Capitol VII. De conservacio.

Capitol VII. De conservacio.

Jhesu-Crist diu en lo seu Evangeli qui vol venir detras mi reneg si matex e prenguala sua creu e seguesquem. Mas que vol dir renegar si matex sino renunciar a sos propisdelits e ples en aquesta manera que aquell qui era superbiossia humil qui era iros sia mans e benigne qui era luxurios sia cast qui era enbriagos siaabstenent e qui era avaricios sia liberal e larch car aquell qui renuncia a tot quant posseexe no renuncia a ses males costumes no es dexeblede Jhesu-Crist aquell qui renuncia a sos bens reneguaasso del seu e qui renuncia a ses males costumesrenegua a si matex. Los servents de Deu fugen axi com a coses contraries e males als bens los quals amen los amadors de aquest segle. Los servents de Jhesu-Crist mes se alegren en les adversitats que en les prosperitats daquest mon. Sapies molt cara sorque les coses dolçesdel present mon son molt contraries als servents de Deu e assofa nostre Senyor Deu per tal que consenten aquestes coses esser a ell aspres e contrarioses lavors sospiren abgran desitg de anar al regne celestial. La personaque es menyspresada daquest mon resplendexdavant Deu ab singular gracia e onor carnecessaria cosa es que aquell qui es avorrit per lo present mon sia amat per nostre Senyor Deu. Los sants homensperegrins e viandans son en aquest mon e sant Pere per so fou repres com volch fer tabernacle en lomont car los sants no deuen haver lurtabernacle en aquest mon als quals lo cel es casa e terra propia. Sor molt amada sapies que totes les coses temporals son axi com a erbes quis sequen e passen dins breu temps e per so los servents de Deu les menyspresenper amor de les coses eternals que nul temps passen e no son semblants als bens de la present vida qui no han negunafermetat que sia al mon. Les persones santes les quals menyspresen perfetament lo mon axi moren al mon que solament troben dalit en viure purament en Deu e tant com mes se departexen de la conpaya del present mon tant mes contemplen la presencia divinal ab los ulls de la pensa e jatsia que Deus conserva e tengua sotsla sua garda la vida dels alets qui habiten en mig dels homens carnals empero fort es a tart que lom qui es posat entre los delits de aquest mon viscasens peccats car no sera ben segur aquell qui sta prop del perill. Sapieste sor molt amada que bona cosa es que lom sia lunyat corporalment del mon mas molt mes val esserne separat de cor. E per so diu Job que lase silvestre menyspresala ciutat e lo servent de Jhesu-Crist menyspresa la compayia dels homens seglars. Los homensdivinals menyspresen perfetament aquest mon e losseus ples (plaers; plaés; placeres) per tal que com aquesta vida sia per ells viltenguda se adelitenmes en les coses celestials. Aquell coratge es luny de Deu al qual aquesta present vida es molt dolça e aytal no sap ques desiya de les coses celestials ni ques menyspresa de les coses terrenals car scrit es que aquell qui creix en scienciacreix en dolor. Tant com lom mes comensa a conexer les coses sobiranes les quals cobeseya he desiyatant mes deu haver mayor dolor de les coses terrenals e transitories en les quals es enboltat. Los servidors de Jhesu-Crist qui procuren ab massa gran diligencia losprofits de lurs amichs e parents se lunyen esseparen de la amor divinal. Los spirituals deuen en tal forma aprofitar a sos amichse parents que com se studien de aiudarlos en la favor carnal e mundanal nos Iunyen nis saparen(separen) de la bona obre e del bon proposit spiritual. Germana mia en Jhesu-Crist molt amada oges la sentencia e paraule de sant Isidre qui diu molts canonges monges e santes fembres monges per amor de lursparentes se ambolquen es giren es regirenen les ancies terrenals barales querimonies e grans plets e per fer profit a lurs parents perden lursanimes com empero la discrecio deia esser ordenada en tals coses car la misericordia que mostran als stranysno deu esser deneguada als parents ans es dignecosa que donem a nostres parents asso que misericordiosament donam als estranys. Piadosa sor sapies que no devem haber en oynostres parents ans solament devem avorrir losampatxaments de aquelles coses quins fan desviar del dret cami. Per les vaques dels philisteus que portaven la arca de Deu a la terra de Israhel entenem lestamentde aquells qui lexen lo mon per amor de Deu caraxi com los philisteus junyien les vaques al joue tencaren e enclogueren los vadells (vedells; vitela; vedella) en una casa e passaren la archa de Deu sobre lo carro aximateix lo jou de Jhesu-Crist leuger e suau es stat posat sobre lo cap dels servents de Jhesu-Crist e axi com les vaques mugien per amor de lursfills empero nos giraven a la dreta part ni a la squerra ans anaven per lur cami dret fins al loch de Bethsames qui era en la entrada de la terra de Israel per semblant forma deuen anar los servents de Jhesu-Crist per dret cami e ja per amor de lurs parents nosdeuen declinar a la dreta part ni a la sinestra de lurbon proposit ans deuen anar dret cami fins a Bethsames ço es fins a la intrada del regne celestial e axi com les vaques mugien per lurs fills per semblant forma les persones religioses deuen mugir per lurs parents ço es pregar Deu per ells que visquen en bon stament e que sien deliurats de mal e comformats en bon proposit. Germana mia en Jhesu-Crist molt amada axi com demunt he dit no devem avorrir nostres parents ans los devem amar mas segons diu sant Augusti en tal forma losdevem amar que sins son contrariosos ens ampatxenla via per anar a Deu sol nols som obligats de donarlusla sepultura. Tu cara sor es exida abAbraam de la tua terra de la tua generacio e de la casa del teu pare e es venguda en la terra la qual Deus te ha mostrada ço es en lo monestir. Prechtedonchs que perseveres en aquell en bones obres e en bona vida en guisa que apres la tua mort pusques reposar en lo si (el seno) de Abram (Abraham, Ibrahim) ço es en lo repos benaventurat de Paradis. Tu germana miaen Jhesu-Crist molt amada es exida ensemps ab Lotde Sodoma ço es de la vida del segle perquetprech que no mires detras ab la muler del dit Lot car saries feta a les gents eximplide gran perversitat ço que Deus no vulla ans te prech quet salves ab Lot en lo muntço es en lomonestir en lo qual dons als altres eximpli de santedat. Tu honesta verge es exida abJosue de Egipte ço es de aquest segle prechte que muyres ab ell en lo desert ço es en lomonestir hon Deus te ha apleguada mannacar donat ta pa de paraule celestial. Perque sormolt amada en Jhesu-Crist amonestte e prechte que perseveres en lo monestir axi com has començat vellant pregant cantant e contra lo diable vigorosament batallant en guisa que vencent tots los enemichse sobrant totes les delectacions de aquest mon pusques venir ab Josue a la terra de promissio ço es a la benaventuransa de la vida celestial hon meresquesveure la fas del perpetual sol Amen.