Viles, castells, lochs, rendes, drets, senyor rey, comtats, Rossello, Cerdanya

INFORMACIO DE TOTES LES VILES CASTELLS E LOCHS RENDES E DRETS QUEL SENYOR REY E SOS PREDECESSORS ANTIGUAMENT HAN ACOSTUMAT DE HAVER E POSSEHIR EN LOS COMTATS DE ROSSELLO E DE CERDANYA.

ROSSELLO. - PERPINYA.

Alienat.

E primerament ha lo dit senyor locastell e vila de Perpenya en los quals ha acustumatde rebre antigament les rendes e drets seguents.
Primo la leuda major.
Item la leuda del peix.
Item loterç del delma del blat.
Item la leuda de la carn.
Item lo taulatgedel peix salat e fresch.

P. Blan.

Les dites rendes foren assignades per lo senyor Rey En Johan ara regnant a la paga daquells Xim CCCCV solidos III dinersannuals de censal mort los quals foren venuts an P. Blan quondam e apres per lo dit En P. Blan neforen fetes diverses vendes e transportacions en altres persones les cuals vuy posseexen les dites rendes per vigor de la dita assignacio.

Es del senyor Rey.
Item losagrers dels blats e dels rayms.
Aquesta renda posseeix vuy lo senyor Rey.

Del senyor Rey.

Item lo taulatge del masell del Call.
La dita renda posseeix vuy lo senyor Rey.

Alienat.
Item los molins reyals del Vall de la vila de Perpenya e de Canohes.
En los dits molins del Vall de Perpenya qui son VII casals e un casal del loch de Canohes e altre casal qui es dins la dita vila de Perpenya que son VIIII casals acustumava lo senyor Rey de reebre cascun any per censa raho de XX lliures cascun …. CLXXX
lliuras.

Jacme, Johan, Ponç: de Gualbes.
Les quals dites CLXXX lliuras foren assignades per lo senyor Rey en P. an Jacme Johan e Ponç de Gualbes ciutadans de Barchinona en paga pro rata de Vlm. solidos annuals de censal mort quils foren venuts per lo dit senyor Rey en P. e les romanents CXX lliures lusforen assignades sobre la mena del ferre de Conflent. (mina de ferro, fierro, hierro).

Del senyor Rey.
Item lo cens de les taules de la plaça den Bastit.
La dita renda posseeix vuy lo senyor Rey.

Alienat.
Item lo cens de les cigesde la plaça del blat loqual es estat dat a acapte per en P. Vidal procurador reyal per tal com alguns anys se seguie que no senhavia profit algun e pagavensen diverses carrechs loqual acapte fo fet a raho cascun any de …. V lliures.

Alienat.
Item la Escarçalariade Perpenya la qual lo senyor Rey En Johan ara regnant ha donada an Perico Carreres de Besulun al qual lo senyor Rey En P. ne havia ja feta donacio en savida a cens (o çens) cascun any de …. VIII lliures.
Perico Bertran.
Les dites dues rendes ensemps ab altres son estades venudes e assignades an Perico Bertran ciutada de Barchinona en paga de IIIIm. solidos annuals de censal mort los quals li foren venuts per lo senyor Rey ara regnant.

Alienat.
Item la scrivania de la cort del veguer de Rossello.

Diverses universitats de Rossello e de Conflent.
Los emoluments de la dita serivania (scrivania) foren per lo senyor Rey en P.assignats a la pagua de XIIm.X solidos annuals losquals foren venuts per lo dit senyor Rey a diverses persones de Barchinona sobre les rendes de diverses universitats de Rossello e de Conflent.

Alienat.

Item les scrivanies publiques de Perpenya.
P. dez Pla Bernat de Canslari de Barchinona Bernat Luques de Perpinya.
Les dites scrivanies ensemps ab les rendes Dargilers foren venudes per lo dit senyor Rey En P. an P. dez Pla Bernat de Canslari ciutadans de Barchinona e an Bernat Luques notari de Perpenya per preu de LIIIIm. solidos.
E aquestes scrivanies valien uns anys ab altres CXX lliures ultra I. lliures qui sen paguen als hereters de mossen Roger de Rohanac.

Alienat.
Item Ia scrivania de la cort del batle de Perpenya.
Barthomeu Sirvent.
La dita scrivania la qual val uns anys ab altres CXX Iliures e mes avant com en lany present se sie arrendada CL Iliures fo donada per lo senyor Rey en P. an Barthomeu Servent prothonotari del senyor Rey empero lo dit Barthomeu ne ha cascun any a respondre an Bernat Pauquet maestre de gins per concessio reyal quen ha de LIIII Iliures e loremanent roman al dit Barthomeu Servent.

Alienat.
Item la scrivania de les apellacions.
Francesch Maçana.
La dita scrivania fo donada per lo senyor Rey En Johanan Francesch Massana de ofici de scriva de racio abcarrech de I. Iliures quey pren cascun any mossen Ramon Limos per raho de venda qui lin fo feta en satisfaccio de diverses robes qui en la islla de
Sardenya foren preses e ocupades de la dona Na Alegrançamuller sua e acostumas de arrendar una anys ab altres …. CX lliures.

Del Senyor Rey.
Item ha lo dit senyor los censos del regatiu del reg de Tohir.
Aquestes censes posseeix vuy lo senyor Rey.

Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor diverses censes quis paguen dins la vila de Perpenya.
Aquestes censes posseeix vuy lo senyor Rey pero son assignats a les obres del castell de Perpenya.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor los forescapis quis reeben de les vendes de les propietats qui per ell se tenen.
Aquests forescapis posseeix vuy lo senyor Rey.

Alienat.
Item havia lo dit senyor prop lo dit castell de Perpenya un camp lo qual era estat comprat per lo rey de Mallorques qui aquell havia ordenat a assejar e correr cavalls.

Gilabert de Cruilles.
Lo dit camp vene lo senyor Rey en P. a mossen Gilabert de Cruilles ladonchsgovernador per preu de …. LXXXXVIlll lliures.

Alienat.
Item havia lo senyor Rey prop lo dit castell de Perpenya un alberch lo cual era stat confiscat a la cort.

Thomas de Martza.
Lo dit alberch posseeixen vuy los hereters de mossen Thomas de Martza per donacio del senyor Rey En P.

