Espero que cap analfabeto digue mes tonteríes.

Espero que cap analfabeto digue mes tonteríes.
 

Tamé se troben analfabetos en títul universitari. 

Los fascistes, no feixistes, mes famosos eren sossialistes,
com Mussolini y Hitler.

despistat

 Soc tan despistat que no sé si hay perdut lo gos o m'hay trobat una correcha.

Rossello Arrom, el catalán es un dialecto.

rosselloarrom wordpress el-catalan-es-un-dialecto

La construcción nacional catalana se levanta sobre mentiras y uno de los pilares sobre el que se edifica esta gran farsa es la lengua. El catalán es un invento reciente del siglo XX a través del cual los pancatalanistas han adornado sus reivindicaciones, victimismo e historia inventada.

¿Cuatro barras?

A imagen y semejanza del nacionalismo alemán, el catalanismo tiene vocación colonial. Descartada la base racial, el único instrumento que le permite expandirse en su imaginado lebensraum es el idioma. El único problema es que nunca existió esa lengua por lo que para legitimar las aspiraciones pancatalanistas fue necesario construirla con los retazos de un idioma de frontera nacido en el Imperio Carolingio, el lemosín. En la misma fundación de España, en la Marca Hispánica, la lengua lemosina descendió con la reconquista por todo el levante español y se fundió con el habla de cada lugar alumbrando diferentes dialectos.

Una lengua no codificada y fragmentada en variantes que arraigaron en territorios dispares e incluso aislados como en el archipiélago balear hasta la autodesignada reinaixença. Incluso entonces, el fundador del Institut d’Estudis Catalans presidía la Diputación provincial de Barcelona desde la que se creó esta institución (18 de junio de 1907) que se convertiría con el tiempo, y por Real Decreto, en la autoridad única sobre el catalán en “todos los lugares de lengua y cultura catalanas” (sic). Antes de que se iniciara este proceso en 1833, Buenaventura Carlos Aribau, uno de los impulsores de la Reinaxença, escribía en su Oda a la Pàtria  que “en llemosí sonà lo meu primer vagit”.

Del proceso de normativización de la lengua se expulsó a todos aquellos que no compartían la visión catalanista y el mallorquín Antonio María Alcover tuvo que publicar por su cuenta el Diccionari català-valencià-balear. No tenían cabida en el catalanocentrismo que terminaría imponiéndose con la Gramática (1918) y el Diccionario (1932) inventados por el ingeniero industrial Pompeyo Fabra. La gran obra de un planificador barcelonés con la que se ha cometido un verdadero genocidio cultural que los valencianos han conseguido limitar gracias a la creación de una autoridad lingüística alternativa a la implantada desde Barcelona.

En Mallorca, el artículo salado ya solo se conserva en el habla popular de la gente. Desde las organizaciones pancatalanistas regadas con dinero público (balear y catalán) se ha perseguido su uso. La Universidad de las Islas Baleares ha actuado como cómplice necesario para barnizar de cientifismo este acoso cultural dictando que, salvo en situaciones “marcadamente informales”, se utilizará el artículo “literario” o “estándar”. Eso mismo nos obligaban a aprender en las escuelas, e incluso para conseguir el título de catalán exigido para optar a la mayoría de puestos de funcionario el artículo salado se tacha como “incorrecto” en los exámenes. La propia página web de lo que antes se conocía como “Junta Avaluadora del Català” deriva a recursos lingüísticos que dependen directamente del gobierno catalán. Una invasión de terciopelo que ha uniformizado todos los dialectos del lemosín para asimilarlo a la variante catalana tildando a todas las demás de “vulgares”.

Los pancatalanistas han “normalizado” también los topónimos procurando borrar todo rastro del artículo salado que cuestiona la unidad de la lengua impuesta desde el siglo XIX por el Instituto de Estudios Catalanes. El rodillo pancatalanista no ha respetado ni las calles del casco antiguo de Palma de Mallorca aunque todavía pueden encontrarse  rastros de la lengua de nuestros abuelos.

La “Costa de sa pols” es una de esas calles en las que la antigua placa con el artículo salado ha sobrevivido. Muchas placas de las calles con su nombre en mallorquín que sobrevivieron al franquismo no han conseguido resistir al pancatalanismo “democrático”.

El catalán es un dialecto, Ausias March era valenciano y, Raimundo Lulio, mallorquín. Los catalanes pueden seguir hablando en su dialecto que los mallorquines seguiremos hablando el nuestro, como ya escribió Mossén Alcover “que no s’escandalisin els nostres mallorquins catalanistes de que diga aquí llengo i no llengua” porque en Mallorca hemos sido aragoneses, independientes o españoles pero nunca, nunca, catalanes. Hemos soportado muchos años de neocolonialismo pancatalanista y ya es hora de que volvamos a escribir en mallorquín en lugar de usar el dialecto de Barcelona.

Capitol LXXV. Com sant Bernat demana los VII dons del Sant Spirit.

Capitol LXXV. Com sant Bernat demana los VII dons del Sant Spirit. 

Clement e piados pare preguamte per lo unigenit fill teu Jhesu-Crist Deu e hom crucificat e glorificat que dels teus tresors trametes en noslesperit de la sua gracia ab los seus VII donslo qual ha reposat sobre ell en tota la sua bellesa ço es lesperit de saviesa per lo qual testem los fruyts dolços qui proceexen del fruyt benaventurat de vida. Trametnos lo do del enteniment ab lo qual sia illuminat lo consell de la nostra pensa trametsnos lo do de consell per tal que anant per lo cami de aquest mon seguischam les petiades virtuoses per les çendesdretes e segures trametnos lo do de fortalesa ab lo qual puscham aterrar les forçes dels nostres enemichs trametnos lo do de sciencia ab lo qual siam recomplits de les resplendors de la sagrada doctrina per fer difarencia entre be o mal trametnos lo do de pietat ab lo qual nos vistam les entramenes de misericordia trametnos lo do de temor ab lo qual lunyantnos de tot mal siam reposats en lo reverencial pes de la tua eternal magestat. Tu Senyor nostre Jhesu-Crist has volgut que nos demanassem les demunt dites coses sagrades tues en nostra oracio las quals coses demanam esser obtengudes per la tua santa creu a laor e gloria del teu nom sobresant al qual ensemps ab lo pare e alSant Spirit sia honor gloria laor de gracies belleaimperi per secula seculorum Amen.

Aci es acabat lo libre quel glorios sant Bernat trames a la sua germana.
Deo gracias. Amen.

Finito libro sit laus et gloria Christo.
Amen.

RUBRIQUES DE TOT LOPRESENT LIBRE. (índice, se omite porque no coinciden las páginas con este formato, html o doc).

Capitol LXXIIII (LXXIV). De una oracio que fa sant Bernat a Deu posant intercessora la sua cara sor.

Capitol LXXIIII (LXXIV). De una oracio que fa sant Bernat a Deu posant intercessora la sua cara sor. 

