DOCTRINA PUERIL. RAMON LULL.

DOCTRINA
PUERIL.

RAMON
LULL.

(Imaches passades a txt en esta web y editades después desde lo pdf)

https://online2pdf.com/es/convertir-jpg-a-txt#

DEUS
honrat, gloriós Senyor nostre, ab gracia e benediccio vostra
comensam aquest libre qui es dels comensaments de DOCTRINA PUERIL.

DEL
PROLECH

DEUS
vol quens cuytem e treballem en ell a servir, car la vida es breu e
la mort sacosta a nos tots jorns, e per assò perdiment de temps deu
esser fort ahirable. On, al comensament deu hom mostrar a son fill
les coses qui son generals en lo mon, per que sapia devallar a les
specials;
e fassa hom configer a son fill; e dassò que
configerà, en aprés cové que sia feta construccio en aquell libre
meteix, lo qual sia trelladat en latí, car enans entendrá lo latí.

2.
On, com assò sia enaxí, per amor de assò un hom pobre pecador
menyspreat de les gents, colpable, mesquí, indigne que son nom sia
escrit en est libre, fa abreviadament com pus planament pot, aquest
libre e daltres al seu amable fill, per tal que pus leugerament e
enans pusque entrar en la sciencia, en la qual sapia conexer e amar e
servir son gloriós Deu.

3. En lo comensament cové que hom
fassa apendre a sou fill los .xiiij. articles de la fe catholica, e
los .x. manaments que Deus doná a Moyses en lo desert, e los .vij.
sagraments de Santa Esgleya e los altres capítols conseguents.

4.
Covinent cosa es que hom a son fill mostre a cogitar en la gloria de
paradís e en les penes infernals e en los altres capítols quis
contenen en aquest libre; car per aytals cogitaments se acustuma hom
en amar e en tembre Deu, e consent a bons nudriments.

¶
Dels .xiiij. Articles.

Cap.
I. De un Deu.

FILL,
tu sapies que articles son creure e amar veres coses e meravelloses.

2. Lo primer article es creure en un Deu, lo qual es comensament
de tots comensaments e senyor benfactor de tot quant es.
3. A
creuret cové un Deu esser tan solament, en lo qual no ha negun
defalliment, ans es compliment de tots acabaments.
4. Aquest Deu
es invisible als teus ulls corporals, e es visible als ulls de ta
anima, e es digne de tota laor e de tot honrament.
5. En Deu es
bonea e granea, eternitat, poder, saviea e amor, vertut, gloria e
perfeccio, justicia, larguea, misericordia, humilitat, senyoría,
paciencia. En Deu ha moltes vertuts semblants a aquestes, e quescuna
destes vertuts e ensems son un Deu tan solament.
6. Ubligat est a
creure aquestes coses, e per assò est creat e vengut en aquest mon,
que en un Deu ten solament creegues e adors e ams e temes: e si assò
no fas, les penes infernals tapellen hon vajes sostenir treballs
infinits.
7. Amable es Deu, car es tot bo: gran es Deu, car tot
quant es torna en ell: durable es Deu, car no ha comensament ni fi:
temable es Deu, car tot poder es en ell e totes coses sap.
8.
Fill, ama Deu per so quell tam e quet fassa agradable a les gens.
9.
La vertut que has en veser, en oir, en odorar, en gustar, en palpar,
tota la has de Deu.
10. Ama veritat, per tal que la divina
veritat not sapia mentider.
11. Menysprea la gloria daquest mon,
que poch dura, per so que sies posseydor de la gloria que no ha fi.

12. La tua anima sadolla de la perfeccio de Deu, car nuyla altra
cosa no li pot donar compliment.
13. Fill, ama justicia; car si
no ho fas, justicia te jutjará a sofferir foch perdurable.
14.
No sies còbou a Deu de so quet ha donat, car més te pot donar e
tolre que altre.
15. Ages misericordia, si vols quet sia
perdonat.
16. Humiliat a Deu qui exalsa los humils e devalla los
ergullosos.

17.
No ages vergonya de honrar, servir e obeyr a Deu, car honrat senyor
es, e ama paciencia per so que no cayes en la ira de Deu.
18.
Fill, si creus en un Deu, a complir te cové totes estes coses damunt
dites e moltes daltres semblants a aquestes, si vols esser agradable
a Deu.

CAP.
2. De Trinitat.

OBLIGAT
est, amable fill, a creure en la santa Trinitat de nostro senyor Deu,
la qual trinitat es un Deu qui es en trinitat, so es a saber, Pare e
Fill e Sant Esperit: e creure en un Deu es lo primer article, e
creure en lo Deu Pare es lo segon article, e creure en lo Deu Fill es
lo terç, e creure en Deu Sant Spirit es lo quart.
2. Deus Pare
engenra de sí meteix Deu Fill, e de Deu Pare e Deu Fill ix Deus Sant
Espirit; e lo Pare e lo Fill e lo Sant Espirit son un Deu tan
solament.
3. Infinidament eternal e ab tot compliment engenra lo
Deus Pare Deu Fill, e ix Deus Sant Espirit de Deu Pare e de Deu Fill.

4.
Lo Pare es un, e lo Fill altre, e lo Sant Esperit es altre, e totes
aquestes tres persones son un poder, una saviea, una amor.
5.
Fill, so quet dich de la Santa Trinitat de Deu e de la sua unitat, es
axí e encara molt mils que not pusch dir: e si tu en est mon per lum
de fe assò creus, en laltre segle ho entendrás per lum denteniment
illuminat per la divinal intelligencia.
6. ¿Sabs per que tu,
fill, no pots entendre e est obligat a creure so que no pots entendre
de la Santa Trinitat? es car la unitat e la trinitat de Deu es major
que lo teu enteniment, e car yo not ho dich en manera que tu ho
pusques entendre.
7. No descrees tot so que no pots entendre; car
si ho fas, tu vols fer major ton enteniment a totes coses. ¿E saps
per quet parle enaxí suptilment? per so que ton enteniment sacustum
a exalsar e endressar ton voler en amar Deu.
8. No menyspreus,
fill, aquest libre per so car grossament es recomtat; cor jens es fet
a exalsat enteniment, ans es fet per so quels enteniments dels
infants pusquen esser exalsats a entendre aquest mon e Deu.

CAP.
3. De Creacio.

CREADOR
es faedor qui ha fet lo mon de no res. On, en lo comensament creá
Deus lo cel e la terra, e fo lo primer dia dicmenge, en lo qual creá
los ángels, e en aquell dia caegren los demonis del cel, per so car
volgren esser semblants a Altisme, e confermá Deus los ángels en
estament que no poguessen pecar.
2. En lo dilluns creá Deus lo
cel, en lo qual estan los ángels devant Deu. 3. En dimars creá Deus
la mar e la terra e les erbes e los arbres e les sements.
4. En
dimecres creá Deus lo sol e la luna e les esteles per illuminar la
mar e la terra.
5. En dijous creá Deus aucells e besties.
6.
En divenres creá Deus home, lo qual hac nom Adam; e con fo adormit,
trach una costa don creá fembra, so es Eva; e de Adam e de Eva som
tuyt exits.
7. En aquell dia meteix, mes Deus Adam e Eva en
paradís terrenal, e fo senyor de totes les besties e de totes les
plantes e de totes les aus e de tot so que terra leva ne sosté.
8.
En lo .vij^e dia Deus reposá, a demostrar que Deus avía
dat al home tot so qui era covinent e creat, e per allò lo .vij^e
dia fo dia festival e dia de loar e donrar e de contemplar Deu, a
demostrar que en aquell dia con lo mon comensá, covenc a fenir lo
compliment de nostra reempcio.
9. Fill, si vols aver salvacio, a
creure te cové que Deus es creador de tot quant es, e que tot quant
es tornaría a no res, si Deus no ho sostenía;
e sens Deu, so
que es no sería.
10. Veyes, fill, Deus con grans coses ha
creades, axí com cel e mar e la terra, e veges quantes coses ha
creades, e esguarda con les creatures que ha creades son belles e
profitables. On si en les creatures ha tant de be, obri los ulls de
ta anima, e veges con gran e noble es lo creador qui totes coses ha
creades.
11. Tots los reys qui son ni tots los homens daquest mon
no poríen crear una flor ni una bestia. No puría hom crear nula
creatura; nula creatura no puría vedar al sol son moviment ne a la
pluja son devallament.
12. Daquelles coses qui son al home pus
necessaries ha Deus donada major abundancia, axí com de terra e daer
e daygua e de foch e de sal e de ferre e de pa, e de les altres coses
semblants a aquestes.

13.
Creades ha Deus ales als aucells per so que pusquen volar, e hals
donada ploma per so que sia lur vestiment, e a besties ha creades
ungles per so que sien lurs sabates, e als arbres ha creades fulles
per so que pusquen los fruyts madurar, e als peys ha dada la mar per
so que pusquen nadar, e a cada creatura ha creades Deus aquelles
proprietats que los son mester.
14. Deus ha creat a hom lo cavall
per cavalcar, e lastor per cassar, el moltó per menjar, e la lana
per vestir, e lo foch per calfar, e lo bou per arar, e les altres
creatures ha creades Deus a servir home.
13. Con serás, fill, a
la taula e aurás devant tu les viandes que deus menjar, remembra
quantes creatures veurás, les quals Deus ha creades, e entín com
les coses que menges ta Deus fetes adur de diversos lochs. 16. Deus
ha creats tos ulls per so que ab los ulls lo veges en les creatures
quil representen als ulls de ta pensa, e Deus ha creada ta memoria
per so que ab aquella lo remembres, e Deus ha creat ton cor per so
que sia ta cambra hon lo tengues e lams, e Deus ha creades tes mans
per so que fasses bones obres, e ha creats tos peus per so que per
les sues carreres vajes, e ha creada ta boca per so quel lous el
beneesques. No poría dir, fill, tantes creatures com Deus ha
creades, ne no sabría dir la senyoría quet ha donada sobre elles,
ne tu no poríes entendre lo gran deute en que tu est esdevengut, per
lo gran benifet que tu has reebut de ton Creador.
18. Remembret
com Deus te pogra fer pera o fust o bestia, sis volgués: entín com
te pogra fer contret o jueu o sarrahí o demoni o alcuna altra cosa a
la qual fora mellor cosa no esser que esser.
19. A considerar e a
pensar te cové, amable fill, totes les coses demunt dites, per tal
que en aquest mon faces obres per les quals sies agradable als sants
de gloria e a Deu.

CAP.
4. De Recreacio.

RECREACIO
es recobrar so que avía perdut nostre Senyor Deus en son poble, e
recreacio es tolre al demoni son poder, lo qual avía sobre
nosaltres.
2. En peccat e en error cahec, fill, tot lomenal linatge per nostro primer pare Adam e per nostra mare Eva, qui foren
desobedients a Deu senyor de gloria; e per assò covench quel peccat
fos vensut e sobrat per aquell qui es pus contrari a peccat que
neguna altra cosa.
3. Con Deus ¡beneyt sia ell! hach creat Adam
e Eva els hach mesos en paradís terrenal, ell feu manament a Adam
que de tots los fruyts menjás en fora dun; car si daquell menjava,
segur fos de mort. El demoni en forma de serpent vench a nostra mare
Eva e conseyáli que ella feés tant que Adam menjás del fruyt que
Deus li avía vedat; e car Adam menjá daquell fruyt e fo desobedient
a nostro Senyor Deu, per assò cahec esta mort e est trebay que tu
vous en nosaltres, e fo feta discordia entre Deu e lumenal
linatge.
4. Si Adam no peccás ni passás lo manament de Deu, nul
home no morira ne agra fam ne set ne calor ne malautía ne treball;
mas per loriginal peccat, sapies, fill, que tuyt cayguérem en la ira
de Deu, e Adam e Eva foren gitats de paradís en aquell dia en lo
qual hi foren mesos.
5. Tots aquells qui muríen anaven en foch
infernal, destrò que plach al subirá Pare que son fill presés carn
de nostra dona Santa María per gracia de Sant Esperit: on adonchs lo
Fill de Deu per gracia e pietat vench en una donzella verge qui es
apellada nostra dona Sancta María, la qual fo del linatge de Daviu.

6. En aquella donzella lo Fill de Deu fo encarnat e nasqué ella
estant verge, sens que no fo corrumpuda ne perdé sa vergenitat: de
la qual donzella nasqué Deu e home ensems, so es, nostro Senyor
Jhesu Christ, en lo qual son dues natures, so es asaber, natura
divina e natura humana: les quals dues natures son una persona tan
solament.
7. Aquest Jhesu Christ vench en lo mon per recrear lo
mon e per exalsar lumanal linatge qui era caygut, e lo qual fo
exalsat ab ver ajustament de natura divina e de natura humana e ab lo
treball e passio que sostench per amor de nosaltres.
8. Fill, a
creure te cové en aquest Senyor Jhesu Christ de que yot parle; car
si no u feyes, no seríes recreat ne sería levada de tu la colpa la
qual te fo donada per lo primer pare, en la qual son los jueus els
sarrayns els altres infeels, per so car no creen en laveniment ne en
la passio de nostro Senyor Jhesu Christ.
9. Si tan mala cosa es
peccat e esser desobedient a Deu, que per un peccat ten solament fom
tuyt en la ira de Deu, e per aquell peccat a delir, lo Fill de Deu ne
volch esser encarnat e a la humanitat quen pres li covench sostenir
angoxes e treballs e greu mort; guardat, fill, de peccat, car per
peccat es hom desobedient al Altisme, e Deu es enamich dom con hom fa
peccat. E per la desobediencia e per lo peccat van los peccadors en
foch perdurable a sostenir angoxes e treballs e perdre la eternal
gloria de nostro Senyor Deu.

CAP.
5. De Gloria.

GLORIA
es, fill, continua e franca benuhiransa sens nuyl cessament, e es en
aquell qui dona gloria: la qual gloria es donada per nostro Senyor
Deu qui glorieja en la gloria e dona gloria als sants de gloria. On
si tu, fill, vols aver gloria, a creure te cové que Deus sia
glorificador dels benuhirats de paradís e que aquells sien
gloriejats en la sua gloria, e que Deus los glorieja en sa gloria
metexa.

2. Enaxí com lo foch qui ab sí metex sescalfa,
enaxí lo divinal Rey de gloria ab sí metex dona gloria als ángels
e als sants qui son en gloria.
3. Si Deus en aquest mon dona a
ton cors benuiransa daquestes coses corrumpables temporals qui no son
gloria ne han gloria, ¡quant més, fill, lo Rey de gloria, qui es
gloria, pot donar a sos amichs en paradís gloria! 4. Sapies, fill,
que la gloria de paradís es veer Deu e amar Deu e adorar e loar Deu:
e cascun dels sants de paradís es gloriejat en la gloria del altre.

5. No crees, amable fill, que en gloria hom menuch ne beva ne
jaga hom ab fembra; car totes estes coses han defalliment e sutzetat,
e aquestes coses se covenen ab aquest mon qui es sutze e corrumpable
e ple de defalliments.
6. ¿Veus tu, fill, lo cors mort del home
just, lo qual podrex en terra con hom lo soterra? aquell cors
resuscitará al dia del juy, e será pus resplendent quel sol, e no
morrá, e aurá més de gloria que no es tota la gloria qui es en los
homens daquest mon.
7. Si tu, fill, menysprees (menys prees)
la gloria daquest mon per so que ajes la gloria daquell altre, tu
aurás gloria qui durerá aytant com la gloria de Deu: e donchs,
remembra e entín com per menysprear poca gloria qui poch dura, pots
gonyar gloria qui durará aytant com la gloria del Altisme.
8.
¡Ah, fill, e con en gran malediccio son aquells qui per una poca de
benuyransa temporal perden la celestial gloria que no ha fi, e van en
turments perdurables a esser sotsmesos a infenits treballs!
9. Si
tu, fill, entres en gloria, on que sies aurás gloria e atroberás
gloria. ¿E sabs per que? per so car en tots los lochs de gloria es
lo glorificador el senyor de gloria.
10. Aquells qui son en
gloria, aytant amen com entenen, e aytant entenen com amen, e tot so
han que amen e entenen. On si tu, fill, en aquest mon no pots aver
tots los delits daquest mon que entens, guardat que no perdes a ton
voler la gloria que lo teu enteniment no pot entendre.
11. Si tu,
fill, no daves la tua má per un diner nel teu cap per dos, guardat
que no perdes la celestial gloria per la gloria daquest mon: e si tu
per la gloria daquest mon menysprees la gloria del altre segle, mit
lo teu dit en lo foch, e assage si sempre lo hi porás sostenir una
hora; e si no pots, guarda com porás sostenir lo foch infernal
perpetualment, lo qual sostenen los dampnats; car aquell foch te
covendrá a sostenir, si menysprees la gloria de nostro Senyor Deu.