VERNET.

Del senyor Rey.

Item ha lo dit Senyor en lo dit loch de Vernet lo qual loches antigament den Bertran de Verniola e de sos predecessors les VII parts del delme de pan e de vin e de altres coses quis leven en son territori.
Les dites VII parts de delma posseeix vuy lo senyor Reyempero son assignades als capellans de la capella del dit castell de Perpenya e acustumense de arrendar cascunany en torn …. C lliures.

ARGILERS.

Lo senyor Rey.
Item ha lo dit senyor e posseeix vuy lo dit loch de Argilers e la jurediccio daquell.

P. dez Pla e altres.
Item ha en lo dit loch lo dit senyor diverses rendes les quals segons que atras es contengut en titol de les scrivanies publiques de Perpenya son estades venudes ensemps ab les dites scrivanies an P. dez Pla e an Bernat de Caslari ciutadans de Barchinona e an Bernat Luques notari de Perpenya per preu de LIIIIm. solidos. E valen les dites rendes uns anys ab altres .... CXX lliures.

COCHLIURE.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo castell e vila de Copliure. (Colliure)

Senyora Reyna.
Lo dit castell e villaha venuts lo senyor Rey a la senyora Reinamuller sua en paga de diverses e grans quantitats que per lo dit Senyor eren degudes a la dita Senyora e a la sua cort.
Alienat.
Item havia lo dit Senyor en lo dit castell e vila la leuda de mar e de terra e diverses altres vendes.

Consolsde Cochliure.

La dita leuda e altres rendes son estades venudes e meses entre mans per lo dit senyor Rey En Johan als consols e prohomens de la dita vila en satisfaccio de diverses censals los quals per lo dit Senyor e per afers de la sua cort havien venutsa diverses persones sobre la universitat de la dita vila e singulars daquella los preus dels quals reebe lodit senyor ho son tresorer. E podien valer les dites leuda e rendes uns anys ab altres …. M.DC lliures.

CASTELL DE LA ROCHA.

Alienat.
Item habia lo dit Senyor lo dit castell de la Rocha ab diverses rendes e drets de aquell les quals ensemps ab los forescapis se arrendaven uns anys ab altres.... LXV lliures.

Guillem Morey.

Lo dit castell ab totes les rendes e drets de aquell foren venuts per lo senyor Rey En P. an Guillem Morey ciutada de Barchinona per preu de XCm. solidos barchinonesos los quals paga en diners comptants los quals foren convertits en afers de la guerra. E de la dita venda fo feta carta publica per En Guillem de Muntmany notari de Barchinona en lo mes dabril del any M.CCC.LXIIII. (1364.)

CASTELL DE MONTESQUIU.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell e lochde Muntesquiu.

Berenguer Dolms.
Los dits castell e loch son estats venuts e meses entre mans per lo senyor Rey En Johan an Berenguer Dolms ho a sos hereus en paga de cert deute quils era degut en la taula den Barthomeu Gari cambiador quondam.

Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit castell e loch diverses rendes e drets.
Universitat del dit loch.
Les dites rendes e drets entegrament son estades venudes per lo dit senyor Rey En Johan e mesesentre mans a la universitat del dit loch en satisfaccio de certa quantitat que li prestaren per la qual venerensobre si mateix certes quantitats de censals a certes persones.

CASTELL DEL VOLO.
Alienat.
Item habia lodit senyor lo castell e loch del Volo.

Guillem Jorda.
Lo dit castell e loch ab tota la jurisdiccio daquell fo venut per lo senyor Rey En Johan a miçerGuillem Jorda en paga de certa quantitat de diners entre principal e mogubbell la qual li era deguda en la taula den Barthomeu Gari cambiador quondam.

Alienat.
Item havia en lo dit castell e loch diverses rendes e drets.

Universitat de la dita vila.
Les dites rendes e drets foren per lo dit senyor Rey En Johan a la universitat de la dita vila venudes homeses entre mans en satisfaccio dalguns censalsque veneren e carregaren sobre si mateixs per afers del dit senyor lo preu dels quals reebe lodit senyor o son tresorer. E poden valer uns anys abaltres.... CCCC Iliures.

CASTELL DE MAURELAS.

Alienat.
ltem havia lo dit senyor lo dit castell ab totes les rendes drets e esdeveniments daquell.

Vescomte de Rocaberti.

Lo dit castell ab la jurediccio rendes e drets a aquell pertanyents vene lo senyor Rey en P. al vescomte de Rocaberti e poden valer les dites rendes uns anys ab altres.... XV lliures.

CASTELL DE LAURO.

Alienat.
Item havia lodit senyor lo castell de Lauro ab son terme.

Senyora Reyna.
Lo dit castell e terme te vuyla senyora Reyna per cert titol quen ha del dit senyor.
Alienat.
Item havia en lo dit castell algunes rendes e drets.

Diverses universitats.
Les dites rendes e drets qui poden valer uns anys ab altres VIIII lliures vene lo senyor Rey en P. a algunes universitats de Rossello de Conflent e de Capçirper satisfaccio de XIIm.X solidos que veneren e carregarensobre si mateixs segons quen es feta mencio atras en titol de la scrivania de la cort del veguer de Rossello.

LA VALL DE PRATS.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo loch e vall de Prats.
Senyora Reyna.
Lo dit loche Vall de Prats te vuy la senyora Reyna per cambra suaab tota jurediccio rendes drets e esdeveniments daquell.E poden valer cascun any XVIIm. solidos comptats losforescapis.
CASTELLS DE CORSAVI DE CASTELL NOU DE BELLPUIG DE MUNBAULO DE LA BASTIDA.

Alienat.
Item havia lo dit senyor los castells dessus dits de Corsavi de Castellnou de Bellpuig de Muntbaulo e de la Bastida.
Senyora Reyna.
Los dits castells son estats assignats per lo senyor Rey a la senyora Reyna per cambra sua. E podien valer les rendes daquells entorn.... CLXX Iliures.
Ramon de Bages.
Es ver quel dit castell de la Bastida es estat transportat per lo senyor Rey En Johan an mossen Ramon de Bages per cert deute gracios que li era degut.
Es ver encara que en lo dit castell posseeix vuy lo senyor Rey lodelme lo qual es assignat als capellans de la capella del castell de Perpenya.

