Lo nom de nostre Senyor Deu Jesu-Christ. Sententia. Abjuratio.

Sententia.

Lo
nom de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosa Verge nostra
dona Sancta Maria humilment invocats.

Nos
don Pere (huic Petro est cognomento Garcia) per la gratia de Deu e de
la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona (Pere Garcia, Pedro
García, obispo de Barcelona) e nos Antoni de Contreras en decrets
doctor e Pere Pariente (no Parent) en Sacra Theologia licenciat
capellans del Rey nostre Senyor inquisidors de la heretica pravitat
en les ciutats e bisbats de Tarragona Barcelona Vich Gerona e Helna
(Elna; Helenensis) per la Sancta Seu apostolica creats e deputats.
Vists per nos los processos criminals actitats e ventilats
davant nos dits inquisidors e en nostre Consistori entre lo promotor
e procurador fiscal de la Sancta Inquisitio de una part agent e
denuntiant e Joana Libiana vidua que fonch muller den Franci Libia
quondam e Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den
Galceran Bertran scriva del Rey nostre Senyor filles den Pere Benet e
dena (de na) Marquesa muller sua quondam Gabriel Rabacer
sartre Isabel
muller den Francisco Pallares reconsiliat Aldonça muller den Gabriel
Comte sartre tots conversos de la ciutat de Barcelona denunciats e
delats de crims de heretgia e apostasia reos e criminosos
defenents de la part altra e aquells diligentment examinats e totes e
sengles coses en aquells contengudes (la primera n es una u en el
texto, como se encuentra varias veces).

E
vista la denunciatio davant nos dits inquisidors per lo procurador
fiscal de la Sancta Inquisitio feta. E vista la summaria informatio
per lo dit procurador fiscal sobre la dita denuntiatio e accusatio
administrada. La qual per nos vista manam tots los damunt dits esser
posats en los carceres de la Sancta inquisitio (minúscula)
axi com de fet foren posats. E vist com contra alguns de ells es
stada dada la demanda e petitio en scrits per lo dit procurador
fiscal. E vistes les confessions que davant nos dits inquisidors
stants ells presos en los carceres de la Sancta Inquisitio han fetes
les quals alguns de ells han fetes apres quels foren dades dites
demandes e petitions per dit procurador fiscal altres les han fetes
apres que per nos foren charitativament amonestats que deguessen dir
e confessar tota la veritat sobre los crims de heretgia e apostasio
(apostasia) que nos hauriem ab ells ab tota clementia e pietat per
les quals confessions se monstra clarament tots los dessus
nomenats axi home (homens, homes) com dones e cascun de ells haver
comes crim de heretgia e apostasia e esser se apartats e desviats
despuys que hagueren rebut lo sanct sacrament del baptisme de
la nostra sancta fe catholica christiana e de ço que Sancta Mare
Ecclesia catholica de Roma te preica mana observa e guarda. Es
monstra ells e cascun de ells esser se transpassats a observar e
fer los ritus e cerimonies de la ley de Moyses e dels
jueus en specialment nos consta clarament que la dita Joana Libiana
viuda apres que fonch per nos dits inquisidors per tres vegades
charitativament admonestada stant presa dins los carcers de la
Sancta Inquisicio que confessas e digues tota la veritat sobre los
dits crims de heretgia e apostasia en diverses vegades e confessions
ha dit e confessat com ella dita Joana stigue en poder dena Marquesa
quondam mare sua fins ques casa ab En Franci Libia quondam que era de
edat ella dita Joana de setze fins en desset anys e stant ab dita sa
mare la dita sa mare quondam li dix essent en lo mes de setembre que
ella dita Joana fes un dejuni de jueus lo nom del qual no sab la dita
Joana ço es que no manjas de tot lo dia fins a la nit les
steles vistes e que si faea dit dejuni que Deu li donaria
molt de be. E ella promette a aquella que faera dit dejuni
empero de amagat ella manjaria e no feu dit dejuni. E recorda
a la dita Joana que la dita sa mare per tres anys arreu hu apres de
altre li dit que fes lo dit dejuni e axi ella loy promettia empero de
amagat ella dita Joana manjava e no faea dit dejuni encara que
ella li donas entenent que dejunava ella no dejunava. E mes ha
confessat la dita Joana
Libiana como ha vist que la dita sa mare los dies dels dissaptes se
mudava la camisa e que lo dia del digmenge ella per dissimular
se mudava altra camisa e faea passar per aygua la que se havia mudada
lo dia del dissapte. E mes dix que la dita sa mare los dies dels
dissaptes no filava ni volia que la dita Joana filas e aço per honor
de la Verge Maria. E axi la dita Joana no filava per honor de la
Verge Maria. Empero dix que ella dita Joana be conexia que la dita sa
mare per observar la ley de Moyses ho faea. E mes dix que lo
divendres al sol post la dita sa mare manava plegar la faena a
ella dita Joana e lo dia del dissapte a la hora del sol post manava
lexar la faena a la dita Joana. E mes dix e confessa
que per manament e ordinatio de sa mare moltes vegades e tantes
vegades com loy manava la dita Joana abans que no posaba la
carn a coure de aquella levava lo greix e apres la posava en
sal en una posteta e la cobria e apres de una stona la levava de la