Prechte cara sor en Jhesu-Crist molt amada que not vinguen en greu les coses quet vul dir ab ardent devocio car sapies que molt te am en Jhesu-Crist. E per ço yot mostre la mia consciencia mas com yo manifest a tu los meus peccats temme que no ensutzescha les tues orelles. Prechte sor mia en Jhesu-Crist molt amada que ab ta oracio impetres ab Deu venia de mon peccat e perdo a mi indigne peccador. Yo miserable peccador de la mia infantesa ança he insutzida la mia vida tostemps he aiustats mals a mals tostemps he cumulats peccats a peccats null temps he cessat de peccar no he fet lo be que debia fer yo miserable no sondigne de veure la altesa del cel per la granesa de la mia iniquitat com yo he provocada la ira de Deu tot poderos contra mi e devant la sua presencia he cogitats molts mals innumerables. Dit he e mal he fet de la mia infantesa ença en la mia puericia he peccat e en la infantesa e en la juventut e ço que es pus greu cosa e pus perillosa he peccat en la mia vellesa. Yo mesqui son cayguten lo fanch de iniquitat yo malmirent soncaygut en lo abis dels peccats yo culpable son caygut en lo pou de malvestat yo malestruch son caygut en la pregonesa dels mals yo miserable sondevallat en la sutzura dels vicis. Ay mesqui ay malestruch caygut son e per ma virtut nom pusch levar. Prechte donchs sor amable quem sosleves ab la aiudade la tua santa oracio prestem la ma de la tuaoracio e traume de la pregonesa dels vicis estenme la ma de la tua aiuda e desliurem de la cova de iniquitat. Sor cara yo son cert que si tu serves aço que has promes a Jhesu-Crist quet sera donada corona en lo goig eternal e a mi peccador sera donada venia en aquesta vida. Si tu ab devota pensa compleixs les coses que has votades a Jhesu-Crist tu obtindras venia a mi indigne e tu seras ab les santes vergens en lo talem celestial ab goig perpetual. Honesta verge yo son cert e no dupte pas en res que la tua virginal oracio pora obtenir venia a mi peccador indigne. Sor amable si tu perseveres en lo servir de Deu axi com has promes aconseguiras venia a mi indigne e tu alegrar tas perpetualment entre los cors de les santes vergens. Honesta verge prechte que ab pensa esvellada oges aço que yot dich tu est sor mia molt devota en Jhesu-Crist per preguaries de la qual no dupte que yo no sia deneiat de les legees de mos peccats. Si tu amable sor est verge plasent a Deu e si tu dorms ab Jhesu-Crist espos teu en lo talem cast e pur obtendras tot quant demanaras per la mia salut si tu sor abraçes Jhesu-Crist ab casts abraçaments sens tot dupte tu poras obtenir a mi peccador venia e misericordia si tu ab virginal odor te conjunys als abraçaments de Jhesu-Crist obtendras a mi indigne venia de mos peccats si ames sobre totes coses Jhesu-Crist espos teu e reposes en la sua molt dolça amor poras aconseguir a mi absolucio de mos peccats. Se de cert que Jhesu-Crist espos teu not lexara trista nit dira de no ans te donara tot quant li demanaras quit ha acompayada a la sua passio. Molt te ama aquell qui ab la sua preciosa sanch ta reemuda. Adonchs sor mia lo teu amat Jhesu-Crist sera a tu remissio de mos peccats e jo he esperanse de remissio si tu cara sor la qual am yo molt entres ab Jhesu-Crist en les noçes en lo talem celestial. Tu sor molt amable seras solas meu en lo die del temoros e estret juhi en lo qual he a retre raho de les culpes e negligencies mies. Prech Deu quel merit de la tua santa virginitat diminuescha la pena de la mia iniquitat Amen.

Capitol LXXIII. De una amonestacio feta per sant Bernat a sa germana.

Capitol LXXIII. De una amonestacio feta per sant Bernat a sa germana. 

Molt cara sor ja per la gracia divinal endreçe al port la nau de la mia doctrina empero altre veguadaretorn a tu dient en ma amonestacio tum preguistque yot scrivis paraules de santa amonestacio e yoposat que nou hage fet axi com devia empero ab la gracia divinal segons mon petit poder he collidesauctoritats e sentencies dels dits dels sants pares per ta amonestacio les quals he presentades a la tua amor e caritat en aquest libre. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada ja veus com has amonestacions de bona vida.
Consell tes donat e norma de ben viure. No es ja alguna ignorancia quet escus de peccat ja no ignores que vol dir bona vida no est ignorant de ben viure ja no poras dir yo he peccat per ignorancia. La raho de aço es car ja tens declarada la ley la qual deus seguir jat son mostrats los manaments de ben viure ja tes demostrat com te deus conservar en la casa de Deu ja tes manifestat quina deus esser ja has conoxença dels manaments divinals ja sabs que vol dir viure dretament. Guardet donchs que de qui avant no ofenes Deu guardet que no menyspreus de qui avant lo be que sabs no mesyspreus ab mala vida lo be que ligs. Si tu vivint mal menyspreses lo be que hauras ligit molt seras culpable en la presencia de Deu. La raho es aquesta car mes val no conexer la carrera de salut que tornar atras apres que hom la coneguda. Adonchs pus que has resebut lo do de saber retelo en la tua pensa e complex per obre ço que has apres per doctrina. Sor amable altre veguada e altre te man e amonest que ab sobiran estudi conserves los manaments de aquest libre Amen.

Capitol LXXII. Del juhi de nostre Senyor Deu.

Capitol LXXII. Del juhi de nostre Senyor Deu.

Dos juhis divinals son la un en lo qual son jutiats los homens en la present vida altre es en lo qual seran jutiats en la vida esdevenidora. Alguns son jutiats ab malaltie pobretats e diverses tribulacions del present segle per tal que no sien jutiats en lo esdevenidor. E per ço la pena temporal aprofita a alguns a lur purguacio altres son als quals comença ja açi la lur dampnacio e que esperen en laltre mon total destruccio. Alguns son jutiats en lo present segle per tribulacions altres seran jutiats per foch en lo die de la derrera exeminacio la justicia del just sera segura e per ço parlant Job a nostre Senyor Deu diu Deu mata e destroex lom ignoscent e lom peccador car com la ignoscencia del hom es ben examinada acomparada es a la ignoscenciadivinal no es res. Es destrohit lo peccador per nostre Senyor Deu com ab la agudesa del seu juhi la iniquitat del peccador es examinada e eternalment dampnada. En lo derrer juhi segons les diversitats de les obres apparexera Jhesu-Crist als elets benigne als reprovats terrible. E lo die del juhi haura cascu lo jutge segons la consciencia que haura hauda car Jhesu-Crist stant en son repos apparexera terrible a tots aquells los quals acusa la lur mala consciencia. Sor molt cara oges sant Isidre dient no es hom qui sia sens peccat no es qui puscha esser segur del juhi divinal com de les paraules ocioses se hage a retre raho. Aylassos nosaltres mesquins de peccadors aylassos indignes que direm en aquell juhi qui no solament peccam tots jorns en ocioses paraules ans encara peccam per fer males obres et per null temps cessam de fer mal. Si en lo juhi del Senyor tot poderos lo just envides sera segur que sera de nosaltres caytius peccadors. Si en la examinacio del jutge estret e rigoros la justicia del just envides sera segura que farem nos mesquins en aquell die qui continuament multipliccam peccats a peccats si en lo die del juhi lo just envides se salvara hon aparexerem nos en aquell die qui havem fets innumerables mals. No es hom qui en aquell die puscha esser sens temor ço es com se mouran los cels la terra e tots los elements se dissolran per sobres de calor. De aquest die es dit que sera die de ira e de tribulacio die de miseria e de venjançe die de nuvol e de escuredat die de trompa e de gran crit. En aquell die sera tribulat lom fort e rigoros. Poriesme tu dir cara sor - o car frare que direm en aquell die com vindra aquell jutge ten estret car per ço com tu mas feta memoria del seu aveniment ma feta plorar. Tu recitant aquell terrible die del juhi mas provocada a lagremes forçadament - Sor en Jhesu-Crist molt amada be has fet si has plorat per la temor del jutge estret e rigoros perque sapies quens es obs que abans que apparegua lo die del juhi nos presentem devant la faç del jutge per confessio posant nostres lagremes devant la sua presencia. En aquesta vida ha temps acceptable e dies de salut e per tal diu la santa Escriptura cercats lo Senyor mentres pot trobar invocaulo mentre es prop. En aquesta vida es prop lo jutge e no es vist en la vida esdevenidora sera vist mas sera luny. Adonchs sor cara necessari nos es que cerquem Deu aci ab tota nostra pensa e ab tot nostre cor en aquesta present vida sil volem trobar en la vida esdevenidora. Si en aquesta vida lo cercam ab tota devocio lunyantnos de males obres en lo die del juhi aconseguirem delmisericordia car benigne es e molt misericordios. Car dell es scrit suau es lo Senyor a tots e la sua misericordia es sobre totes les sues obres. Adonchs sor molt care supplichquem aquell terrible e molt just jutge ab lagremes e ab tota devocio que en lo die del juhi nons reta segons nostres miseries mes quens mostre ses misericordies en guisa que nons lex hoir ab losreprovats aquella terrible sentencia qui diu axi anatsvoshenmalvats e malahits del meu pare al foch eternal ans ab los seus elets nos façe hoyr venitsbeneyts del meu pare reebets lo regne quius sta apparellat del començament del mon ençaAmen.