TOHIR.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo castell e loch de Tohir.
Muller den Barthomeu Gari.
Lo dit castell e loch ab la jurediccio daquell ha venut lo senyor Rey En Johan a la muller den Barthomeu Gari cambiadorquondam en satisfaccio daçoque per la cort del dit senyor era degut al dit Barthomeu Gari quondam.
Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit castell e loch diverses rendes e altres drets les quals podien valer uns anys ab altres.... CCC lliures.

Universitat del dit loch.
Les dites rendes e altres drets foren venuts per lo dit senyor Rey En Johan a la universitat del dit loch per rahode certa quantitat de diners que presta al dit senyor per la qual veneren alguns censals sobre si mateix.

MOLINS DE SANTA CILIA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los dits molins apellats de Santa Cilia qui poden valer uns anys ab altres …. X lliures.

CASA FABRE E DE LOTTES.
Alienat.
Item havia lo dit senyor la jurediccio de casa Fabre e de Lottes.
Francesch ÇaGarriga.
Los dits molins de Santa Cilia e jurediccio de Casa Fabre e de Lottes ha venuts lo senyor Rey En Johan a mossen Francesch ÇaGarriga.

LOCH DE NEFIACH.
Alienat.
Item habia lo dit senyor lo loch de Nefiach ab totes rendes e drets de aquell qui podien valer uns anys ab altres LX lliures ultra diverses feusquel dit senyor hi havia.
Vescomte de Roda.
Lo dit loch ab totes les rendes drets e feus damunt dits cambialo senyor Rey En P. ab lo vescomte de Rodaper certa part quel dit vescomte havia en los emoluments de la cort del dit loch e per lo dret de les lenguesdels bous qui morien aqui e per altres drets quel dit vescomte hi havia. (llengües; lenguas de bueyes o toros, bovis).

TOLUGES.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor lo loch de Toluges.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell posseeix vuy lo senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor les rendes drets e esdeveniments del dit loch.

Universitats de Rossello e de Conflent.
Les dites rendes drets e esdeveniments foren per lo senyor Rey En P. venudes e meses entre mans a algunes universitats de Rossello e de Conflent en satisfaccio daquells XIIm. X solidos censals que per afers de la cort veneren sobre si mateixssegons que atras ne es feta mencio.
Del senyor Rey.
Item havia lo dit senyor en lo terme de Toluges delma.

Bernat Eybri.
Pertida del dit delma ha afranquit lo senyor Rey En Johan an Bernat Eybri de Perpenya çoes de las terras quel dit Bernat hi ha en loqual terme lo dit Bernat puxa tenir bestiar e pexeren puxaforagitar tot altre bestiar. (en : e ne : i en : y ne)
Alienat.
Item havia lo dit senyor dret de senyoria en algunes terres de I mas que En Guillem Amarell quondam havia dins los termens de Toluges encara en lo dit mas.
G. Amarell.
Lo dit dret de senyoria dona e afranqui lo senyor Rey En P. al dit G. Amarell.

CASTELL DE SANT ESTEVE.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell ab totes rendes e drets daquell qui podien valer uns anys ab altres …. C lliures.
Francesch Roma.
Lo dit castell fo venut per lo senyor Rey En P. ab totes les dites rendes e drets a miçer Francesch Roma per preu de M lliures.

LA LEUDA DE STAGELL EMOLUMENTS DE LA CORT E MOLINS DEL DIT LOCH.
Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit loch de Stagell la dita leuda emoluments de la cort e molins qui podien valer uns anys ab altres …. C lliures.

Bernat Senesterra.
Les dites rendes e totes altres quel dit senyor hagues en lo dit loch vene lo dit senyor Rey En P. a mossen Bernat Senesterra lo qual despuys ho ha transportat en lo vescomte de Roda.

CASTELL DE TAUTAHULL.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell de Tautahull ab totes les rendes e drets daquell los quals podien uns anys ab altres …. CCXXV Iliures.
Berenguer Dortafa.
Lo dit castell es estat per lo senyor Rey En Johan venut ho donat en franchalou a mossen Berenguer Dortafa.

CASTELL E LOCH DE SALVATERRA O DE OPOL.
Item ha lo dit senyor lo dit castell e loch de Salvaterra.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e loch ab jurediccio daquell posseeix vuy lo dit senyor Rey.

Universitats de Rossello e de Conflent.
E les rendes daquell vene lo senyor Rey En P. a algunes universitats de Rossello e de Conflent per raho de certs censals que carregaren per lo dit senyor segons que atras nesfeyta mencio.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch lo delme qui pot valer uns anys ab altres una lliura.
Del senyor Rey.
Aquest delme posseeix vuy lo senyor Rey e es assignat als capellans del castell.
Alienat.
Item havia lo dit senyor cascun any de cens sobre la universitat del dit castell XVIII lliures per raho del pesquer del erbatge del terme del dit loch.

Thomas de Martza.

Les dites XVIII lliures ensemps ab altres rendes reyals tro a compliment de C lliures censals vene lo senyor Rey En P. per preu de XXm solidos a mossen Thomas de Martza.

CASTELL DE SALSES.
Item ha lo dit senyor lo castell e loch de Salses.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e loch ab la jurediccio posseeix lo senyor Rey.
Alienat.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch la font e estany.
Bernat Senesterra.
La dita font e estany vene lo senyor Rey En P. a mossen Bernat Senesterra per remuneracio dalguns serveys que havia fets al dit senyor.
Alienat.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch la leuda.
Alienat.
Item hi ha XXVIII Iliures censals que li fa la universitat per raho de la pastura pagadores cascun any a Nadal.
Les dites universitats.
Les dites leuda e censal vene lo senyor Rey En P. ho mes entre mans a algunes universitats de Rossello e de Conflent per raho dels censals quescarregaren segons que atras nes feta mencio.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo delme del estany.
Lo dit delme posseeix vuy lo senyor Rey pero es assignat als capellans del castell.
Alienat.
Item hi ha lo molin apellatmija.
Berenguer dez Catllar.
Lo dit molinfo establit per lo senyor Rey En Johan an Berenguer dez Catllar lo qual ne ha a respondre a la dona samuller per raho de M.D florins quey te assignats per raho de donacio quel dit senyor lin feu en ajuda de sondot de LXX lliures lany. E daltra part ne ha a respondre al dit senyor de XXX lliures lany. E ultra açoha a tenir en condret lo dit moli.
Alienat.
Item hi ha I casal de molins apellats Estramers.