CAP.
6. De Concepcio.

A
CREURE te cové, fill, en la concepcio de nostro Senyor Deu Jhesu
Christ, la qual es lajustament quel Fill de Deu feu ab natura humana,
qui fo ajustada ab natura divina per gracia de Sant Esperit en lo
ventre de nostra dona Sancta María gloriosa.

2.
En lo comensament, con plach a nostro Senyor Deu ques volch humiliar
a recrear lo seu poble, tramès lángel Sent Gabriel a nostra dona
Sancta María. Aquell ángel gloriós aportá saluts a nostra dona
Sancta María, de nostro Senyor Deu, e dix li: Ave Maria, gratia
plena, dominus tecum (cum te : contigo), benedicta tu in
mulieribus, et benedictus fructus ventris tui: Spiritus Sanctus
superveniet in te et virtus Altissimi obumbrabit tibi.

3.
Aquestes saluts digues, fill, sovint a la Verge gloriosa; car lo
major plaer e lo major honrament que hom li pot fer, es que hom la
salut per aquelles saluts metexes que lángel Sent Gabriel li aportá
de nostro Senyor Deu. E encontinent que la verge María consentí a
les paraules que Sent Gabriel li dix de part de nostro Senyor,
concebé ver Deu e ver hom e fo ahombrada de Sant Esperit.

4.
En aquella concepcio fo la obra de totes les tres persones divines;
mas la persona del Fill sencarná tan solament, a demostrar la
diversitat qui es entre lo Pare e lo Fill e lo Sant Esperit.

5.
Lo Fill de Deu es aquell qui es una persona ab la humanitat qui fo
presa de la carn pura e de la santificada sanch de nostra dona Sancta
María.

6.
Ensemps, fo fill, ajustada la anima el cors de Jhesu Christ ab la
natura divina; e la sua anima el seu cors ensemps foren en lo ventre
de nostra dona; e en aquell temps meteix quey (que y) foren,
hach lo cors de Jhesu Christ tots sos membres e tota sa forma; e en
aquella saviea e en aquella vertut e en aquell poder en que fo Jhesu
Christ con fo creegut e hach perfeta edat, en aquella metexa saviea e
ab aquell poder e vertut fo, encontinent que fo ajustada ab lo Fill
de Deu.

7.
Not meravells, fill, destes paraules que yo tramet a tu escrites, de
la concepcio del Fill de Deu, car obra fo miraculosa, la qual fo feta
sobre natura per lo poder divinal qui pot fer totes coses.

8.
Ubligat est, fill, a creure aquestes coses que yot dich de la
concepcio del Fill de Deu, e obligat est a cativar ton enteniment,
per so que sies exalsat per lum de fe: car enaxí com naturalment som
tuyt ubligats a murir, enaxí per la nostra fragilitat e per la
subirana obra del Altisme som tuyt obligats a creure so que no podem
entendre del aveniment del Fill de Deu.

9.
Laveniment del Fill de Deu Jhesu Christ fo denunciat ans que fos, per
los sants profetes e per los sants pares, als quals fo revelat per
divinal espiracio.

10.
Obri, fill, los ulls de ta pensa e veges lo gran honrament quel Fill
de Deu ha fet a tot lumanal linatge, en so que volch pendre la nostra
natura e volch esser una persona metexa ab aquella.

11.
Remembret la bonea, granea, eternitat, poder, saviea, amor e les
altres vertuts qui son en nostro Senyor Deu, e veges con
meravellosament e manifesta son manifestades en la concepcio e en la
encarnacio del Fill de Deu.

12.
Con lo Fill subirá celestial age tu tant honrat en so que ha presa
natura humana semblant a la tua, amable fill, yot don de consell a
tu, et prech et man aytant com pusch, que totes les tues forces metes
en conexer, amar, honrar, loar e servir nostro Senyor Deu Jhesu
Christ, per tal que tes paraules e ta vida e tes obres a Deu de
gloria sien agradables.

13.
On, si tu vols esser honrat, honra lo Fill de Deu qui tant ta honrat:

e si vols amar, ama Jhesu Christ qui tant ta amat; e si has
treball ne tristor, consolat en aquell qui, per tu, humanitat ha
ajustada a deitat.

CAP.
7. De Nativitat.

EL
novè mes quel Fill de Deu fo encarnat, volch náxer de nostra dona
Sancta María, de la qual nasch Deu e home e sens dolor e sens
corrupcio de nostra dona Sancta María.

2.
Sapies, fill, que nostra dona Sancta María era pobra fembra
daquestes riqueses temporals; mas rica era de vertuts, e nada fo
donrat linatge: e per assò, con plach al Fill de Deu que nasqués,
nasch en pobre loch, so es a saber, en lo presepi on menjaven
les besties. (pesebre; pessebre)

3.
Si los fills dels Reys e dels grans barons nexen en palaus e en
cambres e en draps daur e de seda, lo Salvador del mon nasch en

lestable e en la paya que les besties menjaven. (palla;
paja)

4.
¡Ah, fill, e con breus foren los draps on lo Fill de Deu fo
enbolcat, (bolquer : pañal, paño, trapo : drap, draps;
embolicat; envuelto) e tan pocs foren aquests, e per tan poques
persones fo servit e aministrat!
E pero tots los homens qui nexen
son nats en colpa e en peccats, e lo Fill de Deu nasch per delir e
destruir colpa e peccat.

5.
Con vourás, fill, alcuna bella fembra jova, pobrament vestida, e son
esguardament te significa honestat, e aquella portará son bell fill
en son bras, vestit pobrament, adoncs cogita en la nativitat del Fill
de Deu, qui en lo bras de nostra dona Sancta María era pobrament
vestit.

6.
Enaxí com los altres infants pochs, se lexava aministrar lo Fill de
Deu a nostra dona, e poch a poch crexía son cors, jats se sía
(jatsia) assò que son poder o sa vertut fos major que tot
laltre poder e tota laltra vertut qui es en les creatures.

7.
Aesma con dolç esguardament era aquell qui era entre Jhesu Christ e
nostra dona, quil sabía son fill e senyor de tot lo mon, e Jhesu
Christ qui sabía sa mare la mellor e la pus nble e la pus bella dona
que anch fos ni será.

8.
Amable fill, tu est nat e vengut en aquest mon per honrar e servir
aquell Fill de Deu de que yot parle, per lo qual te monest que tu
lams el desigs veer. On, si tu nol ames nel serveys, farás contra so
per que est vengut en lo mon e serás servu e catiu de perdurables
trebays, als quals serás jutjat per la dreturera sentencia de nostro
Senyor Deu.

Cap.
8. De la Passio.

AB
amor e ab pau te deuría esser recomtada, amable fill, la passio de
nostro Senyor Deu Jhesu Christ, car aquella mort e passio fo la major
contrastacio damor e de dolor que anch fo ni pusca esser.

2.
En aquell temps, con nostro Senyor Jhesu Christ hac edat de .xxx.
anys e preycava lo poble de Israel e feya molts de miracles,
sesdevench quels jueus tractaren en sa mort, e Judes Escarioth
(Judas Iscariote, Scariot y demás variantes) qui era un dels
.xij. apòstols vené (vendió; va vendre) als jueus per .xxx.
diners lo Fill de Deu, nostro Senyor Jhesu Christ: e lo Fil de
Deu, qui es senyor de tot quant es, sofferí que fos venut e liurat a
mort e a passio, per so que deliurás lo seu poble del poder del
diable.

3.
Com sacostá la passio de Jhesu Christ, al día que dech morir Jhesu
Christ estava en oracio; aquella nit denunciava la sua passio als
apòstols e a aquells qui ab ell eren e pregavals que estiessen en
oracio e que dixessen aquestes paraules (original en arameo :
“Abun de bashmayo...”): Pater noster qui es in caelis,
sanctificetur nomen tuum, adveniat regnum tuum, fiat voluntas tua
sicut in coelo et in terra: panem nostrum cotidianum da nobis hodie
(huy, hui, avui, avuy; hoy), et dimitte nobis debita nostra
sicut et nos dimittimus debitoribus nostris, et ne nos inducas in
temptationem, sed libera nos a malo.

4.
En aquella nit que Jhesu Christ ahorava en quant era hom e feya
reverencia a la santa deitat, a demostrar que ell era hom; vench
Judes ab gran gent de jueus armats, los quals prengueren e ligaren
nostro Senyor Deu Jhesu Christ e menarenlosen, per tal que fos
crucificat e mort.

5.
Veges, fill, con gran fo la humilitat de Jhesu Christ, car ell qui
era e es senyor de tot lo mon se lexava ligar als jueus. Veges e
entín con coralment amava la salvacio del seu poble, lo qual se avía
a salvar per la sua mort.

6.
Los apòstols e tots aquells qui eran ab ell, tots lo desempararen e
fugiren, sal (salvo, excepto) ten (tan, tant) solament
Sent Pere quil seguía; empero tres vegades lo negá aquella nit, e
dix que nol conexía.

7.
Sapies, fill, que los jueus despullaren lo Salvador de tot lo mon e
escupirenli en la cara e clucarenli los ulls e feríenlo e donavenli
collades (clatellades : cops al clatell; collades : cops al coll;
collejas), e puys ells li demanaven qual era aquell quil avía
ferit: en totes les maneres que fer podíen, lo ahontaven e
lescarníen: e ell era vengut per salvar e per trer ells del poder
del demoni.

8.
Entrò (tro, entro : hasta : fins) al dia no estigueren en als
(altre cosa; otra cosa), mas en ferir e en escarnir lo Fill de
Deu, e al matí ells lo liuraren a Pons Pilat (Poncio Pilatos) qui era procurador del senyor de Roma, (del
César) e aquell feu lo assotar tant regeament, que aquell seu
cuyr (pell; piel; cuero) tan preciós de son cors tot era
romput e esquinsat, e la sanch decorría per tot lo cors.

9.
Con lagren assotat, feerenli aportar la creu entrò al loch on lo
crucificaren, e clavelarenlo en ella, e puys dressaren la creu: e
estava penjat en la creu per tal que tuyt lo veessen.

10.
Ab sal e ab fel, ab suja e ab vinagre lo abouraren, e son cap ab
corona despines coronaren, per tal que les espines li entrassen per
lo cap: ab lansa lo feriren per lo costat tant fortment, que lo cor
li partí per mig.

11.
En aquesta passio e dolor estech lo Fill de Deu per amor que salvás
son poble, e murí per so que tu poguesses aver lig acabada, per la
qual poguesses aver gloria: car sil Fill de Deu se volgués, los
jueus ne tots los homens nels demonis qui son, nol pogueren turmentar
ne auciure, (ociure; occidere; matar) car ell es senyor
poderós sobre tots; mas car la sua mort era mester a salvar son
poble, per so volch sofferir que hom lo turmentás el auciés.

12.
Sapies, fill, que una gota de la sanch de Jhesu Christ abastara a
rembre tot lo poble; mas per la gran amor quens ha, volch que tota la
sua sanch ne fos escampada; car tot enaxí com ampolla qui es tan
fortment trencada que noy pot romanir gens de vi, enaxí lo cors de
Jhesu Christ fo per tants lochs foradat e nafrat, que gens de sanch
noy romás.

13. Amable fill, si vols viure en gloria, plora
la mort de ton Senyor Jhesu Christ; e si no pots plorar, nol ames
tant com ta mare ama tu: la qual ploraría si hom devant ella tauceya
(t' auceya : te mataba) et turmentava.

14.
Fill, no tan solament era menyspreat Jhesu Christ en aquell dia que
penjava mort en la creu, que en aquest temps en que ara som es
menyspreat e blastomat e escarnit; car molts son los homens qui per
ell no ploren ni moren ni li han grat de la passio que sostench per
amor
dells; e molts son los infels quil deshonren el blastomen e
qui creen que ell sia estat hom fals e galiador. (ganador :
enganador : engañador?)

15.
Fill, guarda en la creu e veges com te representa la passio de Jhesu
Christ qui está ah los brassos estesos, e espera que en axí (en
+ salta línea + axí, otras veces se encuentra enaxí) com ell
es mort per amor de nos a salvar, que enaxí nos no temem mort per
ell a honrar.

16.
A morir te cové, fill, vulles o no: e donchs, pus que has a murir,
vulles murir per honrar aquell senyor quit ha creat e quet dona tot
quant has, e quit pot dar foch perdurable e quit vol dar gloria qui
no ha fi, e qui per la tua amor es vulgut murir. (volgut morir)

17.
¿Sabs per que tu no vols murir per Jhesu Christ? per so car la mort
te fa pahor, e per so car ames més esser en aquest mon que en
laltre. On si tu fosses Jhesu Christ, ja no volgres murir ne murríes,
con sia cosa que Jhesu Christ no murría sis volgués.

18.
¿Qual cosa es aquesta, quel senyor muyra per son vassall, e lo
vassall no vuya murir per son senyor? ¿ne per que los cavallers
daquest mon moren en la batalla per lur senyor? ¿ne per que es
duptada la mort, qui es porta de vida on son los sants de gloria?

19.
¿Sabríesme respondre, fill, qual mort es major ne pus dolsa, o
murir per amor o per malautía? ¿ne vulríes tant amar que
volguesses e sabesses e gosasses murir? E si no mors per amor,
¿sabrás ho desijar?

20.
Sapies, fill, que mort natural no ret fruyt ne gazardó,
(guasardó; galardón) ne aquell qui no ama no sab murir, ne
qui no gosa murir no es en estament de salvacio.

21.
Remembra, fill, quants son los homens qui moren per ajustar
diners e per aver la vana gloria daquest mon, e veges quants son los
homens qui moren per lo Salvador senyor de tot lo mon, qui murí per
amor de nos.

22.
Amable fill, con tage a dir daltres coses, cové que lexem la materia
de que parlam; de la qual materia moltes paraules sanctes e devotes
pusquen esser recomtades agradablement.
___

CAP.
9. Con nostro Senyor Deus devallá als inferns.

EN
lo temps dels profetes e dels sants pares, ans quel Fill de Deu fos
encarnat e crucificat, tots los profetes els sants qui eren ans del
aveniment de Jhesu Christ Fill de Deu anaven en infern per rahó del
original peccat. On, con plach al Fill de Deu que fo encarnat e nat,
Sant Johan Baptista fo missatge del Fill de Deu als sants qui
eren en les penes infernals turmentats, e denunciá a aquells
laveniment del Fill de Deu: del qual foren los sants alegres e
consolats.

2.
Sapies e creegues, amable fill, que con lanima de nostro Senyor Jhesu
Christ lexá lo cors mort en la creu, que encontinent devallá als
inferns (limbo, lims en el Vita Christi de Isabel de Villena,
1497, casi 200 años después de la época de Ramon Lull) e venc
a Adam e Abraam e als altres profetes e sants, e trach aquells, a
forsa dels demonis, de lur presó, e meslos en gloria celestial, la
qual no aurá fi. (haurá, tendrá, tindrá)

3.
Con Adam viu son Senyor venir e son Creador per ell a deliurar del
trebay e de la dolor hon avía estat cinch milia anys, adoncs
dix:
- Aquestes son les mans quim crearen em formaren, e aquest
es lo Senyor quins ha remembrats en la sua gloria.

4.
Lo gran goig que Adam e los altres sants agueren, fill, nol te poría
recomtar, ne tu nol te puríes aesmar; empero tu pots cogitar con
gran goig auríes si hom te treya dun pou plen de foch, de sofre e de
serpents e de tenebres, e hom te mudava en la gloria celestial.

