XIX.
L' autr' ier fuy en paradis,
Per qu' ieu suy guays e joyos,
Quar tan mi fo amoros
Dieus, a cui tot obezis,
Terra, mars, vals e montanha;
E m dis Morgue, quan venguis,
Ni cum estay Montaudos,
Lai on as maior companha?
Senher, estat ai aclis
En claustra un an o dos,
Per qu' ai perdut los baros;
Sol quar vos am e us servis,
Me fan lor amor estranha.
En Randos, cuy es Paris,
No fo anc fals ni ginhos;
E crey que mos cors elh planha.
Monge, ges ieu no t grazis,
S' estas en claustr' a rescos,
Ni vols guerras ni tensos
Ni pelei' ab tos vezis,
Per que 'l bailia t remanha;
Ans am ieu lo chant e 'l ris;
E 'l segles en es plus pros,
E Montaudos y guazanha.
Senher, ieu tem que falhis,
Si fas coblas ni cansos;
Qu' om pert vostr' amor e vos
Qui, son escien, mentis;
Per que m part de la barguanha:
Pel segle, que no m n' ahis,
M' en torney a las leysos,
E 'n laissey l' anar d' Espanha.
Monge, be mal o fezis,
Quar tost non aniest coitos
Al rey cuy es Salaros,
Que tant era tos amis;
Per que lau que t' o afranha.
Ha! quans bos marcx d' esterlis
Aura perdutz els tieus dos,
Qu' el te levet de la fanha.
Senher, ieu l' agra ben vis,
Si per mal de vos no fos,
Quar anc sofris sas preizos;
Mas la naus dels Sarrazis
No us membra ges cossi s banha;
Quar, si dins Acre s culhis,
Pro i agr' enquer Turcx fellos;
Folhs es qui us sec en mesclanha.
Le Moine de Montaudon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris de robots o de malparits i malparides catalanistes s´esBURRaran.
No us mateu, agafeu un llibre.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.