Francesch Tellet.
Lo dit casal fo establit per En Guillem Miro an Francesch Tellet de Salses a cens de XXI lliure lany pero foliremes lo dit cens a VI anys.

Berenguer dez Catllar.
E en apres de les dites XXI lliurede cens foren venudes XX lliures per lo senyor Rey En Johan o per son tresorer al dit Berenguer dez Catllar per preu de CC florins.
Del senyor Rey.
E romanen hi vuy al dit senyor los romanents XX solidos. E daltra part XXX solidos qui fa de cens e obligat lo dit Castllar a obres e altres coses.
Del senyor Rey.
Item hi ha loforn.
Les rendes del dit forn posseeix vuy lo dit senyor Rey pero aquellas reeb lo castella del dit castell en paga de son salari.
Item hi ha la scrivania.
La dita scrivania posseeix vuy lo senyor Rey.
Alienat.
Item hi havia lo dit senyor los agrers quipodien valer uns anys ab altres de LXXX en C lliures.

Ipolit Garrius.
Los dits agrers son estats establits per lo senyor Rey En Johan an Ipolit Garrius fill den Julia Garrius a cens cascun any de un capo. E fo lopreu o entrada del dit establiment dos perells de caponsdel qual establiment fo feta carta publica en poder den Jacme Quinta notari e scriva del senyor Rey a XXVI dabrildel any M.CCCXCI.

CASTELLS DE CLAYRA DE VINÇA DE SENT LORENÇ.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los dits castells de Clayra quals eren pagadors a Nadal cascun any XX solidos.

TORDERES.
Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit loch de Torderes los quals li fahia cascun any de cens IIII eymines e IIII mesuresdordi venables les quals podien valer uns anys ab altres II lliures X solidos. E daltre part los quals eren pagadors cascun any a Nadal XX solidos.
Senyora Rena.
Los dits cençes dels dits III lochs e tots altres drets quel dit senyor hi hagues ha venuts lo senyor Rey En Johan a la dita senyora Reyna muller sua la qual los te els posseeix vuy.
(los te elsposseeix; els: e los: i los: et los : y los)

VILAMULACHA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit loch de Vilamulacha los quals li fahia cascun any de cens II eyminesVI mesures venables dordi les quals podien valer uns anys ab altres XXVIII solidos. E daltre part los quals eren pagadors a Nadal XV solidos.
Senyora Reyna.
Los dits censesha venuts lo senyor Rey En Johan a la dita senyora muller sua la qual los te e posseeix vuy.

POLLESTRES.
Alienat.
Item havia lo dit senyor les quals lo dit loch de Pollestres li fahia cascun any de cens VI aymines dordi raseres pagadores a Sent P. e Sent Feliu. E daltra part los quals eren pagadors a Nadal XXX solidos.
Felip Roig.
Los dits censes ha venuts lo senyor Rey en P. an Felip Roig ensemps ab la jurediccio del dit loch de Pollestres per preu de D florins.

REGLELLA.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch de Reglella los quals li fa cascun any lo dit looh pagadors a Nadal de cens XV solidos.
Lo dit cens posseeix vuy lo dit senyor Rey.

BANYULS.
Alienat.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch de Banyuls les quals li fa cascun any lo dit loch pagadores a Nadal de cens V lliures.
Perico Bertran.
Lo dit cens ha venut e assignat lo dit senyor Rey En Johan an Perico Bertran ciutada de Barchinona en satisfaccio daquells IIIIm. solidos censals que li foren venuts per lo dit senyor segons que atras es contengut.

CORBERA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit loch de Corbera les quals li fa cascun any lo dit loch pagadores a Nadal de cens XV lliures.

Universitats de Rossello e de Conflent.
Lo dit cens ha venut lo dit senyor Rey En P. a certes universitats de Rossello e de Conflent en satisfaccio de certs censals morts que veneren sobre si mateixs.

ALIAMA DELS JUEUS DE PERPINYA.
Alienat.
En la dita aliama acustumave lo senyor Rey de haver e reebre cascun any per trahut o demanda ordinaria …. X.m solidos.
Los Gualbes G. dez Torrent e altres de Barchinona.
Los dits X millesolidos cascun any vene lo senyor Rey En P. per necessitats de la sua cort a censal mort cascun any. E comprarenlos losGualbes e En Guillem dez Torrent e altres ciutadans de Barchinona.
En en apres los tresorers del senyor Rey en P. e del senyor Rey En Johan començaren de fer demanda graciosa cascun any a la dita aliama. E primerament nehagueren un any II mille solidos. Apres altraany IIII mille solidos. E axi poch a poch muntaren la dita demanda graciosa a XIIII.m solidos lany.
Alienat.
E aquests XIIII.m solidos o aytant com fos la dita demanda distribuiren los dits senyors en la forma ques segueix.
Huc de Santa Pau.
Es assaber quen venelo senyor Rey En P. a mossen Valor de Lige los quals apres compra lo noble mossen Huc de Santa PauIIII.m solidos censals.

Mestre Ramon Querol.
Item ne assigna lo dit senyor cascun any a mestre Ramon Querol VI.m solidos.
P.Tequi.
Item lo senyor Rey En Johan hi ha venuts an P. Tequi mercader de Perpenya cascun any M.D solidos censals.
Johan Garrius.
Item ne posseeix En Johan Garrius per titol quen ha del dit senyor Rey En Johan lo qual titol los juheus no son certs quin es cascun any III mille solidos.

CONFLENT. - VILAFRANCHA.
Item ha lo senyor Rey la vila de Vilafranchade Conflent en la qual acustumava de haver e reebre les rendes e drets seguents.
Alienat.
Primo lo forn vell.
Item lo forn nou.
Item los censes del masell e altres censes.
Item la scrivania de la cort del veguer de Conflent.
Item la leuda del pes e mercat de Vilafrancha.
Item la renda de la Saionia de Conflent.
Item loforestatje del bosch de Querença.
Item lo cens del moli serrador.
Item C lliures annuals sobre lo dret de la treta de la mena del ferrede Conflent.

