dilluns, 18 de gener del 2021

lo trellat, letra, metre, frances, vulgar cathala

30 DE ABRIL. (1461)


Se dio cuenta, en
esta sesión, de unas cartas que habían recibido de Antonio Riquer,
enviado al obispo de Elna para tratar del subsidio impuesto al clero
del Principado; de otra que remitió Juan Ferrer; y de otra del
diputado local de Perpiñan, conteniendo varias noticias de Francia;
sobre lo que, no se tomó por de pronto ningún acuerdo, copiándose
en seguida las mencionadas cartas, según es de ver.


Als
molt reverend egregi noble magnifichs senyors los diputats del
Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort
residents en Barchinona.
Molt reverents egregi nobles
magnifichs senyors. Arribat en la present ciutat lo diumenge a vespre
trobi que lo senyor bisbe de Elne ere poch havia
e quasi en aquella hora arribat e pres posada en lo palau del
bisbe
on solie posar lo Senyor Rey e
axi lo diluns mati doni les letres de creença
de vostres magnificencies e de la ciutat de Barchinona als honorables
pahers de la ciutat e al capita e En Johan Ferrer juxta la ordinacio
de vostres magnificencies e explicada la creença
a quiscu dells se oferiren promptes a la voluntat de vostres
reverencies dient que asistencia e tot quant los fos possible
per direccio del negoci eren contentissims fer en los dits fets e axi
lo depres menjar muntam lo veguer de
Barchinona
e hun paher ab En Johan Ferrer e altres
consellers del capita al dit senyor bisbe de Elne. E en
presencia dels dessus dits dades les letres de
creença li fonch
explicada per mi la creensa (creença
y creensa
) juxta forma de les instruccions ab
aquell millor tal (tal y tall) de paraules sembla
esser fahedor segons la necessitat del negoci requeria.
E lo dit senyor bisbe molt benignament hoida la dita
creença me
dix
en efecte que al que ha
sguart a la primera part per lo
prelats
e altres convocats
no poder personalment esser en la convocacio per sa
senyoria feta e de la prohibicio feta per les reverencies e
magnificencies vostres en no leixar
los
exir
ni venir atessa la necessitat acorrent
en lo Principat
et alias segons forma de les instruccions que a ell ere algun tant
anugos
(de enuig; enojoso)
per quant axi
comodament los
negocis nos poran
tractar ab
lo procuradors
com farie ab los principals e tals persones com eren los convocats. E
que si a les reverencies vostres fossen notes les causes de la
convocacio e la molta necessitat occorre en la provisio fahedora
per lo regne de Xipre
en lo levant
que indubitadament nols
agueren
detenguts
les reverencies vostres pero pus
fet ere que per aquella part no podia als
dir. En quant havie sguart al segon cap ço es de present sobreceure
(sobreseure, con s,
sobreceure, con c
) en lo
fahedor
ates la necessitat
urgentissima ocorre en lo
Principat
e que los
motius a sa
senyoria recitats e per contemplacio de les reverencies vostres e de
la ciutat de Barchinona
dix
sa
senyoria que en lo
qui havia sguart a la persona sua
ere molt content pero que aquests fets no eren en facultat sua
e per quant ell esperave lo
senyor archebisbe de
Çaragoça
e agut
acort ensemps
ab los
qui conporran
de les provincies axi de Çaragoça
com
de
Tarrassona me
farie resposta
prometentme
en lo mig
no enantar en res e axi forem fets molts replicats a quascun cap per
los quals lo dit bisbe devie complaure e condescendre a la voluntat
de vostres magnificencies s stant axi fabulant e ell stant en
pensament volgue significar que si algun *ale (salto de linea) *avie
de vostres magnificencies e sa anada aqui podie res profitar als fets
ho faria pero que la tregua li semblave inportar gran dan e nocument
al negoci. Axi mossenyors pensen vostres reverencies si serie
expedient se mudas la convocacio aqui e se tractas aqui al faedor.
Hoc
me
demana li donas en scrit ço que de paraula li havia explicat de part
del Principat. E en aquell cap
me
aturi

