Johan Curto, Pere Jorda, Tortosa,

19 DE MARZO, 1461. 

Als molt reverend magnifichs e molt
savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt
savis mossenyors.
Vostres reverencies certifich com per
los capitans de les gents darmes conduides per lo
general excepto en Çamaso me es stat dit que les
sues gents se han despes lo sou e diners quels
es stat donat e que no tenen que despendre e si nols es
provehit de algunes peccunies se dubten que per
necessitat no se hajen a convertir a plenirse de coses e robes
de altri e que no hajen a furtar de les quals coses me
han dit ne scrivis a vostres reverencies dients que ho
sen hauran anar o hauran a furtar si donchs
per vosaltres no son soccorreguts com no tinguen de que poder viure
e sostenirse.

(Y estos soldados harapientos, que mueren de
hambre sin luchar, que no tienen de qué poder vivir y sostenerse,
viure e sostenirse, aparte de ordeñar liebres por los llanos de
Leyda, Lérida, Ilerda, Ilerde, y "talar" las huertas regadas por el
Segre, Cinca y Ebro, hurtar, furtar, habían de entrar en Morella a
liberar al Príncipe de Viana, o atacar al Rey de Aragón en
Zaragoza, Çaragoça? JA JA JA!
Lo orgull catalá es tan antic
com Chastelongne, pero tamé lo seu patetisme.)

Perque
mossenyors vos certifich de les dites coses supplicant vos hi
vullau prestament
provehir com sia cosa que no sofir dilacio. Mes
encara mossenyors lo poble e gents de aquesta ciutat se
sospiten molt den Johan Curto balle de aquesta
ciutat lo qual sta en lo castell e jatsia
hi haja altra gent en custodia de aquell empero per la
afeccio que fins aci ha mostrada al Senyor Rey e apres
seguit lo fet de Leyda lo dit Senyor Rey
los a fet anar a parlar ab ell e apres
per lo dit Senyor Rey li son stats tramesos alguns
correus ab letres e no cessa de letrejarse
ab lo dit Senyor Rey. Lo poble de aquesta ciutat
no pot
comportar que aquell stiga en alguna manera en lo
dit castell recelant e sospitantse molt de aquell e es tanta
la murmuracio de les gents quels honorables procuradors de
aquesta ciutat me han dit que yo ne scrigues a
vostres reverencies que volguessen provehir que lo dit
balle no ature en lo castell e que sia
request per part de vostres reverencies en virtut de la seguretat per
ell prestada de inseguir e executar totes vostres
requestes que buyde lo dit castell e no stiga en
aquell perque mossenyors com lo dit castell sia la
major fortalesa de la ciutat e sia molt necessari sostenir
aquell car pres lo castell la ciutat seria
perduda e nos poria sostenir per custodia de aquella e repos
dels ciutadans e habitants e cessar tot perill e inconvenient
supplich vostres reverencies vullen provehir en les
coses dessus dites e aço breument com sia molt
necessari e no comporten dilacio. Certificantvos mes com lo mestre
de Muntesa per ses letres ha scrit al alcayt del
castell de Paniscola (Peñíscola) que fornescha
e proveescha de vitualles aquell per un any e a les
universitats de Sent Matheu e Trayguera que adoben
los murs encautant los que facen molt
prest les dites coses e que no haja falla. Creuse
ques fa per los fets occorrents. Perque mossenyors vos
avise de les dites coses oferintme fer molt promptament e
complir tot lo quem sera scrit e manat per
vostres reverencies les quals tinga la Sancta Trinitat
continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en
Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es
molt prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies
Pere Jorda diputat
local de Tortosa.

Tragedia

Una nit maravillosa va acabá en
tragedia; dingú podíe entendre cóm de un momén a un atre se va
passá de tanta alegría a tan gran doló y tristesa. 

Tot estabe
mol tranquil, normal, enriénmon mol, passánu be; y de repén tot va
cambiá.
No hay parat de plorá desde entonses, un doló tan gran
no lo vull torná a patí may mes.
A dingú li dessicho vore
alló, escoltá eixos crits de temó, de pánic:
AGÁRRALA! QUE
NO CAIGUE! NO LA SOLTOS!

Y no vam pugué fé res. Me va caure la
milló botella de vi negre que teníem an terra, y cap dels que
estáem la vam pugué salvá.