Diverses universitats.
Totes les dites rendes e altres drets daquellas ensemps ab les rendes del forescapi de Lauro qui es en Rossello e abXXV lliures quel senyor Rey prenia de cens a Pontella sobre lo estany Stanyer e ab XV lliures e III solidos quel dit senyor reebia a Corbera e ab la renda de la leuda de Salsese ab XXVIII Iliures quel dit senyor hi prenia de cens cascun any per raho de pastura e ab la renda Dopol e ab la renda de Toluges ab forescapis e altres drets daquellas e de la scrivania de la cort del veguer de Rossello son estades meses entre mansper lo senyor Rey en P. a les universitats de Vilafrancha de Conflent de Roders de Cornella de Fullade Sahorra de Secdenya e de Conaten Conflent de Puig Valedors e de Formiguera en Capçir de Maurellans de Tautahull Dopol de Salses e de Argillers en Rossello en satisfaccio de aquells VII.m solidos annuals que havien venuts e carregats sobre si mateixs per afers del dit senyor entre censals morts venuts a raho de X.m solidos per millenar e alguns violaris venuts a raho de VII.m solidos per millenar.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los quals acustumave de reebre cascun any de cens sobre les scrivanies publiques de Vilafrancha …. XXX lliures X solidos.

Thomas de Martza.
Les dites XXX lliures X solidos ensemps ab altres rendes reyals tro a cumpliment de C lliures censals vene lo senyor Rey En P. per preu de XX.m solidos a mossen Thomas de Martza.

SAHORRA. FULLA.
Alienat.
Item havia lo senyor los dits lochs ab totes les rendes e drets de aquells.
Berenguer Dolms.
Los dits lochs ab totes les rendas e drets daquelles exceptades les menes dargent e de ferre e daltre metall son estats venuts a mossen Berenguer Dolms per lo senyor Rey En P. per preu de XX.m solidos. E poden valer uns anys ab altres …. I. Iliures.

FORMIGUERA.
Alienat.
Item havia lo sanyor Rey lo castell e loch de Formigera.

Johan Garrius.
Lo dit castell de Formigera ab les rendes de aquell e ab les rendes de la Matae ab lo delma del loch
/ Aquí salta la página 175 a la 178 /
de Johan CXX lliures cascun any an Johan e an Luis de Gualbes a compliment de VI.m solidos censals qui foren venuts sobre los molins reyals de Perpenya e de Canohes.

Universitats de Conflent e de Rossello.
Item hi son estades assignades per lo senyor Rey en P. a les universitats de Conflent e de Rossello en paga e satisfaccio del censals de que atras es feta mencio C lliures anuals.
March Pujol.
Item hi son estades assignades XXXX lliures annuals per lo senyor Rey En Johan an March Pujol de la sua cambra e son de aquelles LXX lliures annuals quel dit senyor li ha venudes sobre certes rendes sues per satisfaccio de M.CCC florins que li dona en ajuda de son matrimoni.

CASTELL DE RODERS.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell de Roders.
Vescomte de Roda.
Lo dit castell de Roders ensemps ab la jurediccio molins e rendes de aquell e ab les rendes de Ropidera son estats venuts per lo senyor Rey En Johan al vescomte de Roda e valen les dites rendes uns anys ab altres …. LXXX lliures.

CASTELL E VALL DE CONAT.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell loch e vall de Conat.
Senyora Reyna.
Lo dit castell loch e vall ab totes les rendes e drets daquells te vuy la senyora Reyna.

CASTELL E LOCH DE VINÇA.
Alienat.
Item havia lo senyor Rey lo dit castell e loch de Vinça.
Senyora infanta dona Johana.
Lo dit castell e lochfo mes entre mans lonch temps ha per lo senyor Rey En P. per certs titols a la senyora infanta dona Johanafilla sua ensemps al les rendes e drets daquell. E poden valer uns anys ab altres …. XL lliures.

CASTELL DARELEU.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell Dareleu.
P. Blan quondam.
Lo dit castell ensemps ab les rendes daquell qui poden valer uns anys ab altres LXX Iliures fo venut per lo senyor Rey En P. an P. Blan quondam.


CERDANYA. - PUIGCERDA.
Item ha lo dit senyor Rey en Cerdanya e en la vila de Puigcerda les rendes e drets davall scrits.
Alienat.
Primo los censes grosses e menuts en la dita vila de Puigcerda e en alguns lochs esparçesde Cerdanya poden valer cascun any …. XLII lliures XIIII solidos.
Item hi ha alcuns censes e loguers dalberchsdel call de Puigcerda qui poden valer cascun any .. XLII lliures XVIIII solidos.
Perico Bertran.
Los dits censes e loguers son estats venuts ensemps ab altres rendes an Perico Bertran ciutada de Barchinona en satisfaccio de IIII.m solidos censals qui li foren venuts per lo senyor Rey en Johan per preu de IIII.m florins.
Item hi ha lo dit senyor alguns censes quis reeben dins la vila de Puigcerda los quals munten cascun any …. XXI lliures XVIIII solidos VI diners.
Lo senyor Rey.
De les dites XXI lliures XVIIII solidos VI diners reeb vuy lo senyor Rey VIII lliures XVII solidos VIII diners.
Guillem Gibilli.
E les romanents XIII lliures I solido X diners reeb En Guillem Gibilli scriva del dit senyor per donacio quen ha per lo senyor Rey En Johan.
Alienat.
Item hi ha les rendes seguents.
Loguers dels taulers del masell de Puigcerda.
Leuda pes e mercat.
Scrivania de la cort.
Molins drapers e fariners reyals de Puigcerda.
Francesch Bertran.
Les dites rendes reeb vuy mossen Francesch Bertran tro en quantitat de VIIII.m DCXLVIII solidos X diners de censal mort quey te assignat e lo romanent si res hi sobre es del senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los quals reebia cascun any de cens sobre lofici dels sobreposats de mercers sabaters e altres de Puigcerda Ll lliures X solidos.
Thomas de Martza.
Les dites Ll lliures X solidos ensemps ab altres rendes reyals tro a compliment de C lliures censals vene lo senyor Rey en P. preu de XX.m solidos a mossen Thomas de Martza.