sal e la rentava e la mettia a coure. E mes dix e confessa que
una vegada vea com la dita sa mare prengue una cuxa de carn e obri
aquella e de aquella trague una vertoleta. E mes lo dia mateix
portaren a la dita sa mare un parell de perdius mortes e de aquelles
no volgue manjar per que deya que eran offegades. E mes ha
confessat que no manjave res lo dia del dissapte que fos apparellat
aquell dia abans lo divendres apparellava la vianda que havia
de manjar lo dia del dissapte. E mes confessa la dita Joana que ella
e Marquesa germana sua deyan a la dita sa mare per que lo dissapte
manjava la vianda apparellada lo divendres que era freda e aquella
responia que millor li sabia la vianda freda que calda. E mes
confessa la dita Joana que ella stant prenyada dix a ella na Isabell
muller den Dalmau Ferrer cunyada de dita Joana la qual es morta los
quals eran de Barcelona empero lavons staven en Gerona
per les morts (peste). E en lo mes de setembre dix a la dita Joana
Libiana viuda que dejunas aquell dia e que no manjas de tot lo
dia fins a la nit e que per ço Deu li ajudaria e hauria millor part
e ella se excusa per raho del prenyat e aquella li dix que no curas
que Deu li ajudaria. E axi ella loy promette empero quant vingue a
les nou hores o per aquent ella famajava que la
creatura que portava conexia ella que congoxava e axi a consell de
son marit ella manja un tros de citronat ab un tros de pa dientli que si sa cunyada li
demanava si dejunava que li digues que si e al vespre
sopa ab dit son marit de una gallina rostida. E mes dita Joana ha
confessat que feu ab altres persones an altre dejuni entre any que no
manjava de tot lo dia fins a la nit. E mes ha confessat que colia e
servava los dissaptes e no faea faena e lo divendres a vespra
ella ab daltres persones se lexaven de fer faena. E aço ha fet axi
stant en Barcelona com en Gerona. E mes ha confessat
com en la Coresma abans de la Pascha de la resurectio
ella ab altres persones faean la pascha dels Juheus per tres
dies arreu manjans pa alis e en dit temps no faean
alguna faena. E en dits tres dies no manjaven
pa levat ni manjaven en taula ni permettian que les
moçes lavassen les aynes en que manjaven abans ella
matexa ab les altres persones matexes rentaven los plats de
argent en que manjaven ab cenrada dient que pus eran
lavats ab cenrada que eran haguts per nous. E axi mateix ha
confessat la dita Juana que ella ab altres persones abans que no
posaven la carn a coure de aquella levaven lo greix e apres la
posaven en sal e si era carn de la cuxa aquella lavaven e
treyan la vertoleta. E mes ha confessat que ella induida per
les dites persones crea que totes les dites coses eran
bones e sanctes e aquelles faea per observar la ley de Moyses car
havien la dit que servant los (les) dites coses que Deu li donaria
molt de be e moltes riqueses. Aximateix en lo mes de setembre feu dit
dejuni de Jueus ab sa mare e ab na Marquesa sa germana muller den Pau
Badia no manjant de tot lo dia fins a la nit. E dita sa mare
los deya que faent dit dejuni haurian molt de be. E mes deya a dita
Marquesa que si faea dit dejuni que Deu la tornaria ab son marit. E
mes ha confessat la dita Joana que les sobredites coses no ha
confessades fins al dia de huy per vergonya que havia de
confessar dites errors. E mes confessa dita Joana Libiana que en lo
temps que ella feu e serva les dites coses per ella confessades ella
confessant crea la ley de Moyses esser millor que aquella dels
chrestians e que no crea que nostra Senyora la Verge Maria fos verge
axi com li donaven a entendre e axi ho crea ella confessant e que ha
stat e perseverat en aquesta mala creença de la edat de dotze anys
fins que mori la dita sa mare e ella vengue en casa de sa
germana nomenada Chatherina muller den Galceran Bertran de que haura
a son parer al dimecres Sanct prop seguent deu anys. E mes ha
confessat dita Joana que com ella venia a la Esglesia en si mateixa
deya nosaltres creem en la ley de Moyses e venim aci a la
Esglesia dels christians e que no crea en los Sacraments de Sancta
mare Esglesia car davenli entenent que millor era la ley de Moyses
que la ley dels christians. E mes ha confessat la dita Joana que lo
dijous Sanct e lo divendres Sanct ella confessant anava ab sa mare e
dites ses germanes ço es Chatherina muller den Galceran Bertran e ab
Marquesa muller den Pau Badia e ab altres persones anaven per visitar
los moniments del cors precios de Jesu-Crist e que ella
confessant deya a dita sa mare que per quina cosa faean allo que
faean los christians dels dits moniments. E ella deya que los
christians tenian aquella creença e devotio aquella jornada
fer aquells moniments e que elles hi anaven per que les gents no
diguessen que eran juheus del tot e que ella confessant no crea gens
de ço que los chrestians faen. E creu ella confessant que les dites
ses germanes tenian la mateixa creença. E mes dix ella confessant
que tots anys en la coresma se acustumava de confessar empero
may no confessa que ella hagues fetes dites coses per ella
confessades ni altres peccats greus que ella hagues fets e tant
poch no complia les penitentias que lo confessor li donava
