Capitol XIX. De virtut de obediencia.

Capitol XIX. De virtut de obediencia. 

Molt cara sor oges les paraules de sant Pere apostol dient no es potestat al mon que no proceescha de nostre Senyor Deu e les coses que son ordenades per nostre Senyor Deu son ordenades. Perque apar clarament que aquell qui contrasta a la potestat contrasta a la ordinaciodivinal. Donchs no devem menyspresar les potestats o sien del mon o sien de la Esgleya car totes son ordenades per nostre Senyor Deu. Perque apar que com nos contrestam a nostres prelats per inobediencia lavors fem a Deu injuria o com per superbia e per inobediencia som rebellesa nostres prelats lavos fem contra los manaments de Deu. Com al nostres prelats som contumaçese inobedients menyspresam nostre Senyor Deu qui dix qui a vosaltres hou a mi hou ço es qui a vosaltres es obedient a mi es obedient e qui a vosaltres menyspresa a mi menyspresa. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada manifesta cosa es que aquell qui honra son prelat honra Deu e qui al seu prelat es obedient a Deusobeex. Aquesta virtud de obediencia loa Samuel propheta dient mayor cosa es obediencia que sacrifici e mes val obeir que oferir lo grex del molto carquax peccat de miia ydoletria es contrestar al prelat e quasi zel e afeccio de ydolatrar es no voler creure ni obeir a son mayor. Maria germana de Aaron murmura per superbia e per inobediencia contra Moyses germa seu e tentost fou ferida de lebrosia (lepra). Aquesta Maria la qual murmura contra Moyses prelat o germa seu al qual fou rebelle e inobedient significa la anima de cascuna persona la qual murmura contra son prelat al qual no vol obeir ni vol reebre los manaments de la suasalut. E per ço com no vol per obediencia reebre losmanaments de son prelat es ferida ab lebrosia de peccats. Samblant legim de Dathan e Abironqui ab gran superbia e inobediencia se levarencontra Moyses e Aron tentost hagueren pena caraxi com diu lo Psalmista obris la terra e beguesDathan caygue sobre tota la congregacio e compayiade Abiron. Item diu lo Psalmista lo foch se ences en la lur sinagoga e la flama crema los peccados. Per semblant forma com Ozies rey mogut de superbia e per inobediencia e rebellio hagues pres loencenser e volgues sacrificar contra la ley divinal tentost fou ferit de lebrosia e maculaten lo front. Saul rey perde lo regnee caygue en mans de sos enemichs per ço com foudesobedient. Jonas propheta fugi per inobediencia e beguelse un pex el acubuçaen la pregonesa de la mar. Adonchs molt devem guardar de levarnos contra nostres prelats per inobediencia per çoque Deu en persona de aquells qui tenen son nons visitasprament e dura. Sapies amable sor que Deus ha posats los prelats en la santa Esgleya per nostra salut per ço quens proveesquen e que reten comtea Deu per nosaltres ens garden de fer mal. E per ço diu lapostol sant Pau obeyts a vostres prelats e siatslus sotsmesos axi com aquells qui han retreraho de les nostres animes. Los prelats han a guardar e regir la cabana de Jhesu-Crist molt esvelladament e abgran ansia dels quals se litg en lo libre dels Cantichs que sexanta homens forts e vigorosos circuexen (circundar, rodear) lo lit de Salamo tenints coltels(coltells, ganivets; gaviñets) en les mans com homensadoctrinats en fet darmes portants espases sinyidesen lo costat e açoper los temos de la nit que es perillosa.
