divendres, 21 d’agost del 2020

Baccou, occitano, lingua europea, lenga, escòla

¿Por qué suele aleccionar de Lingüística quien pretende ignorar que hay más similitud entre catalán occitano que entre dialectos de alemán?

P. Baccou, O occitano, lingua europea, 2003.

http://worldcat.org/isbn/9788497501552

Los debats d´aquesta setmana l´an mostrat: Calandreta deven un enjòc. A provat e pròva cada jorn que la practica de l´immersion, del banh lingüistic (es a dire marcar l´occitan coma lenga de l´escòla), de comunicacion e d´escambi normal a l´escòla) èra non solament possible, mas en mai fòrça profitable als mainatges.

Los debats d´aquesta setmana l´an mostrat: Calandreta deven un enjòc. A provat e pròva cada jorn que la practica de l´immersion, del banh lingüistic (es a dire marcar l´occitan coma lenga de l´escòla), de comunicacion e d´escambi normal a l´escòla) èra non solament possible, mas en mai fòrça profitable als mainatges.

Catalunya mos furta




GRAMATICA OCCITANA SEGON LOS PARLARS LENGADOCIANS


Geoffroi Rudel.

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,


IV.

Quan lo rius de la fontana
S' esclarzis, si cum far sol,
E par la flors aiglentina,
E 'l rossinholet el ram
Volt, e refranh, et aplana
Son dous chantar, e l' afina,
Dregz es qu' ieu lo mieu refranha.

Amors, de terra lonhdana,
Per vos tot lo cor mi dol;
E non puesc trobar metzina,
Tro venga 'l vostre reclam,
Ab maltrait d' amor doussana,
Dins vergier, o sotz cortina,
Ab dezirada companha.

Pus tot jorn m' en falh aizina,
No m meravilh s' ieu m' aflam;
Quar anc genser Crestiana
No fo, ni dieus non o vol,
Judea, ni Sarrazina.
Et es ben paisutz de manna
Qui de s' amor ren guazanha.

De dezir mos cors non fina
Vas selha res qu' ieu pus am,
E cre qu' el volers m' enguana
Si cobezeza la m tol.
Quar plus es ponhens d' espina
La dolors que per joy sana;
Don ja no vuelh qu' om mi planha.


Quan pensar m' en fai aizina
Adoncs la bays e l' acol;
Mas pueis torn en revolina,
Per que m n' espert e n' aflam;
Quar so que floris non grana:
Lo joy que mi n' atayna
Tot mos cujatz afaitanha.


Senes breu de parguamina,
Tramet lo vers en chantan,
En 
plana lengua romana
,
A 'N Ugo Brun, per Filhol.
E sapcha gens Crestiana
Que totz Peiteus e Viana
S' esjau per lieys, e Guiana.

dimarts, 18 d’agost del 2020

LO PASECHÁN

LO PASECHÁN

(M’han arribat uns pensaméns de JJ Lo pasechán y los traduisco).
Lo pensamén de que air no u vach fé be tot y la po de que demá no sé si u podré fé, son los lladres que me furten lo día de avui.
Si tot lo día estás parlán de lo que vas fé air, es que avui no has fet res pa podé contau.
Lo que guañe, te mols amics; lo que piart, te bons amics.
Lo fallo més gran dels fallos, es no donat cuenta de que los tens.
No te queisos per tornat vell, es una sort que mols no la han tingut.
Deprén del air, viu avui y treballa pa demá.
L’orgull es l’únic veneno, que te salvará si tel tragues.
Un entropesó, te pot salvá de caure.
Si entropeses y no caus, adelantes dos pasos.
Lo leó y lo tigre poden sé los més fieros, pero lo llop mai treballará a un circo.
La milló riquesa, no son los dinés que tens, sino les coses que has conseguit, que no se poden pagá en dinés.
Si pugueres borrá tot lo que te has equivocat, borraríes tot lo que has deprés.
La perea camine tan a poquetet, que la pobresa enseguida la alcanse.
Un bon día te done felisidat; un mal día te done esperiansia.
Madurem per lo que patim, no per los añs que vivim.
Si vols tindre algo que mai has tingut, tindrás que fé algo que mai has fet.
Dichosos los que no esperen res, perque mai los engañará dingú.
A subín lo destino se trobe a la senda que has triat pa no entropesat en ell.
Poc valen los dinés a la borchaca, si tens pobre lo cor.
Demaná perdó es de inteligéns, perdoná es de honrats y perdonat a tú matéis es de sabios.
Si no te agrade lo que resibises dels atres, mira a ver qué es lo que tú los estás donán.
L’únic día que val la pena es avui.

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...