CASTELL DE QUEROL.
Item hi ha lo dit castell de Querol.
Lo senyor Rey.
Lo dit castell de Querol e la jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.
Francesch Bertran.
E les rendes de aquell te vuy lo dit mossen Francesch Bertran per lo titol dessus dit.

VALL DE RIBES.
Alienat.
Item hi ha la dita vall de Ribesab la dita pastura de Coma de Vaques.
P. Galceran de Pinos.
La dita vall de Ribes ensemps ab la dita pastura vene lo senyor Rey en P. al noble mossen P. Galceran de Pinos per preu de X.m florins. E vuy posseeixho lo noble En Galceran de Pinos frare seu. E poden valer cascun any …. D lliures.

CASTELL DE ARISTOT.
Item hi ha lo dit castell e loch de Aristot.
Perico Bertran.
Lo dit castell e loch ab la jurediccio tan solament te vuy lo senyor Rey. E les rendes daquell te obligades lo dit En Perico Bertran per los IIII.m solidos censals de que atras es feta mencio.

VALL DE MORANGES.
Item hi ha la Vall de Moranges.
Del senyor Rey.
La dita Vall ab la jurediccio daquella tan solament te vuy lo senyor Rey.
Promensde Moranges.
E de les rendes de la dita vall se retenen los prohomens daquella cascun any XX lliures en satisfaccio daltres XX lliures censals a les quals per afersde la cort son obligats an Francesch dez Puig savi en dret.
Perico Bertran.
E lo romanent de les dites rendes reeblo dit En Perico Bertran per raho del titolatras contengut.

ISOGOL.
Alienat.
En lo castell e loch de Isogol lo qual es de esgleya ha lo senyor Rey la VI.a part del delma.
Perico Bertran.
La dita VIa part de delma te vuy lo dit En Perico Bertran per lo titol dessusdit.

CASTELL DE LA ROCHA DE VILLECH. (Roca de Villec)
Alienat.
En lo dit castell e loch acustumava lo senyor Rey de reebre certa part de les rendes qui podien valer uns anys ab altres …. XXV lliures.
Perico Bertran.
Les dites rendes quel dit senyor havia en lo dit castell e loch te vuy lo dit En Perico Bertran per lo dit titol.

CASTELL DE LIVIA.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo dit castell de Livia. Lo dit castell ab lo loch e jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.
Ponç dez Catllar.
E les rendes daquell reeb En Ponç dez Catllar quin es castella perpetual per tal con no bastan a C lliures quel dit castla ha cascunany per salari ordinari de la dita castlania.
(castlania, castla, castlà, castella, castellà, castellano, castellán, Cathalonia, Catalunya, Chastelogne, castle, castell, castrum, calat, catal, etc.)

LOCH DE ANGOSTRINA.
Item ha lo dit senyor lo dit loch de Angostrina.
Del senyor Rey.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell te vuy lo dit senyor Rey.
Item ha en lo dit loch rendes qui poden valer cascun any XXV lliures.

VILAR DE NIULA.
Item ha lo dit senyor lo dit Vilar de Niula.
Del senyor Rey.
Lo dit Vilar ab la jurediccio daquell te vuy lo dit senyor Rey.
Alienat.
Item hi ha rendes qui poden valer una anys ab altres XII Iliures.
March Pujol.
Les dites rendes de Angostrina e de Niula ensemps ab la renda de la treta de la mena del ferre de Conflent de que atras es feta mencio son estades assignades an March Pujol de la cambra del senyor Rey En Johan en paga e satisfaccio de LXX lliuras annuals e rendals quel dit senyor li ha venudes per preu de M.CCC florins que li dona en ajuda de son matrimoni.

CASTELL DE BELLVER.
Item ha lo dit senyor lo dit castell de Bellver.
Lo senyor Rey.
La proprietat del dit castell e loch daquell ensemps ab la jurediccio te vuy lo senyor Rey.
Francesch Castello. E te ho vuy Ipolit Garrius.
E les rendes ensemps ab la castellania del dit castell e batlia de la vila de sotvegeria de Barida vene lo senyor Rey En Johan a Miçer Francesch Castello. E vuy te aquellas Ipolit Garrius fill den Julia Garrius tresorer del senyor Rey. E poden valer uns anys ab altres LXXXX lliuras ultra los forescapisque lo dit Ipolit reeb aximateix.

SAJONIA DE CERDANYA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor la dita renda apellada Sajonia qui pot valer cascun any XVI lliures. Perico Bertran.
La dita renda es estada assignada al dit En Perico Bertran ensemps ab les altres rendes e per lo titol de que atras es feta mencio.

VALLSEBOLLERA.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor la dita Vallsebollera.
La dita Vall ab la jurediccio daquella te vuy lo senyor Rey.
Item ha en la dita vall rendes que valen cascun any …. XXXV lliures.

SALAGOSA.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo dit loch de Salagosa.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.
Item ha en lo dit loch rendes qui valen cascun any XXXV lliures.

PRATS.
Item ha lo dit senyor lo castell de Prats.
Del senyor Rey.
Lo dit castell ab la jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.

BOLVIR.
Item ha lo dit senyor en lo castell de Bolvir lo qual es del abbat de Sent Miquellalguns censes de rendes.
Del senyor Rey.
E munten cascun any entre les rendes de Prats e de Bolvir …. XXX lliures.
Totes les dites rendes de Vallsebollera de Salagosa de Prats e de Bolvir ensemps ab XX lliures quels homens de Maranges se retenen cascun any son estades assignades e meses entre mans a les universitats dels dits lochs per satisfaccio de C lliures de censal mort que veneren sobre si mateix per preu de II.m florins los quals per lo senyor Rey En Johan quin fo enganat ab gran malvestat foren donats an Asbert ÇaTrella del castell de Perpenya donant a entendre al dit senyor que daqui avant lo salari del dit castella del dit castellseria de quantitat de LX lliures e mes avant lo qual salari lo dit Asbert reebia a raho de CL lliures. E aximateix donaren entenenal dit senyor Rey que per los dits II.m florins seria quitidel sou dels servents qui guarden lo dit castell e no fa axians dins fort breu temps lo dit Asbert cobra lo dit salari de CL lliures. E no res menys lo dit senyor *hac a pagar los dits servents axi com se fa vuy. E lo dit Asbert *hacsen portats los dits II.m florins e les dites C lliures de censal mort se paguen vuy de les rendes del senyor Rey an Francesch dez Puig savi en dret. Si maleyts sientots aquells qui ab semblants barataries enganenlo senyor Rey.