acort per poder comunicar ab los qui per vostres magnificencies
me
son dats

per consellers en lo dit negoci e hagut acort
lo
veguer de Barchinona

pahers de Leyda
e
sos
consellers som tots en parer no
deure
sen

dar
trelat
en scrits sino que lo dit e explicat de paraula per mi ere segons
forma de instruccions e tal comissio no me ere dada e axi no fore
factible darla en scrits e
poguere
portar nocument algu e axi li
fonch
feta per mi la resposta en presencia dels dit veguer paher e
consellers.
Stech ne
sobre pres e no
curra
mes insistir hi sino que dix no pensasen per nenguna via al mon ell
ho demanas per voler pendre motiu algu contra
lo
Principat

ni nosaltres sino per haver forma de consultar
car
sa
senyoria
ere
cathala
e
tenia
prelatura
en
Cathalunya

e axi procurarie tota utilitat al Principat e no dan e axi ab moltes
cortesias
pres fi nostre rahonament. E presa fi stant en partida
sobrevench
nova
en
ciutat. E mes se murmuracio gran
en
lo poble

que mossenyor
dehie
se volia
fer fort al palau e
lo
Senyor Rey

ere
a Leyda
en tant que la ciutat trames a dir al senyor bisbe de El
na
que ii plagues buydar lo palau. E axi de
continent pres sopar sen devalla en ciutat a possar
en la casa den Belver. Essen molt anujat e presa
molta congoixa. Diguem li senyor aso es cas en terments
per lo qual vostre senyoria pot be compendre que es lo que
ha mogut als diputats e consell en pregar vostres reverencies que a
present li plagues sobresseure. Axi mossenyors ell se
justifique
granment e que no vol fer res sense voluntat del clero
e no res contra aut preter voluntatis dient que les indicacions an
granment tolt lo credit e per cobrar la vol la senyoria de
nostre Senyor lo Papa que tot sia aci convertit
en fustes e exercit per mar faedor per los de la provincia e tota lur
voluntat e beneplacit e axi solicitant lo de resposta diu que de
present fins haje agut consell dels convocats nom pot dar difinitiva
resposta. Los convocats hic son molt pochs en nombre. No tinch pença
que res façe. A present sta ab gran temor e si color pot pendra
crech pendra
spassa.
Ham dit li hau scrit que aqui se dehia que li fessen *beure lo plom e
les bulles e cruada en que he satisfet per la honor del Principat
quant en mi es stat possible dient ignorar tals rahons e que de tal
loch e persones indegut sa senyoria no devia creure ne menys pensar
et alia. Axi mossenyors en part es profitos si be ne pertinentment
dich crech indubitadament si ale li era dat de transferir se en
aqueixa ciutat pus segur fos ho deliberarie sens molts prechs. Pensen
vostres magnificencies que es de fer e rescriven e manenme tot lo que
plasent los sia. De Leyda a XXVIIII de abril.

Apres
feta la present me tremes a dir mossen de Euna per lo
oficial de Terragona he per lo dega de Barchinona
que no prengues enuig en la triga de la resposta e que dema o dins
dos jorns hauria resposta dessisiva (falta el punto)
Certament segons lur parlar ell crech consultara vostres
magnificencies de tot lo negoci car ultra la imposicio e indiccio de
la decima o subsidi diu te altre carrech per la santitat de nostre
senyor lo Papa e que mossen Villamari te a venir en Barchinona
per quant es elet capita per nostre senyor lo Papa e axi ab companyia
de altres galleres te a fer lo viatge e prestar la seguretat a
mossen de Euna axi signifique de altres peccunies voler fer armada. E
parlant li es stat dit que ni diners ni armes ni gent no pensava sens
voluntat del Principat se permetes en aquest temps axir ni
exaurir del Principat les quals paraules li han dat causa a
consulta e repos del negoci. Placieus mossenyors atendre en tot lo
mester car pens vostres magnificencies seran conplagudes si lo
comensat
ab efecte es proseguit e manen lo que plasent los
sie. No hic ha sino tres o quatre dels convocats fins a la dada de la
present. Mossenyors lo qui es promptissim a la ordinacio de vostres
magnificencies Anthoni Riquer.