Lo ver Salamo es Jhesu-Crist lo qual es tot pascifich carha refermada pau entre Deu e los homens. Lo litde Salamo es la congreguacio o aiustament dels feelschristians en la qual Deus habita e reposa. Lo dit litde Salamo circuexen sexanta homens forts. Aquests son los prelats de la santa Esgleya los quals defenen castigant reprenent corregint e amonestant circuexen la Esgleya de Deu anant contra los vicis e contra los enemichsvisibles e invisibles los quals sexanta son dits forts carlos prelats de santa mare Esgleya deuen esser perfets e forts en la observacio dels manaments divinals.
Tots aquests tenen coltels ço es la paraula de Deu car ablur preicacio deuen rependre los vicis e peccats de lur poble. Son molt abtes forts en batalles carnecessari lus es que sien instruits en les batalles spirituals. Cascu porta la espase sinyidasobre lo costat.
Los prelats de la santa Esgleya tenen spases sobre lo costat sinyides carprimerament deuen tallar e separar los vicis de si mateyse apres los del poble quils es comenat.
E totes aquestes coses fan per les temors de la nit ço es per los amagats agayts dels malignes speritsqui en la nit de aquest mon agayten regeu losprelats en guisa que com los hauran enganats pusquenmacular e sollar lo lit de Salamo ço es la congregacio dels servents de Deu. Sor molt cara per ço te dites aquestes coses que tu conegues com devotament e com humilment devem obeyr als prelats de la santa Esgleya. Obediencia es aquella sola virtut que les altres virtuts empelta(empeltá, empeltar: injertar) en la pensa e les conserva en aquella de la qual diu Salamo mes val obediencia que sacrificis de animals car en lo sacrifici de la bistia es ofertae matada la carn daltri e per la obediencia la nostra propria volontat es oferta e ligada. Lo obedient envidesparle de ces victories car com obeex humilment a la veu daltri sobra e vençsi matex dins lo seu cor. Adam caygue dins linfern per ço com fou desobedient e Jhesu-Crist senpuya als cels per ço com fins a la mort fou obedient a Deu lo pare. Axi com per la inobediencia de Adam som fets molt peccados axi per la obediencia de Jhesu-Crist som fets molt justs e axi com per lo peccat de Adam tots los homensforen condempnats a mort axi per la justicia de Jhesu-Crist aconseguexen justificacio de vida e axi com la desobediencia del primer pare nostre ha engenrada la mort axi la obediencia de Jhesu-Crist ha engenrada la vida. Adonchssor molt amada en Jhesu-Crist sapies que si per amor de Jhesu-Crist seras obedient a tos prelats regnaras abJhesu-Crist en los cels. Null temps digues aspra ni dura paraula contra la abadessa mare tua nulltemps vulles rebellar a tos prelats nulltemps contrastes a tos presidents o regidors. Honra aquells qui han mayorsciencia e son de millor vida. Honra a cascu segons lomerit de la sua santedat. Al qui es maior grau de dignitat fes maior honor. Not eguals ab aquell qui es maior en grau que tu. Als pus entichs que tu fes reverencia e obediencia e complex humilment lursmanaments. Dona loch a la auctoritat dels maiors. Servex als maiors de tu matexa. Siesobedient a tots en los manaments laguts e honests. Empero sposa de Jhesu-Crist en tal forma siesobedient al hom que no ofenes la voluntat de Deu. Nulltemps sies obedient en males obres. No obeesquesa aquell quit mana fer coses de peccat. Com te manaranque faces mal noy consentes. No vullesobeir a potestat del mon en cosa que sia mala posat encara que to manassen sots pena de obediencia hoc e que ten deguessen turmentar. Com mes val sostenir molt que complir los mals e inichs manaments. Mes val esser degollada (des+gola; coll; cuello) per ma de hom que no esser comdempnada en lo juhi eternal.
No es sens culpa aquell qui ha observada obediencia en fer males obres. Adonchssor amable prechte que sies obedient fins a la mort e Deus donar ta corona de vida Amen.

