dabán

dabán ve del latín vulgar *de-ab-ante

escrit tamé debán.
adverbio y prepossisió 



DCVB - DAVANT :

|| 1. A
la part de la cara o de l'endret vers el qual l'objecte avança
normalment; cast. delante. a) Usat
com a adv.: El
dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecocs... als quals
lo dit porter davant vaja, Ordin.
Palat. 13. Los
ulls són per a mirar | tot lo que devant los ve, Flor
d'Enam. 44. 
Passar
davant a
qualcú: fer
més via que ell fins a contrapassar-lo anant en la mateixa
direcció. En
Miquel amb un parei més, mos varen passar davant, Alcover
Cont. 20. S'usa en combinació amb altres adverbis de lloc: aquí
davant, allà davant, etc. Y
fugi, dona, d'aquí davant!, Vilanova
Obres, xi, 44. 
Davant
davant: movent-se
una persona o cosa davant una altra i en la mateixa direcció
d'aquesta. Jesús
parlava dolçament | mig recolzat en una barca; | ... | la multitut,
davant davant, | des de les roques la seguia, Oliver
Obres, i, 90.—
b) Usat
com a prep.: Les
gens qui anauen dauant nostre senyor, Hom.
Org. 3 vo. Emplaza
general dauant la porta de l'eglea, doc.
a. 1250 (Pujol Docs. 24). Agenollà's
davant lo altar, Llull
Blanq. 3. Lo
qual stech per un dia davant la dita vila, Pere
IV, Cròn. 40. Abdós
venien | al combregar | davant l'altar | de la capella, Spill
4020. Se
passava una hora devant es miray, Ignor.
70. Davant
l'hermosa creu del Salvador,Canigó ix. I
davant de dos dits que En Xaneta ens presentà encreuats, Ruyra
Parada 15. Davant
la Verge Blanca, davant l'iglésia freda, Maragall
Enllà 16. Tots
els ametllers ja són florits | davant del mar brillant fins a
Mallorca,Maragall
Enllà 17. 