pensant que no era res. E mes confessa la dita Joana que essent ella
de quinze en setze anys ella comença de combregar e axi apres cascun
any combregava empero ella no hi crea gents (gens). E mes confessa
que en la casa de dita sa mare havia una imatge de la Verge Maria la
qual tenia lo Jesus en lo braç de la qual una persona se burlava e
ella confessant e dita sa mare li deyan que callas que avegades
les parets tenian orelles e aço ella confessant e dita sa mare deyen
no perque creguessen en la dita Verge Maria sino perque no fossen
descubertes. E mes ha confessat que manjava afami que los
juheus de Gerona daven a ella e a dita sa mare e mes que ella ni sa
mare ni dita Marquesa sa germana no menjaven conills ni lebres
ni nenguna manera de ocells offegats ni peix sens scata
(escata; escama) ni apres que havian manjat la carn no
manjaven formatge per que deya sa mare que los juheus non menjaven. E
que es veritat que ella confessant trobava mes pler de la
companya dels juheus que no de christians. E mes que alla hon se
trobava ella confessant guardava e colia los dissaptes ço es que lo
divendres quant los dies son grans a les quatre hores apres lo mig-jorn e quant los dies eran petits a les tres
hores encenia los cresols ab metxes noves e aquells lexava
cremar fins que els mateys se apagaven. E mes ha confessat com
ha fet lo dejuni de setembre e altre en lo mes de març que nomenaven
lo del setembre dia bo e altres dejunis entre anys los quals dejunis
tots eran de juheus. E aço ha fet moltes vegades ella confessant en
Barcelona e en Gerona. E encara mes ha confessat la dita Joana
Libiana que sabia algunes orations e que conexia be que no eran de
christians e que per ço les li ensenyava sa mare. E mes ha
confessat com no sabia lo credo in Deum ni la Salve Regina
sino un tros e que lo Pater nostre e Ave Maria sabia be empero
que no les deya e que sabia dues altres orations empero que no les
deya per quant si nomenaven Jesu-Christ e la Verge Maria. E mes ha
confessat com servava e colia la festa de les Cabanyelles (cabañitas)
empero que no les havia enramades. Es ver que entra en una casa hon
les havian fetes ab enramada e ella hi entra per devotio que hi tenia
de solemnizar dita festa. E de les coses sobredites moltes ne ha fet
e servat ella confessant tambe stant en Tarragona
ensemps ab es (les) dites sa mare e germanes. E mes dix e ha
confessat que les coses sobre dites no haguera confessades
sino fos stada presa per la Sancta Inquisitio e aço per vergonya
quen havia e pensant que no seria descuberta de les quals coses ha
damanat venia e misericordia devotament.

E
axi mateix trobam com Marquesa muller den Pau Badia apres de esser
presa en los carcers de la Sancta Inquisitio e per nos per dues
vegades amonestada charitativament que confessas la veritat ha
confessat com ella per manament (pone manamant) de na Marquesa
quondam muller den Pere Benet quondam mare sua abans que no
possava la carn a coure aquella espellicava e de aquella
levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e aquella
cobria e apres que habia stat alli per una stona la lavava
e apres la mettia en lolla. E com era carn de la cuxa
aquella obria e de aquella traya la vertoleta que en aquella
es. E mes ha confessat la dita Marquesa com en lo mes de janer
prop passat ella hague XXXVIII anys e que ha ques casa
ab En Pau Badia marit seu vint e dos anys. E que es veritat
que despuys que ella comença haver discretio ço es de onze en dotze
anys poch mes o menys ella confessant sempre cregue en la ley de
Moyses creent aquella ley esser millor que la ley dels christians. E
que es veritat que en lo dit temps ella confessant colia e servava
los dies dels dissaptes e que si alguna vegada nol servava sen
stava ella confessant per la companya de casa empero ella ab molta
devotio tenia intentio de colre e servar dits dies de
dissaptes. E que es veritat que si ella pogues colre e servar lo dia
del dissapte complidament ella lo divendres lo sol post se lexara de
fer faena e lo dia del dissapte se abillare e no faera alguna faena
fins al vespre. Empero que sempre ella confessant per la devotio que
tenia al dissapte e per manament de sa mare lo divenres al vespre
ella encenia un cresol ben net abans que no acustumava de encendre
lum en casa los altres dies lo qual cresol lexava cremar e nol
apagava fins que per si mateix se apagava. E aquestes coses ha servat
ella confessant fins al temps de la edat sua de vint e sis anys
empero si algun temps no ho servava sen stava per temor car sempre
tenia devotio en fer dites coses per la ley de Moyses. E mes dix e
confessa que es veritat que de onze en dotze anys fins al temps dels
dits vint e sis anys cascun any feu ella confessant lo dejuni judaich
del mes de setembre lo qual dejuni essent ella confessant de menor
edat faea per manament de sa mare. Empero apres havent sentiment lo
feu ab maior devotio fins al dit temps lo qual dejuni faea en aquesta
manera ço es que lo dia abans del dit dejuni sopava de dia e apres
landema no manjava ni bevia de tot lo dia fins a la nit les
steles vistes e al vespre a sopar manjaven carn de galina o