5.
Si per un peccat de Adam les animes dels profetes qui no consentiren
al peccat estegren tan longament a infern, e tot temps hi estegren
sil Fill de Deu no vengués, remembra, fill, con gran cosa es la
justicia de Deu

qui
tan fort ponex peccat; e no creegues, fill, quel Fill de Deu venga
altra vegada deliurar los peccadors qui son en los inferns.

6.
Sapies, fill, que lo Fill de Deu romás ab lo cors de Jhesu Christ en
la creu; e ab la anima devallá en los inferns, estant lo cors en
aquell loch hon fo crucificat: ¿e sabs per que? per so que fos
significat que lo Fill de Deu es per tots los lochs qui son: car tot
quant es creat no es tan gran com es lo Fill de Deu.

CAP.
10. De Resurreccio.

A
CREURE te cové, fill, que lo divendres con nostro Senyor Jhesu
Christ fo crucificat e mort per nosaltres a salvar, adoncs Joseph
ab Arimatia qués lo cors de Jhesu Christ (José de Arimatea
requirió el cuerpo de Jesucristo) a Pons Pilat, per so quel
soterrás en un moniment molt bell, lo qual avía fet a sos
obs. (para su uso o necesidad)

2.
On, con lo cors de Jhesu Christ fos donat a Joseph ab Arimatia e fos
lo major don quell pogués reebre, e com aquell cors tan preciós fos
humiliat a esser sotsmes en la terra (sots, so: debajo; mes:
metido; sometido; se depositaban algunos cuerpos en cuevas de
tierra); remembra, fill, en estes paraules que yot dich,
si vols aver humilitat.

3.
Sapies quel ters jorn resuscitá; e per manifestar la gran
misericordia de nostro Senyor Deu, volch primerament aparer a la
Magdalena, qui era estada molt peccadora fembra; e car amava Jhesu
Christ ab gran caritat, e car caritat es la major vertut que hom pot
aver, a demostrar que caritat es al Fill de Deu molt agradable, lo
Fill de Deu aparech a la Magdalena.

4.
Dementra quels apòstols estaven en una cambra e les portes eren
tancades, nostro Senyor Jhesu Christ aparech a aquells, per demostrar
que ell era resuscitat ab cors glorificat qui no ha empatxament de
passar per tot loch; e a demostrar que ell era vertaderament home,
demaná a menjar.

5.
Lo gran alegre qui fo entrels apòstols con veeren lur Senyor
resuscitat, no es qui ho pogués recomtar; e per assò con Jhesu
Christ fo partit dells, vench Sent Thomas, qui era un dels apòstols,
al qual dixeren que Jhesu Christ era resuscitat; mas Sent Thomas
respòs que no u (nou : no ho) creeya entrò que ell mesés
los seus dits en les nafres de Jhesu Christ e fos occasio a creure.

6.
E car Sent Thomas no volch creure, nostro Senyor Jhesu Christ
apparech a Sent Thomas, dient: - Mit, Thomas, tos dits en mes nafres,

e sapies, pus no u vols creure. On, per so que fos demostrat que
a nostro Senyor Deu es agradable lenteniment qui sexalsa per saber
veritat, per assò sofrí que Sent Thomas li mesés les mans en lo
costat, dient: - Tu est Senyor meu e Deu meu.

7.
Amable fill, en la resurreccio de nostro Senyor Jhesu Christ fo
representada e significada la nostra resurreccio, la qual será al
jorn del judici, con serem resuscitats e jutjats per lo Fill de Deu.

CAP.
11. De la Ascensio.

ENTIN,
amable fill, aquestes paraules que yot dich, e ages creensa en elles.
Sapies que aprés .xl. jorns que nostro Senyor Jhesu Christ fo
resuscitat, sen pujá al cel, seer a la part dreta de Deu lo
Pare. On, com aquest mon sia loch de corrupcio e de defalliment e car
lo sant cors gloriós del Fill de Deu sia glorificat, per assò,
fill, no fora covinent cosa que cors tan gloriós com aquell
romangués sajús en aquest mon enfre nos qui avem cors mortal
e corrumpable.

2.
En lascensio del Fill de Deu es significada lasumcio el pujament quel
teu cors ferá, fill, al dia del judici, en lo cel, si en
aquest mon est servidor e amador e loador del Fill de Deu; car en axí
com lo Fill de Deu vench en aquest mon pendre nostra natura e sen
pujá al cel ab ella, en axí pujará en los cels tots los cossos
daquells qui son e daquelles, qui en est mon serán estats sos
servidors e qui creurán la sua encarnacio e qui plorerán per honrar
sos honraments. Mas si per aventura, fill, tu est hom peccador e est
desagradable a nostro Senyor Deu e no creus en los articles de la
santa fe catholica, per cert sapies que ton cors al dia del juy
devallará als inferns, e aquí estarás ab los demonis en foch
perdurable.

3.
Veges, fill, los aucells con volen e pujen per laer, e
remembra con gran gloria aurás si per laire vas on te vulles;
e veges con gran dolor aurás si ton cors devalla al abís infernal e
en cárcer tenebrós e en presó, sens nula consolacio e engoximent.

4.
Enaxí com tots los ángels e tots los sants de gloria ab cant de
molt gran dolçor e ab gran professó exiren a nostro Senyor
Jhesu Christ per fer honrament con pujá en gloria, enaxí als homens
peccadors con passen daquest mon en laltre ixen los demonis de
infern ab molt horrible esguardament, per tal que en foch perdurable
los meten els turmenten.

5.
Si tu, fill, vols pujar en tan alt loch e en tan excellent com lo
cel, a comensar te cové, dementre que temps has, com fasses bones
obres, e guardat que ab peccat no fasses ton cors tan fexuch, que no
pusques pujar en les altees que pugen aquells qui per via de
penitencia feta en dejunis e en bones obres pugen a la celestial
gloria.

6.
Fill, si vols pujar là on es Jhesu Christ, puja ta pensa e ton desig
a ell, e devalla ton remembrament a la viltat don est vengut e al
defalliment en lo qual estás en aquest mon; e menysprea aquest mon,
per so que sies preat en laltre.

7.
Daquell loch on son los sants de paradís, son cahuts los demonis qui
están en lo mig loch de la terra, soterrats en sofre e en aygua
bullent e en brases de foch: e en aquell loch on son cahuts los
demonis, devallarán e estarán los homens peccadors qui menyspreen e
descreen la gloria de nostro Senyor Jhesu Christ.

CAP.
12. De Judici.

CON
lo nombre será complit dels sants qui seerán en gloria en
les cadires (y no se queman esas sillas ?; cadira,
cadiera;) don los demonis son cahuts, adonchs será resurreccio
general dels bons e dels mals, e tuyt vendrán oyr
la darrera sentencia de la qual nuyl hom nos porá apellar ne
escusar.

2.
En aquell dia maravellós resuscitarán los cors dels homens, los
quals cors están en pols e en cendra en la terra e esperant la
sentencia que será donada al dia del juy per lo Fill de Deu.

3.
Adoncs sajustará un os ab altre, e cada bras cobrará sa má, e
cascun membre sa forma, e cada anima cobrará son cors metex en lo
qual era en aquest mon.

4.
Si Deus ha creat tot quant es de no res a demostrar son gran poder,
aesmar pots, fill, que Deus volrá resuscitar los homens morts, a
demostrar sa gran justicia; e cascun home resuscitará per reebre
guardó de so que aurá fet, e cascun vendrá ab son libre en lo qual
serán escrits los bens els mals que aurán fets en aquest mon (para
qué necesita Dios un libro si tiene una memoria infinita? Acaso no
piensa en el medio ambiente? Será el libro en papel higiénico
reciclado, digital? Habrá algún número para pedir tanda o los
últimos serán los primeros?);
e cascun aurá a retre compte
devant lo Fill de Deu.

5.
En aquell dia vourás lo Fill de Deu, qui vendrá en les nuus ab los
ángels del cel, e mostrará ses nafres per les quals exí la
sanch, al dia de la passio, con recreá lumanal linatge.

6.
Aquell dia será molt agradable a tots aquells qui serán estats en
aquest mon sos servidors, e será molt airable a tots aquells qui
serán morts en aquest mon en peccat.

7.
Amable fill, aquell qui dará la sentencia de gloria infinida
e de pena perdurable, será nostro Senyor Jhesu Christ, fill de
nostra dona Sancta María, lo qual venc en aquest mon pendre passio e
mort per restaurar lumanal linatge qui era perdut.

8.
Aquell gloriós dreturer jutge de qui yot parle, dirá: - Anats,
benuyrats, al regne celestial aver gloria perpetual, e anats,
maluyrats, en los fochs infernals aver pena perdurable.

9.
En aquell dia metex irán los sants en gloria e los peccadors en
pena;
e per tots temps los sants serán en gloria e los peccadors
en pena.

10.
¡Ah, fill, e con serán benuyrats aquells qui ferán retret al Fill
de Deu, mostrant les nafres els trebays que per ell aurán sostenguts
en aquest mon! e tan maluyrats serán aquells qui al dia perillós
vendrán ab les mans buydes (Cervantes, el manco de Lepanto,
incluído) e no aurán de que fassen retret al Fill de Deu, quils
ferá retret ab ses nafres de son cors e ab la passió que sostench
per amor dells.

11.
En aquell dia aurán los peccadors resurreccio; mas no porán fugir a
la sentencia, car Deus es en tots lochs e sobre totes coses. Amagar
nos porán ne constrestar no porán; ne prechs ne escusacions res
nols valrá.

12.
Amable est, fill, a ma anima, cor remembrem, fill, que yot he
engenrat e he esperansa que sies salvat. Ahirable me serás, fill,
sit veg peccador e los teus peccats me signifiquen que tu sies
dampnat.

13.
Qui fos segur daver fills justs, amables servidors de Deu, bona cosa
fóra desijar fills; mas car los demés homens del mon son en
peccats: ¿per qual rahó doncs, fill, est desirable, ne per què per
son fill pert nuyl hom la gloria de Deu?

¶
Dels .x. Manaments.

CAP.
13. Amarás un Deu.

MANAMENT
es fer so qui es leguda cosa a esser feta. On lo primer manament es
adorar, amar e servir un Deu, com sia cosa que no sia mas un Deu ten
solament.

2.
A creure te cové, fill, que nostro Senyor Deus doná la ley dels
jueus en lo mont de Sinay, (Sinaí) e feu manament que nuyl
hom no colgués ne servís mas un Deu, lo qual ha fet e creat tot
quant es.

3.
En aquell temps eren, fill, los jueus amics de nostro Senyor Deu, e
creíen en ell e eren contra los pobles qui creíen en ydoles de
pera, daur e dargent e daltres coses: e cascun príncep
feya de fust o daltra cosa una forma en semblant dom, e aquella
adoraven axí com a Deu.

4.
On, per assò lo Rey del cel e de la terra maná a Israel, qui era lo
poble dels jueus, que ells no fessen deus estranys, so es a saber,
que no feessen ydoles, e que un Deu vertaderament adorassen ten
solament.

5.
Sapies, fill, que la lig (ley; lley, llei) dels jueus
fo donada en lo comensament, e aquella fo apellada lig veya; e
lig nova es apellada la lig que ara tenen los crestians,
la qual fo donada per nostro Senyor Jhesu Christ, so son los
Evangelis que ous legir en santa esgleya.

6.
¿Sabs, fill, per que Deus doná als jueus la lig? per so que no
fossen en la error en la qual eren les altres gents qui creíen en
les ydoles, e per assò que en lo lur poble agués prophetes
qui denunciassen lo aveniment de nostro Senyor Jhesu Christ, e que en
aquell poble dels jueus nasqués nostra dona Santa María, en la qual
se encarnás lo Fill de Deu.

7.
La lig veya covenc esser anans que la nova, enaxí com
los fonaments covenen esser anans que la cambra; e car los jueus nos
peneden de la culpa que han per so cor tractaren la mort de
nostro Senyor Jhesu Christ, per assò son en error e cuyden tenir la
lig de Moyse, (ley de Moisés) la qual no tenen, per so
car no seguexen so que la vella significa de la nova.

8.
Amable fill, no ages en ton cor mas un Deu; cor aquells han molts
deus falsos en lur coratge qui amen més alcunes coses quel Deu
vertader quit ha creat e quit jutgerá a gloria celestial o a
infinits trebays.

9.
Si aquell Deus que yot man adorar e servir avía en sí defalliment e
no abastava a assò que a tu es mester, leguda cosa sería a mi quet
manás creure en aquell Deu quit poría donar compliment. Mas com lo
Deu de gloria de qui vot parle aja en si tot acabament e nol aja
alcun altre, ell es sols qui abasta a esser ton compliment.

10.
¿Saps, fill, per que son molts homens en aquest temps en que som,
qui fan deus de ydoles? per so car no han conexensa del Deu vertader
qui es en gloria. ¿E saps per que nosaltres qui creem lo Deu de
gloria nols anam preycar e mostrar lo Deu de tot lo mon? per so car
avem paor de mort e temem murir per mostrar lo Deu qui dona vida
perpetual en sa gloria divinal.

(RamonLull no tuvo miedo de morir mostrando su Dios.)

CAP.
14. No sies perjur.

Lo
segon manament es, fill, que hom no prena lo nom de Deu vanament, lo
qual nom de nostro Senyor Deu prenen en va aquells qui juren per Deu
e per les sues obres e menten e dien contraries coses a veritat.

2.
Sapies, fill, que aquells amen més so per que juren mintent, que no
fan Deu per lo qual juren; e car assò es gran falliment, per assò
Deus ha fet manament que nuyl hom no jur falsament.

3.
Si a tu, fill, no es leguda cosa que jurs sí Deus tajut ne sí
Deus te don be, ¡quant menys es legut que jurs sí Deus not
ajut e sí Deus te don mal!

4.
Remembra, fill, lo primer manament con volrás fer sagrament; car
aquell quis perjura a scient, fa deus dassò per que ment.

5.
A home vertader no li cal fer sagrament, ne a home mentider no li cal
fer molts sagraments.

6.
Amable fill, molt mils está veritat en boca, que en caxa aur ni
argent ajustat per fals sagrament. Boca es donada a home, e volentat
li es donada, per ahirar falsetat.

7.
¿Sabs, fill, per que hom mentider fa molts sagraments? per so car no
es creegut per un sagrament.

8.
Fill, no jurs per ton cap, car nol daríes per tot lo tresor
del Rey; ne no jurs per ta anima, car no saps ne pots aesmar la
gloria e la vertut que aver hi porás.

9.
Fill, no jurs ton pare ni ta mare, car donar nols pots tant de be con
nas reebut: ne no jurs ta fe, car si ments, jens non
has.

10.
Fill, si vols jurar, digues veritat es, e cert es verament: car per
aquests sagraments pots aver compliment a tot quant comprarás ne
vendrás ne afermerás, si est vertader; e si est mentider, non pots
aver per neguns sagraments.

11.
Si sol una gota de sanch del cors de nostro Senyor Jhesu Christ val
més que totes quantes creatures son, aesmet, fill, con gran
falliment es jurar per lo cap de Deu e per la boca e per lo ventre e
lo fetge de Deu.

CAP.
15. De colre.

COLRE
es fer festa en la qual sia fet remembrament de Deu e de oracio e de
les obres que hom ha fetes en la setmana.

2.
En aquell temps, fill, que Deus hach creat lo mon en .vij. jorns,
Deus reposá en lo .vij^e dia, a significar que home al
.vij^e dia dega reposar corporalment, e que spiritualment e
corporal fassa reverencia e honor a nostro Senyor Deu. On, per assò
lo Deus de gloria con doná la lig vella a Moyses, feu manament que
tot lo pòbol de Israel colgués lo dissapte, per tal
que en aquell jorn no trebayassen en les coses temporals, e que en
aquell dia faessen oracio a Deu.

3.
Con plac al Fill de Deu que fo encarnat e hach donada la ley nova al
poble dels crestians, adonchs fo feta transmutacio de la festa del
dissapte en digmenge, per so que fos significat que enaxí com Deu
¡beneyt sia ell! comensá a crear lo mon en digmenge, enaxí covenc
que la festa fos feta en digmenge, adoncs con per recreacio lo Fill
de Deu hach recreat lumanal linatge.

4.
Sapies, fill, que al comensament que hom comensa a fer alguna obra,
ha hom entencio de donar compliment a aquella obra. On per assò se
covenc, segons la divinal ordinacio, que en aquell dia quel hom fo
comensat e creat, fos feta la festa en la qual hom agués grat a Deu
del comensament e de la perfeccio de la obra.

