Capitol XXXV. De enveia.

Capitol XXXV. De enveia. 

La persona envejosa es membre del diable per la envejadel qual la mort es entrada en lo mon. La enveja crema totes les rames de les virtuts. La enveja devora tots losbens ab gran ardor plena de pestilencia la enveja es tinya de la anima. La enveya primerament dampnifique al enveyosque al a qui porta la enveya. La enveja primerament mort si matexa. La enveja mort primerament lo enveyos. La enveja discipa tot lo seny del hom crema lo pits mortifica la pensa e rosegualo coratge del hom axi com una febre pestilencial. Perque la bonesa se deu posar contra la enveia la caritat se deu apparellar davant la enveia. Sormolt amada no hages dolor del be daltri not entristeesques del profit daltri no passes turment de la benaventurança daltri. No es virtut al mon a la qual no sia contraria la enveia. Sola miseria es aquella que no ha enveiacar no es algu qui port enveya al miserable. La verge que alt en lo cel vol habitar no deu portar enveiaals homens. La verge que desiia fer noçes ab Jhesu-Crist no deu haver tristor de la honor de son proisme. Molt cara sor prech Deu que deneg lo teu cor de tota malicia e de tota enveia per tal que sens tota macula lo pusques servir Amen.

Capitol XXXIIII (XXXIV). De mal parlar daltri.

Capitol XXXIIII (XXXIV). De mal parlar daltri. 

Sor en Jhesu-Crist molt amada oges ço que jot dich e escolta be aço de quet amonest. Atten be a les paraules de quet parle. Sapies que detraccio o mal parlar daltri es greu vici. Detraccio es greu peccat. Detraccio es greu dempnacio. Detraccio es greu crim. Tot hom condampna e repren lodetractador. Tot hom vitupera lo qui parla mal daltri. Tot hom desonra aquell qui parla mal de son proisme. Per çodiu lo propheta Daviu yo perseguire aquell qui secretament parla mal de son proisme. Aquest vici es fort leig. No ha pus leia cosa en lo mon que detraccio. Los qui mal dien daltri ladrencom a cans axi com los cans mordenamaguadament les cames de aquells qui van per la carreraaxi los detractadors morden la vida dels bons homens. Los cans solen mordre los homense los detractadors e mals parles ab lurdent diffamatoria esquinçen la vida dels proismes. Prechte sor amable que calls de la tua lenguaaquest leig vici de detraccio. No rosechs la vida de ton proisme no ensutzesques la tua bochaab lo mal daltri no parles mal de aquell qui erra mas hagesne dolor. Aço que jutges esser mal en alguna persona tem que no esdevengua en tu. Esmena en tu matexa aço que reprens en altri. Ab tanta diligencia quanta reprens la vida daltri ab tanta diligencia esmena tu matexa. Com volras parlar mal daltri exeminaprimerament la tua vida. Com volras mordre altrimal parlant repren primerament los teus peccats. Si vols detraure detrau o mal diu a tos peccats. No mires los peccats daltri sino als teus propis. Si be mires tu matexa null temps parlaras mal daltri. Sies donchs ansiosa en esmenar tu matexa. Sies attenta en corregir tu matexa. A salut de la tuaanima no vulles hoyr mals parles. No donsorella al qui porta noves car los mal parles e aquells quils hoen ab egual pena seran punits. Tambe es culpable aquell qui hou la detraccio com aquell qui la diu. Los mals parlers no possehiran loregne de Deu. La verge que desiya venir al celestial talem no deu dir mal dels homens. Verge amable si tu separes les tues orelles dels detractadors e refrenes la tua lengua de tot mal parlament axi com te dit sies certa que seras comtadaen lo nombre de les savies vergens. Axi siaAmen.