peix empero no manjaven carn de la carniceria car deian que axi ho
manava la ley que no manjassen carn de christians e les
galines que manjavan volian que fossen degollades
e no offegades. E mes ha confessat que en lo dit temps ella
no manjava peix sens scate (scata, escata) ne conills ni lebres ni alguns
ocells offegats ni la dita sa mare. E per quant algun temps per temor
ella manjava de les sobredites coses empero la dita sa mare com ho
veya e ho sabia malahia a ella confessant. E mes ha
confessat la dita Marquesa que es veritat que en lo dit temps ella
confessant ab la dita sa mare anaven a la ecclesia no per
devotio que hi haguesen sino per demonstrar que eran bones
christianes.

E mes dix e confessa que en lo dit temps ella
confessant no crea en los Sacraments de Sancta mare Ecclesia ni crea
que per la confessio li fossen perdonats los peccats ni en aquell
temps encara que ella se acostumava de confessar no confessa james
que fes ni servas las cerimonies damunt per ella confessades. E mes
confessa que en lo dit temps ella feu lo dejuni de la Regina Aster
(Ester, Esther). E mes dix e confessa que en lo mes de setembre feyan
ella e la dita sa mare les Cabanyelles ço es que faen festa per sis
o set dies empero no enramaven la casa per que no fossen vistes ni
fos conegut que faessen dites Cabanyelles. E mes ha confessat que es
veritat que com faen lo dejuni del mes de setembre per ella dessus
confessat lo dia abans del dit dejuni ella se lavava les cames
e lo cap es mudava calces netes e aço mateix faea la dita sa
mare. E que Joana Libiana vidua e Chatherina muller que es den
Galceran Bertran germanes de ella confessant stant ab dita sa mare
axi mateix servaven e colian los dies dels dissaptes e faean
lo dejuni del mes de setembre e les Cabanyelles e totes les altres
sobre scrites coses axi com ella confessant ho faea es conte
dessus. E mes ha confessat que en lo dit temps ella confessant no
crea que la Verge Maria fos verge axi com la dita sa mare ley
havia induida abans crea de la imatge de la Verge Maria que los
christians crean en un tros de pedra. E mes ha confessat e confessa
que quant portaven lo cors precios de Jesu-Christ per ciutat
per combregar alguna persona malalta ella confessant e dita sa mare e
germanes se faen a la finestra no per que hi haguessen devotio ni hi
creguessen sino per demonstrar que eren bones christianes e que mes
pler havia ella confessant de veure o juheus o conversos que no en
veure christians de natura. E mes dix e confessa que en la quaresma
ella confessant e la dita sa mare e dites ses germanes dessus dites
faen la Pascha dels juheus del pa alis la qual durava vuyt dies e la
dita sa mare los dits vuyt dies sempre manjava pa alis e arros e peix
e faves tenres o galines degolades empero no
manjava carn de la carneceria. Empero ella e dites ses germanes lo
primer dia de dita Pascha manjaven pa alis e guardavan aquell empero
los altres dies no manjaven del dit pa alis per que tenian en casa
moçes e mestre que eran christians de natura perque no fossen
descubertes empero be tenian devotio de fer e servar dita Pascha si
poguessen. E mes ha confessat que lo dijous Sanct la dita sa mare e
germanes e ella confessant e altres persones anaven per visitar los
moniments del cors precios de Jesu-Christ ab una altra persona e
anaven visitar dits moniments no perque hi creguessen sino per que
fossen tengudes per christianes y reyanse de dites coses e una
vegada aquella altra persona dix - veiau com han posat lo bon hom - e
ella confessant e les altres sobredites haver oides dites paraules
sen reyan. E altra vegada li ohi dir lo dimecres o lo
dijous Sanct en los quals dies era la Pascha dels juheus del pa alis
la qual faean e guardaven ella e dita sa mare e germanes les paraules
seguents. - Ho com es tot hu ço que nosaltres fem ab ço que ells
fan. - E aço deya trahentse scarn daço que
faen los christians. E mes dix e confessa que les coses sobre scrites
per ella confessades no confessa la primera vegada que es stada
interrogada o amonestada per vergonya que havia de confessar dites
coses. E que sino la haguessen presa a ella confessant ella no
haguera confessades dites coses. E mes dix e confessa que deya una
oratio que comença - O Senyor - la qual per esser larga no scrivim
açi salvo que a la fi deya - Lo Deu de Abraham de Isach e de Jacob
haja merce de mi e de tots peccadors Amen. - E mes dix e confessa que
no havia devotio en la Verge Maria ni en Jesu-Christ. E mes ha
confessat que algunes vegades en lo temps que vingue la Inquisitio en
Barcelona ella confessant e les dites Chatherina e Joana ses germanes
axi en casa de Galceran Bertran com en casa della confessant se ajustaren e
ella confessant dix a dites ses germanes que en temps de la gratia
fora bo ques confessassen de la mala vida (que) havian tenguda ab sa
mare e la dita Chatherina respos que nos confessassen que no
hi hauria algu que les acusas pus que despuys que eran
casades vivian be e los missatges (missatgers) de lurs
cases nols havian vist fer res de mal. De les quals coses ha demanat
venia e misericordia devotament.