5.
Festa es, fill, per assò que vages a lesgleya, obeyr e honrar
lo prevere en loch de Deu, e que oyes les paraules que
recomterá de Deu, e quet confesses al prevere, de tos peccats, e que
li offires ton cors e ta anima, e que li dons dels bens daquest mon,
los quals Deus ta donats e comanats.

6.
Aquell dia festival es, fill, dia doracio e de contricio e de plorar
los peccats que hom ha fets, e en aquell dia mayorment deu hom
remembrar les vanitats daquest mon e la gloria de paradís e les
infernals penes.

7.
Creegudes son, fill, en lo mon culpes e errors, e umplides son, fill,
les carreres per les quals los homens van sostenir treballs
infinits; e per assò en les festes son fets convits e ajustaments de
peccats pus fortment que en los altres dies: e en aquell sant dia que
Deus sa retengut en la setmana per so que hom li fassa més donrament
que en los altres dies, en aquell dia, fill, fan les gents més de
vanitats en menjar e en boure e en parlar e en anar, e en les
altres coses semblants a aquestes.

8.
Amable fill, manament es en la lig que ton serv e ton bou
fassen festa un jorn la setmana, per so que sia significat que
ton serv e ton bou fan festa en la tua festa, e enaxí en la
festa daquest mon es significada la gran festa qui es en laltre segle
en la presencia de nostro Senyor Deu.
--------

CAP. 16.
Honrarás ton pare e ta mare.

HONRAR
te cové, fill, ton pare e ta mare, car manament es de Deu a
significar que enaxí com tu est obligat a honrar ton pare e ta
mare per so car dells est exit e per so car tan
(t'han, te han) nudrit, enaxí est obligat a honrar Deu quit
ha creat e quit sosté; del qual tot quant es ha pres
comensament.

2.
Ab honrar se cové amor e temor, cor deshonor es feta per desamor e
per menyspreament: on per assò, fill, que tu no ages en
menyspreament ton pare ne ta mare e no desams aquells, amant
la possessio que posseexen dels bens daquest mon, per so vol Deus que
a ton pare e a ta mare fasses honrament.

3.
Entendre pots, fill, que Deus vol que sies honrat, cor (car : ya
que) en la honor de ton pare e ta mare prens honrament, e
en lur deshonor est deshonrat e menyspreat per les gents.

4.
Si per los treballs de ton pare e de ta mare has, fill,
riqueses o honraments, en la tua honor han ton pare e ta mare
pagament.

Remembrat,
doncs, com es deguda cosa quels fasses honrament.

5.
Si honrar los primers els comensaments fos defalliment, leguda cosa
fora, fill, que a Deu no fos feta honor: on, si tu a ton pare e a
ta mare fas malvestat ni defalliment, sapies tu que a Deu fas
desonrament.

6.
Aytant com la vertut de ton cors multiplica, fill, en est mon, aytant
la vertut del cors de ton pare e de ta mare esdevé en
debilitat e en defalliment. On, si ajudar als frévols e als
despoderats es honrament dels forts, per assò, fill, en honrar ton
pare e ta mare pots aver honrament, lo qual será agradable a
nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

CAP.
17. No ferás homey. (homicidio)

HOMEY
es destruir e auciure los homens, los quals Deus vol que
viuen. On, per assò que ton voler no sia contra lo voler de
Deu, te fa manament Deus que tu no fasses homey.

2.
Si Deus nou vol que tu aucíes altre, doncs Deus no vol que tu aucíes
tu metex: ne si les besties nels aucells qui son sens rahó no
aucíen sí meteys, ¡quant més es sens rahó e encovinent
cosa que tu, fill, qui has rahó, aucíes tu metex!

3.
Amable fill, un hom pot auciure altre hom; mas hom no pot tornar viu
lom que auciu: on si tu aucíus lom e Deus te demana so que tolt li
has, ¿que ferás?

4.
Moltes vegades sesdevé que en auciure hom, que auciu hom lanima
daquell en foch perdurable, en quant hom es occasio de la ira e de la
mala volentat en la qual mor lom que hom auciu; per la qual ira e
mala volentat Deus auciu lanima daquell en foch infernal.

5.
Amable fill, si Deus te mana que no aucíes lo cors, ¡quant més te
mana que no aucíes lanima en peccat! con sia cosa que lanima sia
molt mellor quel cors.

6.
Gonella e mantell enveleex; mas homey no enveex
en la temor daquell qui auciu ne la ira dels parents daquell que hom
auciu.

7.
Amable fill, no vulles esser homeyer ne vulles auciure nuyl hom; cor
molt hom cuyda auciure altre, qui mor, e Deus auciu molt hom per so
que no aucía altre.

8.
Amable fill, so que Deus fa ne té a vida e so per que Deus sencarná,
no vulles tu destroyr ne auciure; car si ho fas, en menyspreament has
Deu e ses obres.

9.
Hom tentost com es nat, comensa a murir, cor cascun jorn sacosta a la
mort: e per assò no cal, fill, que tu aucíes hom: e lexa la mort
auciure hom, e perdona a la mort per amor de Deu Jhesu Christ.

CAP.
18. No ferás fornicacio.

FILL,
fornicacio es luxuria qui es sutzetat de cors e de pensa, per
la qual sutzetat es eleta castedat e vergenitat.

2.
Amable fill, ¿saps per que Deus mana que tu no fasses fornicacio?
per so que ab obediencia e ab nedetat de cors e de pensa
combates ton cor tot jorn contra lo delit de la carn, qui es
ensutzada de sutza materia que orrible cosa es
de esser nomenada.

3.
Aesma, fill, la nedetat qui es en la flor e en lanima vertuosa, e
cogita la gran sutzetat qui es en la obra de luxuria, la qual yo
no gos nomenar ne escriure, per so que leges paraules qui sien no
anomen ne escriva.

4.
Deus ha manat, fill, que no fasses fornicacio, car fornicacio destruu
lo cors que Deus ha creat, e destruu les riquees que Deus ta
comenades, e destruu lenteniment de lanima, qui es lo mirall
en lo qual Deus demostra ses vertuts e ses obres.

5.
Luxuria gita del coratje del home leyaltat e veritat e Deu e
lángel que Deus ha donat a hom per guardar; e met en aquell coratge
falsetat e mentida el demoni.

6.
Per luxuria vénen les fembres en la ira de Deu e de lurs marits e
lurs pares, e per luxuria fan esser menyspreats lurs enfants entre
les gents.

7.
Amable fill, luxuria fa les gents guerrejar e los homens auciure e
nafrar; e les fembres fan les viles e los castells destroyr e cremar,
e fan los borts enjuriosament heretar.

8.
No poría ne sabría dir los mals qui vénen per luxuria; e per so
car luxuria fa tant de mal e es occasio a tants de falliments, per
assò ha manat nostro Senyor Deus a hom que sia enamich de luxuria e
amador de castedat, per la qual sia apellat en la gloria de Deu.

-----

CAP.
19. No emblarás.

MANAMENT
ha Deus fet a hom que no fassa ladronici, car si hom posseeix
so que embla e no ho ret, no pot esser salvat e cové esser
jutjat a esser turmentat per los demonis aytant durablement com Deus
estará al cel.

2.
Amable fill, no fasses ladronici, car no ho vol cell quit ha creat,
del qual no pots escapar: e si has mester alguna cosa, no la embles,
mas demana la a Deu qui a tu la pot donar, enaxí com la dona en
aquell a qui tu la vols emblar.

3.
No sies, fill, amador de vana gloria, car aquells fan ladronici a Deu
dels bens e de les gracies que han reebudes, les quals atriboexen a
ells meteys.

4.
Si mala cosa es, fill, emblar diners o draps o altres coses semblants
a aquestes, les quals pot hom retre, adoncs molt pus mala cosa es
emblar temps e fama e les altres coses semblants a aquestes, les
quals hom no pot satisfer ne retre.

5.
Per emblar, son fetes les forques en que hom penja los homens ladres,
e per fer ladronici tol hom als ladres lo nas e les oreyes e los
assota hom per la vila; e per emblar turmenta hom los homens, per que
reten les coses emblades.

6.
Ladrunici es, fill, tolre so que Deus ha donat; e ladrunici
fa hom estar vergonyós denant les gents, e ladrunici fa a hom menys
prear la gran libertat e misericordia de nostro Senyor Deu
Jhesu Christ.

7.
Sapies, fill, que Deus te mana que tu no fasses ladrunici, (habrá
leído Jordi Pujol a Ramon Lull?) per so que ages esperansa en
ell e que li demans, e que dons a ton proysme, per so que Deus te
multiplich lo do.

8.
Mellor cosa es e més val, fill, pobre temorós que ladre rich e
ergullós, e mellor cosa es dir de no, que emblar e donar.

9.
Anans que tu sies desobedient ne ladre ne desagradable a Deu e a les
gents, ¡anans anasses querre per les portes, per amor de nostro
Senyor Jhesu Christ!

___

CAP.
20. No ferás fals testimoni.

SAPIES,
fill, que testimoni es representar a jutge so per que dona mérit e
pena; e per so, fill, Deus maná que hom no fassa fals testimoni; car
per fals testimoni han pena aquells qui merexen benanansa, e
ha benanansa aquell qui mereix pena.

2.
Mal dir e fals testimoni se covénen contra veritat; e laor e fals
testimoni se covénen contra veritat e justicia: on per assò guardet
que no sies blasmador ne loador de nuyla re hon sia fals
testimoni.

3.
Deus vol que tu no fasses fals testimoni de
veritat de Deu, contra la qual son molts malvats blasmadors e molts
flachs temorosos lausadors.

4.
Amable fill, desija murir per donar vertader testimoni de Deu quit ha
creat e recreat; e si tems pendre mort, remembra en los apòstols e
en los altres mártirs con los ha Deus honrats en lo cel e en la
terra, per so car donaren vertader testimoni de la sua laor e del seu
honrament.

5.
Negar veritat de son Deu e callar sa laor en los lochs on loen negar,
es donar fals testimoni de son Deu; car nos seguex la cosa final per
la qual la Deus creat; enans falsament significa que Deus aja
defalliment de nobilitat.

6.
¡Ah, fill, tan leugerament es dit que hom no fassa fals testimoni;
mas tan greu cosa sería de recomtar tots aquells qui de Deu donen
fals testimoni!

7.
Lo Fill de Deu venc sà entre nos sajús, per donar ver testimoni del
celestial Pare gloriós: on, si es negu quil vulla ressemblar, no sia
servu de la mort qui fa hom temorós a confesar veritat denant
aquells qui fan fals testimoni de nostro Senyor Deu.

CAP.
21. No envejarás la muller de ton proysme.

ENVEJA
es desijar ab tristicia altruy bens; e per assò, fill, ha fet nostro
Senyor manament que hom no age enveja de la muller de son proysme;
car tristor en desirer danima enllegeex los ulls denteniment.

2.
Amable fill, tot hom es proysme a altre hom en natura humana; e car
es manament esprés que hom am son proysme aytant com sí meteix, per
assò, fill, lo Deu de gloria fa manament que nuyl home no conega
la muller de son proysme (conocer en el sentido bíblico): en
lo qual manament es significat altre manament, so es a saber, que
ages amor a ton proysme e a tu meteix.

3.
Envejar, fill, la muller de son proysme, es menysprear e desamar son
proysme e menysprear sa muller e sos parents de sa muller; e car Deus
no vol que hom menyspreu aquella criatura qui li es semblant en
natura e vol que hom sapia que en sa muller ha aquella cosa metexa
qui es en la muller de son proysme a donar delit carnal, per assò
Deus te mana que tu no ages enveja de la muller de ton proysme.

4.
Amable fill, per so que sies obedient al manament de Deu e no sies
envejós, remembrat la sutzetat que pots entendre, e entín con greu
te sería si hom te desijava ta muller et desordonava de la
amor de matremoni, e pensa si per tan gran sutzetat es covinent cosa
perdre lamor e la gloria de Deu e aver turment en foch perdurable.

5.
Fill, si tu eres pus noble que tot so que Deus ta donat,
seguir sía que tu no fosses creatura. On, con tu sies creatura que
sies creada de no re e que tornaríes a no res si Deus
ne levava sa gracia, per assò, fill, entín que Deus te fa manament
que tu no sies envejós, a significar que tu est creatura creada per
nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

CAP.
22. No aurás, fill, enveja dels bens de ton proysme.

SAPS,
fill, per que Deus, qui es compliment de tots bens, ha fet manament
que no age hom enveja dels bens de son proysme?
per so que hom
age esperansa en Deu que do a hom semblants bens daquells que ha
donats a ton proysme.

2.
Fill, no envegs los bens de ton proysme, car Deus los li ha
donats e vol que los age; car si Deus se volgués, aquells bens
meteys te pogra aver donats. On, si tu vols aver so que Deus no ta
volgut donar, doncs tu fas contrari lo teu voler a la volentat de
Deu.

3.
No ages, fill, enveja dels altres bens; car sils avíes, no saps si
auríes una hora de temps a posseyr aquells. Sils bens temporals qui
son en est mon eren teus, no poríen donar compliment en lo desig de
ta anima.

4.
Fill, los bens daquest mon no son desirables per ells meteys; ans son
per servir Deu. On si tu est envejós dels bens de ton proysme, lo
teu desirer es en servir tu meteix contra la volentat de Deu.

5.
No envegs, fill, los bens de ton proysme, car ell los ha mester.
En
aquells bens que tu veus, es defalliment, en so que son corrumpables
e son posseyts ab dolor e treball e temor.

6.
Per enveja caygueren los demonis del cel, qui foren envejosos de la
gloria de Deu; on si tu, fill, ames pujar en la gloria don los
demonis foren gitats, per so qui es contraria cosa a enveja te
covendrá a pujar.

7.
La pobretat que nostro Senyor Jhesu Christ e nostra dona Sancta María
e los Apòstols agren en aquest mon, daquests bens temporals, te
preyca e tamonesta que tu no síes envejós dels bens daquest
mon; car si nostro Senyor Jhesu Christ ne volgués, molts ne pogra
possehir e molts ne pogra donar a madona Sancta María, que tant amá,
e a los apòstols e als altres Sants qui tanta de pena sostengueren
en aquest mon per la sua amor.

8.
Aytant com tes riqueses serán, fill, majors, aytant serás pus
encarregat si no fas lo be que poríes, e aytant ne serás encolpat e
obligat a oyr la sentencia de nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

9.
Si dels bens que tu has no fas tant de be com puríes, ¿per que est
envejós dels bens que no has, ne per que enveja te fa més amar lo
tresor de ton proysme, qui no es a tu tant semblant, com es ton
proysme?

10.
Considera, fill, los grans falliments que fan los homens envejosos;
car enveja fa hom esser avar, fals, mentider, trahidor e
enganable; e enveja fa dir mal als homens falsament, e enveja
fa hom desesperar de la misericordia de nostro Senyor Deu Jhesu
Christ.

(dibuixet de una flor)

¶
Dels .vij. Sagraments de Sancta Esgleya.

CAP.
23. De Baptisme.

SAGRAMENT
eclesiastich es, fill, latorgament de coratge e santificat ministeri
miraculós per lo qual es illuminada la via de la celestial gloria.

2.
Lo primer sagrament de Sancta Esgleya es, fill, baptisme, qui es
mundament de general colpa en la qual cahec lumanal linatge
per obra de peccat.

3.
Saber deus, fill, que baptisme es en tres maneres: la primera es de
laygua, la qual fo significada en lo temps del deluvi, con tot lo mon
fo renovellat e mundat per laygua.

4.
La segona manera del baptisme es de foch, e aquest baptisme de foch
fo significat en lo sacrifici quels prophetes els patriarques fahien
a Deu con fahien holocaust, e es significat en los tres
infants qui foren mesos en lo foch e no cremaren, segons que recompta
lo propheta Daniel.

5.
La tersa manera, fill, es de sanch, e aquest baptisme de sanch fo
significat en la vella lig per circumcisio e per la
mort dels infants no colpables, los quals Erodes aucís per so
car volía auciure Jhesu Christ.