|| 2. En
presència (d'algú, d'alguna cosa); cast. delante. Si
fet nostre senyor un preciós miracle d'un ceg que alumenà dauant
els, Hom.
Org. 3 vo. Me
só sovint prehat davant los altres, Eximenis
Conf. 20. Aquests
falcons, astors y cans... criden y udolen agrament de hora en hora
devant mi, Metge
Somni ii.Pere
ha fet assò devant de mi, Lacavalleria
Gazoph. L'arpa
era antiga que en els jorns de glòria | davant los reis en el
castell sonava, Costa
Trad. fant. 12. Qui
s'atreveix a alsar la veu davant meu?, Vilanova
Obres, xi, 253.
Especialment: a) En
presència d'un jutge o d'altra persona revestida d'autoritat per a
determinar què s'ha de fer. Entraren
dauant lo seinor apostoli e dauant totz los cardenals, doc.
a. 1251 (Pujol Docs. 343). Que
dins trenta dies comparega davant los dits consols, Consolat,
c. 25. O
príncep gloriós, si yo he trobat gràcia dauant vós, feu-me
mercè, Villena
Vita Chr., c. 1. Tots
els homos són germans i iguals devant Déu, Aurora
228.—
b) A
la vista (d'una cosa, d'un fet que obliga a actuar en cert sentit). Y
devant tal acort jo no'n podia defugir,Obrador
Arq. lit. 10. May,
donchs, vensuda dobleguem la testa devant els sufriments, Salvà
Poes. 20. No
hi ha gana que valgui davant de la bona criansa, Vilanova
Obres, xi, 238.—
c) Davant
per davant: donant-se
la cara una persona o cosa amb l'altra. S'homo
que estava davant per davant ella, Roq.
35. «Les nostres cases estan davant per davant». 
|| 3. (en
els escrits) Abans; més amunt; cast. antes,
arriba. Vejaus
lo cor en tot ço que devant havets entès, Muntaner
Cròn., c. 6. Roger
de Lúria e Corral Llança..., axí com davant vos he dit, vengren
molt fadrins en Cathalunya,ibid.,
c. 18. 
|| 4. Abans
dels altres, en una acció conjunta. Dir
davant en
el rosari: dirigir
la recitació del rosari dient els parenostres i avemaries i
contestant-hi els altres feels. Señe't
y digues devant, Ignor.
39. 
a) Dir una
cosa davant
davant: dir-la
anticipadament, per fer saber una cosa en temps oportú (Mall.). Si
aquest carabassot teu no s'assanta, t'ho dich devant devant!..., ab
un garrot te rompré una espatla, Alcover
Rond. ii, 268.
II.
|| 1. m. La
part d'un objecte que correspon a la cara o a l'endret vers el qual
l'objecte avança normalment; cast. delantera. En
lo davant de dita frasada farà St. Sebastià, doc.
a. 1540 (Vidal Guide 475). Lo
devant del cap, Lacavalleria
Gazoph. 
El
davant o davants
d'una casa: la
fatxada o paret de davant. 
El
davant de la xemeneia: post
o tela que tapa verticalment la boca d'un escalfapanxes. Quadros
que... poden passar per davants de xemeneya: ni color, ni dibuix, ni
perspectiva, Oliver
Obres, ii, 76. Els
davants d'una
camisa, d'un guardapits o d'altra peça de vestit. Gipó
de fay negre adornat per s'esquena y p'es devants de trenats amb
atzabeja, Ignor.
5. Carlets...
tenia poca trassa per beure a galet..., es mullà tot lo devant de la
camisa, Vilanova
Obres, iv, 9. Els
davants de la sabata: la
part anterior d'una sabata, des de la punta fins a la meitat dels
francs (Mallorca). Davant (cat.)
o davants (mall.) d'antena: corda
que subjecta a proa el car de l'antena d'una barca. Davant
del rai: tram
del rai damunt el qual va el davanter que el mena (Coll de
Nargó). Davant
d'un carro: joc
o parell de rodes de la part anterior del carro. El
davant d'un exèrcit: la
davantera o avantguarda. Los
scots... fan quatre tropells de gent: lo dauant, qui los de Spanya
apellen dauantera, ells apellen dauantguarda, Eximenis
XII Crestià, c. 274 (ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 353). La
cavalleria tenia lo devant o anava devant, Lacavalleria
Gazoph. 
|| 2. Al
davant té
el mateix valor gramatical de la simple preposició i
adverbi davant. Al
dauant viu un pinar, Vent.
Pel. 4. Tal
passió d'açò 'm veig al davan | que lo meu cor ne resta
tremolós, Auzias
March lxxviii. Sant
Josep va al seu davant, portant la florida vara, Verdaguer
Idilis. Jo
que me'n entro a l'escala del devant, Vilanova
Obres, xi, 14. Els
reguerons tantost nascuts cuiten a fugir del devant meu, Massó
Croq. 12. El
sol i la lluna, i el mar al davant, Maragall
Enllà 29. 

|| 3. Indica
temps a venir des de cert moment que es pren com a punt de partida;
cast. adelante. De
aquí al devant sien enseculats en dos bosses, doc.
a. 1584 (Priv. Vilafr. 94). Procurau
de si al devant de esmenar-vos, Regla
de St. Francesc, a. 1614, pàg. 202. Volent
que de aquí al devant no tinguen força,Ordin.
Univ. 1629, fol 5.

    Loc.—a) Esser
el de davant: esser
el primer, el principal.—b) No
saber quin cap li va davant: estar
desorientat, no saber per on prendre o què fer (Mall.).—c) Anar
davant del vent: esser
molt llest, deixondit (Vinaròs).—d) Anar
davant i darrera a
qualcú: cercar-lo
molt o fer-s'hi trobadís per demanar-li amb insistència alguna
cosa, per obtenir-ne profit, etc. (Mall., Men.).—e) Posar-se
al davant d'una
cosa: prendre-la
pel seu compte, assumir-ne la direcció i la responsabilitat (Mall.,
Men.).
    Refr.—a) «Qui
va davant, camina» (Mallorca); «Qui va davant, guanya la joia»
(Val.); «Qui va davant, obre es barranc» (Men.): vol dir que el qui
va davant els altres té molts avantatges.—b) «Qui
no mira al davant, arrere es queda»: vol dir que cal esser previsors
(Val.).