E
axi mateix trobam e clarament consta com Chatherina muller den
Galceran Bertran Scriva del Rey nostre Senyor apres de esser presa en
los carcers de la Sancta Inquisitio clarament ha dit e confessat
apres de esser stada per tres vegades amonestada que confessas la
veritat e apres encara de esserli donada la damanda (demanda) e
petitio en scrits per lo procurador fiscal ha dit e confessat com per
manament de Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua
ella algunes vegades rantava (rentava) e lavava la carn
e aquella posava en sal en una posteta o librella e alli la
lexava star per una stona e deya dita sa mare que per hagues millor
sabor la faea posar en sal. E mes dix es confessa dita Chatherina com
la dita sa mare deya a ella confessant e li manava que no filas lo
dia del dissapte mes que aspias o faes altres faenes leugeres
e axi ella confessant ho faea com dita sa mare li manava. E mes ha
confessat com en la present ciutat de Barcelona e en la ciutat de
Tarragona ha fet en lo mes de setembre un dejuni sens manjar tot lo
jorn fins al vespre
ques monstraven steles al cel. Axi mateix per instructio e
inductio de la dita sa mare feu un semblant dejuni al seu parer en lo
mes de maig o de juny o pus destiu que ara ha apres
ques diu de Aster. E mes ha confessat com ha manjat pa alis que dien
de la Pascha. E mes ha dit e confessat la dita Chatherina que es
veritat que del temps que ella confessant era de edat de tretze anys
poch mes o menys fins que ella se casa ab son marit En Galceran
Bertran que era de edat de desset anys poch menys de desset anys ella
confessant sempre stigue fora de la creença de la Sancta fe
catholica creent la ley de Moyses esser bona axi com la dita sa mare
ley havia induida car la dita sa mare li deya que la dita ley
era bona e que Deu la manana (manava) e axi ella confessant ho
creya. E mes ha confessat que en tot lo dit temps ella confessant
anava algunes vegades a la Esglesia ab dita sa mare no per devotio
que hi tingues sino per demonstrar que eran bones christianes. Axi
mateix dix que se acustumava confessar a son confessor empero may no
confessava que ella fes les coses sobre scrites car dita sa mare li
deya que no la qualia confessar de dites coses. E mes ha
confessat que el dijous Sanct ella confessant ab dita sa mare
anaven veure los moniments que havian fets per lo cors de Jesu-Christ
en lo temps que ella stava en dita creença e no hi anaven per
devotio que hi tenguessen sino per mirar e per que fossen tengudes
per christianes. E mes ha dit e confessat que fins a la present hora
no ha confessades les coses sobre scrites per dues rahons la una
es que pus que ha gran temps que ella se era apartada de la
dita creença e havia abhominat dites coses e havia purgada sa
conscientia faent dejunis e altres devotions no empero confessant
aquells se pensava que no era obligada de confessarho. Laltra raho es
per quant crea que la persona accusar lo pare e la mare es peccat e
per ço no ho volia dir ni confessar lo que sabia de sa mare. E mes
sen stava per la vergonya del mon de si mateixa. E mes dix que en lo
dit temps deya los set psalms en pla axi com sa mare li havia
monstrat dient axi - Senyor nom reprengues en la tua fellonia etc. -
E mes dix e confessa que en lo dit temps que ella confessant stava en
la dita creença no tenia devotio en Jesu-Christ ni en la Verge Maria
e que aquells tres o quattre dejunis que ella confessant ha confessat
que sa mare li manave que fes en lo mes de setembre e ella li donava
entenent quels fes empero que de amagat manjava que es veritat que
ella confessant crea que los dits dejunis eran bons e ella tenia
devotio en fer aquells per que eran de la ley de Moyses. Axi mateix
ha confessat que sino fos stada presa en lo carcer de la Sancta
Inquisitio no haguera confessades les dites coses pensantne ja esser absolta
e no esser obligada de confessar segons que dessus ha dit. E mes ha
dit e confessat que una vegada en lo temps que la Sancta Inquisitio
vengue en la present ciutat de Barcelona ella dita confessant e
Marquesa Badia e Joana Libiana ses germanes se ajustaren totes tres e
dix la una de elles que seria bo que se confessassen als pares
inquisidors dels errors que havian fets stants e vivints
ab dita sa mare e ella confessant dix que pus que despuys de esser
casades havian viscut be com a bones christianes que lo que havian
fet essent fadrines stants ab dita sa mare no haurian qui les
acusas e creent que eran excusades de haverho confessar. La qual
devotament ha damanat de dites coses venia e misericordia.

