Gañolá , gañol,
Plorá , plo, ploriquejá
GANYOLAR v. intr.
Udolar, llançar crits de dolor o d'impaciència un gos o un llop; cast. aullar, gañir. Ganyolar: Gannire, Esteve Eleg., h 2 vo. Lo gos ratero... com ganyole quan veu vindre al seu amo en lo gamber al coll!, Pascual Tirado (BSCC, i,141).
Fon.: gaɲolá (Vall d'Àneu, Cardós, Balaguer, Urgell, Ribera del Sió, Priorat, Tortosa, Morella); gaɲoláɾ (Cast.).
Etim.: del llatí *gannŭlare, derivat de gannīre, mat. sign.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El català del any 842, Strasbourg
SERMENTS PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE , ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó, Ramón ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris de robots o de malparits i malparides catalanistes s´esBURRaran.
No us mateu, agafeu un llibre.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.