Los Reis Magos son de verdat.

Los Reis Magos son de verdat.
Un cuentet pa pares, per si un día lo hu tenen que contá als seus fills.
Asó es un treball que corre per Internet, no hu sé de quí es, pero lo sé de fá mols añs y penso que pot achudá a més de un pare a eisí de un apuro. (Yo sol lo traduisco y lo adapto a la nostra tiarra).
“Miquial sol se habíe sentat a la cadira, al arrivá a casa del campo, preparat, com tots los díes, a disfrutá escoltán lo que la seua filla, la Pili, li contáe de lo que habíe fet a la escola, cuan ella, a baiset, com si eise día tinguere po de algo, o un poc de vergoña, li diu:-¿Pare?-Sí, filla, contam.-Vull que me digo la verdat.-Claro, filla, sempre te la dic. -Va contestá lo pare un poc asustat.--Es que… -Va escomensá la Pili, com si no se atrevire a seguí.--Disme, filla, disme.La chica ya se atrevís….-Pare ¿Los reis Magos, son de verdat?Miquial se quede chelat, mut, mire a la seua dona, volén sabé de aón veníe aquella pregunta, pero tamé ella tenía la cara de no sabé res y li miráe asustá.La chiqueta va seguí, com si se donare conta de la preocupasió de sons pares….-Es que, a la escola, les chiques grans diuen que los Reis no son de verdat, que los Reis son los pares ¿Es verdat?A Miquial, eisa atra pregunta de la seua filla, li fá chira la vista cap an ella y tragán la saliva, mentres busque una resposta, li diu:-¿Y tú que penses, filla?-No hu sé, pare: uns ratos penso que sí, uns atres que no. Per un costat crec que si que existisen, perque vustés no me engañaríen; pero, com les chiques grans, que saben mol, diuen aisó…?Miquial, com si lo hagueren pillat, desidís tirá per abán…-Mira, Pili, es verdat que son los pares los que fiquen los regalos, pero…La chiqueta no li dise seguí, mich plorosa, li diu:-Entonses es verdat!, me hau engañat!Lo pare, en la gola tamé mich ocupada, pillánli la cara en les mans a la seua filla, seguís:-No, mira, mai te ham engañat perque los Reis Magos son de verdat.La chiqueta desorientada li conteste:-Entonses no hu enteng, pare.Lo pare pareis que se animo, li acabe de vindre al cap una historieta que pot sé la contestasió que ell vol doná y que la seua filla espere resibí, a ver sils contente als dos.-Sentat, menuda, -li diu, al tems que li enseñe la cadira que está a la seua boreta- y escolta esta historia que te vach a contá. Ha arrivat lo tems en que ya la pots entendre.Pili se sente entre sons pares, en moltes ganes de sentí cuansevol cosa que li aclarisque la seua duda y son pare se prepare pa contá lo que li ha vingut al cap, com la verdadera historia de los Reyes Magos. O un cuento com los que li sol contá a la seua filla y que li fán dormís tranquila y no tindre sons roins.
Cuan lo niño Jesús va naise, tres Reis Magos que veníen de Oriente seguín a un gran estrial, van arrivá al Portal pa resali. Li portáen regalos pa donáli a entendre que li teníen cariño y respiate. Y Jesús se va posá tan contén y tan felis, que lo més vell del Reis, al que li díen Melchor, va dí:-¡Es una gran alifara veure tan contén al chiquet! Deuríem portá regalos a tots los chiquets y chiquetes del mon y aisí que tots se posaren conténs.-¡Oh, sí!, -va cridá Gaspar, un atre Rei Mago- Es una bona idea, pero mol difísil de fela. No podríem portá, al mateis tems, regalos a tots los millóns de chiquets que ñá al mon.Baltasar, lo tersé Rei que estáe escoltán als dos amics seus, animat per la idea, va dí:-Es verdat, seríe fenomenal, pero Gaspar te raó y encara que som Magos, ya som mol vells y seríe casi imposible aná per tot lo mon, donán regalos a tots lo menuts. Pero seríe tan majo ….Los tres Reis se posen mol tristos al pensá que, encara que es una bona idea, no se pot fé.Y lo niño Jesús que desde la seu breset pobre, pareisíe escoltals, se va enriure y entonses al Portal se va sentí la veu de Deu nostre Siñó que los va dí als Reis Magos:-Sou mol bons y tos dono les grasies per los regalos que li hau portat al meu fill. Per aisó tos vach a achudá a fé lo vostre desich. A ver: ¿Qué tos fá falta pa podé repartí, al mateis tems, regalos a tots los chiquets del mon?-¡Oh, Siñó! –van dí los tres Reis Magos, achiñollánse- Nesesitaríem millóns y millóns de pajes, casi un pa cada chiquet o chiqueta, que pugueren arrivá al mateis tems a cada casa en los nostres regalos. Pero no podém tindre tans pajes, no ne ñán táns.-No tos preocupeu per aisó –va dí Deu- yo tos donaré no un, sino dos pajes pa cada chiquet que ñá al mon.-Si fá eise milagre, ¡Seríe fantástic! Pero ¿Cóm hu fará? –van dí al mateis tems los tres Reis, en una cara de sorpresa y alifara.-A ver, dieume ¿no es verdat que los pajes que voldrieu tindre, deuríen de voldre mol als chiquets?-Home, cla, aisó es fundamental –van di a coro los tres Reis-.-Y ¿No es verdat que eisos pajes deuríen coneise mol be los deseos dels menuts y lo que los convé a cada u?-Sí. Sí. Aisó es lo que li demanaríem a cada paje.-Pos dieume, Reis amics meus, ¿Ñá algú que vullgue més als chiquets y quels conesque milló que los seus pares?Los tres Reis se van mirá entre ells, donánse conta de la raó que teníe Deu, entenén al mateis tems que aisó seríe la milló solusió de tot.Deu va seguí:-Pos com tos ha paregut be y pa que en lo vostre nom tots los chiquets del mon resibisquen regalos, YO ordeno que als Nadals, selebrán estos moméns, tots los pares se tornon pajes vostres y que en lo vostre nom, la nit de Reis, los porton als chiquets regalos. Que cuan los chiquets se fasquen grans, los pares los conton esta historia y desde entonses tamé ells, al arriva este día los farán regalos a sons pares.
Cuan Miquial acabe de contá esta historia, la menuda se eiseque y los done un beset, al mateis tems que los diu:-Ara sí que hu enteng tot y estic mol contenta de sabre que me voleu mol y no me hau engañat.Corrén sen va al seu cuarto y sopesán la hucha, enriense y contenta, mirán la foto de sons pares de damún de la mesilla, pense que este añ tamé ella sera paje del reis Magos de verdat."