Als molt reverent e molt
magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs
mossenyors. Per micer Riquer enbaixad or vostre he rebut una
letra en la qual mes manat vulla entrevenir en los negocis que lo dit
micer Riquer haura de manegar ab mossen de Elna per que
mossenyors fonch acordat per lo dit micer Riquer mossen veguer de
Barchinona e En Bernat Gralla paher e yo fossem en lo
primer rahonament fahedor per lo dit micer Riquer ab lo dit senyor
bisbe e axi fonch fet e per que axi del primer rahonament ques
hach hir ab ell com del segon que ses agut vuy
lo dit micer Riquer ne scriu largament a vostra reverencia e
honorables magnificencies e ha volgut per aço
sia tremes lo present correu no cur gens de larch scriureu sols
breument ho sumare. Lo rahonament contengue en efecte pregar lo dit
senyor bisbe attesa la concurrencia del temps voler se transferir a
les altres parts de sa legacio e sobreseure per al present en nenguns
enantaments ques aguessen a fer aci per causa de la sua comissio o
almenys ques mudas aqui. La sua resposta fonch denunciar lo gran
fruyt ques segire
en crestiandat
dant se
obra que los fets perque ell ve prenguen deguda conclusio e la gran
honor que aquest Principat ne spere reportar allegant que en aquest
fet no podia
res delliberar sens sebuda
de sos
companyons e pus
ell ses
mes allarguat
significant jatsia no determenadament que ell no procehira en
imposicio de decima mas que sens aço ell havia de fer altres coses
moltes axi com ere provehir les gualeres
de mossen Vilamari
al qual ell havia aguda licencia del Rey que pogues servir la sglesia
e havia a fer provisio de naus e altres vexells
maritims per la armada fahedora per nostre sant Pare he com se fara
aço
volguere
haver colloqui ab sos companyons e que del anar aqui ell no sabia
quin fruyt fere mas que si lo senyor arquebisbe de Terragona li
scrivis quey anas que ell hi anare e certament crech diga aço per
recel que ell ha que no li sie feta aqui alguna novitat e creu que si
lo dit senyor arquebisbe li scrivia que vingues que no li scriuria
que primer no aseguras qui la plaça e axi ell altre vegada es romas
en pensament. Veig be ell sta ab gran dupte no li sia feta alguna
novitat e ferneu quant volreu e ultra que de aqui ell ha hagut de
tallar
les bulles
e fondre los ploms
e moltes altres burlerias.
Ha donat gran causa en la sua temor hun acte ques segui ahir ço es
que arribat ell aci a Leyda
lo diumenge passat a vespre ell fonch
aposantat
en lo palau del bisbe e
ses
besties foren
meses
en los

stables
del
castell del Rey
de
ques
segui
que
ir
mentre erem
ab
ell en lo parlament que lo dit micer Riquer li fahia en lo dit palau
del bisbe se mes tant gran avalot en la ciutat dient que Leyda ere
venuda e
trahida
que en presencia de los qui eren alli ab ell la ciutat li trames a
dir que
buydas
lo
palau e si ben
agues
volgut entendre li digueren
ques
isques
de ciutat ab paraules corteses dientli que en
Framenos
(
frares
menors, frailes menores, flares menós
)
o en
Praycadors
(Predicadors,
Predicadores)

se
podia

be
alleugar
e tot hom se mes en armes en ciutat
pur
tots los soldats
vehent
lo gran murmur de la ciutat que
yom
hagui

de
exir
del dit rahonament e men hagui a devallar prest en ciutat per fer
desarmar e reposar la gent e axi ell sen devalla del palau tantost.
De aqui anant mossenyors a mi par que haureu molt poch afany en fer
lo anar aqui ço que ell diu que porte es armar
aci
naus e
galleres
les patronies de les quals venen totes en mans de nostra
nascio.
Semblam mossenyors que sia molt necessari haver lo aqui e metrel en
nececitat
que lo que haja se faça per
sole
triga de la terra e puix ço que armara vinga en poder de gent fiada
no sen pot seguir sino benefici gran e
el
Papa

vehent
que la andreça de aquest negoci nos puixa haver sino per miga de la
terra
crech
tenbe
condecendra en quantes coses la terra voldra de la sua santedat car
en lo temps de vuy potencie
cumpta
obedient. De tot aço com dit he per lo dit micer Riquer nes scrit
molt amplament a vostra reverencia e honorables magnificencies les
quals sabran triar lo que pus util sia al servey de Deu e a honor de
la terra.

