Desde que me vach separá no dórmigo be.
La añores ?
No, se va emportá lo llit.
diumenge, 7 d’octubre del 2018
divendres, 5 d’octubre del 2018
Tirant lo Blanch, vulgar lengua valenciana
Tirant lo Blanch, vulgar lengua valenciana
Quan vos ixca un catalaner que vos aclarixca quína fon la primera novela catalana i en dialecte català. Que no cite al valencià Tirant Lo Blanch del idioma valencià perque no cola. Golden Jacob.
https://www.tinet.cat/portal/uploads/tirant_lo_blanc_2_ed_v2_20130919155911.pdf
https://lletra.uoc.edu/es/obra/tirant-lo-blanc-1490.pdf
Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada el
1490, Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que narra les
aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al
servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble,
del setge dels turcs. Qualificada encertadament com a novel·la
total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert
sentit, psicològica), la seva versemblança l'allunya de les
novel·les de cavalleria de l'Edat Mitjana; i la seva trama
variada i rica en registres (des del to greu fins a l'humor; des de
la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i
divertida, que ha resistit el pas del temps. És, no res menys,
una de les millors novel·les europees del moment.
El seu autor és Joanot Martorell , fou un cavaller provinent
de la petita noblesa valenciana, sembla que nascut a la ciutat
de València entre 1405 i 1410. La família Martorell era
originària de Gandia, però consta radicada a València des de
1400. Des d'aquest any, tant els pares com els avis, paterns i
materns, de Joanot Martorell estan documentats com a veïns
de la ciutat. Possiblement va morir el 1465. El seu avi va ser
conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà.
De
Joanot Martorell, que era cunyat d’Ausiàs March, coneixem
força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller
bregós de vida agitada, plena d'afers cavallerescos d'armes i
bon coneixedor dels usos i costums de la cavalleria; habituat al
tracte cortesà (sabem que va estar a les corts França, Portugal,
Nàpols i Anglaterra) i, segons es dedueix del llibre, interessat
en els afers militars europeus de la seva època, i amb una visió
molt humana i atrevida, desvergonyida sovint, dels assumptes
amorosos
Quan vos ixca un catalaner que vos aclarixca quína fon la primera novela catalana i en dialecte català. Que no cite al valencià Tirant Lo Blanch del idioma valencià perque no cola. Golden Jacob.
https://www.tinet.cat/portal/uploads/tirant_lo_blanc_2_ed_v2_20130919155911.pdf
https://lletra.uoc.edu/es/obra/tirant-lo-blanc-1490.pdf
Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada el
1490, Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que narra les
aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al
servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble,
del setge dels turcs. Qualificada encertadament com a novel·la
total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert
sentit, psicològica), la seva versemblança l'allunya de les
novel·les de cavalleria de l'Edat Mitjana; i la seva trama
variada i rica en registres (des del to greu fins a l'humor; des de
la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i
divertida, que ha resistit el pas del temps. És, no res menys,
una de les millors novel·les europees del moment.
El seu autor és Joanot Martorell , fou un cavaller provinent
de la petita noblesa valenciana, sembla que nascut a la ciutat
de València entre 1405 i 1410. La família Martorell era
originària de Gandia, però consta radicada a València des de
1400. Des d'aquest any, tant els pares com els avis, paterns i
materns, de Joanot Martorell estan documentats com a veïns
de la ciutat. Possiblement va morir el 1465. El seu avi va ser
conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà.
De
Joanot Martorell, que era cunyat d’Ausiàs March, coneixem
força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller
bregós de vida agitada, plena d'afers cavallerescos d'armes i
bon coneixedor dels usos i costums de la cavalleria; habituat al
tracte cortesà (sabem que va estar a les corts França, Portugal,
Nàpols i Anglaterra) i, segons es dedueix del llibre, interessat
en els afers militars europeus de la seva època, i amb una visió
molt humana i atrevida, desvergonyida sovint, dels assumptes
amorosos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Foc a Penarroija de Tastavins.
Foc a Penarroija de Tastavins . Lo passat domenge 12 de juliol se van ajuntá uns cuans catalanistes del Matarraña pera fé una barbacoa a...