Capitol LXXl. De la mort.

Capitol LXXl. De la mort. 

Sor amable prechte que oges les paraules dun savi qui diu o mort e com es amargua la tua memoria al hom rich qui reposa ab gran confiançe en les sues riqueses o bens temporals. Item o mort e com es bo lo teu juhi al hom pobre qui es frayturos en riqueses o mort e com es dolça als miserables e com es suau als qui viuen en amargor de vida o e com es plasent e alegre als trists e als plorosos. La mort posa fi a tots mals en la present vida e done terme als mals en aquest segle e toll tota fretura e tota miseria. La mort posa terme a totes les tribulacions en aquest mon. Aylas e com ve tart la mort als mesquinsqui la esperen. Adonchs sor molt cara mes val be morir que mal viure mes val no esser que en miseria perpetual esser. Poriesme tu dir sr cara – prechte frare meu quem digues si devem plorar los morts ni fer plant per los amichs morts. - Sor amable a la dita questio respon un sant dient jatsia que la pietat man plorar per los feels difunts empero la fe veda que per res no plorem. No devem plorar per los feels ans devem retre gracies a Deu quils ha vulguts deliurar de la miseria del mon present los quals segons nostre fe ha fets passar als lochs de lum e de pau. No devem plorar los feels defunts car no duptam que no sien anats al repos eternal. Honesta verge oges aço que yot dich aquells homens deuen esser plorats en la mort los quals pren lo diable a gran vergonya lur no pas aquells los quals reeben los angels ab gran honor. Aquells deuen esser plorats qui son portats per los diables a les penes infernals e no pas aquells qui son portats per los angels als goigs de Paradis. Aquells deuen esser plorats qui apres la mort son per los diables soterrats en linfern e no pas aquells qui per los angels son collocats en lo cel aquells deuen esser plorats qui moren mal no pas aquells qui be fenexen lurs dies aquells deuen esser plorats qui moren soptosament a mala mort e no pas aquells qui ab lur mort preciosa son honrats. Verge esposa de Jhesu-Crist oges quet dich com yo plor los morts qui be moren yo fas dampnatge a mi matex e no aprofita a ells com yo plor los morts no fas profit a ells e dampnifich a mi metex. Aquells donchs que no esperen resurreccio devem plorar lurs morts los quals apres la mort no creen ressucitar. Adonchs sor molt cara nosaltres qui creem quels nostres morts deuen regnar ab Jhesu-Crist no devem per ells plorar sino Deus preguar no devem plorar los morts carnalment mas devem escampar per ells preguaries a Deu quels vulla deliurar de peccats e de tot mal Amen.

Capitol LXX. Del temps breu de la present vida.

Capitol LXX. Del temps breu de la present vida. 

Sor molot cara oges les paraules de Salomo dient tot quant pot fer la tua ma façaho diligentment car no ha sciencia ni saviesa ni obres de virtuts en los inferns hon tu endreçes ta carrera. En la present vida es leguda cosa de fer bones obres car en la vida esdevenidora no si espera de profitar en bones obres ans hi ha retribucio de bones obres. La vida present es breu e allenegosa e per ço diu sant lsidre qui considera la longuesa de la present vida no considerant la longuesa del espay sino la sua breu fi assats pensa profitosament com es breu e miserable. Adonchs sor amada en Jhesu-Crist si tu cerques la vida vertadera sia en la tua intencio aquella vida la qual es vertadera per la qual es christiana e aquesta es la vida eternal e vida vidal. Aquesta vida es mortal e per ço deus morir en la present carn per tal que no muyres a Jhesu-Crist en la anima. Lavors creem que viu cascu si morint segons lo mon viu ab Deu en lo cel en lo qual ha promes de viure. De la trigua de la present vida soste gran enuig lo iust per ço com ve molt tart a la vida desijada. La exida de la present vida es incerta als homens e com no pensa morir la persona se llavors mor soptosament per tal se deu cascu cuytar de esmenar lo mal que ha fet en guisa que no muyre en iniquitats e que no fenescha sa vida en culpa. Aquells qui lo diable ha encesos en vicis e peccats en aquest mon com moren se forçede tirarlos als turments infernals. Posat que lom sia just en la present vida empero com ell nix es mor ha gran temor que no sie digne de pena. La mort dolça e reposada loa la fi dels homens iusts car alli es mostrat esser present la companyia dels angels pus que hixen de aquest cors mortal sens greu pena e vexacio. Jhesu-Crist fill de Deu ab gran honor reeb los seus servents passants de aquesta present vida a la eternal benaventurança e per ço la esposa parle en lo libre dels Cantichs dient lo meu amat es devallat en lo seu ort al prat de flors plen de bones odors.Jhesu-Crist devalla a la Esgleya avisant los iusts ve ab maior gracia a aquells los quals conexen que ab bones obres han trames als proismes odors de bona fama e eximplis de bones virtuts. Aquest reeb son past en los orts lavors com se delite en les virtuts de les animes e cull lyris com los seus elets arranchade la present vida els tramet als goigs de la eternal vida. De aquests aytals diu la santa Scriptura la mort dels sants es preciosa en la presencia de nostre Senyor Deu la tela del drap se destrouexcom los fils se trenquen e la vida del hom passa es despen per tots los dies. Les animes dels elets han gran e sobirana paor en lo die de la lur mort dubitant e ja si volaran a Paradis o si devallaran als inferns. Alguns elets son qui en la lur fi son purgats dels petits e leugers peccats altres son qui en la hora de la mort se rien es alegrensentint ja en lur contemplacio los bens de la eternal vida. Lo Senyor tot poderos ha volgut que ignorem lo die de la mort per tal que com creeguam que tots jorns nos sta fort prop cascu sia ansios de fer bones obres pus que es ten incert de la exida de aquesta present vida. Los diables reeben les animes dels mals homens en lo die de lur mort car gran raho es que aquells sien turmentadors en les penes qui son stats entenedors e consellers en les culpes. Los malignes spirits demanen lurs obres lavors com la anima hixdel cors e lavors repliquen a la anima los mals que li han consellats fer per tal que ab si le sen porten als turments. Lom inich apres la mort sera turmentat e lom iust apresde aquest treball en lo repos eternal sera collocat. Axi com la benaventurança alegre los benaventurats axi devem creure quels peccadors en lurs animes apres de aquesta vida seran en lo foch eternal turmentats. Sor mia en Jhesu-Crist molt amada yo he manifestades aquestes coses a les tues orelles per tal que conegues que molt nos es necessari menyspresar tostemps les coses terrenals e haver tostemps en memoria lo die de la mort. Oges les paraules de sant Jaume apostol dient quina cosa es la nostra vida sino una vapor de fort petite durada. E Salamodiu not gloriegs en lo die seguent car ignores e ja que sera de tu en lo die esdevenidor. Adonchs sor amable ab gran ansia deus viure e ja que sera de tu lo die
esdevenidor. Considera tots jorns lo terme de la tua vida per tal que pusques menyspresar les dolçors de la present vida e aconseguir los bens celestials. En totes les tues obres vulles considerar los derrers dies teus de la mort e null temps no peccaras. Per aquesta raho te amonest sor mia molt cara que notalegres en les vanitats de aquest mon car sens tot dupte a morir has. No poses te esperanse en les coses temporals car no es elmon alguna cosa quet puscha escapar de la mort perque la carn mesquina se alegre en les coses terrenals la qual es apparellada a esser feta vianda de vermens. Honesta sor per çote dites les precedents coses que null temps te oblidelorde de la tua condicio. Membret que çendrees e çendratornaras pols es e pols tornaras car axiho dix lo Senyor tot poderos al primer hom reduexa la tua memoria les paraules que dix Job parlant de si matex yom deg corrompre axi com a podrimer e esser destrohit axi com la vesteduraqui es roseguada per les arnes e per la tinyaposa devant los teus ulls la memoria de la tua mort proposa davant tu lo die de la tua exida lodie de la tua mort tostemps sia en la tuamemoria en guisa que per la sua recordacio esquiusperfetament los vicis els peccats Amen.

Capitol LXIX. De sompnis.

Capitol LXIX. De sompnis.