La vostra gent de peu sera apunt
per al primer dia de maig lo qual faran la mostra e comenseran
de servir ab les roses. Tots se son a la derreria contentats
de flixarse de sou aquests dies passats e serviran per tot lo
mes de maig que axils he soldejats.
Ab gent he
perlat vuy qui ve de Navarra los quals partiren divendres
passat. Compten com la setmana passada lo Rey de Castella
ere en Arande ab molta gent darmes ha fet portar al
Faro
XXXX mil faneques de forment per provisio de
la gent darmes e molta artellaria. Dimecres passat la gent de
don Luis fill del conestable pres lo castell de la
poblacion e mes la gent del Rey de Castella ha pres Hoya
e Uxen e Vilacabredo e la conclusio es que Navarra es
plena de gent darmes. Laltre dia los del Faro hi corregueren e
portarensen V mil caps de bestiar menut. Lo mestre de
Calatrava
fill del Senyor Rey
sta
en lo riu ab
CL rocins. Als al present noy ha de que fretur scriure majorment no
podent scriure sino noves mal certes. Feta en Leyda a XXVIIII de
abril.

Perque mossenyors lo present correu no va per fets
del exercit vegen vostra reverencia e magnificencies fareu
pagar aqui An Tora ho si volreu que yol pach
axi com dels altres viatges dels quals aqui no li es stat res pagat.
Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables
savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs e de
gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran
providencia mossenyors. Disapte a XXV del present arriba aci
hun capella ab tres letres de mestre Johan Boreu tresorer del
Rey de França la una dirigida a
mossen la
regent la governacio de aquests comtats
laltre als honorables consols de aquesta vila laltre es dirigida An
Phelip Albert. La
del dit regent o dels dits consols
quaix
donen a una sustancia. Trametvos ab la present
trellat
de la dels consols e axi mateix altre trellat de hun memorial donat
per lo dit capella com veureu. En la dita letra e memorial ha moltes
coses de star ab grandissima sospita ab tot que aci se sospita que
aquest portador nos hage trobades aquestes letres e per aclarir
aquesta sospita vuy ha partit daci hun home per anar a
Beses
a parlar
ab lo bisbe
qui es fill del dit mestre
Johan
Boreu

per seber ja aquest home qui es vengut si es parent de la muller del
dit mestre Johan com diu en sa letra.
Hoch
encara sen porta una de les dites letres que aci ha portades per
veure
lo soscrit
si es de ma del dit mestre Johan. Vengut que sia de tot seran
avisades vostres grans reverencies. En aquest mig temps he delliberat
fer la present he pregat lo portador qui sera
Jaucme
Soler

guarda e cullidor del pas de
Salses
qui ja per sos afers havia anar aqui que vulla cuytar e en dos jorns
esser aqui. Placiaus manar ferlo pagar segons sos treballs.
Los
consols de aquesta vila
daço
scriuen e tremeten trellat de
lur
dita
letra
e dit memorial als
lurs
missatgers qui aqui son quin deuen esser ab vosaltres.
Lo
trellat

de dita
letra
havem fet
metre
de frances en vulgar
cathala

e
axi
mateix del dit memorial.
Daqui
anant

no he mes a dir sino
queus
soplich
que de tantes consultes
queus
he fetes vos placia
volerme
scriure de vostra intencio. E manen de mi vostres grans reverencia e
providencies
ço
que plasent
los sia
les quals la divina potencia
tinga
en
sa
continua
custodie.
Scrita en Perpenya a
vint
e set

de abril
any Mil CCCCLX
hu.
- La present
fou
spatxada

a XXVIII del dit corrent la
vuytena
hora devant
mig jorn.
- A
vostre
ordinacio e manament prest
Guabriel
Girau

diputat local.


Mos honorables senyors. Yom recoman
a vos tant com jo pusch. Plassia vos asseber que
a la requesta de alguns senyors stant en aquesta cort e assi
de mon bon voler jo vos scrich hi envie lo
present portador lo qual es parent de ma moller que vos
hajau a gardar car yo son assegurat que
en breu vos haureu grans fahenes de que me desplau. Yo
en he scrit pus largament a Felip Albert
e aixi lo portador de la present vos en dira pus
amplament lo qual vos prech vullau fer aviar
fins fora de vostra terra car per res que sia yo
no volria que la causa fos sabuda car me
portaria gran dampnatge e a vos enuig della part de
sa
car per be fer on non deu haver nengun
mal yo he scrit a mossenyor vostre governador o a son
lochtinent semblantment a la fi o per causa quen siau
advertits.
Mos tres honorables senyors yo no
vos scrich altra cosa sino que lo Sant Sperit sia
guarda de vos e vos de bona vida e longa. Escrit a Bourges
lo penultim dia de març. - Lo tout vostre Johan
Bereau
tresorer de França.

