dabán

dabán ve del latín vulgar *de-ab-ante

escrit tamé debán.
adverbio y prepossisió 



DCVB - DAVANT :

|| 1. A
la part de la cara o de l'endret vers el qual l'objecte avança
normalment; cast. delante. a) Usat
com a adv.: El
dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecocs... als quals
lo dit porter davant vaja, Ordin.
Palat. 13. Los
ulls són per a mirar | tot lo que devant los ve, Flor
d'Enam. 44. 
Passar
davant a
qualcú: fer
més via que ell fins a contrapassar-lo anant en la mateixa
direcció. En
Miquel amb un parei més, mos varen passar davant, Alcover
Cont. 20. S'usa en combinació amb altres adverbis de lloc: aquí
davant, allà davant, etc. Y
fugi, dona, d'aquí davant!, Vilanova
Obres, xi, 44. 
Davant
davant: movent-se
una persona o cosa davant una altra i en la mateixa direcció
d'aquesta. Jesús
parlava dolçament | mig recolzat en una barca; | ... | la multitut,
davant davant, | des de les roques la seguia, Oliver
Obres, i, 90.—
b) Usat
com a prep.: Les
gens qui anauen dauant nostre senyor, Hom.
Org. 3 vo. Emplaza
general dauant la porta de l'eglea, doc.
a. 1250 (Pujol Docs. 24). Agenollà's
davant lo altar, Llull
Blanq. 3. Lo
qual stech per un dia davant la dita vila, Pere
IV, Cròn. 40. Abdós
venien | al combregar | davant l'altar | de la capella, Spill
4020. Se
passava una hora devant es miray, Ignor.
70. Davant
l'hermosa creu del Salvador,Canigó ix. I
davant de dos dits que En Xaneta ens presentà encreuats, Ruyra
Parada 15. Davant
la Verge Blanca, davant l'iglésia freda, Maragall
Enllà 16. Tots
els ametllers ja són florits | davant del mar brillant fins a
Mallorca,Maragall
Enllà 17. 