6.
Amable fill, aquestes tres maneres de baptisme no agren compliment
dentrò que vench lo Fill de Deu e fo bateyat en aygua
e en sanch, e per foch de Sant Esperit fo concebut en lo ventre de la
verge gloriosa madona Sancta María.

7.
Fill, aprés ta nativitat fuyst portat a lesgleya a batejar en aygua
santificada per vertut de paraules e concepcio de coratge en lo
prevere quit batejá, e en los padrins qui en les fonts te portaren
et tengren.

8.
En aquell temps en que fuyst batejat prometeren, fill, los teus
padrins que tu renunciasses al demoni e que volíes esser crestiá,
e que tu obligasses tu meteix a servir Deu e a seguir la vía de
nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

9.
Amable fill, baptisme de foch significa concepcio de pensa qui ama
baptisme: on, per assò que algunes vegades no pot hom aver aygua,
per assò covench que fos baptisme de volentat en la humana pensa,
totes les vegades quey fos mester a la conversio dels infeels quis
convertexen a la santa fe catholica.

10.
Baptisme de sanch es tan nobla cosa e tan meravellosa, que munda home
de tota colpa e de tot peccat; car lo benuyrat mártir qui mor per la
santa fe catholica a amar e honrar, no puría pus fer turmentar son
cors ne poría més donar con fa, adonchs con se dona a mort per
honrar son gloriós Deu.

CAP.
24. De Confermacio.

SAGRAMENT
de confermacio es, fill, figura e consentiment del baptisme que has
reebut: la qual confermacio es adoncs con lo Bisbe, qui es ton pare
spiritual, te conferma et dona caxada, per so quet membre de
la confermacio, e liguet una bena per so que sia manifestat a
les gents que tu est confermat en lo sant sagrament del baptisme.

2.
Aquest sagrament de confermacio es atrobat per so car los infants con
son creeguts e han enteniment atorguen so que los padrins prometeren
per ells, lo dia que foren batejats: en lo qual dia los infants no
avíen enteniment per lo qual poguessen consentir al sagrament del
baptisme.

3.
Amable fill, con tu reebs lo sagrament de confermacio, adoncs ixen de
la promessio los padrins quit tengren a les fonts e qui en presencia
de tu prometeren a conservar lo sagrament del baptisme. E tu, fill,
fas sacrifici a Deu de tu meteix e offers te a esser servidor de Deu
e defenedor de la santa fe crestiana.

4.
Los malvats crestians qui per paor de mort o per pobretat o per falsa
oppinio o per alcuna altra cosa reneguen e descreen la sancta fe
catholica, aquells, fill, reneguen e trenquen lo sagrament del
babtisme e tots los altres sagraments quis covenen a la fe
catholica; e per assò no han part en la vertut del baptisme ni en
los altres sagraments; e con se moren, los demonis porten los a foch
perdurable.

5.
Amable fill, per la vertut daquest sagrament e per tots los altres
sagraments de Sancta Esgleya has tu part en tots los bens quis son
fets en la Sancta Esgleya: on per assò tesforsa aytant con pusques a
tenir e a conservar aquest sagrament e tots los altres.

6.
Si tu trenques so que promets con reebs lo sagrament, adonchs te fas
companyó dels demonis e dels peccadors infernats, e ix de la
companyía dels ángels e dels sants de gloria.

7.
Remembrar pots, fill, con los Sagraments de Sancta Esgleya foren
amables e agradables a nostro Senyor Deu; car per amor daquells
tramès son Fill en natura humana, en la qual fo crucificat e mort,
per tal que la Sancta Esgleya fos ordonada e illuminada. On com assò
sia enaxí, si tu, fill, est contra los sagraments de Sancta Esgleya,
aesmar pots con gran falliment fas e con molt fortment est
desagradable a nostro senyor Deu.

CAP.
25. De Sacrifici.

AMABLE
fill, lo sant sacrifici del cors de Jhesu Christ es invisible gracia
feta en forma vesible, so es la hostia sagrada, la qual es
transubstanciada en vera carn de nostro Senyor Jhesu Christ.

2.
Aquest sant sacrifici molt maravellós e per lo que nos nos avem a
salvar, fo ordonat, fill, al dijous de la cena, con nostro
Senyor Jhesu Christ menjava ab los apòstols, e benehí lo pa
el vi, e dix quel pa era la sua carn el vi era la sua sanch.

3.
Amable fill, per la vertut de les paraules que Deus Jhesu Christ posá
el pa e el vi, esdevé la hostia el vi que tu veus levar al altar, lo
cors de Jhesu Christ, con lo prevere canta la missa e diu les
paraules que Jhesu Christ dix al dijous de la cena.

4.
A demostrar, fill, que lo Deus de gloria es senyor de natura, fa obra
qui es sobre lo poder de natura; la qual obra es con fa en forma de
pa e de vi esser lo sant cors gloriós de Jhesu Christ.

5.
Si los teus ulls, fill, dien que la hostia sagrada es pa, lo poder e
la saviea e lamor e les altres vertuts de nostro Senyor Deu dien a la
tua anima que aquella hostia sagrada e lo vi sagrat es verament
aquell cors metex de Jhesu Christ qui per salvar tu, pujá en la crou
(creu; cruz; crotz) al dia del divendres sant de Pasqua.

6.
Amable fill, con los teus ulls sien creats e con les vertuts de Deu
sien creador, e car creador es pus noble cosa e pus verdadera que
creatura, per assò tu, fill, deus més creure als testimonis que
Deus dona ab sa vertut, que als testimonis que natura dona ab los
teus ulls e ab los altres teus seyns corporals.

7.
Entín, fill, con los ulls menten en alcunes coses; car segons vista
corporal, par que la mar e la terra se tenguen ab lo cel; el
gustament malaut troba amargor en la poma e en la mel e en les
altres viandes qui son dolces.

8.
Fill, vertut de Deu no pot mentir; car no es nula cosa qui la puga
fer mentir; mas los .v. seyns corporals sovint menten, per so
car alcunes altres coses pus forts que ells los fan mentir. On, com
les vertuts de Deu diguen per lum de fe a ta anima que creegues
aquella hostia sagrada e aquell vi sagrat esser lo sant cors de Jhesu
Christ, e los teus seyns corporals falsament te menten so que les
vertuts de Deu te díen, e con los seyns corporals sien mentiders e
les vertuts de Deu no pusquen mentir, per assò est ubligat que
creegues so que les vertuts de Deu te signifiquen ab lur vertut
metexa.

9.
¿Sabs per que Deus vol que tu creegues que lo cors de Jhesu Christ
es sots la hostia sagrada e que sia enaxí com Deus te mana creure?
per so que més pusques creure per les vertuts de Deu que per los
teus seyns corporals entendre; car lexalsament quel teu enteniment
pren per lum de fe sobre los .v. seyns corporals, sobrepuja major
coses entendre per la
vertut de Deu que per les obres naturals ni per los seyns corporals.

10.
Per so que sia demostrat cascun jorn e en molts lochs del mon lo gran
poder e saber e voler de Deu, vol Deus que sia lo sagrament del altar
vertader; car creatura per nula altra manera no pot tan be entendre
lo poder el saber e les altres vertuts de Deu esser en molt gran
perfeccio, com fa per lo sacrifici del altar. On per assò, fill,
aesmar te pots que aquella cosa cové esser ordonada en los
sagraments de Sancta Esgleya, per so que mils pusque hom entendre les
grans vertuts de nostro
Senyor Deu.

CAP.
26. De Penitencia.

PENITENCIA
es, fill, contriccio de cor e amargor danima per los peccats que ha
fets, dels quals hom se penet e proposa que nul temps nols
fassa, e dona hom affliccio a son cors ab dejunis (sobre tot
Juaquinico Monclús de la Ascuma) e ab oracions e ab
pelegrinacions e ab les altres coses semblants a aquestes.

2.
Gran sagrament e forts es, fill, lo sagrament de penitencia; car per
penitencia seríen tots los demonis e tots los peccadors en infern deliurats
dels turments qui no han fi, si sol una hora podíen fer penitencia.

3.
Per la penitencia que hom fa, fill, en aquest mon, fug hom a
les penes infernals e a foch de purgatori; e con hom passa daquest
segle en laltre, adoncs hom vé a la celestial gloria que totstemps
dura.

4.
Amable fill, con penitencia fassa a hom tots los peccats que hom fa
perdonar e fa totes les benenanses de paradís donar, dementre que
est viu, fill, en aquest mon fé penitencia; car en laltre segle
donada es la sentencia de gloria eternal o de foch infernal.

5.
En aquell temps, fill, que nostro Senyor Jhesu Christ era en aquest
mon e anava ab los apòstols, adoncs donà les claus de penitencia a
Sent Pere emperador de nostra Sancta mare Esgleya, e dix que tot so
que Sent Pere per la vertut de Deu ligás e solvés en la terra,
sería ligat e solt en los cels.

6.
Per lo poder que Deus doná a Sent Pere, ha, fill, lo sant
pare qui ten loch de Sent Pere, e han los preveres qui tenen loch
del Apostoli, poder de donar penitencia; e per assò van les gents a
confessio als preveres, a pendre dells penitencia.

7.
So per que Deus vol que hom fassa penitencia, es per so que hom se
confiy en la gran misericordia de nostro Senyor Deu, e per so que
Deus age rahó que perdó a los peccadors quis jutgen a sostenir les
afliccions que penitencia dona.

8.
Si les affliccions qui son amares per penitencia vols aleujar
a ton cors, cogita en los turments infernals e en la gloria de
paradís; car adonchs te serán agradables les passions que hom ha,
per obra de penitencia.

9.
Peccar e menysprear lo sant sagrament de penitencia es, fill,
menysprear la gloria de paradís e los turments infernals e la
companya dels ángels e dels sants de gloria e de nostro Senyor Deu.

CAP.
27. De Ordines.

ORDINES
son sagrament lo qual es donat als officials de Sancta Esgleya; car
tant es sancta cosa, fill, nostra mare Esgleya, que los officials
della deuen tenir sanctetat e ordonament per lo qual sia
honrada.

2.
Gran viltat e gran desordonament sería si los officials de
Sancta Esgleya eren homens peccadors e homens desordonats e
homens qui ignorassen les santes escriptures de la Sancta Esgleya; e
per assò, fill,
lo Bisbe con fa ordines, ordona subdiacha
a cantar la epístola, e lo diacha a cantar levangeli, e lo
prevere a cantar la missa.

3.
Daltres ordines fa, fill, lo Bisbe, les quals reeben los escolans qui
ajuden a servir lo prevere qui canta la missa: on, tots aquets
son officials de Sancta Esgleya, e cascun daquets con reseb
lo sagrament, promet a esser loador e honrador e sotsmés al
exalsament e a la honor de Sancta Esgleya.

4.
Sapies, fill, que lo pus honrat offici e aquell hon ha més de
vertuts e de santetat, es de prevere; car lo prevere ten solament ha
vertut com per ses paraules lo pa e lo vi sagrat se
transubstancieja en la vera carn e en la vera sanch de nostro
Senyor Jhesu Christ.

5.
Prevere, fill, ha ten solament poder de perdonar tos peccats, e
prevere té loch de Jhesu Christ en est mon; e lo sant Apostoli, qui
es prevere, deu esser senyor de tot lo mon, e a ell deuen obeyr tots
los Reys e los Prínceps daquest mon.

6.
Remembret, fill, con gran cosa es a esser prevere; car los Reys e los
alts Barons e los homens quants que son, deuen besar la man el
peu al prevere con canta la missa.

7.
Amable fill, aytant con Deus dona pus noble orde a prevere que a nul
home, aytant es pus obligat lo prevere a amar Deu, e agrayr deu la
gracia e lonrament que li fa en est mon.

8.
Si orde es, fill, pus honrat en un prevere que no son tots los altres
ordens qui son en est mon en los altres homens qui no son preveres,
remembrar pots, fill, con en gran cárrech e en gran deute son los
preveres con sien bons, per so que sien agradables a nostro Senyor
Jhesu Christ.

CAP.
28. De Matrimoni.

MATRIMONI
es, fill, ordonat ajustament corporal e espiritual per aver fills qui
sien servidors de nostro Senyor Deu e que de Deu reeben gracia e
benediccio.

2.
En aquell temps que Deus hac creat lo mon e hac mes Adam e Eva en
paradís terrenal, adoncs feu Deus de Adam e de Eva matrimoni en
paradís terrenal; e per so tu est, fill, obligat, e tots aquells qui
amen esser en orde de matrimoni, que ages aquella entencio en esser
en matrimoni segons la qual Deus feu matrimoni en paradís terrenal.

3.
Obligat est, fill, a esser en orde de matrimoni o de religio: car tot
altre estament se descové ab la final entencio per la qual est
creat.

4.
Amable fill, enaxí com Deus ta donats los ulls ab que veges e la
lengua ab que parles, enaxí te dona la fembra quet servesque,
(viva el feminismo!) adoncs con la prens per muller; car enaxí
com los teus membres ordonadament son estruments a servir lo
cors, enaxí ta muller es ordonat estrument per la qual sies
servit.

5.
Con tu, amable fill, entres en orde de matrimoni, adoncs dones tu
metex a servir ta muller, e que amdós ensems
siats servidors de Deu, en tal manera que Deus sia amat e
conegut e loat per vosaltres.

6.
Matrimoni es, fill, en vertut de paraules e en concebiment de pensa,

e es vot e promessio que hom no pot trencar sens volentat de sa
muller; e per assò, fill, son enganats molts homens per moltes males
fembres, e son ligats falsament per lorde de matrimoni,
del qual liam no poden exir sens la mort.

7.
Sies ordonat, fill, a tenir orde de matrimoni, car sens ordonat
estament nol pots tenir; e ordona ta muller aytant con pusques, com
te sia ajudant a tenir ton orde; car malvada fembra e desordonada
fa hom exir e fa hom desviar del orde de matrimoni.

8.
Caritat e temor e humilitat, veritat, justicia e les altres vertuts
semblants a aquestes son ajudants a tenir lorde de matrimoni; e
sobrefluitat dornats vestiments e agensament de faysons
(maquillaje) e desordonats pensaments fan a hom trencar lo
sagrament de matrimoni.

9.
Honrament de parents ne riqueses de possessions ne diners no valen
tant a conservar lorde de matrimoni com fan bons nodriments: on per
assò, amable fill, con pendrás muller no ages enveja de gran axouar
(ajuar) ne de bellea de faysons ne de honraments, car
totes aquestes coses nos covenen ten fortment ab lorde de matrimoni
com fan bons nodriments.
10. Amable fill, segons que es lo cors
del home gran o poch, se cové a ell sos membres; car los
homens qui son pocs, han poques mans e pochs peus, (poques,
pochs : petites, petits : pequeñas, pequeños) e los homens qui
son grans, han majors mans e majors peus que los pochs. On per assò,
fill, es a tu significat que enaxí com Deus dona a hom los membres
que li covenen, enaxí hom deu pendre muller segons que li cové per
edat de dies e per honrament de parents.

11.
Enaxí com en .v. son .iij. en major nombre que .ij., enaxí, fill,
en orde de matrimoni es major e pus noble lom que la fembra; e
per assò, fill, cové quel hom sia senyorejant sa muller, per
tal que ell mantenga a sí metex sa nobilitat e que per sa doctrina e
per sa pahor sia sa muller obedient a nostro Senyor Deu.

CAP.
29. De Uncio.

UNCIO
es, fill, lo darrer sagrament de Santa Esgleya romana: lo qual
sagrament referma e conferma tots los altres sagraments.

2.
Con hom es, fill, malaut fortment e es per alcunes senyals
significada la mort, adoncs deu hom demanar aquest sagrament darrer,
per significar e demostrar que hom ha conservats e tenguts los
primers sagraments.

3.
Adoncs vénen, fill, tots los clergues ab lo senyal de Jhesu Christ
per lo qual son ordonats los sagraments de Sancta Esgleya, so es la
creu quit representa la sancta passio que Jhesu Christ
sostench per salvar son poble, e aporten la sancta crisma ab
la qual hom ha reebut lo primer sagrament. E adoncs ab oracions unten
hom per los locs on hom ha fet peccats e falliments.