Capitol XVIII. De disciplina.

Capitol XVIII. De disciplina.

Lo savi Salamo diu oges fill meu la disciplina o correccio del teu pare e no leyx la ley de la tua mare per ço que sia multiplicada gracia sobre lo teu cap e sia posat un bell sarçal(zarcillo?) en lo teu coll. Te la disciplina e no la leyx e conservala car aquella es la tua mare. Pren la disciplina e no la foragits de tu. Aquell es follqui avorrex los castichs. Molt erra aquell qui derenclex les reprensions. Aquell pecca qui menyspresala disciplina o correccio. Aquell troba vida qui conserva la correccio e aquell qui no vol la disciplina correccio troba la mort. Pobresa o miseria viuran sobre aquell qui lexa la disciplina. Aquell qui creu al quil castigua trobara gloria e honor. Lom foll avorreix la disciplina o correccio de son pare e aquell qui rete les reprensions e les observa sara savi. Mes aprofita al hom savi lo castichde la lengua que no fan al hom foll cent plagues e açots. Lom savi e adoctrinat no murmurara contra aquell quilcastigua. Empero sapies sor molt cara que la reprensio deu esser moderada car diu sant Ambros que aquell qui es castigat suaument e blana fa reverencia a aquell quil castigua e aquell qui es corregit e castigat asprament ni ab crueltat no reeb castich ni salut car segons que diu sant Crisostom aquell al qual es posat soberch carrechde penitencia o lançade si la penitencia o com no la pot sostenir romanint scandalizatpecca mes que no feya. Perque mes val en lo juhide Deu retra raho de misericordia que de rigor. E de asso es notat es lo decret en la XXVI^a causa es la setena questio en lo capitol allegant ab suau e benigne pietat deuen esser supportats aquells qui per raho de lur flaquesa no poden esser carragats. Segons la diversitat dels qui pecquen los uns deuen esser comportats los altres castigats car molt es diversa la manera de aquels qui pecquen. Los prelats de la santa Esgleya deuen portar lurs sotsmesos losquals corregexen e corregir los qui porten. E per çoSalamo feu pintar en les colones del temple de Deu ymage de leo de bou e de cherubin. E que signifiquen les colones del temple sino los prelats qui son en la santa Esgleya car tots quants reeben la ansia del regiment son axi com a colones qui sostenen lo carrechquils es damunt posat. Cherubin es interpretat plenitut de sciencia. En les colones es mostrat lo cherubincar los prelats de la santa Esgleya deuen esser plens de sciencia de la celestial gracia. Per lo leo es figurada la terror de crueltat. Per lo boues mostrada la paciencia de mansea e de benignitat. Adonchs en les colones no si posen los leons sens los bousnils bous sens los leons car los prelats de la santa Esgleya deuen corregir lurs sotsmesos a vegades ab dolçor a vegades abasprea a vegades ab paraules a vegades ab açots car aquell qui nos corregex ab paraules necessari es que siacorregit e repres asprament. Ab gran dolor deuen esser arrencades les nafres com nos poden guarir leugerament e blana. Aquell qui com es amonestat del peccat secretament e nos vol corregir publicament deu esser repres en guisa que la nafra la qual nos guareix amagadament manifestament deu esser esmenada. Manifestament deuen esser represos aquells qui manifestament nouenper ço que com ells son guarits ab publica reprensio corregits sien aquells qui per lur eximpli havien peccat per manera que com un es corregit los altres siensmenats. Mes val que un hom sia condempnat per salvarne molts que si per absolucio de un ne perien molts. Sant Gregori diu alguns son qui oen paraules de correccio e menyspresende venir a stament de penitencia. Cascu deu hoirdel regne de Deu açoque ama e de infern aço que tem per manera que si no ve al regne de Deu per amor almenys queyvingue per temor. Diu sant Ysidre les persones bones e iustesreeben benignament lo castich com son represos de lursculpes. Sor molt cara sapies que la disciplina esmena e corregex tots los defaliments perque no deu esser menyspresada e per ço devem hoir nostres prelats reverentment e rebre lurs paraules benignament carab lurs castichs e reprensions nos tolenles propries voluntats e les cobeianses mundanals honde aço parlant cascuna fel anima en presencia dels prelats diu en lo libre dels Cantichs a mi trobaren les gaytes (guaytes, guaytá, guaitá, aguaitá, guaytar, guardians, guardes) qui guarden la ciutat ferirenmenafrarenme e portarensen lo meu mantell. Guardians de la ciutat son los prelats qui guarden lestamentde santa mare Sgleya losquals troben la anima feel e firenla ablurs preicacions amonestaments e menaçese nafrenla ab la amor de caritat de Jhesu-Crist e nolsbasta aço ans encara li tolen lo mantellço es tota terrenal delectacio e bens temporals e trametenlaal regne celestial neta e pura despulada de tots peccats. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada molt es bona cosa que (qne) amem nostres prelats axi com a pares e reebam dellsvolenterosament disciplina e correccio de nostre salut segons loconsell de Daviu propheta qui diu prenets la disciplina per ço que Deus nousahire e que no perescats de la carrera iusta. Adonchs sino volem perir de la carrera iusta necessari es a nos reebre disciplina e si aquell qui no reeb la disciplina perira de la carrera iusta sens dubte aquell qui reeb la disciplina sera conformat en la via iusta. Adonchs sormolt amada yot amonest que volenterosament vullesreebre disciplina per tal que sies desliurada de la ira de Deu e sies fermada e asegurada en la carrera iusta. Fes moltes gracies a aquell quit castigara e a aquell quit rependra fe gracies e not trichs si la abadessa o prioressa te reprenen per la tuasalut nou reebes ab tristicia com la abadessa o la prioressa te mostraran la carrerade salut reeb lur doctrina ab moltes gracies com algu te mostrara la causa de la tua salut no li siesrebelle ama aquella quit castigara de tesnegligencies ama axi com a pare o mare tots aquells quitrependran de tes transgressions e defalliments no facesni digues iniuries als quit castiguen no digues injuria als quit reprenen no retes mal per be no vullesrebotegar als quit donen bon consell no responesmal als quit dien bones paraules car aquell qui ama disciplina ama saviesa. Adonchs si tu ames disciplina seras savia. Savia seras si sostens les reprensions a saviesa savia seras si portes los castichs humilment. Honesta verge per tal som en esta vida corregits per Deu e per los nostres prelats que no siam dampnats ensemps ab aquest mon. Molt mes nos val esser corregits en la present vida per nostres prelats de nostres negligencies que no esser dampnats en la vida esdevenidora. Mes nos val esser castigats en aquest segleper nostres prelats de nostres culpes e transgressions o trencament de manaments que no esser punits en lo segleesdevenidor. Amable sor en Jhesu-Crist mes te val esser açotadaper mans de la abadessa en aquesta vida que no esser tormentadaen lo pregon infern. Mes te val rebre e sostenir en aquest mon açots de ma de la abadessa que sostenir en laltre penas infernals. Mes te val temporalment esser batuda ab vergues per ma de la abadessa que esser cremada als fochs infernals dels quals te vulla gardar aquell quit ha remudaab la sua preciosa sanch Amen.