|| 2. En
presència (d'algú, d'alguna cosa); cast. delante. Si
fet nostre senyor un preciós miracle d'un ceg que alumenà dauant
els, Hom.
Org. 3 vo. Me
só sovint prehat davant los altres, Eximenis
Conf. 20. Aquests
falcons, astors y cans... criden y udolen agrament de hora en hora
devant mi, Metge
Somni ii.Pere
ha fet assò devant de mi, Lacavalleria
Gazoph. L'arpa
era antiga que en els jorns de glòria | davant los reis en el
castell sonava, Costa
Trad. fant. 12. Qui
s'atreveix a alsar la veu davant meu?, Vilanova
Obres, xi, 253.
Especialment: a) En
presència d'un jutge o d'altra persona revestida d'autoritat per a
determinar què s'ha de fer. Entraren
dauant lo seinor apostoli e dauant totz los cardenals, doc.
a. 1251 (Pujol Docs. 343). Que
dins trenta dies comparega davant los dits consols, Consolat,
c. 25. O
príncep gloriós, si yo he trobat gràcia dauant vós, feu-me
mercè, Villena
Vita Chr., c. 1. Tots
els homos són germans i iguals devant Déu, Aurora
228.—
b) A
la vista (d'una cosa, d'un fet que obliga a actuar en cert sentit). Y
devant tal acort jo no'n podia defugir,Obrador
Arq. lit. 10. May,
donchs, vensuda dobleguem la testa devant els sufriments, Salvà
Poes. 20. No
hi ha gana que valgui davant de la bona criansa, Vilanova
Obres, xi, 238.—
c) Davant
per davant: donant-se
la cara una persona o cosa amb l'altra. S'homo
que estava davant per davant ella, Roq.
35. «Les nostres cases estan davant per davant». 
|| 3. (en
els escrits) Abans; més amunt; cast. antes,
arriba. Vejaus
lo cor en tot ço que devant havets entès, Muntaner
Cròn., c. 6. Roger
de Lúria e Corral Llança..., axí com davant vos he dit, vengren
molt fadrins en Cathalunya,ibid.,
c. 18. 
|| 4. Abans
dels altres, en una acció conjunta. Dir
davant en
el rosari: dirigir
la recitació del rosari dient els parenostres i avemaries i
contestant-hi els altres feels. Señe't
y digues devant, Ignor.
39. 
a) Dir una
cosa davant
davant: dir-la
anticipadament, per fer saber una cosa en temps oportú (Mall.). Si
aquest carabassot teu no s'assanta, t'ho dich devant devant!..., ab
un garrot te rompré una espatla, Alcover
Rond. ii, 268.
II.
|| 1. m. La
part d'un objecte que correspon a la cara o a l'endret vers el qual
l'objecte avança normalment; cast. delantera. En
lo davant de dita frasada farà St. Sebastià, doc.
a. 1540 (Vidal Guide 475). Lo
devant del cap, Lacavalleria
Gazoph. 
El
davant o davants
d'una casa: la
fatxada o paret de davant. 
El
davant de la xemeneia: post
o tela que tapa verticalment la boca d'un escalfapanxes. Quadros
que... poden passar per davants de xemeneya: ni color, ni dibuix, ni
perspectiva, Oliver
Obres, ii, 76. Els
davants d'una
camisa, d'un guardapits o d'altra peça de vestit. Gipó
de fay negre adornat per s'esquena y p'es devants de trenats amb
atzabeja, Ignor.
5. Carlets...
tenia poca trassa per beure a galet..., es mullà tot lo devant de la
camisa, Vilanova
Obres, iv, 9. Els
davants de la sabata: la
part anterior d'una sabata, des de la punta fins a la meitat dels
francs (Mallorca). Davant (cat.)
o davants (mall.) d'antena: corda
que subjecta a proa el car de l'antena d'una barca. Davant
del rai: tram
del rai damunt el qual va el davanter que el mena (Coll de
Nargó). Davant
d'un carro: joc
o parell de rodes de la part anterior del carro. El
davant d'un exèrcit: la
davantera o avantguarda. Los
scots... fan quatre tropells de gent: lo dauant, qui los de Spanya
apellen dauantera, ells apellen dauantguarda, Eximenis
XII Crestià, c. 274 (ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 353). La
cavalleria tenia lo devant o anava devant, Lacavalleria
Gazoph. 
|| 2. Al
davant té
el mateix valor gramatical de la simple preposició i
adverbi davant. Al
dauant viu un pinar, Vent.
Pel. 4. Tal
passió d'açò 'm veig al davan | que lo meu cor ne resta
tremolós, Auzias
March lxxviii. Sant
Josep va al seu davant, portant la florida vara, Verdaguer
Idilis. Jo
que me'n entro a l'escala del devant, Vilanova
Obres, xi, 14. Els
reguerons tantost nascuts cuiten a fugir del devant meu, Massó
Croq. 12. El
sol i la lluna, i el mar al davant, Maragall
Enllà 29. 

|| 3. Indica
temps a venir des de cert moment que es pren com a punt de partida;
cast. adelante. De
aquí al devant sien enseculats en dos bosses, doc.
a. 1584 (Priv. Vilafr. 94). Procurau
de si al devant de esmenar-vos, Regla
de St. Francesc, a. 1614, pàg. 202. Volent
que de aquí al devant no tinguen força,Ordin.
Univ. 1629, fol 5.

    Loc.—a) Esser
el de davant: esser
el primer, el principal.—b) No
saber quin cap li va davant: estar
desorientat, no saber per on prendre o què fer (Mall.).—c) Anar
davant del vent: esser
molt llest, deixondit (Vinaròs).—d) Anar
davant i darrera a
qualcú: cercar-lo
molt o fer-s'hi trobadís per demanar-li amb insistència alguna
cosa, per obtenir-ne profit, etc. (Mall., Men.).—e) Posar-se
al davant d'una
cosa: prendre-la
pel seu compte, assumir-ne la direcció i la responsabilitat (Mall.,
Men.).
    Refr.—a) «Qui
va davant, camina» (Mallorca); «Qui va davant, guanya la joia»
(Val.); «Qui va davant, obre es barranc» (Men.): vol dir que el qui
va davant els altres té molts avantatges.—b) «Qui
no mira al davant, arrere es queda»: vol dir que cal esser previsors
(Val.).