Lo rey. - Mestre Vicens

Núm. 10. Reg. 2401. Fol. 111.

Lo rey. - Mestre Vicens: per certes causes molt urgents et
necesaries concernents lo bon estament de la cosa publica de
tot aquest principat de Cathalunya ha covengut a
nos prorogar nostra partença daci fins
apres la festa de Pasqua primer vinent la qual passada
entenem infalliblement Deus volent partir daçi
faents la via de aqueix regne de Valencia e
passants per Tortosa havem ordonat returar
per alcuns breus dies ab nostre sanct pare et
estrenyernos ab la sua sanctedat sobre
alcuns affers molt arduus toquants la
unio de la sancta universal esglesia de Deus
en la qual axi com a rey e princep
catholich entenem ab totes nostres forçes et
ab sobirana atencio et vigilança (tre-)treballar.
E com en aquests afers concernents
sobiranament lo servey divinal la vostra
presencia sia molt necessaria pregamvos axi
cordialment com podem que per res no partescats daqueixa
ciutat per anar en altres parts ans vos disposets
et siats prest per partir per fer la via del dit
sanct pare tota hora que sabrets nostra partença
daçi per manera que siats ab lo dit
sanct pare en lo temps que nos hic serem.
E en aço per res no haja falla si james
nos entenets en res complaure com no desigem
cosa alguna en aquest mon apres salvacio de nostra anima sino
que en nostres dies aconseguissem la unio de sancta
mare esglesia: certificantsvos que si de la dita vostra
venguda vos escusavets en alguna manera ço que
no podem creure part lo gran desplaer quen
fariets a nos ne pendriets gran carrech
de consciencia vers nostre Senyor Deus. - Dada
en Barchinona sots nostre segell secret
a XII dies de abril del any MCCCCXIII. - Rex
Ferdinandus. - Dominus rex mandavit michi Johanni de Tudela. - Dirigitur magistro Vincentio Ferrarii.

LO REY FERNANDO, FERRANDO, FERDINANDUS teníe un nas com una cornalera de banasta.

Un amic, un café.

Les aventures del agüelo “Sebeta”: Un amic, un café.

Estos díes atrás hay pres un café en un gran amic meu que ademés parle en Chapurriau y aparéis mol a subín per esta paret.

Entre moltes més coses me va insistí en que seguisca escribín.

Yo li vach di que ademés de vell, soc com un pau sec, agotat, se me ha acabat lo aiguamoll que alimentáe lo meu cap; se me han acabat les idees, ya que la machoría dels asuntos ya los hay tratat y ya no se men ocurrisen uns atres. Y los agüelos del atre costat se han tornat muts. Ya nols sentisco a la bora de la orelleta.

Teníe que tindre en conta que pa un home que no es escritó, fé més de sen charrades y escriure dos llibres, ya hay cumplit.

Algúns de vatres me hau aconsellat que torná a posá a la paret algúns dels treballs vells, pos ñá molta chen nova que no va arrivá a tems de llichí les primeres charrades.

Estos díes hay mirat “Sidi” de Arturo Pérez Reverte y ham vist que están fén una película rodánla per lo nostre terreno, les dos coses se referisen al Cid.

Entonses entre unes coses y les atres se me ha ocurrit torná a posá un treball de fá dos añs en que parlaba dell.

Enrecordeuteu que está fet mol abáns del llibre de Arturo y de eisa película que ara están rodán.

Lo treball, ya perdonareu, es un poc presumit, vach intentá buscá les arrails del meu apellit: ARRUFAT. Casi la machoría me hu hay inventat.

Pa demostrá que es original, hay disat los díes en que vach posá cada charrada.

Que dingú busco coses rares, sol es pa pasá lo rato y hasta pot sé que tingue algún garramanchó (garabato).

De totes maneres sol serán siat o vuit díes.