Molt cara sor escolta aço quet dire. Sovin se esdeve que los demonis qui van de nit nos torben los senys corporals ab diverses visions. A veguades ab manifesta impugnacio baten e cobegen los cossos dels homens. En diverses guises se esdevenen los sompnis. Alguns sompnis venen per sadollament e alguns per flaquesa les quals coses vesem per esperiencia altres sompnis son qui hixen de propia cogitacio car moltes veguades somiam de nit ço que cogitam de die. Molts sompnis se esdevenen per illusio dels spirits diabolicals. Fan testimoni Salamo dient molts han fet errar los sompnis e aquells son stats deçebuts qui posen lur esperançe en ells. Algunes apparicions se fan justament axi com aquelles ques fan per revelacio de Deu axi com se lig en la ley antiguade Josep fill de Jacob qui per lo sompni fonfet senyor de sos germans e axi com se lig en lo Evangeli de Josep espos de la verge Maria qui per lo sompni fon amonestat que fogis ab sa esposa e ablinfant en Egipte. A veguades se fan visions compostes de cogitacio e illusio a veguades abcogitacio e revelacio. De aço parle Daniel qui diu aquell qui revela los secrets mostra a tu les coses esdevenidores e posat que alguns sompnis sien vertaders empero nols devem creure leugerament car hixende diverses ymaginacions e no conexem perfetament de hon venen. Adonchs no devem facilment ni leugera donar fe als sompnis per tal que si lo Satanas se transfigurave en angel de lumno enguanas lom poch cautelos. A veguades enguanen los diables algunes persones qui creen en sompnis ab art axi anguanable per ço com alguns sompnis axi se esdevenen com ells dien. E per ço los diables dien algunes coses veres per ço quels enguanen en moltes mas posat que los sompnis se esdevenguen axi com los diables dien empero nols devem creure car de enguanproceexen segons lo testimoni de la santa Scriptura qui diu sius parlen posat que axi se esdevengua nou creguats. Los sompnis son semblants a las devinacions e aquells qui les observen son dits adevins. Adonchs no devem donar fe als sompnis posat que appareguen vertaders esser. Aquell qui en sompnis e adevinsposa sa esperançeno confia en Deu e semblen aquell qui seguex lo vent e vol pendre la ombra. Devinacions mentides e sompnis enguanables vanes coses son. De cert dich que no devem creure en sompnis per ço que no siam enguanats en ells. Sia nostra esperançe tostemps ferma en Deu e que no haiam cura en sompnis. Dignecosa es que posem nostra esperançe en Deu e que no haiam confiançeen sompnis. Sor cara consellte que la tua pensa no sia en sompnis ni en devinacions fermada anssolament sia segura en Deu tot poderos car si creus en sompnis ni en devinacions tost seras enguanada. En tota la tua vida menyspresa sompnis e adevinse posa la tua esperanse perfetament en la Providencia divinal e hauras prosperitat en la present vida e en la esdevenidora Amen.

Capitol LXVIII. De temptacio.

Capitol LXVIII. De temptacio. 

Molt cara sor oges sant Jaume dient contrastats al diable e fugir vos ha. E sant Jheronim diu no es hom pus fort el monque aquell qui venç lo diable e aquell es lo pus flach qui es vensut e sobratab la sua propia carn. Les segetes del diable deuen esser apaguades ab fret ab velles e ab deiunis. Lo ginyos enemich nostre tostemps cerca com nos pora enguanar e no cura de matar los cossos sino les animes. Axi com lo lop dissipa les ovelles axi lo diable dissipa les animes com destroex e mata lo poble christia. Empero lo diable no tempta los alets sino tant com Deu li permet. Com lo diable tempta los servents de Deu lavors serveix a lur profit car nols enguana ab ses temptacions ans los ret cautelosos. Moltes veguades esdeve que les temptacions que comou lo diable a destruccio dels homens Deu les convertex a profit de lurs animes. No poriem sostenir les temptacions del diable los servents de Deu si la pietat de Deu no temprava e no refrenava la lur iniquitat jatsiaque lo diable tostemps desija temptar los servents de Deu empero sino reeb de Deu poder de temptar no pot complir per obre aço que vol. Hon posat que la volontat del diable tostemps sia injusta empero com Deu ho permet justament li es donat lo poder. Lo diable de part sua injustament vol temptar los servents de Deu mas nols pot temptar sens licencia de Deu. De aço es scrit en lo libre dels Reys hon se litg quelsperit de Deu malvexava a Saul. Axi poriem fer justament questio si era spirit de Deu. Responch que en aquest loch son compreses dues coses ço es la potestat de Deu justa e la volontat del diable injusta car spirit mal era per sa mala volontat e aquest matex era sperit de Deu per ço com havia resebuda de Deu iusta potestat. Lo diable no pot metre los vicis dins la anima per son propi poder be pot ençendre la cobeiançe e no pot ençendre les flames de cobeiançe sino alli hon veu primerament grans delectacions de la cogitacio. E si nosaltres foragitam de nos les delectacions de mala cogitacio tentost sen pertex lo diable confus e envergonyit e porta trencades les armes de la sua temptacio. Lo diable ab semblança de be vol enguanar los servents de Deu fenyentse esser angel de lum mas tanta deu esser la discrecio de les persones santes que puscha jutiar entre mal e be per ço quel diable nons pusca enguanar ab sosfraus. Aquesta es la demanda que feya Josue dient diguesme es nostre o es dels nostres enemichs. E per ço diu lo propheta Jheremias si tu separares la cosa preciosa de la cosa viciosa seras axi com a bocha mia. Le diable es molt terrible als ulls dels homens seglars masals ulls dels servents de Deu es vil e menyspresat. Los infeelstemen lo diable axi com a leo mas aquells quison forts en la fe lo menyspresen axi com si era un petitvermitxol e com lo veen sen rien. Lo diable serp es allenegosa e sino contrasta hom al seu cap ço es a la primera suggestio tot sen entre dins en les entramenesdel cor alleneguus axi dolçament que no es sentit. Los començaments de les temptacions diabolicals son frevols e flaques mas si lom no les esquiva e passen per gran us en custuma a la derreria se enfortexen ten poderosament que abgran dificultat poden esser vençuts. Com lo diable vol enguanar algun hom primerament considera la suanatura e alli aplica sa temptacio hon veu lommes inclinat a peccar. E per tal diu sant Isidre lo diable tempta lom mes en aquella part en la qual lo veu mes enclinar a viçis per alguna humor que crex en ell en guisa que don crexensa a la humor e crexent la humor crescha la temptacio axi com aquell qui porta laygue no la tramet per altre part sino per aquella hon conex que correra millor. Lo diable per tota la vida del hom lo desija temptar mas molt mes en la fi e aço es la paraula que primerament fonanunciada a la serpent com nostre Senyor li dix tu aguaytaras al talo del hom e ellavors aguayta lo diable al talo del hom com se esforça de anguanarlo en la fi de la sua vida car com lodiable no pot lom enguanar en la vida en la fi mettota la sua força per enguanarlo per la qual raho per molt que lom siabo e iust obs li es que en la present vida nostingue james per segur ans li es necessari que ell stant humil tostemps sia cautelos e ansios que no sia enguanat en la sua fi. Adonchs sor molt cara necessari es a nos pregar Deu tot poderos que nons lexesser temptats mes que no porem sostenir car Deu restreny les forçes del diable que nons nogua tant com ell desija. E per ço lo Sant Spirit repren lo diable en lo libre dels Cantichs dient levetvent tramuntanal e vine tu vent del mig jorn e bufa sobre lo meu ort e habundara la fragancia de les suesodors. E que entenem per la tramuntana qui constrenye fa los homens peresosos sino lesperit diabolical qui tempta e posseex tots los reprovats faentperesozos los homens en lur
vida e en lurbona obre. Per lo vent del mig jorn qui es calt es entes lo Sant Sperit lo qual com tocha la pensa dels eletslos desperta de tota peresa els fa ardents e flameiantsen la amor divinal. Donchs leuse lo vent de la tremuntanaço es partescha lo mal sperit de la Esgleya e lunyse de cascuna anima feel en guisa que no tempte mes que no deu e vingue lo mig jorn e bufe en lort de la esposa e habundela fraguancia de les sues odors per tal que sobrevinent Lesperit Sant escampe lo foch de caritat en les penses dels homens e despert la pensa de la son de negligencia e com faça aço Lesperit Sant habunden les bones obres car venint Lesperit Sant aquell qui primerament dormia per peresa se desperta a fer totes bones obres e florex axi com ort e apresde la flor fa fruyts habundosos de gran odor ab los quals sadolla si matex e sos proismesmigensant les bones obres. Poriesme dir tu - o car frare prechte quem dons remey contra les temptacions del diable. - Sor en Jhesu-Crist molt amada un bon remey te dare contre totes les temptacions del diable e contra tots viçis lo qual es aquest que com mes seras temptada lavors hages major recosa oracio. Si donchs les males cogitacions de aquest segle e sutzestorben lo teu cor e com consellen de fer alguna cosa mala foragitalesde la tua anima ab oracions pures o ab velles santes. Sta davant Deu continuament en lo temps de la tua oracio per ço que pus leugerament pusques escapar a la temptacio del diable. Venerable sor prechte que conegues que no solament devem combatre contra les temptacions diabolicals ans encara contra los vicis de la carn. La raho de aço es car la carn cobeia contra lesperit e lesperit contra la carn e per ço devem fer oracio ab tanta perseverançe fins que ab la gracia divinal puscam vençer les suggestions o inclinacions dels desitgs carnals e les temptacions diabolicals. La oracio sovineiada apagua la impugnacio dels vicis oracio continuada trenca les lançes e los darts del diable oracio es la primera virtut contra los esvehiments de les temptacions. Adonchs sor molt cara axi com te ja dit ab oracions pures e ab santes velles porassobrar (superar) les temptacions diabolicals e si per ventura encara sents les batalles carnals si est ferida ab los agullons de la carn si la memoria de la carnalitat fa coçeguelles al teu coratge si la tua carn encara te impugne si la luxuria te tempta si lo delit camal te convida a peccar posa davant tu matexa la memoria de la mort posat davant lo juhi esdevenidor reduex a la tua memoria los turments infernals posat devant les penes eternals posa devant los teus ulls los perpetuals fochs infernals poset denant les orribles penes del infern en guisa que la ardor de la pena apague en tu la ardor de luxuria Amen.