CASTELLS DE BAR MUSSE E ALT.
Alienat.
Item ha lo dit senyor los dits castells.
Vescomte de Castellbo.
Aquests castells ab totes les rendes e drets daquells qui poden valer uns anys ab altres I. lliuras foren venuts per lo senyor Rey En P. al vescomte de Castellbo.

SALTAGUELL.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo loch de Santaguel.
Universitat de Puigcerda.
Lo dit loch ensemps ab totes les rendes e drets daquell vene lo senyor Rey en P. al noble En Jacme de Pallars per preu de XVIII.m solidos. E en apres fo venut per lo dit Jacme An Johan de Lassana (o Lussana). E en apres per los hereus del dit Johan es estat venut a la universitat de Puigcerda ab luisme e ferma del senyor Rey e ab les amortitzacions per preu de XXIIII.m solidos. E poden valer les dites rendes uns anys ab altres …. LX lliuras.

ALLO.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell e loch de Allo.
Vescomte de Roda.
Lo dit castell e loch te vuy lo vescomte de Roda ensemps ab la jurediccio delmesrendes e altres drets daquell qui poden valer cascun any pusde CX lliuras sots lo titol quis segueix. Es assaber quel senyor Rey En Johan veneal dit vescomte lo castell de Roders per cert preu lo qual lo dit vescomte pagua entre diners e cautelas. E en apreslo dit senyor compra la castellania del dit castell de Roders la qual era dels hereus de mossen Ramon de Perellos per preu de XX.m solidos en paga e satisfaccio dels quals lo dit senyor vene als dits hereus lo dit castell de Allo los quals hereus en apres han trasportat lo dit castell en lo dit vescomte. E en apres lo dit senyor ha donada la dita castellania de Roders al dit vescomte de Roda ab retinençade C lliuras. E aquesta donacio ha feta a el e als seus perpetualment axi que en cas quel dit senyor volgues restituir al dit vescomte lo preu del dit castell de Roders lo qual ha pagat entre diners e cautelas segons que dit es encara lo dit vescomte romangues castla daquell ab lodit salari o retinençade C lliuras cascun any.

CASES TATXADES QUI NO SON EN LO LIBRE.

CASES TATXADESQUI NO SON EN LO LIBRE.

Casa tatxada del comte de Impuries. 4600.
Casa tatxada del comte de Prades. 1600.
Casa tatxada del vescomte de Rochaberti. 1600.
Casa tatxada del vescomte de Cabrera. 2006.
Casa tatxada del vescomte de Castelbo. 1600.
Casa tatxada del comte de Pallars. 1400.

AQUESTS LOCHS SON DESGLEYA DE LA CASA TATXADA DEL COMTE DOSONA E FOREN DONATS PER SCRIT A LA DEPUTACIO PER EN P. FRANCH QUI EN TEMPS QUEL SENYOR REY SE PRES LA TERRA DEL DIT COMTE CULLI I FOGATGE PER MANUT DEL DITS LOCHS:

Primo perroquia de Sent Merti de Riudeperes. 20.
Perroquia de Folgaroles. 27.
Terme de Voltrega. 47 mig.
Perroquia Despinalbeç. 11. (Espino albo, albar, Espinalbar, Espinalbá)
Terme de Malla. 20.
Quadra de Terrassola. 7.
Quadra de Claveres. 3.
Quadra de Sent Johan de Riuprimer. 4.
Perroquia de Vich. 18.
Quadra de Santa Eugenia de Berga. 7.
Perroquia de Vilalahons. 12 mig.
Quadra Daguilar. 8.
Terma de Tona. 10 mig.
Quadra de Torra Laberta. 4.
Terme de Torallo. 17.
Terme de Sent Fores. 8 mig.
Quadra de Boquers. 3.
Terma de Sa Meda. 20.
Terma de Cabreres. 8.
Terma de Roda. 19.
Terma de Casserres ab la Quadra de Casserras. 3.
Quadra Daygua Freda. 4.
Quadra de Sent Fritos. 3.
Terma de Serrarols. 2.
Terma de Gurb. 73.
Quadra de Vallbona. 2.
Quadra de Vilaguilans. 1 mig.
Quadra de Reyal. mig.
Item loch clos del prior de Manlleu. 7.
Castell de Torroella. 25.
Terma des Bruyll. 77.
Vall de Gualba. 43.
Sent Celoni. 177.

LOS LOCHS DEIUS SCRITS SON DE CAVALLERS.

Primo Manleu: den Eymerich Sentelles. 74.
Terma Doris: den Oris donzell. 29.
Terma de Tavertet: den Malla. 10.
Terma de Sau: den Ombert de Sau. 80.
Terma de Savassona: den Sarassona. 22. (Sa vassona, la bassona, Beceite)
Terma de Sa Meda: qui son den Malla. 6.
Item en lo dit terme: qui son den Altariba. 4.
La casa de Bell Puig: qui es den Sentelles. 16.
Vila Lahons: qui es den Sala. 3.
Terma de Taradell: qui son den Vilademany. 101.
Castell de Monter. 12.
Quadra de Conanguell. 1.
Quadra de Pererada: den Sau. 2.
Quadra des Vilar. 2.
Terma de Malla: den Malla. 3.
Quadra Dayguafreda: den Hostalrich. 13.
Terma de Solterra: qui es den Gurb. 33.
Castell de Palafolls. 202.
Mont Negra: den Gualba. 31.
La partida damont de Vich: del vescomte de Castellbo. 197.
La partida davall de Vich: rayals. 395.
Terma de Gurb. 55.
Terma de Voltrega. 18.
Terma de Torallo. 82.
Terma de Cabreres. 39.
Terma de Roda. 19.
Perroquia de Folgaroles. 6.
Perroquia de Sent Merti de Riu de Peres. 1.
Santa Euginia. 10.
Terma de Thona. 35.
Terma de Malla. 7.
Sent Fores. 17 mig.
Perroquia de Vich. 12.
Castell Dangles. 128. (de Anglés, Anglès)
La Vall Dosor. 95.
Quadra de Sent Johan. 2.
Perroquia de Sils e de Ridarenes. 240. (Riu de Arenes)
Castell de Santa Iscla. 138.
Batlia de Massanet. 140.
Batlia de Tordera. 195.
Castell de Blanes. 197.
Castell de Munt Palau. 355.
Hostalrich. 134.
Castell de Muntclus. 237. (Montclús, Monclús, clus, clos, cerrado)
Suma que munten los fochsque son poblats dins los dits lochs. 4071 mig.