4.
En aquell dia de uncio Deu hom gitar de son cor totes coses
temporals, e deu hom affermar en son cor la hora de la mort a la qual
es vengut, e no deu hom aver esperansa a viure daquí avant en est
mon:
e enant que hom sia vengut a aquest sagrament, deu hom esser
confessat e combregat, e deu hom aver son testament fet, e en totes
coses se deu hom esser ordonat per reebre la mort.

5.
Amable fill, aquest darrer sagrament en lo qual es hom untat ab
crisma e ab oli, significa la sancta uncio del Fill de
Deu, la qual pres en la sancta creu ab la preciosa sanch de son cors.
On, si aquells qui vénen a uncio de crisma e doli signifiquen la
passio del Fill de Deu, ¡quant majorment la signifiquen aquells qui
a la hora de la mort son per via de martiri untats ab la sanch de lur
cors, sostinent mort per honrar e servir lo Fill de Deu!

¶
Dels .vij. Dons quel Sant Esperit dona.

CAP.
30. De Saviea.

AMABLE
fill, nostro Senyor Deus es saviea, e Deus es Sant Esperit. On, si
Deus es saviea e tu has conexensa de la saviea de Deu, cové que
aquell don de saviea ages de Deu e no daltre; car si daltre lavíes,
sería significat que mils se covengués saviea ab altre que ab Deu,
e assò es impossible.

2.
Fill, la saviea quel Sant Sperit dona, es diversa a la saviea daquest
mon; car ab la saviea daquest mon fan falliments e peccats molts
homens qui son apellats savis en aquest mon: mas ab la saviea que lo
Sant Spirit dona, nul hom no pot fer falliment ne peccat.

3.
Amable fill, ab la saviea que lo Sant Esperit dona, ha hom conexensa
de la bonea, granea, eternitat, poder, e de les altres vertuts de
Deu; car tant es noble e excellent cosa conexer Deu e ses vertuts,
que neguna creatura no pot abastar a donar conexensa de Deu e de ses
vertuts sens obra de Sant Esperit.

4.
Lo Sant Esperit gloriós, sil ames el tems el honres, ell te pot
donar saviea, per la qual lo Deu de gloria volrás amar, loar, honrar
e servir en tots los temps de ta vida.

5.
Injuriosa cosa es, fill, que Deus sia conegut e no amat; car tant es
noble cosa Deus, que per la sua nobilitat se covenen en home amor e
conexensa per amar e conexer Deu. On, si tu vols que en tu amor e
saviea se covengan en conexer e en amar Deu, demana al Sant Esperit
quet vulla per sa pietat a tu donar lum e caritat, per tal que
conegues e ams nostro Senyor Deu.

6.
Per la saviea quel Sant Esperit dona, ha hom conexensa don vé, ne
qui es, ne en que está, ne hon va, e conex so que ha fet e so que fa
e so que fará. On si tu, fill, vols aver saviea en totes estes
coses, esforset aytant com pusques de amar e honrar e tembre lo Sant
Esperit qui dona aytals dons.

7.
Aquesta saviea quel Sant Esperit dona, fa als homens qui son en la
terra conexer Deu qui es en lo cel, e fa a hom menysprear la vana
gloria daquest mon, e fa a hom esser temorós del foch infernal, e fa
hom agradable a Deu e a tots los Sants qui son en gloria.

8.
Demana, fill, saviea al Sant Esperit, car a tots aquells qui la
demanan axí com deuen, la dona, e a quis vol la dona; mas an aquells
qui nol amen no la dona.

9.
E si lo Sant Esperít no donava saviea a aquells qui amen saviea,
sería contrari a sí metex, qui es saviea; e si no puría donar
saviea a quis volgués, no sería franch en sos dons; e si donava
saviea a aquells qui saviea desamen, desamaría sí meteix, amant
aquells qui desamen Deu.

CAP.
31. De Enteniment.

LO
Sant Esperit illumina, fill, lanima del home de enteniment, enaxí
com lo ciri ardent illumina la cambra e enaxí com la resplendor del
sol que illumina tot lo mon.

2.
Enteniment es, fill, poder danima qui enten be e mal, e enten
differencia e concordansa e contrarietat en les creatures, e per
enteniment ha hom conexensa de les coses qui son en veritat e de les
coses qui son en falsetat.

3.
Enaxí, fill, com tu veus ab los ulls corporals les carreres per hon
vas, enaxí la tua anima sab membrar e amar e ymaginar e voure ab los
ulls del enteniment. Enaxí com natura dona a alcuns homens pus clara
vista que als altres, enaxí lo Sant Esperit dona a alcuns homens pus
clar e pus elevat enteniment que als altres.

4.
Amable fill, major don dona lo Sant Esperit a hom con li dona elevat
e exalsat enteniment que no fa con li dona castells ne viles ne
ciutats ne regnats; car Rey qui no ha subtil enteniment, no pot
conexer Deu ne sí metex ne so que Deus li ha donat; mas hom qui ha
subtil enteniment, conex Deu e sí metex, e conex e ha grat a Deu de
so que li ha donat.

5.
En loch tenebrós poch valen, fill, belles faysons ne ornats
vestiments, e a los homens qui son cechs los camins qui son plans los
son perillosos e greus. On com assò sia enaxí, prega lo Sant
Esperit que la tua anima illumin de subtil enteniment.

6.
Molts son los homens qui amen aver sciencia e no la poden aver, per
so car no han clar enteniment; e molt hom ha sciencia infusa per
elevar enteniment.

7.
Amable fill, lo Sant Esperit dona al enteniment aquelles coses que li
fan a entendre: on si tu entens Deu, Deus te dona a esser entès per
ton enteniment; e si tu entens tu metex e aquest mon, lo Sant Esperit
dona a ton enteniment tu metex e lo mon, e dona a tu metex ton
enteniment.

8.
¡Ah, fill, e tant hom es pres e enganat e trayt e mort, per so car
li fall enteniment, e tant hom es rich e benenant en aquest mon, qui
a la mort tot ho pert e es dampnat per so car li fall enteniment; e
tant hom es, qui en aquest mon es pobre e malenant e menyspreat, e en
laltre ha gloria per tots temps, con es abundat dalt enteniment per
gracia de Sant

Esperit!

9.
On més en est mon exalsarás ton enteniment en conexer e en amar e
en servir Deu, major enteniment aurás, fill, en gloria; e per assò
te don de consell que tu aytant con pusques sobre totes coses exalses
ton enteniment en honrar, loar e conexer aquell per qui tu entens e
has en ton enteniment, so es Deus gloriós, Deus Sant
Esperit.
-----------

CAP.
32. De Consell.

Lo
consell de Sant Esperit es, fill, aquella cosa per la qual los homens
fan bones obres e han volentat de cessar mal e de fer be: e con lo
Sant Esperit sia conseller de tot be, per so, en tot so que ferás ni
dirás, demana al Sant Esperit quet aconsell e que illumin los ulls
de ta pensa de tals obres que a Deu sien agradables.

2.
En lo consell quel Sant Esperit dona, no pot fallir, car totes coses
sab e tots bens ama e nuyl mal no vol. On per assò, fill, te covè
(esta vez con è) enclinar al consell del Sant Esperit, si en
negunes coses vols avenir, e esquiva e fuyg al consell daquells que
ignorantment e avent mala volentat son conseyadós qui
conseyen a hom falliments e errors.

3.
Amable fill, los teus seyns corporals te conseyen que ams aquest mon
e ages en menyspreu laltre segle: ¿e sabs per que tenen aquest
consell? per so car vouen los delits daquest mon, e la
benuyrada gloria del altre no poden veer; mas car lo Sant Esperit vou
aquest segle e laltre, per assò te dona de consell que menyspreus la
vanitat daquest mon

trespassable
e pusques aver la gloria del altre, qui nuyl temps no ha fi.

4.
Si la mala fembra te dona de consell que la ams més que Deu, lo Sant
Esperit te dona per consell que ams més Deu que totes les altres
coses: e si tu, fill, creus lo consell que la malvada fembra te dona,
sapies que tu empresones ton cors en lo cárcer infernal del qual
nuyl temps no exirás.

5.
Si les infernals penes te donen ab temor consell que ams Deu per so
que no les ages, lo Sant Esperit te consella que ams Deu per so car
es bo; e si la gloria de paradís te conseya que ams Deu per so que
la ages, lo Sant Esperit te conseya que ams Deu per so car val més
que la celestial gloria que tu ames.

6.
En tot quant avens, fill, avens per lo consell que lo Sant Esperit te
dona; e en tot quant falleix, erras per so car no creus lo consell
del Sant Esperit.

7.
Lo Sant Esperit dona e conseya veritat e bones obres, contra aquells
qui demanan loguer del malvat consell que donen: e per assò, fill,
creu al consell que Deus te dona e no sotsmetes ton enteniment ne ta
voluntat al consell denteniment innorable ne injuriosa
volentat.

8.
Lo Sant Esperit conseya los pobres orfens despoderats, soptats, e
conseya als prínceps e als homens honrats que no sotsmeten sí
meteys al consell malvat de lurs homens qui menyspreen lo consell
quel Sant Esperit dona.

9.
Al punt de la mort, con tot consell defall, adoncs ha hom mester,
fill, lo consell de Deu, lo qual no fall a aquells quil demanen: car
adoncs diners ne honraments ne amics ne sciencia ne arts ne nulles
coses no poden a hom ajudar, mas ten solament lo consell del Sant
Esperit.

CAP.
33. De Fortitut.

Lo
Sant Esperit, fill, dona als homens forts coratge per lo qual vencen
e apoderen lurs enamics e los delits daquest mon, qui son enamics de
la gloria del altre segle.

2.
Ab lo Sant Esperit es hom forts contra la carn e contra aquest mon e
contra lo demoni, e sens ajuda del Sant Esperit nuyl hom no pot
vençre neguna destes batayes.

3.
Enfortiment de fe, desperansa, de caritat, de justicia e de les
altres vertuts, vé de la forsa del Sant Esperit, sens la qual nuyl
hom no pot combatre ne apoderar los vicis qui son contraris a les
vertuts demunt dites.

4.
Amable fill, lo Sant Esperit dona diverses forces, car a los uns
homens dona forsa corporal, als altres dona forsa de linyatge,
als altres forsa de riquees e axí de les altres coses semblants a
aquestes.

5.
Les forces corporals e les forces spirituals totes venen, fill, del
Sant Esperit; e per assò, fill, la sua forsa es amable e temable
sobre totes altres forces. Si no era lo Sant Esperit, tot quant es
creat no ha tant de poder que pogués esser en esser una hora ne un
moment; car tot quant es tornaría a no res don es vengut; mas per lo
Sant Esperit son sostengudes totes creatures.

6.
Molts son, fill, los demonis qui han tanta de forsa, que si lo Sant
Esperit no era, tots los homens daquest mon metríen en infern e tot
lo mon destruyríen; mas tant es gran la forsa del Sant Esperit, que
nuyl demoni no pot fer mas ten solament so quel Sant Esperit li
dona licencia.

7.
Con lo Sant Esperit sia ten poderós sobre tots los altres poders, si
lo Sant Esperit es ab tu, fill, ¿qui es qui pusca contra ton poder,
ne qui es aquell que tu pusca partir de lagradable volentat de nostro
Senyor Deu?

CAP.
34. De Sciencia.

SCIENCIA
es saber so que es: la qual sciencia doná lo Sant Esperit als
apòstols e als altres homens qui han sciencia infusa per la gracia
de Deu; la qual sciencia no pot esser donada sens la gracia del Sant
Esperit.

2.
Amable fill, totes creatures signifiquen e representen a home la
bonea e la granea e la noblea el poder de nostre
Senyor Deu: on, con lumá enteniment reeb la demostracio que les
creatures fan de Deu, adoncs es illuminat de la divinal lugor del
Sant Esperit.

3.
Molt hom ha, fill, sciencia per apendre; mas la sciencia quel Sant
Esperit dona, aquella es infusa sciencia, la qual es molt major e pus
noble que aquella que hom apren en lescola del maestre.

4.
Fill, si tesputes (si te disputes) ab negú per
donar honrament de Deu e per exalsar la sancta fe catholica, molt pus
fortment te confía en la sciencia quel Sant Esperit do, que en la
sciencia quels maestres mostren als escolans.

5.
La sciencia adquisita no pot espirar lo coratge dels peccadors; mas
la sciencia infusa per obra de Sant Esperit, aquella dona consciencia
als peccadors de lurs peccats e enlumina los ulls tenebroses
dels homens qui son en error.

6.
¿Sabs, fill, per que Deus ta donada conexensa de sí meteix? per so
que lams més que totes coses; e si ames alcuna cosa més que Deu, on
mils lo coneyxs, major culpa has e major pena naurás, si ab
aquella colpa vas en labís infernal.

7.
En la celestial gloria, aquells qui més de conexensa han de Deu, han
major gloria; mas en lo foch infernal, aquells qui més de conexensa
han de Deu, aquells han major pena.

8.
Divinal lum de Sant Esperit ta donada, fill, sciencia per la qual
sabs aver conexensa de be e de mal: e sabs per que? per so que ams lo
be e que ages en oy lo mal. (tengas en odio, odies el mal)

9.
Si Deus te demostra les coses que deus fer e les que no deus fer, e
tu, fill, no fas so que entens, tu cegues los ulls de ta anima e mets
la en carreres tenebroses per les quals van los peccadors a foch
perdurable en lo qual son turmentats per la justicia de Deu.

CAP.
35. De Pietat.

PIETAT
es coratge pacient en la passio de son proysme: on aytal pietat dona,
fill, lo Sant Esperit al coratge dels homens per tal que sien amables
e ajudables los uns als altres.

2.
Pietat fa remembrar la sancta passio de nostro Senyor Jhesu Christ e
les greus dolors que sostench per nosaltres peccadors, e pietat fa
hom cogitar en la amargor e en los plors e en lo gran treball que hac
nostra dona Santa María, con son gloriós fill denant li aucihíen
e li turmentaven.

3.
En pietat son e están los benuyrats richs, pobres desperit, con han
mercè dels pobres qui demanen per amor de Deu; mas en molt major
pietat son e están aquells qui han pietat dels infeels qui
ignorantment van al foch perdurable, e per la salvacio daquells donen
sí meteys a trebays e a mort.

4.
Aytanta con será, fill, la pietat de ton coratge, aytant serás pus
agradable al Fill de Deu, e més assuaugerás la ira de Deu
contra

los
teus falliments.

5.
Amable fill, ages pietat de ton proysme, per so que pusques amar e
plorar; car pietat adúu a amor e fa esdevenir los plors en dousor.

6.
Si Deus de gloria hac pietat e per pietat fo encarnat e turmentat e
penjat e mort en la creu, ¿qui es aquell enamich de pietat, ne qui
sescusa daver pietat de son proysme ne de sí metex?

7.
Con tu, fill, fas peccat, no has de tu pietat, ne con ous
(oyr; oír; oyes) recomtar quel Fill de Deu es en alcunes
terres blastomat e deshonrat e descregut, tu no has pietat de la
passio del fill de Deu ne daquells qui son tos proysmes, que per la
deshonor que fan al Fill de Deu van en foch senes fi.

8.
Pietat fa donar, perdonar, pacificar, amar, humiliar, ajudar; e
pietat fa confiar al home en los dons quel Sant Esperit dona, e
pietat venç e apodera crueltat e desconexensa.

9.
De necessitat se cové, fill, que tu ams tu metex o que vulles mal a
tu metex: on sit ames, pietat ajes; si mal te vols, crueltat ajes.

10.
¿Este (es te : te es) semblant, fill, si a la fi de tos dies,
con vendrás a la mort ab molts peccats que aurás fets, si tes obs
que Deus sia piedós?
¿Este semblant si lo pobre mal vestit, malalt, famejant, ha mester
que atrop piedós ton coratge, con te demana per amor de Deu?

CAP.
36. De temor.

TEMOR
es conexer hom sa menoritat e la majoritat de son major en ves lo
qual ha fets falliments: on con aytal temor es ab amor, adoncs es
donada per don de Sant Esperit.

2.
Temable es Deus, fill, per so quel ajes e per so que nol perdes e per
so que not don turments durables; mas molt pus fortment es temable
per so car es bo e amable.