Item
mes trobam e clarament consta com Gabriel Rabaçer sartre apres de
esser posat en los carcers de la Sancta inquisitio e apres de esser
per nos amonestat charitativament que confessas la veritat ha dit e
confessat que ell stant en una casa de una conversa en la ciutat de
Barcelona la dita conversa en lo temps de la fruyta e creu que era en
lo mes de setembre dix a ell confessant que fes hun dejuni e que Deu
li faria molt de be lo qual dejuni ell confessant per inductio de
aquella feu en aquesta manera que no manja de tot lo dia fins a la
nit fins que veheren les steles e abans de sopar ell
confessant damana perdo a la dita conversa. E mes dix e ha
confessat que ell ha fet lo dit dejuni per tres o quatre anys ab la
dita conversa e ab altres persones. E mes ha confessat que ell ha
observat e colt lo dia del dissapte moltes e diverses vegades
abans que
vingues la inquisitio en la present ciutat de Barcelona e apres que
la inquisitio fonch venguda en Barcelona lo serva e colgue per un any
o dos e dits dissaptes servava e colia en aquesta manera ço es que
lo dissapte demati apres de esser levat se partia de casa e sen anava
al encant e no tornava a sa casa fins a dinar e no faea faena
axi com acostumava en los altres dies e al depres dinar
aximateix sen anava de casa e no faea faena. E una persona veent que
ell no faea faena reprenia a ell confessant es barallava ab ell
dientli - per que no feu faena - e ell confessantli
(confessant li) deya que curas de simateixa en mal viatge. E
mes ha confessat que es veritat que lo divendres al vespre ell
encenia en sa casa dos o tres lumeners per devotio del
dissapte e una persona algunas vegades li apagava dits
lumeners ço es alguns de ells. E mes que lo divendres al vespre ell
confessant se lexava de fer faena e la dita persona li deya per que
no faea faena e ell confessant li deya - cura de tu en mal viatge. -
E aximateix ha confessat que servava e colia los dits dissaptes per
tant com li havian dit que Deu manava colre los dissaptes e que era
cosa bona e sancta e que per tant ell confessant colia e servava dits
dissaptes pensant e creent era cosa bona e sancta. E mes que los
sobredits errors e peccats que nunqua los confessava a son
confessor e que sen stava de confessarles per temor e vergonya tement
que per allo no lin vengues algun damnatge e que ell no haguera
confessat les dites coses si nol haguessen pres e nol haguessen
portat a les presons de la Sancta inquisitio. E mes ha confessat per
la ceguedad en que ell era posat ell no crea en les coses ques
fan en Sancta mare Ecclesia empero que apres ha hagut conexença de
la sua error e que per ço ses tornat a la Sancta fe catholica e creu
vertaderament tot ço e quant Sancte mare Ecclesia creu
e en aquesta fe vol viure e mori pregant als pares inquisidors
li vullen atorgar e donar venia e misericordia.

Axi
mateix se monstra clarament com la dita Isabel muller den Francesch
Pallares apres que es stada presa en los carcers de la Sancta
inquisitio e apres que fonch per nos dits inquisidors per dues
vegades amonestada caritativament que confessas tots los crims dela
heretgia e apostasia que comesos hagues contra nostra Sancta fe
catholica ha confessat com ella per inductio de na Clara madastre
sua muller den Barthomeu Limona quondam pare della confessant ella en
lo temps de les figues e dels raims en lo mes de setembre ha fet
un dejuni que no manja ni begue de tot lo dia fins a la nit les
steles vistes e al vespre del dit dejuni abans de sopar ella dita
Isabel per ordinatio de la dita sa madastre ells besa la qual
sa madastre dix a ella dita confessant que com beuria a la nit
trobaria un flori dor en la taça e que per miracle ley trobaria. Lo
qual dejuni dix la dita Isabel ques nomenava de Equipur. Lo qual
dejuni ella apres feu per tres vegades ço es per tres anys seguents
en lo dit mes de setembre ensemps ab los dits son pare e sa madastre
e sempre los demanava perdo lo vespre del dejuni els besava les mans
abans de sopar. E mes se monstra com a vegades apparellava per lo dit
son marit una certa vianda en que mettia spinachs ciurons (cigrons,
sigrons; garbanzos) molto (moltó, mouton) carn salada e ous.