Los fochs de la casa taxada de mossen Bernat de Cabrera segons loquern a nos trames per En Jacme Nicholau son. 4091 mig.
dels quals abatuts M.DCXXV fochs et migqui son dels lochs qui per lo senyor Rey li foren presos resten per lo ques ha a pagar lo dit mossen Bernat. IIm.CCCCLXVI.
Item per los fochs del vezcomtat de Bas. C.LXXXV.

Suma Ilm.DCLI fochsqui a raho de mig flori per foch valriende III meses IIIIm.DCCGCCXXVI florins mig.
Dels quals abatuts DCCCC florins per DC foch que li fem de lexarestarian que hauria a pagar IIIm.LXXVI florins mig.

Deu mossen Bernat per IIm.VI.
Item per lo vezcomtat de Bas CLXXXV.
Item per Palafols CLVIII.
Suma. IIm.CCCXXXXVIIII.
Dels quals abatuts per la gracia DC fochs.
Resta M.DCC.XXXXVIIII.
Dels quals san a deduir per Voltraga XXVIIII fochs XXXVIII.
Item de Tona XIII fochs XXV.
Item del terme del Brull XXXX fochs XXXVII.
Item Doris XX fochs VIIII.
Item de terme de Manleu XXIX fochs.
Suma CXXXI.

M.DCXVIII que valen Iim.CCCCXXVII florins. Dels quals abatuts M.DCCCLXXV resta que han a tornar DLII.
Item per la vall de Gualba per XLIIII fochs LXVI florins.
Suma que a tornar DCXVIII florins.

APÉNDICE.

RENTAS Y OTROS DERECHOS DE LOS CONDADOS DE ROSELLÓN Y DE CERDAÑA.

Como trabajo estadístico que tiene grande analogía con los ya publicados, relativos a diferentes estados de los que componían la Corona de Aragón, hemos creído oportuno dar a luz el libro en que constan detalladamente las rentas y demás derechos que percibían nuestros soberanos de uno de los referidos estados, tan notable por su importancia histórica, como por su afinidad con otro de los principales, del que solo ha dejado de formar parte en muy cortos períodos. Los condados de Rosellón y de Cerdaña, durante el dominio de la Casa de Aragón, siempre se han considerado como adjuntos al condado de Barcelona, si se exceptúa la época en que la dinastía de Mallorca rigió en algunos estados con independencia de la principal de que descendía, lo que prueba el mismo censo de Cataluña, ya publicado, en el que los tres estados o antiguos condados se hallan comprendidos bajo un mismo y especial trabajo estadístico.
Considerando, pues, el indicado libro como secuela indispensable del censo a que nos referimos, si bien de diferente carácter, por comprenderse en él, más que la lista de las ciudades, villas y castillos de Rosellón y Cerdaña, la de las rentas que estos producían; creemos su publicación de grande utilidad, pues su contenido realza el interés de los trabajos que le preceden, y acredita, en cierto modo, la ilustración de nuestros antiguos reyes, que tenían gran cuidado en que aquellos se verificasen de una manera cuasi superior a la época en que se llevaron a cabo.
El libro que nos ocupa, y que bajo la antigua división de arcas y armarios llevaba el núm. 28 extra saccosde la arca primera, según una larga reseña que ostenta en sus cubiertas y que le sirve de título, contiene las villas, castillos y lugares, rentas y otros derechos que el señor Rey acostumbraba tener y recibir antiguamente en los condados del Rosellón y de Cerdaña, así como todas las ventas, donaciones y otras enajenaciones hechas por el señor rey En Pedro y por el señorrey En Juan, su hijo, con los nombres de cada uno de los que los poseen actualmente, etc.
Esta última expresión se refiere a la época en que se escribía la reseña, no a la de la formación del libro; pues aquella es de letra del archivero Pedro Miguel Carbonell, quien en la misma, y por medio de notas en diferentes páginas, revela “que el citado libro, por mandato del rey, tiene que estar recóndito en el real archivo; que, según él mismo encontró escrito, fue formado en el mes de febrero del año 1396, en la villa de Perpiñán; que los condados de Rosellón y Cerdaña fueron empeñados por el rey don Juan IIal rey de Francia, quedando treinta años separados de la corona de Aragón, hasta que el último los restituyó al rey Católico don Fernando, quien juró las libertades y privilegios de dichos condados, en Perpiñan, el 13 de setiembre de 1493 (que es la fecha en que habla el mencionado archivero); que, solicitado personalmente dicho empleado, después de tan interesante recuperación, por el señor rey y la señora reina, para buscar en el archivo algún libro en que se mencionasen las cenas de dichos condados nada había encontrado más a propósito, que un memorial que él mismo compró en una almoneda pública, muy útil para el real patrimonio, y que guardó luego en el archivo; cuyo memorial añadió al presente libro de las rentas de Rosellón y Cerdaña, como apéndice del mismo, etc. “

Aclarada, pues, la época de la formación del libro, como lo comprueba también el carácter de letra en que está escrito; patente el objeto que descubre su título, y reconocida su importancia por lo que se desprende de la relación de Carbonell; lo daremos a luz tal como se halla conservado en el real archivo, añadiéndole el
memorial de las cenas que le unió el mencionado archivero (se entiende, la parte correspondiente tan solo a los condados de Rosellón y Cerdaña ), y una carta, sin año, del regente la procuración real en dichos condados, Arnaldo Porta, en la que da cuenta al rey de algunas averiguaciones que ha hecho interesantes al real patrimonio; y sin hacer más variante en la publicación, que la indispensable para transformar la correspondencia de las páginas a que se refiere el índice alfabético que precede al referido libro de rentas, y que, en este caso, conviene colocar después del testo; para mayor claridad.