Capitol LXVII. Que la verge no deu desijar veure les ciutats.

Capitol LXVII. Que la verge no deu desijar veure les ciutats. 

Sor molt cara oges en quina forma lo propheta Jheremies plora nostres iniquitats dient o lascom ses escuresit laur e la colormaravellosa de aquell ses mudada e les pedres del sant santuari se son despergides en lo cap de totes les places. Per laur entenem la vida religiosa dels homens la qual era daurada per gloria de virtuts e era escura per leges e sutzesobres. La color merevellosa del aur significa lornamentde les virtuts lo qual per bonos obres primerament era precios e merevellos e ara per los vicis e per les obres mundanals es demudat vil e menyspresat. Verament mudat ses labitmerevellos dels religiosos dels monjos dels canonges e de les santes verges e monges car mes se ornen huy per complaure al poble que a Deu. Verament mudada es la color merevellosa del aur car mes es ornat huy labit dels religiosos per vanagloria e per ço que placien als homens que per complaure per humilitat en la presencia divinal. Certes huy son mudats los abits e vestirs merevellosos dels religiosos car mes se ornenhuy per ço que placien en lo palau del rey que en la presencia del Creador. Seguexse donchs que son despergides les pedres del santuari en lo cap de totes les places. Les pedres del santuari signifiquen les persones religioses que null temps deurien anar vaguabunts fora lo monestir ans deurien tostemps star contemplant devant los ulls divinals en un loch secret del monestir. Mas huy son despergides aquestes pedres del santuari en lo cap de totes les places car com los religiosos van vaguabunts fora lo monestir per les coses vanes e mundanals lavors les pedres del santuari son despergides en lo cap de totes les places. Com les persones religioses amen mes habitar en lo palau del rey que dins la clausura del monestir lavors son despergides les pedres del santuari car mes desigenhoyr les paraules superflues dels richs homens que los manaments de les santes Scriptures. Lavors son dispergides en lo cap de totes les places les pedres dels santuaris com mes se alegren en los convits e parlaments dels richs homens que en la pobretat e abstinencia del frares religiosos. Mes deuen amar los servents de Deu los legums dins lo monestir que no habundosos convits en lo segle. Los homens religiosos mes se deuen alegrar de la taula pobre dels frares que de la taula richa e grassa delreys. La raho es aquesta car segons que diu sant Agusti mes val un poch freytureiar que massa en riqueses habundar.Mes val sostenir pobretat en lo monestir per amor de Deu que haver moltes riqueses en lo segle. Necessari es donchs al religios qui desija esset salvat que menyspreu lo mon e ques tanch dins la claustra del monestir. La persona religiosa deu fugir a la congregacio dels homens seglars e requerir e cercar la compayia dels servents de Deu. Los homens religiosos mes deuen amar la claustra quel palau reyal. Donchs sor cara oges que dich escolta aço quet consell mes te val seure en la claustra que circuir les ciutats mes te val reposar dins les portes del monestir que aparexer en la presencia del poble mes vulles amar star en lo monestir que veure les ciutats. Sit enclous dins lo monestir seras amada per Jhesu-Crist la qual cosa dona entenent lespos com diu en lo libre dels Cantichs la mia sor es un ort tancat e font sagellada. Cascuna anima santa es entesa esser ort tancat car mentre nodrex les virtuts engendra flos e recomplexsede virtuts e conserva los fruyts que ha engendrats. Ort clos e tancat es dita la santa anima lavors com per amor de la vida eternal se lunya del brogit dd present mon com fuig que no sia vista per los homens com los bens que fa amagua de la laor dels homens com per amor de Deu se tancha per ço que no sia vista per los homens com menyspresa les humanals laors e com ab bona intencio se enclou per tal quel enemich antich lo diable no puscha trenchar lo mur per tolrelos bens que posseex dins si. La santa persona religiosa es dita font sagellada car com ella cogitacontinuadament les coses celestials com la santa Scriptura aiustacontinuadament en la sua memoria no cessa la santa pensa engendrar en si aygues de vida ab les quals puschasadollar los proismes assedegats. Adonchs sor molt cara axi com demunt te dit si mentre vius te enclous per amor de Jhesu-Crist dins les portes de la claustrae serves perfetament los manaments de la tuaregle apres de aquesta vida te alegraras abJhesu-Crist espos teu en lo talem celestial Amen.

Capitol LXVI. Que la verge no deu riure desmoderadament.

Capitol LXVI. Que la vergeno deu riure desmoderadament. 