Mos
tres honorables senyors. Jom recom a vos tant com pusch.
Plassia vos assaber que a la requesta de alguns senyors stant
en aquesta cort e axi de mon bon voler jo vos scrich hi envie lo
present portador lo qual es parent de ma muller que vos hajau
a guardar car jo son assegurat que en breu vos haureu grans fahenes
de que me desplau. Jo en he scrit pus largament a Felip Albert
e axi lo portador de la present vos en dira pus amplament lo qual vos
prech vullau fer aviar fins fora de vostra terra car per res que sia
jo no volria que la cosa fos sabuda car me portaria gran dampnatge e
a vos anuig de la part dessa car
per be fer om
no deu haver negun mal. Jo he scrit a mossenyor vostre
governador o a son lochtinent semblantment a la fi quen siau
advertits. Mos tres honorables senyors yo no vos
scrich altra cosa sino que lo Sant Sperit sia
guarda de vos e vos do bona vida e longa. Escrit a
Bourges lo penultim dia de març.-
Lo tot vostre Johan Bureau tresorer de Fransa.


Memorial de França que
envia lo diputat local de Perpenya.
Primerament doscents
colobrines charreguen de Berri a Tholosa.

A Carcassona que on aparelle lartellaria e
arnesos per e en nom del comte don Marti Seneschal del
dit loch.
Item sobre les confinies e terra de
Borgunya sis milia homens darmes que son venguts de la terra e
ducat de Bar en Lorena.
Item en lo pas de
Provensa certes quantitats de fustes.
Item de aquells qui
son e atturen al pas e comdat de Rossello que en sa
guarda car ells deuen fer foch.
Item de mossenyor lo
Dalfi
no es negunes noves que vulla fer guerra de la part
dessa e crech que se los senyors daquell
dit comdat lo requerien que ell llur donaria
secos al encontre de mossen Charles.
Mossen Carles
ha jurat en la presencia del Rey que si lo sol (?)
entra en la vila de Perpenya que ell hi entrara.

Item mes siau assegurats que lo Rey no dona
negun secors ne gents darmes de sa
ordenansa.
Item plus que los passatges del
comdat de Foix son dats e delliurats e ab
allo cert nombre de gents.
Item plus que lo Rey no consent
ne vol consentir tocant aquesta armada e en es molt mal
content.
Item plus que lo Rey no es content que aquesta
armada passe per sa terra ne per la terra de
Lengadoch ne per altra part.
Item ha fet lo
dit mossen Carles gran *amas al duchat Danion e
comdat Dumayne.
Item
diu lo dit mossen tresorer que si ell pot en qualque
manera la causa sera nulla mes que tostemps on
se guard
en guardant sa honor.

lo trellat, letra, metre, frances, vulgar cathala


CHAPURRIÀU vs ¿“EUSKERA”?

CHAPURRIÀU vs ¿“EUSKERA”?

CHAPURRIÀU vs ¿“EUSKERA”?


Fico això d’euskera en interrogàns perque encara que sigue l’assepsió més coneguda, lo término ofissial es “euskara” (“vasco”, vascuence o “eúscaro” en castellà). “Euskera” es una forma dialectal. Efectívamen. Tot lo món coneix que ña una llengua mol peculià y autóctona al Nort de la Península Ibérica y a la part fransesa del Golfo de Vizcaya. Dengú o pose en duda. Pero lo que la majoría de la gen ignore es que se trate d’una multitud de dialectes, subdialectes e inclús idiolectes (dialectes an àrees mol menudes, com ara, un caserío).

L’ortografía del euskara va sê objecte d’unificassió no fa mols añs, en 1968, en un prossés que va escomensà en 1918, per midjà dels treballs de la Real Academia de la Lengua Vasca o Euskaltzaindia. Particularmen es l’ortografía castellana simplificada en la sustitussió del sonido fort de la C per K, eliminassió de la Y y de la V; y dessaparissió tamé de les tildes.

Paralelamén se va inissià lo prossés de regularissasió de la llengua que va donâ lloc al euskera batua o unificat. Pero esta nova llengua, artifissial creada sobre la base dels dialectes sentrals (sobre tot lo navarro labortano) es la llengua de l’enseñansa y de les ikastolak, l’ofissial y la de la radio y televissió pero no es asseptada de bon grau per los parlàns, que continúen aferrats cada ún a la seua particulà manera de parlâ a la seua val, al seu poble o a casa seua.