Aximateix la dita Isabel apres de esserli donada la demanda e petitio
per lo procurador fiscal en scrits e esserli donades ses deffenses ha
confessat com ella confessant ha fet lo dit dejuni de Equipur en lo
mes de setembre tantes vegades com la sabut axi abans de esser
casada ab En Francisco Pallares com apres de esser casada lo qual
dejuni faea en aquesta manera ço es que dejunava tot lo dia fins a
la nit que les steles eran en lo cel. Lo qual dejuni faea per
inductio de una tia sua nomenada Elionor Colella muller den
Colell lo nom del qual no sab la qual es morta. La qual tia sua deya
a la dita Isabell semblants paraules. - Isabel dema o tal dia sera lo
dejuni feslo. - E axi ella confessant faea lo dit dejuni e com venia
al vespre demanava perdo a la dita Elionor e li besava les mans. Lo
qual dejuni ella confessant ha fet sempre fins que vingue la Sancta
inquisitio en la present ciutat de Barcelona si donchs no era malalta
o indisposta o que nol sabes car sempre quel sabia lo faea. Lo qual
dejuni ella dita Isabel sabia be que era de juheus e per servar la
ley dels juheus ella confessant lo faea. E mes ha confessat que ella
no ha servat ni colt los dissaptes e aço per que no fos descuberta
car ella be tenia voluntat e devotio de colre e servar aquells si
pogues. Empero dels divenres a vespre ben ha colt alguns axi abans de
esser casada com apres de esser casada e que en lo temps que ella
faea los dits dejunis e les altres coses per ella dessus confessades
stava e era fora de la creença de la Sancta ley evangelica e de la
ley de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e crea que en la ley de Moyses
se havia a salvar car en altra manera ella confessant no faera les
coses que ha confessades. E mes se monstra clarament com tots anys se
confessava a son confessor empero que no confessava lo peccat de la
heretgia per quant ella no pensava lavons que guardar la ley de
Moyses e dels juheus fos peccat. De les quals coses be e devotament
ha demanat perdo venia e misericordia.

Item
se monstre clarament com la dita Aldonça muller den Gabriel Comte
essent presa en los carcers de la Sancta Inquisitio apres de esser
per nos dits inquisidors charitativament admonestada per tres vegades
que confessas la veritat dels crims de la heretgia e apostasia havia
fet e comes contra nostra sancta fe catholica e apres de esser li
donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal de la Sancta
inquisitio ha confessat com ella dita Aldonça essent de edat de X en
XI anys de que ha XXV anys poch mes o menys stant ella ab En Daniel
Bages e ab Beatriu muller de aquell de la ciutat de Barcelona ab los
quals stigue per temps de tres anys e mig una donçella nomenada
Elionor que era germana de hun nomenat Pere Pujol venint lo temps de
les figues de burjaçot e dels rayms dix a ella confessant que venia
un dejuni e que havia de dejunar en tal manera que no havia de manjar
de tot lo dia fins a la nit e axi ella fonch contenta de fer lo dit
dejuni ensemps ab la dita Elionor e ab los dits En Daniel Bages
quondam e ab la dita Beatriu muller de aquell. E de fet lo faeren
tots ensemps e al vespre del dit dejuni ella confessant demana perdo
als dits En Daniel Bages e a la dita Beatriu muller de aquell. E lo
dit dejuni feu ab los sobredits per tots los dits tres anys e mig que
stigue en dita casa. E mes que en lo dit temps la dita Beatriu muller
del dit Daniel Bages lo divendres a la vesprada se lexava de fer
faena e manava a ella dita Aldonça que endressas casa e lavava e
scombrava casa e axi ella ho faea. E axi mateix ella
confessant lo divenres a vespre per manament de dita Beatriu natejava
(netejava) los cresols e aquells encenia ab metxes noves e aquells no
apagaven fins que ells mateys se apagaven e les dites Beatriu e
Isabel apparellaven lo divendres la vianda que havian a manjar lo
dissapte e una vegada o dues les dites Beatriu e Isabel apparellaven
una certa vianda ço es spinachs com ciurons e ous e altres coses e
de dita vianda apparellada lo divendres manjaven lo jorn del dissapte
tots los de casa ço es lo dit Daniel Bages e Beatriu e Elionor e
ella dita Aldonça confessant. E mes que en lo dit temps que dita
Aldonça Comte stigue en dita casa tenia devotio en colre lo dissapte
e si pogues servar e colre aquell que ho faera per quant crea la ley
dels juheus axi com li havian donat entenent que era bona. E mes que
per ordinatio de la dita Beatriu ella dita Aldonça levava lo greix
de la carn e la posava en sal e apres de una stona la posava a coure
e que quiscun any tant com ella stigue en dita casa les dites Beatriu
e Elionor en la quaresma pastaven pa alis e ella confessant tant
be sen manjava axi com ley donaven lo qual pa ella
confessant manjava per devotio que tenia en la dita pascha dels dits
juheus la qual pascha es en la quaresma abans de la pascha dels
christians. E que es veritat que en tot aquell temps que ella dita
Aldonça Comte stigue en casa del dit Daniel Bages ella stigue
appartada de la Sancta fe catholica e crea en la ley de Moyses axi
com li havian donat a entenent (entendre). Dels quals peccats e
errors la dita Aldonça be e devotament ha damanat venia e
misericordia.