3.
Si tu, fill, has aytal temor, la tua amor será semblant a la amor de
Deu, car Deus ama sí metex per sa bonea metexa; e si tu tems Deu per
temor més que per amor, tu est major amador de tu metex que de la
bonea de Deu. On aytal temor no es donada per obra de Sant Esperit;
car si ho era, lo Sant Esperit sería contrari a la sua bonea metexa.

4.
Tembre mort natural, es temor que natura dona; e tembre sostenir
treballs e mort per loar e honrar Deu, no es temor qui sia dada per
obra de Sant Esperit: doncs no tembre que hom muyre per servir Deu,
es obra quel Sant Esperit dona.

5.
Responme, fill, e diguesme: ¿qual temor es major en ton coratge, o
tembre Deu o lo blasme de les gents? car si més tems lo blasme de
les gents que Deu, la temor que tu has es contraria a la temor qui vé
per gracia de Sant Esperit.

6.
Amable fill, lo Sant Esperit dona temor per so que hom conega que ell
ha tot poder e sap totes coses, e en tots temps e en tots locs es
dreturer. On, si tu has major temor de senyor terrenal que de Deu, tu
renegas lo Deu de gloria qui no tem nulles coses, e de ton senyor,
qui ha temor de Deu e es son servidor, fas idola e déu.

7.
Aesma, fill, con lo Deus del cel es temable; car al Rey quet ha
donat, lo qual ha creat de no re e lo qual ha a venir a sa sentencia
e a sa mercè, a aquell te pot fer tolre tot quant has, e aquell ha
molts servidors quit puríen ligar e turmentar e auciure, sens que no
ten puríes defendre.

8.
Si tu, fill, no tems Deu, doncs no tems lo foch infernal; e sil foch
infernal no tems, doncs no tems lo foch daquest mon; e si aquest foch
temporal no tems, entra en lo forn quant es tot aflamat, e assage si
hi porás estar una hora.

9.
¿Sabs, fill, la mort per que es temable? per so car no li pots fugir
e no sabs quant te pendrá: on si la mort, qui not pot auciure mas lo
cors, tems, tembrás ja, fill, Deu, qui lo cors e la anima te pot
metre en foch perdurable.

10.
No fora temable Deu si a tuyt perdonás; mas car a los uns perdona,
per so que tu no sies daquells a qui no perdona, ages, fill, temor;
car sil tems, no tembrás mort: e on més temor aurás, en gloria
serán majors tos merits e més ten confiarás en est mon en la
misericordia de Deu.

¶
De les .viij. Benuyranses

CAP.
37. De Regnar.

REGNAR
es gloria e possessio del regne celestial per do de Deu: e esta
benuyransa promès, fill, nostro Senyor Jhesu Christ als pobres
desperit, segons que es recomtat en los Evangelis.

2.
Pobrea desperit es menysprear la vanitat daquest mon e desijar lo
Regne de Deu; on aquells qui son rics e menyspreen les riquees, e los
religiosos qui per la amor de Deu desemparen lo mon e sostenen
pobretat, aquells, fill, son pobres desperit e a aquells son promeses
riquees en lo celestial regne.

3.
Amable fill, aquells qui son pus honrats e pus nobles en lo regne
dels cels, es Jhesu Christ e nostra dona Sancta María e los apòstols
e los martris: on tots aquests foren en aquest mon pobres
desperit e tots foren pobres dels bens daquest mon, e per assò cové
que tu ams la pobretat, de volentat, més que les riquees, per so que
pusques aver lo celestial regne.

4.
Les riquees daquest mon pots aver e posseyr, fill, e pots esser pobre
desperit; car si les riquees has en loar e honrar Deu qui les ta
donades e per amor dell fas almoynes, adoncs porás esser pobre
desperit e pots posseyr les riquees daquest mon.

5.
Quis té per pagat dels bens daquest mon, aquell es pobre desperit e
en aquell es significat lo regne del cel, en lo qual han compliment
tots aquells quey son; e qui nos té per pagat de so que Deus li ha
donat en aquest mon, en aquell es significada la cativitat infernal
en la qual han pobretat eternal los peccadors qui nuyl temps no aurán
so que desigen.

6.
Pensa, fill, en les viltats de les riquees temporals, qui no poden
sadollar lanima daquell qui les ama, e cogita en lo breu temps que
les posseeys e con ab ignorancia les posseeys, en so que no sabs
quant te vendrá la mort qui tol (tolre : tolere : quita)
los bens daquest mon.

7.
Lo regne daquest mon son vertuts per les quals aurás lo regne del
cel: on si vols aver la celestial benuyransa, ages compliment de Deu
en est mon, a ton cor, per tal que Deu complesca de sí metex en
gloria lo voler de la tua anima.

8.
Amable fill, los homens qui nos sadollen de Deu en est mon e cuyden
sadollar lanima de les riquees temporals, son menyspreadors de Deu e
son loadors de les terrenals riquees, e per assò sotsmeten sí
meteys a perdurables treballs.

9.
Si vols esser, fill, pus rich quel rey, sies pus pobre desperit quel
rey. On si tu qui no est rey en est mon pots esser pus rich quel rey
per menysprear aquest mon, ¡quant més, doncs, pots per pobretat
desperit esser rich en lo Regne de Deu!

CAP.
38. De Possessio.

LA
benuyransa qui es promesa a aquells qui son simples e suaus, es lo
benuyrat posseyment que los sants de gloria fan en lacabat regne.

2.
Amable fill, suavetat engenra pau e es rahó de possessio, e per
aquesta possessio mundana es significada la possessio celestial.

3.
En guerra e en treball es lanima qui no posseex los .v. seyns
corporals, e lo cors es rebeu contra lanima qui no posseex son
voler; e per assò es hom ab trebay posseít, per la vanitat daquest
mon.

4.
Amable fill, ama suavetat, per so que ira no moue ton coratge
a desobediencia, per la qual vé servitut, e humilia ta pensa a
cogitar la vanitat daquest mon, per so que ta volentat sia contenguda
en desirar la posseída benuyransa infinida.

5.
Amor qui ama Deu, fa de rebel simple e suau; e simplicitat e suavetat
fa als homens humils posseir los ergullosos, e humilitat fa pacificar
los irats: e per so, fill, caritat e amor son comensament de
possessio e de pau.

6.
Suau fo, fill, nostro Senyor Jhesu Christ con vench en lo mon, adoncs
con se lexá pendre e ligar e assotar e crucificar: ¿e sabs
per que? per so que lumanal linatge recobrás la possessio que li era
promesa en lo regne de Deu.

7.
Obediencia, perseveransa, paciencia ajuden a suavetat, qui combat
lome cruel e rebel per exalsar lome simple e suau en la benediccio de
Deu.

CAP.
39. De Consolado.

AMABLE
fill, consolats serán aquells qui ploren en est mon per honrar e
servir e amar nostro Senyor Deu; car en la celestial gloria los
consolará lo Fill de Deu, de sí metex, en so ques dará a ells per
esser lur gloria.

2.
Plora, fill, tos peccats e tes colpes, per tal que no sies
desconsolat, en foch infernal, dels celestials bens: la qual
desconsolacio han tots aquells qui en est mon nos consolen en la
vertut de nostro Senyor Deu e en la sua passio.

3.
Si plores, fill, per so car los crestians peccadors no han grat a Deu
qui ha lexat son Fill crucificar per so ques consolen en ell, e si
plores per los infels qui ignorantment van als turments perdurables
quels demonis donen, ages consolacio en la justicia de Deu, qui fa
totes ses obres dreturerament e ordonada.

4.
Si tu, fill, ames fer, per Jhesu Christ a servir, alguna cosa e no la
pots acabar, no sies consolat en los merits quen has, aytant gran com
si tes obres venien a perfeccio; e plora con no pots complir tot
ton desig, car defalliment damor es en aquells qui son consolats
en lurs merits.

5.
Primerament plora, fill, per honrar e amar Deu, e puys pots plorar
per paor de turment infinit e per desijar los celestials bens qui
tots temps duren.

6.
Plorar sens amar se descové ab lo pler que plorar fa convenir ab
consolacio: on, per so que sies consolat, plora per amor, que en los
plors dona consolacio a sos amadors.

7.
¡Ah, fill, con gran consolacio han aquells qui per amor son en
sospirs e en lagremes e en plors! On, si ames esser consolat e si
vols recobrar molt majors coses que celles que has perdudes, sapies
plorar; car més guanyes en la consolacio del plorar que has en
plorar, que no pots en les vanitats mundanes.

8.
Si vols plorar e no pots plorar, no sabs amar ni desijar los
celestials bens ni menysprear los delits daquest mon, ne sabs aver
consolacio dels bens que Deus ta donats.

9.
Plora, fill amable, los turments qui son aparellats a tots aquells
infeels qui no han conexensa de Deu; car aytals plors tapareyen
consolacio en la benuyransa qui no ha fi.

10.
Aquest mon es loch de plorar, per so que en laltre segle sapiam nos
metexs consolar: on, si no pots plorar per so car no plores, ama
plorar, per so que sies consolat e per so que ages refrigeri dels
trebays qui vénen per desconsolacio; car no pots tant perdre con
pots gonyar per la consolacio que plorar dona.
11. Anans que no
pusques plorar, te consell, fill, que lexes ta terra e tots amics, e
gites totes coses de ton cor e quey metes Deu, e veten en los
ermitatges e en les terres estranyes, e dona pobretat e trebay a ton
cors, per so que ta vida sia en consolacio e en la dolsor que vé per
lagremes e per plors, remembrant la sancta passio del Fill de Deu.

CAP.
40. De Compliment.

COMPLIMENT
es, fill, la celestial benuyransa qui complex atalentament de
justicia, desijant obres desperansa, de caritat e de les altres
vertuts.

2.
Deus ha promeses, fill, benuyranses de sadollament a tots aquells qui
desigen justicia: ¿e sabs per que? per so car Deus es justicia, qui
es compliment al atalentament de justicia.

3.
Si desiges justicia e mors per justicia, la mort complex ton desirer,
per lo qual te serán aleujades les paors e los treballs que mort
dona; per lo qual aleujament mort no es temable.

4.
Amable fill, les viandes majors e mellors donen major sadollament que
les menors: on, si ta anima es sadollada per so con justicia satisfá
a tu la injuria que hom te fa, ¡quant pus fortment la justicia que
tu fas de tu metex a satisfer tos tòrts deu més sadollar
latalentament de ta anima!

5.
Amable fill, si pa, vi, carn e les altres viandes sadollen lo cors, e
si belles faysons a veer donen pler als ulls corporals, e blanes veus
e paraules son plasents a oyr, ¡quant més los desigs de ta anima
poden aver compliment en la benuyransa qui vé per obra de justicia!

6.
Si en est mon desiges enjuriosament diners, possessions, honrament,
fill, o algunes altres coses, injuria te fará més desijar sens
negun sadollament: on con justicia, fill, sia contrari de injuria, si
desiges justament alcunes coses temporals o celestials, cové que
justicia do compliment e benuyransa al teu desirer dreturer.

7.
La final rahó per que est creat e recreat es justicia: adonch lo
compliment de ta desiransa nol pots aver per injuriós desirer.

8.
Si la major justicia qui es en home es afermar e amar en Deu unitat e
trinitat e encarnacio de Deu, la major injuria qui es en home es
negar e descreure e desamar unitat e trinitat e encarnacio de Deu: on
si tu, fill, vols aver la major benuyransa que hom pusque aver per
justicia, ama morir per la major justicia.

9.
Misericordia e justicia se covenen, fill, en los homens peccadors que
misericordia exalsa pus fortment en aquest mon: e justicia turmenta
aquells en so que en est mon no han compliment a lur atalentament e
en laltre segle han malediccio en la ira de Deu.

CAP.
41. De Misericordia.

MISERICORDIA
es vertut per la qual son perdonades colpes e son donats dons a
aquells qui nols merexen per obra. On aquesta misericordia es, fill,
benuyransa promesa a aquells qui en aquest mon serán
misericordiosos.

2.
A significar que Deus volc fer misericordia, ha promesa benuyransa de
misericordia a aquells qui per amor dell son misericordiosos a lur
proysme. On si tu, fill, a ton proysme pots fer misericordia dels
bens que Deus ta comenats, ¡quant més Deus te pot donar benuyransa
sit fa misericordia de sí meteix!

3.
Si tot lo be que fan los homens daquest mon fayes tu e perdonaves
totes les colpes qui son, per tot so no seríen tes obres abastants a
reebre la benuyransa qui es en la celestial gloria; mas car Deus es
misericordia, per assò promet lo regne del cel a aquells qui han a
ell algun ressemblament, en quant han misericordia.

4.
Desamar en son proysme misericordia, es desamar la misericordia de
Deu e es desamar la celestial benuyransa, qui no pot esser donada per
altre sino per la misericordia de Deu.

5.
Diguesme, fill, ¿a qual es major dampnatge, o a ton proysme al qual
tu no has misericordia, o a tu, si Deus not ha misericordia?

6.
Deus ta feta misericordia de esser humá e de son Fill, lo qual
tramès en terra per esser home, e en la creu per so que perdonás la
colpa ab la qual est vengut en aquest mon: on si tu no est
misericordiós, menysprees la misericordia que Deus ta feta, e
menysprees la

benuyransa
a la qual son apellats los misericordiosos.

7.
Amable fill, aquest mon es loch de perdonar e de aver misericordia,
con en laltre segle noy pot hom perdonar: car si tots los demonis e
los peccadors qui son en infern podíen aver volentat a amar
misericordia, tots exiríen dels turments infernals, e per la
volentat de misericordia seríen benuyrats en perdurable benuyransa.

8.
Si misericordia not ajuda de justicia, ¿e quit ajudará? e si aquell
a qui tu no vols perdonar nol pots dampnar, e car no li perdonest
est jutjat a dampnacio, ¿e quit valrá? On, per assò que ages
amichs e que tos enamics not sien occasio de dampnacio, ages
misericordia.

9.
Més ha Deu que perdonar a tu, que tu a ton proysme: on, si per menor
perdó pots aver major misericordia, si no ames perdonar, donchs tu
desames les coses majors e mellors per les menors; per la qual
desamor est indigne que ages la celestial benuyransa de nostro

Senyor
Deu.

CAP. 42. De veer Deu.

VEER
Deu es compliment de benuyransa, la qual ha Deus promesa, fill, a
tots aquells qui aurán nedeetat de cor, la qual nedeetat
de cor es en anima munda de peccat.

2.
Enaxí con se descové ab vista corporal busca o leganya en
uy, (legaña en ojo) enaxí se descové ab los ulls qui
voen Deu colpa e peccat; e per assò covés de necessitat que
nedeetat de pensa sia covinent a veer Deu.

3.
Ab aygua de ton cor, ixent de tos ulls, ab lagremes e ab
plors, lava tos ulls corporals, per tal que contriccio e penitencia
munden e denejen ta anima de vicis e de peccats, e que
per la nedea de consciencia de ta anima ages benuyransa en los
eternals delits.

4.
Amable fill, si la tua mare ha gran delit en veer tu qui est mortal e
est vengut de no re e qui est en dupte si est apellat a la gloria
celestial o a pena infernal, ¡quant més tu pots aver major pler en
veer Deu, qui es pare e senyor de tot quant es!

5.
Veges con plasents coses son a veer steles, sol, luna, cel e mar e
terra e planetes, aucells, besties, homens, castells, viles e
ciutats, vestiments e entayaments e les altres creatures: on,
si per ulls corporals pots aver benuyransa en tantes coses a veer,
esforcet, donchs, a veer lo Deu de gloria, qui totes coses ha
creades, lo qual es vist ab clara conciencia e ignocencia.

6.
Veer en Deu, ab certificada intelligencia, bonea, granea, eternitat,
poder, saviea, amor, vertut, gloria, compliment e les altres vertuts
qui a Deu se covenen, aytal visio es, fill, sobre tota benuyransa qui
sia en terra, a la qual visio neguns ulls no poden pujar sens
nedeetat danima pura e santificada, en la qual no sien colpes ni
torts.

7.
En lo mirall qui es clar pots veer tes faysons: on si vols
veer Deu, deneja ta anima, per so que sia mundat mirall en lo qual
veges ton creador, ton salvador, e aquell sia benuyransa e gloria de
la tua anima.