Molt cara sor oges les paraules del savi Salomo qui diu yo he jutiat lo riure esser error e al goig be dit perquet enguanes debades. Error es dita com una cosa se deu fer e fasen altre. E ellavors donchs se fa la error com riu aquell qui deuria plorar per tal es dita error car com hom se riu no ha en la sua memoria e pensa lo die de la sua mort. Aquell es enguanat vanament quis alegre en los guoigs temporals. Enguanats son aquells quis alegren en les prosperitats de aquest segle. Aquests aytals si reduhien a memoria lo die de lur mort ans plorarien lurs peccats ques alegrassen nis riessen de les coses vanes e si havien dins lur pensa los mals que han a sostenir no riurien ans plorarien. E per ço diu Salamo que les rialles seran mesclades ab dolors e lo plor occupa los extrems del goig.
E Jhesu-Crist diu en lo seu Evangeli benaventurats son aquells qui ploren car ells seran aconsolats. No dix benaventurats son aquells qui riuen sino los qui ploren car aquells son vertaderament benaventurats qui ploren lurs peccats no pas aquells quis rien de les coses vanes. Aquells qui segons Deu ploren son benaventurats car ells seran aconsolats. Sant Jaume apostol repren aquells qui rien follament e diu les vostres rialles se convertiran en plor e lo goig en tristor. Lo foll se exalçe en grans rialles la sua vou mas lo savi envides conexeras ques ria. Adonchs sor mia esquiva lo riure axi com a error e convertex en plor la alegria temporal. La raho de aço es per tal que tu plorant en aquest exili pusques beatificar tu matexa en guisa que en lo die de la tua mort sies trobada benaventurada si en aquest mon plores tos peccats. Conex tu matexa esser peregrina en aquest mon car la tua propia terra no es açisino en lo cel. No havem açi ciutat certa ni segura car Deus nos ha promesa alt en lo cel la ciutat celestial de Jherusalem a la qual desijava venir lo propheta David com deya molt me son alegrat en les coses quem son dites car nos irem a la casa de nostre Senyor Deu. De aquest desitg flamejava lo servent de Jhesu-Crist qui deya aylas car la mia peregrinacio la mia vida temporal es massa allonguada e massa dura. Yo he habitat ab los habitadors de la terra de Cedar. Com Daviu deya aquestes coses nos reya de les vanitats de aquest mon ans plorava de la peregrinacio de aquesta vida que tant durave. Adonchs honesta sor prechte que lo teu goig sia per tostemps en lo cel. Lo goig e la alegria tostemps sia moderada e reposada seguint la sentencia del Apostol dient alegratsvos ab lo Senyor tostemps. Altreveguada vos dich queus alegrets. Item en altre loch diu que goig es fruyt del spirit. Aquesta alegria no torba la pensa ab vanes rialles ans leva la anima per desig a la terra celestial per tal que pugue hoyr que li sia dit entra en lo goig del teu Senyor. La faç del hom es spill del cor en les rialles pot hom conexer lo cor de la monja. Les rialles e los jochs vans mostren quin cor ha la monja car si ha lo cor cast nos riura follament null temps se riura sino ha deshonestat en la pensa. E per ço dio lo Senyor de la habundancia del cor parla la bocha. Donchs per sobrehabundancia de cor va riu la verge. Si en la pensa de la dona no havia vanitat null temps riuria. La pensa casta mes se alegre en lo plor que en les rialles. Certes si la monja hagues en la pensa vera castedat mes amaria lagremes que alegria temporal si la monja reduya a sa memoria les sues negligencies e les penes infernals mes amaria lagremes que rialles. Alli hon habunden rialles e jochs noy regna perfeta caritat. La monja que perfetament ama Jhesu-Crist nil tem nos riu ans plora per la sua amor. Maravellme perque ama rialles e iochs la persona que es venguda al monestir per escampar lagremes per sos peccats maravellme com la monja no ha vergonya com riu alçant la vou a grans crits. Leig sta lo riure a la persona qui en aquesta present miseria degra tostemps plorar sos peccats. Nosaltres miserables e perque riem qui havem a retre compte a Deu en presencia de tots los angels de totes nostres obres. Mes nos valen la present vida plorar que riure per tal que puscham aconseguir de nostre Senyor Deu venia e remissio de nostres peccats en laltre vida. Prechte sor amable que esquius jochs e rialles escampant continuadament lagremes per tos peccats. Fuig a jochs e rialles e plora los peccats incessantment. Oges esposa de Jhesu-Crist que diu lespos a la esposa en lo libre dels Cantichs los meus ulls son axi com a fonts daygues que son en Esebon. Car com la anima santa plora en aquesta miseria de aquest mon laves dels peccats ab la gracia de Deu. Per semblant forma deu plorar la persona santa continuadament per tal que puscha esser lavada de sos peccats. Adonchs sor molt cara si en la present vida plorarem nostres peccats ens lunyarem de vanitats de aquest mon creeguam de cert que obtendrem venia e perdo de nostre Senyor Deu dels nostres peccats Amen.

Capitol LXV. Que la verge no vulla complaura als homens ab la bellesa de la sua cara.

Capitol LXV. Que la verge no vullacomplaura als homens ab la bellesa de la suacara. 

Prechte molt cara sor que esquivem totes belleses nohibles per ço que no cresquen en nos rebrotimsde tots mals. Aquell qui ama bellesa corporal enguana si matex. La raho es aquesta car la bellesa del cors es enguanable vana terra cendra e enguan dels homens.
E per ço dix Salomo que anguanadora es la gracia de bella parlaria e vana es la bellesa corporal. Molts e diversos son stats anganats ab la bellesa del cors. Los homens follsconsideren la bellesa del cors caen en lo laçdel diable com miren la bellesa de la carn son enlaçatsen los filats del diable. Molts son ligats en peccats per la bellesa corporal. Deu no requir la bellesa del cors sino de la anima. Mes ama Deu la bellesa spiritual que la carnal. Jhesu-Crist nos adelite en la bellesa del corssino en la puritat del anima. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada consellte que ams aquella bellesa en la qual se adelite Deu. No vulles dins lo teu coratge amar la bellesa dels homens no consideres los homens per intencio de alegrarte en lur belese. Prechte la mia cara sor que not pintes la cara per complaure als homens e com per tal te ha Deus feta la cara que placies als ulls dels homens. No sia aytal la tua intensioque devant los homens vulles aparexer bella carsi per tal te ornes que en la presencia dels homens siesvista esser bella gran injuria fas a Jhesu-Crist espos teu ablo qual es esposada. Si tu vols aparexer devant los ulls dels homens bella ja no est casta sino adultrae axi com adultra fas a Jhesu-Crist injuria. Si per tal que sies amada mostres als homens la tua bellesa diguesme e com poras dir que no sies adultra si mes ames los homens que no a Jhesu-Crist. Com diras yo no sonadultra com en lo monestir te siesliurada a Jhesu-Crist e ara vulles complaura als homens ab la bellesa de la tua cara. Com açofas senyal mostres de avol fembre. Aço acustumen de fer les avols fembres e les dones que son mundanals car pintense la façper tal que appareguen belles als ulls dels homens. E com es leia cosa e com abominable que les monges façen aço que solen fer les avols fembres e les dones seglars. Adonchs honesta verge ogesque dich atten al meu consell null temps teembellesques la cara per complaura als homens masorna la tua consciencia ab bones virtuts per çoque placies a Jhesu-Crist espos teu. Nos adelita Deu en la bellesa corporal sino en la bellesa della pensa nos adelita Deu en la pintura de la cara sino en bones costumesno en lo gest del cors sino en la santa conversacio. Com la anima santa per amor de Deu es ornada dins si de bones costumes lavors es amada per Jhesu-Crist la qual cosa declara lesposen lo libre dels Cantichs parlant a la esposa. Diu axi o e com es bella amada mia. Quaix que digues com es bella amada mia ço es tu es bella vivint justament e religiosa es amada mia amant a mi sobre totes coses. Per tal es bella e resplandent car vivint be converses en bones obres e per tal es amigua mia caramesme perfetament e no ames altre amich mes que a mi e no solament es amada ans encare es molt caracar mes desijes complaure a mi per bones obres en la pensa que als homens en la bellesa forana del cors e no solament es amigua ans es molt caraplena de delits. La anima santa es dita cara en delitsde les santes Scriptures car no pot venir perfetament a la familieritat de Jhesu-Crist aquell qui menyspresahabundar en delits de la santa Scriptura. Aquell poravenir perfetament a la amor de Jhesu-Crist quis recomplex ablos delits de la santa Scriptura e ama Jhesu-Crist e es amat per ell. Mas aquell qui mes desija complaura als homens ab la bellesa de la sua cara que a Jhesu-Crist ab bones obres no ama Jhesu-Crist perfetament ni es amat per ell. Amonestte donchs sor molt cara que amsJhesu-Crist sobre totes coses car Deus lo pare ta eleta per ell eternalment. Prechte que sol a ell cobeixscomplaure e que no vulles reebre dels homenslaor temporal e possehiras gloria eternal Amen.

Capitol LXIV. Que la verge tostemps deu considerar la fi perque es venguda al monestir.

Capitol LXIV. Que la verge tostemps deu considerar la fi perque es venguda al monestir. 