Això passe en totes les llengües pero en lo cas del euskara es mol cridané. Lo propi nom de la llengua se díu en funsió del dialecte (https://es.wikipedia.org/wiki/Dialectos_del_euskera); auskera, eskara, eskoara, eskuara, eskuera, euskeria, euskala, euskara, euskera, euskiera, euzkera, oskara, uskara, üskara, uskaa, üskaa, üska y uskera.

No acachem lo cap. Podem estâ ben orgullosos de les nostres modalidats lingüístiques. Es riquesa de la llengua. Són nostres. Són un tesoro.

¡Cap amún! ¡Adebán Chapurriàu! !Aurrera!

*Fons. Qui vullgue profundisâ pot trobâ informasssió an diverses pàgines d’internet y tamé a la “Gramàtica de la Lengua Vasca”, de Patricio Urquizu Sarasua (Cuadernos Uned, 1996)

https://biblioteca-historica.blogspot.com/search?q=e%C3%BAskaro

    







I.

Parábola del sembrador, 

traducida a los ocho dialectos del vascuence y a cuatro de sus subdialectos, bajo los auspicios del Príncipe Luis Luciano Bonaparte.


Parábola del sembrador. 

I. 1. Dialecto guipuzcoano. 

Ona non irten zan ereille bat ereitera.

Eta oreiten ari zala, azi batzuek erori ziran bide bazterrera, eta etorri ziran zeruko egaztiak, eta jan zituzten.

Besteak erori ziran leku arritsuetan, non ez zeukaten lur asko: eta bereala jayo ziran, zeren etzuten lur ondokoirik.

Bañan eguzkia irten zanean, erre ziran eta igartu ziran, zergatik ez zuten sustrairik.

Eta besteak erori ziran arantzen gañean: eta arantzak azi ziran, eta ito zituzten.

Eta besteak erori ziran lur onean: eta ematen zuten frutua, batak eun alako, besteak irurogei, eta besteak ogei ta amar.

Aditzeko belarririk duenak, aditu dezala. 


I. 2. Dialecto vulgar de Cegama

(Guipuzcoano meridional.) 


Irten zon bein baten ereiñtzalle batek ereitea.

Eta bikorrak banatzen, batzuk biden ondon eroi zien, eta zeruko egaztik etorrita, jan zituen.

Beste batzuk arritartelan eroi zien, nun zeon lur guchi: eta beala irten zoen, chit lur gañen zerelako.

Baño euzkie jayo zanen, erre zien eta igartu zien, bate zuztarrik kasi etzoelako.

Beste bikor batzuk antzatarten eroi zien: eta azi zien antzak, eta ito zituen.

Beste batzuk aizkenen eroi zien lur onen: eta eman zoen frutue, buru batek eun, beste batek irurogei, beste batek oetamar eta la.

Belarrik dauzkenak entenditzeko, ai dezala. 

 

II. 3. Dialecto vizcaíno.


Orra nun urten eban ereiten dabenak ereitera.

Eta ereiten diarduala, azi batzuk jausi ziran bidiaren onduan, eta etorri ziran zeruko egaztiyak, eta jan zitubezan.

Beste batzuk barriz jausi ziran arritzetan, nun ez euken lur asko: eta laster erne ziran, ez eukelako lur lodiya.

Eta eguzkiyak urtenik, erre ziran: eta ez eukelako sustrairik, sikatu ziran. Beste batzuk berriz jausi ziran arantzetan: eta azi ziran arantzaak, eta ito zitubezan.

Beste batzuk barriz jausi ziran lur onian: eta emoten eben frutuba, batek eunka, bestiak irurogeika, bestiak ogetaamarka.

Daukaznak belarriyak entzuteko, entzun dagiyala. 


II. 4. Dialecto vulgar de Ochandiano.

(Vizcaíno occidental.)


Ona nun urten eban ereiten dabenak ereitera.

Da ereiten ebillela, asi batzuk yausi sirien bidien onduen, da etorri sirien seruko egaztiyek, eta yan situbesan.

Beste batzuk barres yausi sirien arri artietan, nun ez euken lur asko: da laster erne sirien, es eukelako lur lodiye.

Da eguskiyek urtenik, erre sirien: da es eukelako sustrairik, siketu sirien.

Beste batzuk barres yausi sirien arantza artietan: da asi sirien arantzak, da ito situbesan.

Beste batzuk barres yausi sirien lur onien: da emoten euden frutube, batek eunke, bestiek irurogeike, bestiek ogetaamarka. 

