Aguaitá

En aragonés, diccionario de Jerónimo Borao :



AGUAITAR. c. Acechar. La Academia coloca esta voz entre las que, ya anticuadas, son hoy de uso de la gente vulgar. En documentos antiguos de Navarra se ve usado el verbo goaitar y aun el sustantivo goai vigilante.



Está a l'aguait,

Aguaita, guaita, mira !



Dcvb :



AGUAITAR o GUAITAR (i variants dialectals agoitar i goitar). v.
|| 1. tr., ant. Vigilar, esperant d'amagat i amb cautela l'ocasió de sorprendre o agafar algú, o posant els mitjans de fer-li mal en venir l'ocasió; cast. acechar, poner asechanzas.



Nostre Senyor li dix [a la serpent]: tu aguaytaràs al taló del hom, Canals Carta, lxviii. Cell qui aguayta los altres falsament..., és comparat a guineu, Genebreda Cons. 185. a) Esperar que passi un conill o altres animals per un lloc on solen acudir, a fi de caçar-los (Mall.). E tresnuytant | van aguaytant | una tal caça, Spill 214.
|| 2. Vigilar, observar per evitar una sorpresa o per descobrir algú; cast. vigilar. Faem armar cinquanta cavals qui guaytassen la host de nuyt, Jaume I, Cròn 259. Ell deu partir ses guaytes que guayten en la nau; Consolat, c. 251. Qui sab be agaytar, e prenent munta e deualla, firent axí com los altros linatges de falcons, Flos medic. 140 vo. Y atalayers en llarga fila | guaytant la mar, Costa Agre terra 179.
|| 3. intr. a) Treure el cap per una obertura o per damunt qualque cosa; cast. asomarse. Desde vistosa finestra | del palau, Almanzor guayta, Camps i F., Poes. 69. May mos manca un balcó per guaytarhi, Ign. 60. Aguaytí a la cascada remorosa, Badenes Cants Rib., 49.—b) Aplicar l'ull i mirar per una obertura petita que permet veure qualque cosa que d'altra manera no es veuria (Mall., Men.). Jo estava goytant p'es foradet, Roq. 44.—c) intr. Deixar-se veure en part [qualque cosa]; cast. asomar. Al cap derré guaytava es sol, Ignor. 44.
|| 4. tr. Mirar (en general). «Jo em goito al mirall» (Ponts). «No me goitis a mi» (Sort). «Mira tu, goita què veig!» (Penedès). «Ell goita dins» (Sta. Col. de Q.). «¡Agoita, que neu!» (Vic). Aguayta com hi aboquen los pols ses nuvolades, Atlàntida, iv. Y de cayre al fadrí aguayta | trobantlo ben plantadet, Collell Flor. 49.
Loc. i refr.—a) Estar mira i aguaita: estar a la vetla, amb curiositat o amb interés. «Este sempre està mira i aguaita!» (Benassal),—b) «Qui aguaita pel forat, veu son mal fat» (Aladern Dicc.). «Qui aguaita pels forats, veu ses maldats» (ibid.).
Fon.: əɣwəјtá, gwəјtá (Men.); aɣwaјtáɾ, gwaјtáɾ (Val.); aɣwaјtá (Maestrat); gwaјtá (Pla d'Urg.); guјtá (Barc., Gir., Empordà, Vic, Lluçanès, St. Joan les Ab., Penedès, Men.); goјtá (Pons, Sort, Mall.).—Forma d'imperatiu: gɔ́јtɛ! (Pons); góјtə! (Girona, Llofriu); gwáјtə! (Bal.).
Conjug.: regular segons el model cantar.



Etim.: del germ. wahten, ‘vigilar’, ‘observar’. Wachten , beobachten en alemán.

AMOR DE JUVENTUT

" AMOR DE JUVENTUT "



Juan Carlos Abella



Ña un amor de juventut

es lo primé amor que tens

dels que més coses deprens

y que mos aiseque gran inquietud



son tantes les coses que volem expresá

sentimens que acabem de descubrí

que potse mos faran patí

algo que segú mos enfortirá



un se sen tan enamorat

cuan descubris la ternura

y la exprese en soltura

no sap per aon li a arribat



primeres paraules, sensasións

disfrutan de eixos momens

y fiquem tans sentimens

que se desperten les pasións



descubrim que sol en la mirada

les paraules podem evitá

pera podemos expresá

alguna que atra vegada



lo tacto de la teua pell

me descubris tantes emosións

y me ompli de ilusións

que duraran asta que siga vell



amor ple de inosensia

lo que mos nais de jove

sense save per aon mos trove

y mos ompli de experiensia



amor que si un dia perdem

lo momen de descubrí lo sexo

mos creará tan gran nexo

que mai lo olvidarém



a la juventut tenim presa

tot u volem prová

tan rapid volem aná

que mos enduem alguna sorpresa



la vergoña am perdút

al arrimamos a eixa persona

que mos pareis tan bona

y no sabem com a segút



es un amor tan nesesari

que lo nesesitem pera dependre

me enseñe a se mes tendre

y aixo no u trovem a cap dicsionari



si al amor de juventut

si a les eternes promeses

que lo tems dixe per ai esteses

encara que te dixo ben fotut



si al amor de puresa

y a les mirades de ternura

que mos fan perde la compostura

a vegades venen per sorpresa



si als besets robats

que se donen de amagát

a aquell puesto que am buscát

son besets mol lograts.