FIN.

De la manera de scriure letres a diverses persones.

De la manera
de scriure letres a diverses persones. 

Per tal con en letres
escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses
estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses
es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o
de postposar persones con encara en forma o titol de cognominar
aquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e
estament vari daquelles ço es saber que la honor
daquell al qual les letres sendrecen no sia
diminuida en res segons la exigencia de son estament e
que la decencia de nostre estament per totes coses sia
observada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en
altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en
aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quen
la cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servada
la forma en lo subseguents anotada.

Nota:

cognominar:
apellar.

Quals persones deven esser davant posades.


Adonchs com letres endreçarem
al senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o
encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill
de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les
quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals
persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra
exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a
patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres
persones de jusan grau o encara als maestres generals
de quals que quals ordens e encara si escrivim a altres
qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de
qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara
en les letres les quals trametrem als fills de reys no
primers engenrats o duchs marqueses o comtes
o a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o
reglars militars o plebeys e encara si escriscam
a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch
altre tots temps en les letres les quals trametrem lo
nom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a
alcuna dona sia servada aquella matexa
manera ques servaria si als marits delles
letres trametiem.

Com se deu scriure a
diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres
deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de
cognominar persones a les quals se trameten letres
molt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim
la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al
senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sanct
e molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climent
per digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e
universal Esgleya sobira avescha. Lo
devot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyrats
peus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora
cosa es que entrels cardenals son tres graus cor
alscuns son bisbes cardenals alcuns
preveres cardenals e altres diaches cardenals:
perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes
cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en
Christ lo senyor en Pere per la divinal
providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En
Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e
creximent donor. Als preveres cardenals axisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en
Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere
per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi con
dessus. als diaches cardenals sescriura axi: -
Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal
providencia de Sent Adria diache cardenal
special amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en los
altres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi
sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre
collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials
amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Darago
etc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperador
sescriura en axi: - Al molt excellent princep en
Carles quart per la gracia de Deu emperador de
Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexa
gracia rey Darago etc. salut e creximent de successions
benaventurats. Empero sil emperador no es
coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperador
mas en loch demperador sia mes rey dels
romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura
alcun regne deuli esser escrit apres lo titol
del emperi lo titol daquell regne o
regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a
la emperadriu feta
mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Maria
per la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps
crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als
reys christians sescriura axi: - Al molt
sere e magnifich princep en Phelip per la
gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi
com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt
serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de
Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com
dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual
scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiu
lavors sescriura apres la paraula de França:
molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots
aquells emperadors e reys qui en les letres per
ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyor
quan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexa
manera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills
dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al
inclit e magnifich en Johan del rey de França primer
engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los
reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la
muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots
los reys Despanya axi con de Castella e de
Portugal sescriura axi:
- Al inclit e
magnifich linfant en Pere del rey de Castella
primogenit e les altres coses. Als reys pero sarrayns
sescriu en romans per tal que mils
sia lest a ells per mercaders e per altres lechs
ço que en les letres se conten:
- Al molt
alt princep Albufacen rey de Marrochs: de
nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a
rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes
avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones
les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses
les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu
en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrich
per la divinal providencia de la sancta sgleya de
Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial
dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:

- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal
providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als
primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent
pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Caller
salut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: -
En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la
divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desig
damor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcuna
cosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere
etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia
arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son
fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En
Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal
providencia bishe de Pampalona salut e cencera
dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres
nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga
en feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare
en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valencia
salut e dileccio. Als mestres dorde de caballeria
fora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al
venerable e religios baro frare Elio de Vilanova
de la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalem
maestre salut e cencera dileccio. Als maestres
pero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriura
axi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere
de Thous maestre de la casa de la cavalleria de
sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son
caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistell
o qui en altra manera son de gran nom notablament per la
nobelitat dels lurs monestirs sescriura
en axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de
Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels
regnes o terres nostres o en altra manera per nos tengan
feu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et
amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio.
Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios
e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martres
salut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos
en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre
frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserrat
salut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en
dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o
semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat
aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de
Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres
terres dignitats escriuras segons ques seguex: -
En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoça
salut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple
o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere
etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e
dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestre
dalcun orde mendicant o altre qui no son abbats
mas per aventura priors generals dalcun orde
lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al
venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general
ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del
orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus.
Als priors e ministres provincials dordes mendicans
sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat
etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde
militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e
amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o
provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als
religiosos e amats nostres lo capitol general del orde
dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las
esgleyas catedrals de
fora les terres nostres
sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo
capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als
capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les
terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres
capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero
sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora
nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots
capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra
terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la
esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun
convent de qualque religio sescrisque scriurase axi:
- En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del
convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui
no son primogenits ço es de França o Danglaterra o
daltres reys a qui no es acostumat descriure
infant mes prense aytal manera con devall
es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals
no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al
inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial
affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A
fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos
sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infant
en Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades
comte salut ab affeccio de sencera volentat.
Si es dona muller del serali axi
mateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infanta
si ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de rey
mort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc.
Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria
fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor.
Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infant
sino a fills daquells reys dels quals es acostumat de
fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcuns
reys dels quals lo pare no fo
rey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carles
del illustre rey de França germa. Axi com en los
altres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyal
de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera
escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comte
Destampes salut ab affeccio de sencera
voluntat. E si es de la nostra casa reyal serali
escrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en
Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es
empero que ultra los titols demunt dits sia
ajustat titol de ducat o de comtat o daltre
titol sil han aquells als quals sescriu: e si alcu
daquells haura deute de sanch ab nos apres
lo seu titol sia especificat en la forma seguent: Car
frare o oncle o cosi o segons que haura deute ab
nos. En apres com escriurem letres a alcun duch
o per aventura a alcun comte o marques o dalfin
sescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere
etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya.
Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o
altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al
egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut
e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte
grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc.
Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut
e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos
escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gasto
comte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no
son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit
axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu
de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en
Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio.
Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del
comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
-
En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut
e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: -
En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de
Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots los
damunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lur
titol de comtat marquesat ho vescomtat ho
baronia lus sera escrit si hauran reebut lorde
de cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran
reebut serals escrita aquesta paraula donçell
ho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: -
En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut
et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e
generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en
aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de
Thous donçell
salut et gracia. Empero si seran Darago sia
posat la on ha donçell aquest vocable
scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilas
sia que sian consellers o de consell o officials
nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al
feel nostre en Francesch Çasala ciutada de
Leyda salut et gracia. Empero per tal com los
doctors qui han reebut lo barret en qualsevol
sciencia han grau de dignitat volem que a aquells sia
scrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch
Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescal
empero dalcun
rey o alcun major semblant offici si es noble sescriura
axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassona
per lo rey de
França salut et
dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre
senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels
altres princeps qui pero no son generoses o encara a
qualsque quals conseylers daltres reys
que pero barons no son jacsia que no sien nobles
per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre
etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al
prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos
no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres
a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons
pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cor
a alcuns sescriu: Consols e universitats
alscunes vegades als prohomens e universitat alscunes
vegades als ciutadans e poble perque engir aço sia
servat so que sera acostumat salut etc. axi con en los
barons dessus prop. Con empero sescriura
a potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt
insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baron
potestat de la ciutat de Florença
salut etc. Axi
con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijana
scriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom.
Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valencia
o de
Mallorcha o als consellers de Barchelona o als
paers de Leyda sescriura axi: - En Pere
etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça
salut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres jurats
paers o consols dalcunes altres ciutats o viles
nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres
jurats de Gerona o consols de Perpinya o
paers de Cervera salut e gracia. Encara mes con
escriurem a alcun official nostre si pero es generosa
persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En
Pere etc. Al amat conseller nostre Michael Periç
Çapata governador Darago salut et dileccio. E
si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre
serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feel
de consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si
empero scriurem a official nostre no generos o a altre
qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell
axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedina
de Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant
scriurem a hom generos qui sia cavaller li sia
scrita aquesta paraula cavaller e si nou es serali
scrit donçell.
Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marques
escriure en les letres que nos a ells trametrem noble:
empero a alcuns axi con lo comte
de Henaut o semblants qui per granea e noblea de
terra son ennobleits volem a aquells egregi esser
scrit.

Nota:
rey Despaña:
Primera vegada que apareix Despaña, en ñ, de España, als textos de Pere IV lo seremoniós.