Daukesanak belarriyek entzuteko, entzun daiyela. 


III. 5. Dialecto vulgar de Elizondo.

(Alto-navarro septentrional.)

Una aldi batez azi ereile bat atra zen ereitera.

Eta ereiten ai zelaik, zembait azi erori ziren bideain ondoan, eta torri ziren aireko egaztinak, eta denak yan zituzten.

Bertze zembait erori ziren kaskallu lekura, non ezpaitzen lur guti baizik: eta sortu ziren bela, etzutelakotz lur gizena.

Bañan iruzkia atra zelaik, erre ziren: eta iñartu ziren, etzutelakotz zañik.

Eta bertze zembait erori ziren elorrien artera: eta aunditu ziren elorriak, eta ito zituzten.

Eta bertze zembait erori ziren lur onera: eta kartzen zuten fruitu, batek eun, bertzeak iruetanogei, eta bertzeak ogeitaamar.

Begarriak ituenak aitzeko, ai beza. 


IV. 6. Dialecto vulgar de Elcano.

(Alto-navarro meridional.)

Atra ze bein ereikizale bat ereikitzera.

Eta barrayatzean granoak, erorzere batzuk bide ondoan, eta etorzere gorako choriak, eta shan zuste.

Erorzere berze batzuk arduyetan, non zen lur guti: eta berla shayo zere, zeren zegon lurra ashalkiro.

Baña iruzkia atra zelaik, erre zere eta eyartu, zeren kuasik ezpaizute zainik. 

Berze grano batzuk erorzere larretan: eta larrak anditu zere, eta ito zuste.

Berze batzuk enfin erorzere lur onean: eta eman zute fruitu, non egunka baten, non irutanogei, eta non ogeitamar.

Dituenak bearriak entendatzeko, entenda bez.


V. 7. Dialecto labortano.

Huna hazi eraile bat athera zen eraitera.

Eta eraiten ari zelarik, hazi parte bat erori zen bide gainean, eta shoriak ethorri ziren eta yan zuten.

Eta bertze parte bat erori zen lekhu harritsu batetara, non ezpaitzuen lur hainitzik: eta berehala sortu zen, zeren ezpaitzen barna sartzen lurrean.

Eta iguzkia yekirik, errea izan zen: eta errorik etzuclakotz, ihartu zen.

Eta bertze parte bat erori zen elhorrien artera: eta elhorriak handitu ziren, eta itho zuten.

Eta bertze parte bat erori zen lur onera: eta ekharri zuen fruitu, batek ehunka, bertzeak hiruhogoika, bertze batek hogoietahamarka.

Beharriak dituenak aditzeko. adi beza. 


VI. 8. Dialecto vulgar de Baigorri.

(Bajo-navarro occidental.)

Behin eraileat yuan zen eraitera.

Eta eraiten ai zelaik, hazi puskaat erori zen bidiain gaineat, eta yin ziren zeruko shoriak, eta yan zuten.

Berze hazi puskaat erori zen leku harritsu batetaat, nun ezpaitzen lur handiik: eta berehala sortu zen, zeeneta ezpaitziin lurra lodi.

Bainan iuzkia yeikita, erre zen: eta ezpaitziin erroik, eihartu zen.

Berze puskaat erori zen elhorripera: eta elhorriak haunditu ziren, eta itho zuten.

Berze puskaat erori zen lur huneat: eta bihia kharri ziin, batek chun, berziak hiruetanhooi, eta berzeatek hooitahamar.

Beharriak ditiinak aitzeko, ai beza. 


VII. 9. Dialecto vulgar de Cize.

(Bajo-navarro oriental.)


Yalgi zuun behin ereileat ereitea.

Eta ereiten zielaik, hazi pharteat eori zuun bidiain gaineat, eta zeruko shoriek yin eta, yan zizien.

Beste pharteat eori zuun lekhu harritsu batzutaat, nun ezpaitzen lur handiik: eta behala sorthu zuun, lur ashala bezik etzelakotz.

Bana iruzkia yalgi zenian, erre zuun eta eihartu, erroik etzielakotz.

Pharteat ono eori zuun elhorrien gaineat: bana elhorriak handitziaikin, ithua izan zuun.

Azken phartia eori zuun lur hun baten gaineat: eta frutia eman ziin, bihi batzuk emaiten zutelaik ehun batendaco, beste batzuk hiruetanhogoi, beste zombaitek aldiz hoitahamar.