Cara sor sapies tu matexa qui es (eres; ets) conex tu matexa reduex a la tua memoria perque es nada sies remembrant perque es exida en aquest mon pera quin us esengenrada per quina condicio es feta per quina cosa a fer en aquest mon es creada membret de la tua condicio servalorde de ta natura sies la cosa que es feta tal sies qual te ha feta Deus sies tal qual ta instruyda loteu faedor ti manera en tota te obre hages temprança en tota cosa no façes res sens temprança no façes res ni mes ni menys que vol Deus. En lo be no deu esser res desmoderat. Totes coses poques son profitoses e perfetes en sa manera. Les coses ques fan ab temprança porten salut. Lo be que es desmoderat es fet dampnos. Tota superfluitat es jutiada esser vici. Prudencia es temprar les virtuts per ço que de be nos façamal. Sor molt amada guarda que la cosa que faras sia covinental temps. Primerament guarda que deus fer hon lo deus fer quan lo deus fer en quina guisa lo deus fer per la discrecio conexer les rahons de les coses que deuras fer. Ab tota diligencia posa difarencia en les coses que fas ab gran diligencia cogita com comensaras lo be que faras e com lo finaras. Tediscrecio en totes les tues obres. Com be hauras discutida la tua obre lavors la possehiras perfetament. Tot quant faras sens discrecio sera vici. Moltes coses son viciades per mala custuma moltes coses son reprovades per mal us moltes coses son mal usurpades contra bones custumes. Adonchs lo us deu seguir lo seny. La ley e la raho deuen vençerlo mal us. Consellte honesta verge que dins lo teu cor tingues ferma fe en lo cap bacinet de salut en lo front lo senyal de la creu en la bocha paraula de veritat en la pensa bona voluntat en los pits amor vertadera de Deu e del proisme en lo cors senyal de castedat en la obra honestaten la vida temprançaen la prosperitat humilitat en la tribulacio paciencia en la conversacio simplesa en lo teu Creador cerca esperança amor en la eternal vida en les bones obres final perseveranseAmen.

Capitol LXIII. Que la verge deu retre ab devocio aço que ha promes a Deu.

Capitol LXIII. Que la verge deu retreab devocio aço que ha promes a Deu. 

Sor molt cara pensa be de que has fet vot a Deu e com lo li deus retre. Tu matexa has votada tota tu matexa entregue li deus retre acusa tu matexa en los peccats loa a Deu en los beneficis no atribuesques res de be a tu matexa digues que de algun senyor has reebut tot quant has confessa Deus esser misericordios e tu esser gran peccadora aquell esser vertader e tu esser mentidera. Prechte sor molt amada que digues ab lo Propheta yoentrare en la tua casa ço es en lo monestir ab sacrificis ço es ab espirit de contriccio e de compunccio e de punyiment e retret los meus vots ço es ofarre mi matexa a tu tota entegra en lo altar del cor car tota me so votada a tu. Necessari es al quis vol salvar que tot quant ha votat a Deu li reta ab gran devocio. Tota persona que desija venir als goigs eternals necessari es ques studiu de complir los bens que ha promesos a Deu. E per ço diu lo Propheta votats e retets los vots a Deu Senyor vostre. Quaix que digue votats e retets vosaltres mateixscar aquell qui vota se fa deutor a Deu. Alguns vots son comuns a tots altres son especials. Vots comuns son aquells que havem promesos en lo babtisme ço es que no peccariem e que renunciavem al diable e a les sues pompes. Vots specialsson com algu vota que sera monge o canonge o hermitao semblant cosa la qual si aquell quiu vota nou retnos para (pora, podrá) salvar. La raho es aquesta car aquell qui ha promes a Deu de ben viure sino ho complex per obre nos pora salvar. Aquell qui posara a negligencia de complir los bens que ha promesos a Deu no pora venir als bens que Deus ha promesos. Aquell qui no vol retre a Deu los bens qui ha votats com vol reebre de Deu lo celestial do com no li vulle retre son vot e com se pensa reebrede Deu los dons celestials. Aquell qui posa a negligencia de paguar a Deu sos vots car aytal no es feel entre losinfeels sera comptat aquell qui ha negligencia en retre a Deu sos vots entre los infeels perira aquell qui lo seu vot no acabara ab bones obres. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada prechte que façes lo be que has promes no sies leugera a prometra e dura a metraho en obre no prometes a Deu cosa que no deges atendre no presumesques ultra tes forçes no prometes aço que no poras fer. Davant Deu seras molt culpable sino rets lo be que has promes. Molt desplaen a Deu aquells qui no complexen a Deu lurs vots. Entre los infeels seran collocats aquells qui no complexen los vots que han fets. Mes val no prometre que no complir la fe promesa. Empero sor amable en les coses mal promeses romp e trenca la fe en lo leig vot muda ton decret e aço que has promes e ordonat no faces lo mal que has promes no complesques la cosa que follament has promesa malaes la prometensa ques complex ab peccat. Adonchs sor esposa de Jhesu-Crist axi com te dit si ab vera devocio rets a Deu los vots que li has promesosreebras dell los eternals bens que ell te ha estojats Amen.

Cataluña, independisá, 1640, Fransa, Guerra de los segadós

Cataluña se va independisá tan al 1640 que los seus dirigéns la van entregá a Fransa.

F. Sánchez Marcos: Cataluña y el Gobierno central tras la Guerra de los Segadores (1652-1679).

https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=162469

Y seguixen cantán estos inútils este himno:

Capitol LXII. Que la verge no deu reebre dons.

Capitol LXII. Que la verge no deu reebre dons. 