romance valenciano del 1250

Golden Jacob :



¿Queréis leer romance valenciano del 1250? Uno de los primeros textos en él, la Carta de Jaime I a los Moriscos del Vall de Uxó.
Se observan palabras y construcciones aún en boca de nuestros abuelos;
huy, isqueren, en Borriana, estiguen, façen, alqueries, lo dit castell, garrofes ...



https://ca.wikisource.org/wiki/Carta_de_Jaume_I_als_moriscs_de_la_Vall_d%27Uixó_(1250)



Carta pobla de La Vall d'Uixó

de 



Jaume el Conqueridor

En nom de Deu tot piados é misericordios, oració feta per nostre Senyor Deu sobre tots los Apostols: Aquest es privilegi honrat, lo cual mana nostre Senyor lo Rey de Aragó, de Mallorques, de Valencia, é Comte de Barcelona é Durgell, é Senyor de Monpesler, á qui Deu mantenga, otorgat à tots los moros de la vall de Uxó, los cuals reebé sots la sua fe; é que poblen, é poblar façen la vall de Uxó damunt nomenada, é les sues alqueries é los seus termens á la dita vall determenats ó assignats ans quels moros isquessen de la terra. E que reten de continent lo castell de la dita vall de Uxó á Nos lo Rey, ó á qui nos manarem de nostres gents, sen ninguna triga. E retut lo dit castell sobre lo dit pacte, estiguen tots los moros en la lur població de lurs cases, é de lurs bens, on que sien en los lochs o alqueries de la dita vall de Uxó, ells, é tots aquells qui per temps serán de lur generació pera tots temps en fe de nos lo Rey.

2. . . . . E perdonam é remetem á aquells tots crims ó penes per aquells comeses tro al jorn de huy, é per res non fosen de aquells dits crims ó penes demanats; ne sien de manats de alcuns deutes que fossen deguts á alcuns juheus per alcuna manera.

3. . . . . E volem que tots los moros sien sobre lur çuna en lurs matrimonis, é en totes les altres coses, segons çuna. E que pusquen publicar lur çuna en oracions, é en amostrar de letra á lurs fills el Alcorá publicament, sens nengú prejudici á aquells fer. E que pusquen anar per tota la terra et senyoría nostra á fer tots lurs afers, sens que nels sie vedat per alcuna persona: é quels sia legut é puxen comprar tot blat per á llavor á ops de la llur terra en Borriana, é en altres lochs de la nostra senyoría.

4. . . . E que sien tenguts de pagar tots aquells drets, los cuals solien pagar lurs antecessors ans que isquesen los moros de la terra, é lur dret é delme, segons que es contengut en la carta antiga, la cual de present es en la lur ma.

5. . . . E atorgam á aquells que sien franchs en aquest present any de tots los delmes é drets, del dia que retrán lo castell de la dita vall de Uxó en un any; que no sien de res demanats dels drets. E aprés fenit lo dit any, sien tenguts pagar tots los drets é delmes, seguns lo lur privilegi antich.

6. . . . E fem los franchs de la venema dels arbres, é de tota la ortaliça, sino de aquella, la cual se vendrá publicament.

7. . . . E que sien tenguts de pagar lo dret de bestiar é de colmenes, ço es, de cuaranta una.

8. . . . Et que puguen fer alcaldi et alami per si mateixos: et que pusquen jutgar les aygues entre si, axi com era acostumat en temps de moros, segons ques conté en los lurs privilegis antichs. E que sien les rendes de les mezquites á ops de les dites mezquites, axi com ere antigament.

9. . . . E que no pusca poblar ab ells christiá, né bateját dins la lur població, sens lo lur voler, ne Nos no pusguám aquells forzar, ni alcun altre en nom nostre del regne de Valencia per tos temps.

