XXXVII. Statutum circa repraesentationem resurrectionis D. N. J. C. in Eccl. Gerunden.

XXXVII. 

Statutum circa repraesentationem resurrectionis D. N. J. C. in Eccl. Gerunden. (Vid. pág. 205) 

Ex lib. Actor. capit. Eccl. Gerunden. ab anno 1528 ad 1539, fol. 360. 

Die Sabbati X. Maii M.D.XXXVIIII fuit comuni omnium tam praesentium in Capitulo quam infirmorum consultorum consensu facta sequens ordinacio sive statutum. 

Licet maiores nostri pia consideratione ad excitandam populi devotionem introduxerint, singulosque Canonicos in suo novo ingressu astrinxerint, ut eorum quilibet secundum ordinem antiquitatis in festo Paschae Resurrectionis Redemptoris nostri Jhesu Christi in praesenti Ecclesia Gerundensi in Matutinis singulis annis faciant representationem, quae vulgo Les tres Maries (en catalán, como buen dialecto occitano, las tres Marias, con o sin tilde; esto es lengua valenciana, valenciano) dicitur; tamen quia experimento compertum est, id quod ad Dei cultum laudem el honorem introductum fuerat, ad ipsius noxam et offensam tendere, multa scandala inde oriri, populi indevocionem excrescere, et infinita animarum ac corporum pericula insurgere, ac divinum officium plurimum perturbari, et denique Ecclesiae decorem et honestatem inquinari: propterea Capitulum predictae Ecclesiae volens, ut tenetur, tot scandalis et periculis obviare, omnemque lasciviam, abusum et turpitudinem ab ipsa Ecclesia extirpare, post varios tractatus matura omnium deliberatione reformando statuit et ordinavit, quod de coetero dicta representatio non possit fieri nisi in hunc qui sequitur modum. Videlicet; Quod finita Verbetta tres Mariae vestibus nigris, ut moris est, indutae incipiant canere versus solitos in poste, ubi Invitatoria cantantur, et cantando eant ad altare maius, ubi sit paratum Cadafale (cadafalc; cadalso) cum multa luminaria, et ibi sint Apothecarius cum uxore et filiolo, necnon mercator cum uxore sua qui non intrent nisi finita tercia lectione, et ibi fiat illa representatio (pone represantatio) petitionis unguenti ad ungendum sacratissimum Corpus Christi, ut moris est, quando ipsae personae representationem (pone represen - salta linea - tionem) facturae venient ad Ecclesiam, nulla sint tympana sive tabals, neque trompetae, nec aliquod aliud genus musicorum, neque niger, neque nigra sive famula, nec crustula, sive flaons aliquo modo projiciantur. Haec enim magis ad ludibrium quam ad Dei cultum populique rissum et indevotionem ac divini officii perturbationem tendere dinoscuntur. Representationes Centurionis, quae fieri solebat in Matutinis: Magdalenae et Thomae quae fieri consueverant ante vel post vesperas, vel in medio quibus erat consuetudo, immo corruptela piscandi omnino extirpari voluit atque decrevit dictum Capitulum, et nihil aliud quam quod supradictum est aliquatenus fieri prohibuit atque prohibet, nisi de expresso consensu ipsius Capituli nemine discrepante. 

Lo reverent Mossen Joan Torrell en sacres letres Doctor

XXXVI. 

Chirographum affixum Pulpito Chori de cohibitione insolentiarum Episcopelli. (Vid. pág. 197). 

Ex autogr. Capitular. Eccl. Gerunden. 

Lo revnt (reverent) Mossen Joan Torrell en sacres letres Doctor, Canonge de la (dela suele estar pegado) present Seu y del revmo Sor. Don Joan de Margarit per la gracia de Deu Bisbe de Gerona en lo (enlo) spiritual y temporal Vicari general ab consell y aprobacio del honorable capitol dela present Isglesia volent et desijant corregir les insolencies y desordens de cascun anni en les festes de Nadal se seguexen a respecte y per causa del Bisbato y altrament desijant en dits dies los officis divinals se fassen y celebren ab molta devocio honor y reverencia de tant alta Nativitat com se pertany, y volent provehir circa los desordens y insolencies de cascun dia circa les coses de vall (devall) scrites, se seguexen y augmenten en lo servici divinal, mana que ninguns beneficiats de dita Isglesia qui estiguen en cadira no aporten ni aportar aiuden ningunes persones al dit Bisbato per confirmar ni altrament sots pena de sis diners per cascu y cascuna vegada a la obra de dita Isglesia applicadors, sinoque (sino que) dexen star dit Bisbato ab los scolans xichs de dita Isglesia y altres scolans xichs si voldran star ab ell y ells hi puguen aportar altres fedrins de pocha edat. Lo que (lo - salta linea que) se tollerara per lo present pus empero se fassa limitadament y sens desorde y avalot. 

Item mana que com alguns dels dits beneficiats aportaran los ciris quels aporten ab canalobres (candelabros) y en lo modo degut y acostumat y no sie algu de dita Isglesia qui tir nates u terra, sendra, ni altra immundicia, ni fassen caure los uns als altres, ni aporten dit Bisbato ballant per la Isglesia, ni fassen lo die dels Innocents ni altres dies desfressos ni mudances de sonades de Evangelis, Epistoles, ni Psalms, ni fassen altres insolencies ni desordens, hans stiguen en llur lorch (lloch) devotament com se pertany y fer deuen celebrant lo divinal offici sots la matexa pena. 

Item mana que lo die de St. Steve en lo qual dit capitol ab solempne professo acostuma devallar a la Isglesia de St. Feliu y aqui celebrar Missa sollempne, dit Bisbato no vage en dita professo ni en dita Isglesia de St. Feliu no fassen dit die en dita Missa Bisbato sots la matexa pena y altres penes arbitraries per levar dites y altres insolencies provenien per dits Bisbatons. (Obispillo: obispillos; Episcopellum)

Item mana que en dits dies ni altres ninguns de dita Seu com sian enles (en les) cadires no stiguen ajaguts ni recolsats tenint se lo cap ab les mans ni tinguen los peus sobre los banquets qui estan devant les cadires del cor debaix, ni sobre alguns libres, ni parlen uns ab altres sino molt baix y molt limitadament sots la matexa pena. Ni hisquen afflotats del cor com acostumen sino ab molt bon orde y limitadament maiorment les hores que y ha molt poble en dita Isglesia per que del exir axi afflotats y ab impetut molts resten scandalizats, y que les hores se sforsen en exir principalment per la porta del Crucifix per evitar la murmuracio del poble. 

Item mana que ninguno de dit capitol ni beneficiats alguns qui aporten capes de cor, stant en lo dit cor, ni en les absolucions, no tinguen dites capes plegades devant, hans les tinguen baxes fins en terra cobrint los peus com ja entigament (antigament) ere de bona costuma y loable consuetut en dita Isglesia, sots la matexa pena. 

Datum Gerundae die XXIIII mensis Decembris anno a nativitate Domini Millessimo Quingentessimo Quadragessimo Primo. = Johannes Torrell Vicar. generalis. 

// La paraula Isglesia ix 10 vegades sol an este texto de la Seu de Gerona, com podeu ben be lligí, no fique Girona. A datres textos sí que ix en i.