8.
Amable fill, leva tos ulls a la creu, e guarda con per la creu tes
significat lo Fill de Deu, qui ab sa preciosa sanch denejá e mundá

loriginal
peccat; e esguarda tu meteix e veges si est ignocent contra los
manaments de Deu.

CAP.
43. De Paciencia.

PACIENCIA
es refrenat voler occassionat per ira convertida en caritat; e per
assò Jhesu Christ en lEvangeli promet a aquells qui serán pacients,
serán fills de Deu.

2.
Amable fill, tots som fills de Deu per creacio; mas per paciencia es
hom fill de gracia, e per impaciencia es fill de colpa e de
malediccio; e per assò paciencia fa esser fills de Deu tots aquells
qui li son obedients e sotsmeses.

3.
Pascient en terra estranya es fill de Deu, e ergullós en sa terra es
fill del diable: on, a significar que més te val, fill, esser pobre
e menyspreat en terra estranya e que sies pascient, que si eres rich
e ergullós enfre tos parents, ha promès Deus sí meteix a esser
pare daquells qui serán fills de Deu.

4.
¿Sabs per que Deus vol esser ton pare si has paciencia? per so car
paciencia fa pacient lergullós, e ab paciencia los impacients son
vensuts e sobrats.

5.
Impacient es fill de ira, quil mena per tenebres en qual part se vol,
sens discrecio de pensa e contriccio de conciencia, e offer aquell

esser
fill de mort perdurable.

6.
Lo Fill de Deu, Jhesu Christ, hac paciencia en la creu, més que tu
no pots membrar ne la creu ho pot significar; car a major paciencia
fo offert Jhesu Christ que hom nol poch turmentar ne auciure: car a
més de turments que no sostench lo feu obedient la sua paciencia.

7.
Aesma, fill, qual cosa tes covinent a esser amable: o gloriejat
pacient fill de Deu, o turmentat impacient fill del demoni,
desagradable al Fill de Deu.

CAP.
44. De Guardó.

MERIT
e guany promès per guardó es lo regne dels cels a aquells qui per
la amor de Deu sostendrán en aquest mon persecucions, treballs,
ontes e tribulacions.

2.
Amable fill, enaxí con les creatures qui no han rahó son sotsmeses
a sostenir treball e passions e servir home, enaxí tots los homens
son sotsmeses e obligats a sostenir treballs per servir e honrar lo
Senyor de gloria.

3.
On, con sia cosa que tuyt siam obligats a servir Deu, a demostrar la
gran caritat, liberalitat, gracia, misericordia e pietat de Deu,
promet lo Rey dels reys que retría guardó a tots aquells qui per
mostrar, loar e preycar ell als infeels, sostendrán treballs, jatsía
quey sien obligats.

4.
Majors treballs e majors persecucions que sien per honrar Deu, se
covenen ab majors gordons, a demostrar que no trebayar ne
sostenir persecucions per amor de Deu nos covenen ab guardons.

5.
Si los homens richs montipliquen lurs riqueses montiplicant
diners e possessions, montiplicaments de celestials dons son,
fill, montiplicaments de turments e de tribulacions qui sien
sostengudes en loar e en servir lo sobirá be.

6.
¿Es nul home temporal qui age paor de esser rich ne benenant en los
delits daquest mon? ne qui es aquell qui age temor de montiplicar
sa gloria, per sustencions amables a aquell qui tots merits guardona
ab major benuyransa?

7.
Los trebays han fi en est mon; mas los guardons de gloria son
eternals: e per assò, per aver la celestial benuyransa, foren molt

agradables
e plasents als apòstols e als martris les dolors e les
persecucions en les quals benuyransa sí metexa los apellava.

8.
Si tu, fill, ames esser benuyrat, no temes treballs ne mort a sofrir,
per Deu honrar e servir; car aytal temor es contra la benuyransa qui
es en aquells qui ab desig e ab pregueres quen feyen a Deu,
anaven loar e servir lo Rey de gloria enfre los enamichs.

9.
Enamorat de Deu, enflamat de la gracia del Sant Esperit, no fa
differencia enfre la sua terra e terra estranya, ne enfre honrament e
desonor, ne enfre un home e altre, ne enfre benanansa e passio; car
tot li es plaent, ab que pusque servir Deu.

10.
Esguarda quants homens ha en aquest mon, qui per diners qui no son
Deu e per vana gloria qui fa hom enamich de Deu e per benanansa
mortal, sostenen tants de trebays e tantes de tribulacions. E donchs,
amable fill, ¿sabrás ne volrás ne penserás sofrir malananses e
menyspreaments per loar lo nom de Deu?

¶
Dels .vij. Goigs de nostra dona Santa María.

CAP.
45. De la Salutacio.

Lo
primer goig que hac dona Sancta María fo de la salutacio que

lángel
Sent Gabriel li dix, adoncs con la saludá dient que ella era plena
de Sant Sperit e que della naxería lo Fill de Deu, salvador de tot
lo mon.

2.
Amable fill, estimar no poríes lo gran goig que la regina del cel e
de la terra hac, con lángel Gabriel la saludá: car si lo goig que
ta mare auría si totes les gents te elegíen senyor daquest mon no
poríes cogitar ne entendre, ¡quant menys pots aesmar lo goig
maravellós que nostra dona hac, adoncs con Deus de gloria la elegí
regina dels ángels e de tots los sants de paradís e dona de tot lo
mon!

3.
Sens tota comparacio hac major goig la Verge María con entès que
son fill sería un ab lo Fill de Deu, que no esser senyor del cel e
de la terra e de tot quant es; car molt major noblitat es
esser un ab Deu, que esser senyor de tot lo mon.

4.
Segons lo gran goig de nostra dona, covenc esser gran lonrament que
Deus feu a nostra dona; e segons lo gran profit que lumanal linatge
hac en la concepcio del Fill de Deu, covenc esser gran lo goig. On
con assò sía enaxí, donchs inaesmable es lo goig de nostra
dona.

5.
Si era un foch qui tengués tot lo mon, de necessitat se covendría
que tu fosses en lo foch; car si no hi eres, no seríes en lo mon.
On, sil goig que nostra dona hac es major que tot aquest mon, de
necessitat se cové que la noblitat de nostra dona e lo seu alegre e
la sua gloria e la sua honor sia major que tot lo mon.

6.
Tant fo gran lo maravellós goig que nostra dona Sancta María hac,
que tot hom per molt que perdés e per moltes tribulacions e per
molta passio que sostenga, pot esser consolat e alegrat e benificiat
en lo goig de nostra dona.

7.
Lo sol no pot tant illuminar ni el foch escalfar com per lo
compliment de nostra dona los sants se poden alegrar; ne tot so que
fan les creatures en est mon no es tant com es nostra dona membrar y
entendre e amar que Deus vulla esser un ab son fill. On, con assò
sia enaxí, daquest ten gran goig gloriós de nostra dona sabráste,
fill, alegrar, per tal que sies agradable a nostra dona.

CAP.
46. De la Nativitat.

CON
lo Fill de Deu nasch de nostra dona Sancta María, adonchs nasch fill
qui es ver Deus e ver hom: on, en quant la natura divina, nasch de
nostra dona infinita bonea, granea, eternitat, infinit poder,
infinida saviea, amor e les altres vertuts quis covenen a Deu; e en
quant natura humana, nasch fill de nostra dona qui fo hom major de
tots homens e de totes fembres y que totes creatures.

2.
Amable fill, con aquest Fill ten gloriós e ten honrable nasch de
nostra dona, adoncs salegrá ten fortment la regina del cel, que cor
dome no ho pot aesmar ne angelical entelligencia no ho pot entendre.

3.
Enaxí con nostra dona es pus prop en natura a son fill que no son
les altres creatures, enaxí cové de necessitat que sia pus
alegrable en la nativitat de son fill que los homens nels ángels no
poden entendre; e si assò no era enaxí, seguir sia que major fos en
los ángels e en los homens possibilitat dentendre quel ajustament de
nostra dona e de son Fill, e assò es inpossíbol.

4.
Goig e esser senyor de tot lo mon nos covenen nes concorden ten
fortment con fon goig e enfantar salvador del mon e Deu del mon: on,
si tu vols cogitar en lo goig que nostra dona hac en la nativitat de
nostro Senyor Jhesu Christ, aesma con gran alegría deuríes aver, si
pudíes crear un segle ten gran e ten bell com aquest segle.

5.
Tant es gran cosa e maravellosa lo gran goig que nostra dona hac de
son fill con sos ulls lo veeren home nat ab tot son seny e ab tot son
poder, e los ulls de la anima lo veeren Deu del cel e de la terra e
de tot quant es, que aquell goig degra esser anomenat per altre nom
qui significás major goig e major alegre que tot lo goig e tot
lalegre qui esser pot en aquest mon.

6.
¿Este vijarés con la regina ha goig con ha fill qui deja
esser rey, empero no ha goig acabat entrò quel vee Rey? Mas
la Regina del cel tantost con hac enfantat son fill, encontinent lo
viu Rey del cel e de la terra e de tot quant es.

7.
Con la dousa regina nostra dona hac ahut son bell Fill e tench aquell
en son bras e sos ulls misericordiosos esguardaven aquell, e son Fill
gloriós esguardava ab sos piadosos ulls corporals sa mare, e la
divina natura se manifestá a la intelligencia de nostra dona, aquell
goig, aquell alegre, aquell plaer, fill, qui fo en nostra dona, no
pot esser entès tot en aquest mon ne en laltre per nulla altra
creatura, mas ten solament per nostra dona e son Fill, qui es home e
Deu.

CAP.
47. Dels .iij. Reys.

TANT
fo gran la festa e la santetat de la nativitat del Fill de Deu, que
al .xiij. jorn que fo nat e nostra dona lo tenía en sa falda, per la
vertut de Deu vengren de longues terres .iij. Reys quil vengueren
adorar.

2.
Aquells .iij. Reys eren guiats per una stela molt resplendent e
lugorosa quils anava devant e guiá aquells, dentrò que foren davant
lo Fill de Deu.

3.
Con los .iij. Reys veeren madona Sancta María que tenía en son bras
nostro Senyor Jhesu Christ, adonchs devallaren de lurs cavalls
(caballos, no camellos ni dromedarios) e offeriren al Fill de
Deu encens e aur e mirra, a significar que ell era Deu e home
e que murría per salvar lumanal linatge.

4.
Amable fill, con nostra dona viu venir los .iij. Reys e viu la estela
quils guiava e viu lo present que offeriren a son Fill, adonchs hac
aytal goig con la senyoría que los presents e la estela significaven
de son Fill.

5.
Aesma con gran goig es significat en esser senyor de les esteles, lo
qual fo significat per la estela, e aesma lo goig que mare deu aver
de son fill qui per encens es mostrat esser senyor del cel e per or
esser senyor de la terra e per mirra esser home e senyor de mort e
del demoni per lo qual era perdut lumanal linatge.

6.
Con los .iij. Reys agren offert lo present al Fill de nostra dona e
agren feta aquella reverencia que creatura cové fer a Creador, foren
adurmits, e lángel Gabriel vench als .iij. Reys e dixlos que ells no
passassen per lo Rey Erodes, qui volía auciure Jhesu Christ e qui
aucís los innocents:
e con nostra dona entès que son
Fill fo deliurat del poder de Erodes per la aministracio del ángel,
adoncs hac goig molt gran per lo deslliurament de son amable Fill e
Deu.

CAP.
48. Del goig que nostra dona hac de la Resurreccio.

PER
SO, fill, que pusques mils entendre lo gran goig que nostra dona hac
de son fill con fo resuscitat e aparech a ella e als apòstols, te
vull recomtar lo treball e la dolor e la passio que ella sostench
aquell dia con viu son fill pendre e ligar e assotar e murir en la
creu.

2.
En aquella nit que los jueus prengueren e ligaren lo fill de nostra
dona e lo sen menaren molt ahontadament, nostra dona era en aquell
loch, e seguía son fill axí con podía, e per la multitut de la
gran pressa nostra dona no era honrada daquella honor que a ellas
covenía, e era empenta e menyspreada per los jueus.

3.
E con nostra dona viu son fill despullar e ligar e assotar ten
fortment que la preciosa carn e sanch que avía presa della era
corrumpuda e destruída, adoncs si hac dolor not ho cal dir, ne no es
qui ho pogués recomtar.

4.
Si tu qui est serf e sotsmès a obeyr los manaments del
gloriós Fill de nostra dona, e no ten solament tu, ans ho son tots
los ángels e tots los homens e tot quant es creat, si eres devant ta
mare pres e turmentat e mort sens culpa, pensar pots que ta mare
auría gran dolor e gran pietat de tu. On si la tua mare, qui pot
errar, avía despagament molt gran en la tua passio, ¡quant més la
Verge María, qui no pot errar, hac gran dolor de la passio de son
fill!

5.
Aesma, fill, la dolor que ta mare auría si hom per les mans e per
los peus te metía claus aguts e hom te clavave en lo fust, e tu
guardaves ta mare ab piadós esguardament e en semblansa que li
demanaves ajuda, e ella not pogués ajudar; per aytals cogitaments e
per aytals imaginacions porás, fill, cogitar con gran fo la dolor
que nostra dona sostench en la passio e en la mort de son fill.

6.
E si imagines con gran goig auría ta mare si ressucitaves, pensar
pots con gran fo lo goig qui fo en nostra dona quant viu son bell
fill ressucitat, ab cors immortal, incorrumpable, impassible,
glorificat en eternal benuyransa.

7.
Sens que no cogitasses en la molt mayor excellencia e noblitat
quel Fill de Deu ha major que tu no has e que nostra dona ha
major que ta mare, e que no esmasses la dolor que tu pots imaginar de
la passio que ta mare poría aver per la tua passio e mort, no poríes
cogitar e imaginar covinentment en la gran passio e dolor que nostra
dona sostench per la mort de son fill, ni en lo gran goig que hac en
la resurreccio de nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

CAP.
49. Del goig que nostra dona hac con son fill li apparech.

CON
la mare de Deu era ab los apòstols e ab los altres dexebles de Jhesu
Christ en un alberch e parlaven de la passio e de la mort quel fill
de Deu avía sostenguda, e dementre que eran en aquestes paraules e
nostra dona era en dolor e en tristicia per la mort de son fill Jhesu
Christ, adonchs per alegrar e consolar nostra dona e aquell qui ab
ella eran, aparech lo fill de Deu.

2.
Lo goig ni lalegría qui fo en nostra dona con viu son gloriós fill
devant sí, sa e viu e ab cors immortal glorificat, nol poría null
hom recomtar; car enaxí com lo dol que nostra dona sostench per la
passio de son fill fo sobre les míes paraules qui no ho poríen dir,
enaxí lo goig de nostra dona es sobre mon enteniment, qui no ho pot
entendre, e sobre mes paraules, qui no ho poden recomtar.

3.
Fill, aquest nom Jhesu Christ es aytant a dir com nomnar ensems Deu e
home: e aquest nom aparexement es aytant a dir com demostrament. On,
si un hom molt amat e molt desijat qui lonch temps ha estat en terra
estranya alegra molt forment sa mare con lo veu vengut e li está
devant, ¡quant més Jhesu Christ, qui es Deu e home e vench de la
mort en la qual avía estat, alegrá nostra dona qui es sa mare!

4.
Tant fo gran lo goig que la regina del cel hac de laparicio de son
fill, que a tot altre goig abasta a alegrar e a tota tristicia abasta
a consolar, e tot hom hi pot esser alegrat e per aquell goig tot hom
pot esser benuyrat.

5.
Alegrat, fill, sies en lo gran alegre de nostra dona e en la vertut
que pots aver per la vertut que nostra dona hac en lo goig de son
fill: car per aytal goig serás parsoner en lagradable pler de
Jhesu Christ e de nostra dona; e tots temps que prechs de nostra
dona, sies membrant del goig que ella hac de la aparicio de son fill,
e serás exoit en tes pregueries.

6.
Si tu est en guarda e en benediccio de nostra dona, si has dolor ne
tristicia de nulla cosa, not ho tengues a dan; car nostra dona es
tant alegrada en son Fill gloriós, que aquell alegre e aquella
benuyransa en que nostra dona es, abasta fortment a sos servidors qui
nesdevenen agradables, a la benediccio de Deu.

___

(Capítols 50-100)