10. . . . Et que sien tots los lochs é les alqueries de la vall de Uxó á servitut del castell de la dita vall de Uxó, segons que de primer ere acostumat.

11. . . . E qui volrá anar dels de la vall de Uxó cuant se volrá, en terres de moros, que ho pusca fer: é açols otorgam sens alcuna triga. E que pusquen vendre totes les lurs possessions é bens als moros tan solament é que nols pusquen vendre á alcun christia null temps.

12. . . . E que hajen tots lurs termens é lurs bestiars de Uxó, é Nulles, é Almenara, é lo terme de Urmell en la Plana é les vinies de la alqueria appellada de Carc é Alfandech egons que já seren deputats á ells en temps de moros. E que pusca anar lo lur bestiar en tot lo terme de Xova, segons que á ells era ja legut.

13. . . . E totes aquestes condicions habem otorgat á ells, guiats é assegurats en tota la nostra terra, en persones é en bens ells é tots los que per temps serán en per tots temps, sobre aquesta condició, que ells sien sotmeses é leals vasalls á Nos, é á qui aprés de nos será de tota la generació.

14. . . . E que no pusquen anar á loch ó lochs de la guerra, nels pusquen donar nenguna provisió en denguna condició ni á aquells metre alcuna cosa. E que dejen guardar tota la nostra terra, é á tots los nostres vasalls be é leyalment.

15. . . . E que dejen pagar los drets de les colmenes é lo delme de les figues, é de garrofes, é de les gallines, segons ques conté en altre privilegi per Nos á ells otorgat. E que no sien tenguts de pagar dret dels ous, ne fer Çofra de lurs persones, ne de lurs besties.

16. . . . E sobre totes les coses damunt nomenades, foren per nos fermades les dites coses. Testimonis sobre les dites coses los capdals Don Ferrando de Muncada, Don Guillem de Muncada, Don Galcerán de Pinós, Don Guillem Deutença. Feta en lo mes de Jumet Alahir, segons compte de moros, en lany de 648 conjunt lo dit kalendari en lo mes de agosto en lany 1250 segons kalendari de christians. E deposam lo nostre signe sobre les dites coses fermades é loades en lo dit kalendari.

17. . . . E declaram que paguen tots los dits moros, é los que per temps serán, la huytena part de tots los fruyts á Nos, ó á qui Nos volrem; é que no sien tenguts alcuna altra cosa pagar de tots los lurs fruyts, los quals naxerán en la lur terra. Exceptam los rayms dels arbres é de les ortaliçes, los quals no serán venuts. E pagant la octava part de tots los fruyts, nols puscam fer alcuna demanda de tots los fruyts damunt nomenats. Exceptat, que si per Nos, ó procurador nostre es feyta alguna peyta ó demanda als moros, los quals son en la Tinença de Valencia, ladonchs sien tenguts pagar ço que per Nos serán taxats en les peytes.

18. . . . E los moros que stiguen axi com eren acostumats en temps de moros, ans quels moros isquesen de la terra.

19. . . . E tots aquells que isqueren de la vall de Uxó, é no foren assetjats ab ells en lo dit castell, que tots los lurs bens sien á ops de les pernones del castell.

20. . . . Escriví totes les coses damunt nomenades en lo dit kalendari per manament del molt alt Senyor Rey, á qui Deu salvu, Salamó fill de Alquizten. Signum + Jacobi Dei gratia Regis Aragonum Majoricarum et Vaalentiae, Comes Barchinonae et Urgelli, et Domini Montis Pesulani, qui praedicta omnia laudamus, concedimus et firmamus, proui superius continetur.

Fonts

• Colección de Documentos Inéditos para la Historia de España, por D. Miguel Salvá y D. Pedro Sainz de Baranda. Tomo XVIII. Madrid, Imprenta de la viuda de Calero, 1851, pàgs.42-50 (document XII), alhora recollit del foli 229, pàgina 2 del llibre 1r. del Real Patrimoni guardat a l'arxiu de la Bailia General de València.

http://digibug.ugr.es/handle/10481/7718