ab
son fill Farrando (futuro Fernando II de Aragón, el católico)
de adat X en XII anys entra en la ciutat de Barcelona ha
requesta del consel de Barcelona: e juraren per primogenit (N. E.
Después de muerto el primogénito, el segundo es jurado como primo
genito) é princep lo dit Farrando sub certs pactes (ver las
capitulaciones de Juan II con los deputats de Barchinona) que se
agues a nodrir e star en Barcelona; pero que lo para lo Rey Johan
noy pogues entrar sino cum a persona privade, e no pas
cum ha Rey, si dons request non era per lo
Principat
. E cum vench lany sequent de LXII stant le Regina ab
son fill dins Barcelona son fet gran moyment de pobles en lo
Principat en contre las ciutats, e vilas, e gentilesa;
car lo poble demanave que lo Rey tornas a regir e star dreturalment
en lo dit Principat, e le mes part de les ciutats, e viles, e
gentilesa pretenie que no entras, ans stigues exiliat.


Et
en aquel temps se leva en cap lo compte de Pullas (lo comte de
Pallars, Pallás) en defensar que lo Rey no entras en lo Principat de
Cathaluya. E per lo consemblant se leva en cap dels pobles un ximple
gentil homa
apellat Francesch de Verntelat, (Verntellat,
Verntallat en otros textos) natural de le parroquia de sent Privat
de Bas
, home qui vivia de son lourar (llaurar; laborare) e
cavar cum ha hun sotil pages. He aquest com a gentil homa dona
deximens a tots los gentils homes de Cathaluya qui volguesen
contrestar que lo Rey de Arago no entras en Cathaluya cum ha Rey e
Seyor. He aquest dit Francesch de Verntelat fon elegit per capitan
general dels pobles menuts, so es, de pagesos.


Multa
dehinc gesta, devastationes populorum, armorumque


facinora
enumerat, quorum potiora historiis nota sunt cetera parum prosunt.
Porro narrata Ferdinandi primogeniti Aragonum Victoria, quod de Petro
Portugalliae pretenso rege iuxta vilam Calaf anno MCCCCLXV (1465)
reportavit, haec statim subdit:


E
ladons hic entra la monede dels pacifichs de or, qui valen per peça
XX sous, le qual monede se corre molt."


Item
en lany de LXVII se comensa de obrar lo castel de Hortoles,
mala obs de le val de Hostoles e de molts altres lochs, qui apres ne
foren destruyts. Del qual castel de Hostoles fo capitan lo dit
Francesch de Verntelat, qui a temps se feu dir Bescompta de
Hostoles, e feu habitacio en dit Castel. E feu moltes contrarietats
contra lo regiment ordinari de Batla Reyal (bájulo, batlle, baile
real), e de corsols (cónsules, consols) de dite val.
(N.
E. Es muy interesante leer a un “escribiente” de esa época,
“prevera e rector de Sent Iscle de Coltort”, porque ofrece
variantes que una lengua occitana más normalizada, o sea, un
dialecto catalán “normativitzat”, no nos permitiría estudiar.)


Item
en lany LXVIII... faeren molte monede manude, so es, dines menuts, en
la ciutat de Gerona, los quals dines appellaven Rochabertins: e puys
foren abetuts que no valgueren res perque era falsa moneda.

Narrata
deinde crudeli strage, dilapidatione bonorum, aliisque demnis que
Galli et Vascone sub pacis et amicitiae colore
 Catalanis
inflixerunt., anno, 1460, cit:


La
doncs digueren los catelans que fos fete memoria per los qui
vindrien en aquest mont: que jamay pus Cathaluya no
fias, ab pacte ni sens pacte de sagurança de França ni de
Gascuya; car mes valrie mori ha Cathaluya, que no star
sots mesa ha França ni Guescuya.” (Gascogne, Gascuña,
Gascunya : Vasconia)


Item
en lo any MCCCCLXXVI (1476) foren donats perdons a pena e colpa per
lo Papa ha a la verge Maria de Monserrat qui duraren un
any, penedits, confessats e satisfets. E tenien una caxa en le qual
metier (metien) le monede, de que deyen caxa del jubileu. E
tot hom havie a metre en dite caxa avans que nos podien absolre certa
cantitat segons le condicio de les persones: si ere Rey hi havie a
metre XXV. reyals de argent; e de le menor condicio de gens
hi havien a metre I rayal de argent. He encara hi
metier (metien) en dite caxa les satisfaccions de dans donat
(donats; o dan donat), que convertien en monede. He molts qui noy
podien anar a Monserrat, he avien comissio ab dines, e
faciense absolra en lurs cases. He molts qui
eren stats en morts de Preveres, fahienlos portar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris de robots o de malparits i malparides catalanistes s´esBURRaran.
No us mateu, agafeu un llibre.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...