divendres, 17 de gener del 2020

VIVA SAN ANTONI, Juan Carlos Abella


Com pase lo temps, ya estem a San Antoni. Festa grossa y mol selebrada a los nostres pobles. Esta semana vull publicá la poesía en dijous pa podé felisitá a tota la gen del Chapurriau per la festa de San Antoni.





" VIVA SAN ANTONI ".


San Antoni, una cosa te voldria dí




Fes que sempre estigue de peu


Natres ya mos cansem de patí


San Antoni, San Antoni, te vull demaná


Ablanix lo cor dels que mos ataquen


Y la nostra raó ilumino alló que faiguen


Que se acabo esta injustisia yá


San Antoni fes que a tots los quedo clá



A dins del cor dels nostres pobles


Esta verdat may se podrá cambiá


San Antoni, San Antoni de giné


Eres lo San que tot u pot


Per aixó te demano que sobre tot


Cuidos a la gen de aquí tamé


San Antoni fes que la nostra gen


Disfruto de la milló felisidat


Aparta la maldat y la enfermedat


Que ben llun se les emporto lo ven


San Antoni que tots puguem apresiá


De cada matí la milló frescó


De cada tarde lo milló coló


De cada nit lo coló mes clá


San Antoni te volem tan


Perque may mos has fallat


Perque sempre mos has ajudat


VIVA SAN ANTONI ABAD.


(Juan Carlos Abella)









Aquí un video dels catalanistes de ràdio Matarranya :










QUINTA JORNADA

QUINTA JORNADA

Escomense la quinta jornada del decamerón, aon gobernán Fiameta, se raóne sobre algo felís que an algún amán, después de dus o desventurats acsidéns, li va passá.
Estabe ya lo lleván tot blang y lo sol escampabe los seus rayos sobre tot lo nostre hemisferi, cuan Fiameta, insitada per les dolses cansóns de les joves que a primera hora del día cantaben alegremen per entre los abrets y brosquill, se va eixecá y va fé cridá a tots los demés; y van baixá poquet a poquet cap als cams, crusán lo ample pla, entre les herbes cubertes de rosada, hasta que lo sol se va alsá una mica, y van aná passeján, parlán de tot una mica. Pero al notá que ya los rayos de Lorenzo calentaben, cap a la seua habitassió van dirigí les passes; y allí, en mols bons vins y en dolsaines van passá lo rato, y tamé van passechá pel chardí hasta la hora de diná. Están totes les coses aparellades per lo discretíssim senescal, después de cantá alguna estampida y baladeta, segóns li va víndre be a la reina, se van ficá a minchá; y una vegada acabat lo diná, sense olvidá la establida costum de ballá, acompaçades dels instruméns algunes cansóns y danses van seguí. Después, hasta passada la michdiada, la reina los va doná llissénsia a tots; algúns de ells sen van aná a fé la michdiá y datres se van quedá voltán per lo jardí. Pero tots, un poc passada nona, allí, com va volé la reina, segóns la costum se van reuní a la vora de la fon; y habénse assentat la reina pro tribunali, mirán cap a Pánfilo, sonrién, an ell li va maná que escomensare les felises noveles; enseguida ne va tíndre una preparada, que diu aixina.


Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...