Sor molt cara oges açoque yot parle. La serventa de Jhesu-Crist que reeb dons o letres amaguadament trencha son orde. Gran mal fa e gran peccat comet la verge si reeb dons dels homens car son orde trencha. Gran mal fa car per reebre los dons temporals es feta menyspresadora e trencadora de son orde. La verge que desija entrar en noçesab Jhesu-Crist no deu donar als homens sudaris pintescorreges cintes ni cinyels. La monge que espera Jhesu-Crist ab la lantea flamejant no deu reebre dels homens dons del segle ço es pintes espills vels e anells paternostres daurats ni altres coses semblants. La monja que per amor de Jhesu-Crist es velada no deu reebre de sos amichs dons de vanitat. La monja que per amor de Jhesu-Crist ha posat vel sagrat sobre lo seu cap molt pecca si reeb dels homens dons del segle. La monja que en tals coses se adelitaab gran vanitat es enguanada e demostra sanyal de avolfembra e de aço parlant sant Jheronim diu que la santa amor nos agrada de dolçes letres e pintades (pintes) ni de sudarisni de dons sovineiats. Quaix que digue si en la pensa de la monja habitava santa amor no reebria dels homens dons de vanitat e de superfluitat. La pensa santa e religiosa no desija reebre dons dels amichs seglars sino de Jhesu-Crist per amor del qual ha menyspresades totes les coses terrenals car de aquell deu desijar los dons ab lo qual espera haver goig en la gloria celestial. La dona casta no demana dons terrenals sino celestials. Tant com la persona se adelita mes en les coses terrenals tant mes es lunyada de la amor de Deu e si les monjas fan dins lo monestir aço que dones seglars solen fer en lo segle molt son culpablesdevant Deu. E diguesme - e no haura difarencia entre les dones mundanals e les monges. - No haura difarencia entre aquells qui son dins lo monestir e aquells qui son en lo segle. E no haura departiment ni difarencia entre les dones seglars e religioses. E si les dones monges donen a sos amichs dons plasents e adelitables axi com solen fer les males fembres hon es la honestat hon es la religio hon es la castedat hon es la puritat hones la santedat. E si les monges les quals deuen plaure a Deu per bones obres complaen a lurs amichs en mal donantlus dons luxuriosos hon es la castedat hones la continencia hon es la reverencia hon es la vergonya. E si les monges mes volen complaura als homens en lo segle que a Jhesu-Crist rey eternal en lo celhon es la puritat de la religio hon es la rigor del orde hon es la ardor de contemplacio hon es la nedesade la pensa hon es la contriccio del cor hon es la ansia de la oracio hon son los gemechs dels pitshon es labit monacal. Si les monges se alegren en los dons temporals axi com se solen alegrar les dones seglars hon es lo menyspreu del mon hon es la temor del infern hon es la memoria del juhi divinal hon es la recordacio del eternal foch hon es la amor divinal. E si les monges desigen reebre dels homens dons de vanitat hon es la memoria dels peccats hon son les lagremes dels ulls hones la recordacio dels delictes. Aytal monja es menyspresada viltenguda avilada e a no res tornada. Certes la monja que reeb dons dels homens en los quals se adelita menyspresa son orde. La monja que mes se alegre en los dons de sos amichs que en los manaments de son orde e en son bon proposit es prevaricadora e trencadora de su religio. De aquestes aytals diu lo Propheta que lur man dreta es plena de dons. Quaix que digue posat que lurs obres pusquen esser vistes bones empero mes se alegren en los dons que en les bones obres mes amen reebre dels homens dons temporals que de Jhesu-Crist bens eternals. La monja que ameJhesu-Crist perfetament no reeb superfluus ni delitables dons dels homens car Jhesu-Crist ama sobre tots dons mundanals. Per ço en lo libre dels Cantichs es dit a la Esgleya belles son les tuesgualtes axi com les de la tortra. La Esgleya es acomparada a la tortra e cascuna anima santa car a Jhesu-Crist ama perfetament e no posa res devant la sua amor. La tortra apres que per mort ha perduda sa compayianull temps ne cerca altre. Per semblant forma ho deu fer la monja car apres que li es mort lo mon no Deu reebre de qui avant amor carnal car no deu amar los homens en mal. La religiosa fembre que ama negun hom mes que Jhesu-Crist no es casta ans es adultra car menyspresa Jhesu-Crist al qual es esposada. La religiosa fembra tentost com ve al monestir pren Jhesu-Crist per espos e si apres de aço ama algun hom carnalment lexantneJhesu-Crist comet greu adulteri e si no es adultra en lo cors esho en la pensa. Segons la paraula que diu Jhesu-Crist aquell qui mira la fembra cobejantla ja ha fornicat dins lo seu cor. Per semblant forma fornica la dona ab lom sil cobeia dins son cor e sil ama carnalment. Perque molt amada sor en Jhesu-Crist conselltequel teu espos ams sobre totes coses e que solament desitgs dell reebre dons. Prechte que Jhesu-Crist espos ams sobre totes coses e per amor dell no reebes dons mundanals. Aquella que desija dons terrenals sens tot dupte no espera haver dons celestials. Los dons exorben los ulls dels savis e muden les paraules dels justs. Certes si los dons exorbenlos ulls dels savis axi matex torben los ulls de les penses religioses que nols lexen veure Deu. E per ço diu sant Isidre que ull qui es tancat ab la pols no pot veure les coses altes. Quaix que digue manifestament lull de la pensa no pot perfetament mirar les coses celestials si la pols de la cobeiançe lo tanca. La pensa del servent de Deu no pot esser francha en sa contemplacio mentre es escuresida ab les terrenals cobeiançes. Si la pensa de la monge se adelita en los dons terrenals no contempla perfetament les coses celestials. Si la monja desija complaure als homens reebent e donant no ama Deu perfetament car Deus menyspresan aquells qui desigen complaure los altres en les vanitats de aquest mon. E per ço diu David Propheta Deus ha dissipats los ossos de aquells qui plaen al homens e son confusos car Deus los ha menyspresats. Prechte sor amable que ab tota la tua devocio oges lo Propheta Ysahies dient aquell qui lunya les sues mans de tot do habitara en lo cel e veura lo reydels sants en la sua gloria. Aquell qui per amor de Jhesu-Crist no reeb dels homens dons de vanitat e de superfluitat veura Deu en la sua magestat e alegrar sa perpetualment en la sua bellesa ab tots los sants. Perque sor en Jhesu-Crist molt amable prechte que reebes consell de aquest sant propheta dient espolsa les tues mans de tot do. Altre veguadate amonest quet studius en ressemblar aquell qui diu yo acompanyat de justicia comparre en la tuapresencia e sare sadollat com aparexere en la tuagloria Amen.

Capitol LXI. Que la verge nos deu acompanyar ab mals homens.

Capitol LXI. Que la verge nos deu acompanyar ab mals homens.

Molt cara sor oges les paraules de Salamo dient fill meu si los homens peccadors te alleten nolscregues no vulles semblar al hom injust ni seguesquesla lur carrera. Separet del hom inich e hauras pau. Homens justs sien tos compayons e la tua gloria sia en la temor de Deu. Tot hom qui tu conexeras observar la temor de Deu sia conjunt ab tu en amistat. Sant Ambros diu que la vida dels sants homens deu esser norma de ben viure als altres homens. Aquell quis acompanya ab santa persona al seu acostament pendra us de ben parlar e eximpli de bona obre per ço que la sua amor sia encesa de die en die en amor. No es gran laor esser bo ab los bons masaquell deu esser ben loat qui es bo ab los mals. Aquell hom es molt loable qui en la compayia dels mals es bo. Axi com aquell es colpable qui es mal entre los bons axi aquell es loable qui es bo entre los mals. Les paraules dels homens qui temen Deu son paraules de vida e son sanitat de anima als qui les amen e les seguexen. Axi com lo sol com hix foragita les tenebres axi la doctrina dels sants homens foragita de nostres senys les tenebres dels vicis. E per ço diu lo Psalmista ab los sants seras sant ab los perversos seras pervers. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si vols ben viure esquiva la compayia de les males persones esquiva los inichs fuig als malvats menyspresa los ociosos fuig a pressura o a gran multitut de homens mesquins e de aquells qui segons la edat lurson inclinats a mal. Not acompanys ab persones males not mescles ab persones leugeres de seny conjunte ab los bons desija la compayia dels bons requir la compayia dels bons acostet alsants e no ten separs. Si es ab la lur compayia aytambelos acompayeras en la conversacio e en les virtuts. Aquell es savi qui va ab los savis aquell es follquis mescla ab los folls. Cascu se acompanya ab son semblant. Perilosa cosa es viure entre mals homens perillosa cosa es viure entre homens qui son de prava e malvada voluntat. Mes val haver oy dels mals homens que viure en lur compayia. Axi com en la comuna vida dels sants ha molt de be axi en la compayia dels mals ha molt de mal. Aquell qui tocara la cosa leya sera enlegit e aquell qui tocara la cosa sutza sera ensutzit. Adonchs sor amable si tu hous volenterosament les miesparaules e les complex per obre seras comptada entre los elets de Deu Amen.

Capitol LX. Que la verge deu fugir a la familieritat dels homens jovens.

Capitol LX. Que la verge deu fugir a la familieritat dels homens jovens. 

Cara sorsi los homens sants deuen esser axi esquivats per tal que per continuacio de familieritat no perescha la santedaddel hom e de la dona quant mes deuen esser esquivats los homens jovens qui seguexen les tenebroses carreres e delectacions de la vida temporal. E si ab tancadura e ansia deus fugir a la familiaritat continuada dels sants homens quant mes cove a tu de fugir als homens jovens qui seguexen les cobeiançesdel present segle. Lo diable presenta davant los ulls de la dona religiosa la faç dels homens jovens per tal que en la nit se pens en la bellesa del jove que haura vista en lo die en guisa que la visio e lo corporal esguart se giren es regiren continuadament en lo
coratge. Al entra la sageta de Satanas per les portes dels ulls fins al coratge. E per ço diu lo Propheta la mort es entrada en nostra casa per les nostres finestres no entra la sageta del diable dins les entramenes de la pensa sino per los senyscorporals. Sor en Jhesu-Crist molt amada los homens poden licitament esser amats pero que sien absents. Amats poden esser los homens no dins mas de fora. Amar pots los homens dins ton coratge no pas dins la casa. Ama los homens dins la pensa mas de luny. Amats deuen esser los homens per ço com son obre de Deu mes fora la casa. Amats deuen esser los homens no pas per la bellesa corporal mas per tal com son obra del Creador. Sor amable altre veguada yot amonest que james no parles sola ab hom sol. Hom el mon no parle ab tu separadament. No vullesparlar ab negun hom sino devant dos testimonis. Esposa de Jhesu-Crist james no deus parlar sola ab sol hom sino ab lo confessor com te confesses de tos peccats. La fembra monja que desija parlar sola ab hom sol ha gran folia en la sua pensa. Oges donchssor amada mia si tu per amor de Jhesu-Crist vols tenir perfeta castedat lig molt soven e lunyet de compayia de hom e sies certa que si estant en la terra hauras menyspresada perfetament la familiaritat dels homens per amor de Jhesu-Crist regnaras ab ell sens tot dupte en lo cel Amen.