Beharriak tienak aitzeko, ai dezala. 


VII. 10. Dialecto vulgar de Salazar

(Bajo-navarro oriental salacenco.)


Elki zinuen bein kalako ereginzale bat eregitra.

Eta barreatzean granoak, zomait erori zitzan bideala urran, eta shin zitzan zeruko abeak, eta shan ztizien.

Berze batzu erori zintzan arridoyetan, non baitzen lur guti: eta bereala brotatu zizien, egonaz lurra arras me.

Baya elki zenekoz iguzkia, erre zintzan eta eartrik gelditu, zeren kasik ezpaitzien errorik.

Berze grano batzu erori zintzan larren artean: eta anditu zintzan larrak, eta sofokatu ztizien.

Berce batzu azkenik erori zintzan lur onean: eta eman zizien frutu, non egun batendako, non irurogei, eta non ogeitamar.

Nork izan zan bearri entendatzeko. entenda zala.  


VIII. 11. Dialecto suletino.

Elkhi zen ereilia ereitera. 

Eta ereiten ari delarik, azi zumbait erori ziren bide bazterriala, eta zeluko choriak jin ziren, eta jan zutien.

Beste zumbait erori ziren hartokietara, nun ezpeitzien hambat lurrik: eta berhala sorthu zen, lurrac loditarzunik ezpeitzian.

Eta ekhia jaiki zenian, erre ziren: eta zañik etzielakoz, eihartu ziren.

Beste zumbait erori ziren elhorrietara: eta elhorriak handitu ziren, eta itho zutien.

Bestiak erori ziren lur huniala: eta bihi eman zien, batak ehuin, bestiak hiruretanhogei, bestiak hogei eta hamar.

Dianak beharri entzuteko, entzun beza.


VIII. 12. Dialecto vulgar de Vidangoz.

(Suletino roncalés.) 


Erkin zen bein kalako erinzale bat eri tra.

Eta granuen barriatian, zomait erori zren bidiari abaño, eta shin zren zeuriko choriak, eta shan ztein.

Berze banak erori zren arridoyetan, nonta baizegon lur chiki: eta bertan bunatu zren, lurra arin zegolakoz.

Baya iguzkia erkitiari, erre eta eshartu zren, zeren kasi ez baizein izorrorik.

Berze orano banak erori zren shats artetan: eta anditu zren shatsak, eta sofokatu ztein.

Berze banak azkenik erori zren lur onian: eta emon zein frutu, non batarik ein, non irurogei, eta non ogeitaamar.

Biarri dionak entelegatako, entelega tzala. 


PARÁBOLA DEL SEMBRADOR.

VERSIÓN CASTELLANA.

He aquí que salió un sembrador a sembrar.

Y cuando sembraba, algunas semillas cayeron junto al camino, y vinieron las aves del cielo, y las comieron.

Otras cayeron en lugares pedregosos, en donde no tenían mucha tierra: y nacieron luego, porque no tenían tierra profunda.

Mas en saliendo el sol, se quemaron y se secaron, porque no tenían raíz.

Y otras cayeron sobre las espinas: y crecieron las espinas, y las ahogaron.

Y otras cayeron en tierra buena y rendían fruto: una a ciento, otra a sesenta, y otra a treinta.

El que tiene orejas para oír, oiga.

He aquí que salió un sembrador a sembrar.

MATEO 13:1-9

13:1 Aquel día salió Jesús de la casa y se sentó junto al mar.13:2 Y se le juntó mucha gente; y entrando él en la barca, se sentó, y toda la gente estaba en la playa. 13:3 Y les habló muchas cosas por parábolas, diciendo: He aquí, el sembrador salió a sembrar. 13:4 Y mientras sembraba, parte de la semilla cayó junto al camino; y vinieron las aves y la comieron. 13:5 Parte cayó en pedregales, donde no había mucha tierra; y brotó pronto, porque no tenía profundidad de tierra; 13:6 pero salido el sol, se quemó; y porque no tenía raíz, se secó. 13:7 Y parte cayó entre espinos; y los espinos crecieron, y la ahogaron. 13:8 Pero parte cayó en buena tierra, y dio fruto, cuál a ciento, cuál a sesenta, y cuál a treinta por uno.13:9 El que tiene oídos para oír, oiga.

JESÚS EXPLICA LA PARÁBOLA DEL SEMBRADOR
Mateo 13: 18-23; Marcos 4:13-20; Lucas 8: 11-15


Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...