TING PRESA (Pedro Salinas).
Avui me ha arribat un treball mol guapo de Pedro Salinas y, com ting una edat a la que li va de rechupete, no me hay pogut resistí a traduil y adaptal a la nostra llengua.
“LA MEUA ÁNIMA TÉ PRESA".
Vach a fé los añs y me dono cuenta que me quede menos tems pa viure que lo que hay viscut hasta ara.
Me sentisco com aquell chiquet que li van regalá una boseta de carambelos; los primes sels va minchá mol depresa, pero, de repén se va doná cuenta que lin quedáen pocs, y eisos los va disfrutá mol més, los va aná chupán poc a poc, disfrutánlos mol més que los primés.
Ya no ting tems pa sermóns mol llarcs, discutín les coses que se han pogut fé a la vida, pero que yo no les hay fet; aisó no me du a cap de puesto, per que eises coses que haguera pogut fé cuan era chove, ya no les puc fé.
Ya no ting tems pa aguantá a homens presumits que, encara que tame son vells com yo, ells no han crescut y la seua edat se ha quedat pel camí.
Ya me quede poquet tems com pa discutí de si los anchelets son homens o dones. Vull aprofitá lo tems, la meua ánima te presa, ya me queden pocs carambelos a la boseta, se están acabán…..
Vull viure al costat de chen de este mon, mol de este mon. Que sen enrigue dels seus defiactes, dels seus fallos, que no vingue presumín de lo que no ha fet encara. Que no se cregue que ha guañat abáns de arribá. Que no diso atrás les seues obligasións. Que defengue al home, a la dona. Y que vullgue caminá al costat de la verdat, de la honra.
Aisó es lo que fá que la vida vallgue la pena.
Vull está en chen que sapie tocá lo cor dels demés, lo meu ….
Chen a la que les desgrasies los hasque enseñat a creise en les ferides curades dintre del ánima, encara que li quedon unes crostes mol dures.
Si… ting presa ... ting presa per podé viure en tota la profundidat que los añs que ting me ha donat.
Ting que aprofitá los carambelos que me queden, encara que siguen poquets. Segú que me saben milló que los que me hay minchat hasta ara.
Vull arribá al remat, satisfet y en pas en la meua chen y en lo meu cap.
Tením dos vides y la segunda escomense cuan te dones cuenta de que sol ne tens una….
Sí … ting presa …”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris de robots o de malparits i malparides catalanistes s´esBURRaran.
No us mateu, agafeu un llibre.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.