Segons
que de totes les coses damunt scrites totes e sengles e de moltes
altres mes largament conste en les confessions per los damunt
dits davant nos judicialment fetes e per los processos contra ells
fets e actitats als quals en tot e per tot nos refferim. E
vist com tots los damunt scrits e nomenats han confessades les dites
llurs errors heretgies e apostasies devotament e ab animo e
cor de esmenar llur vida tant quant havem pogut veurer e
conexer. E jatsia que de rigor de justitia poguessem proceir
contra ells e quiscun de ells agrement e dura per ells esser tan
durs e obstinats en llur mala secta e creença e remissos e pareosos
(perea : pereza; pereosos : perezosos) en llur convertiment empero
consyderant que nostre Senyor Deu Jesu-Christ es misericordios
e clement lo qual los perdonara si vertaderament se convertiran a ell
e aquell conexeran e adoraran per Deu vertader e creuran en los
articles de la Sancta fe catholica e de bon cor se penediran dels
errors e crims per ells comesos. E per quant nos nos devem conformar
ab la sua Sancta doctrina e de la sua Sancta Ecclesia catholica la
qual es clement e piadosa haguda nostra delliberatio e consell sobre
les dites coses e volents nos dits don Pere bisbe de Barcelona
e Antoni Contreras e Pere Pariente inquisidors declinar e seguir mes
a misericordia que no al rigor de justicia havents Deu davant los
ulls de la nostra pensa del qual proceeixen tots los judicis drets e
justs havem trobat que devem declarar axi com ab tenor de la present
nostra sententia declaram los dits Joana Libiana vidua que
fonch den Franci Libia quondam Marquesa muller den Pau Badia
Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre senyor
Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça
muller den Gabriel Comte e cascu de ells esser se transpessats
(transpassats más arriba) e esser se tornats en fer e servar los
ritus e cerimonies judaiques e esser incorreguts e incidits en los
crims de heretgia e de apostasia e haver servats e guardats los ritus
e cerimonies judaiques e esser stats heretges e apostatas de
la Sancta fe catholica christiana. E per lo semblant esser e haver
incorreguts en sententia de anathema e de excomunicatio maior del
temps que los dits crims e delictes commetteren en ça e encara haver
incorregudes altres penes en dret e justitia e en los sacrats
canones constituides contra los tals e ordenades. Mas per
quant los damunt (dits) e cascu de ells usant de millor consell e mes
saludable que fins ara no havian usat tengut ni seguit
segons que han dit ells se convertexen es tornen es
volen tornar e convertir ab vertader e pur cor e no fictament ni
simulada a la nostra Sancta fe catholica christiana e a la unio de
Sancte mare Ecclesia a la qual demanen esser reduits e reincorporats
offerint se prests de abjurar e renuntiar tot specia de heretgia e de
apostasia. Per tant si ells abjuraran abnegaran renunciaran e
apartaran de si dita heretgia e apostasia de judeizar e altra
qualsevol specia de heretgia que haien incorreguda e comesa e
confessaran creuran e tenran la nostre Sancte fe
catholica e los articles de aquella e ab vertadera fe e ab pur cor e
no ficte ni simulat se tornaran a la Sancta fe catholica christiana e
les penitenties que per nos los seran injungides e imposades rebran e
ab devotio compliran nos stam molt prests e apparellats ab bona e
sancta intentio e proposit de reebre aquells e admettre al gremi e
unio de la Sancte mare Ecclesia catholica.

(N. E. Este tío es de lo más cansino que se puede leer. 187 veces sale "confes" en el texto)

Abjuratio. 

Nosaltres Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Compte (Comte, no Compte; Comte es de comite, conde; compte de computo, cuenta) tots de la ciutat de Barcelona de nostra libera franca spontanea e agredable voluntat abjuram detestam renunciam appartam e lunyam de nosaltres tota e qualsevol heretgia e special aquesta de que som infamats e testificat (testificats) la qual nosaltres havem confessades ço es de judeizar e de guardar e de observar les serimonies de la ley de Moyses e de fer les ritus cerimonies e solemnitats dels juheus les quals en special quiscun de nosaltres ha confessades les quals mes largament son contengudes en la sentencia que contra nosaltres ses donada e declarada. E confessam de la nostra propria boca ab pur e vertader cor la Sancta fe catholica christiana la qual te preica segueix mostra e ensenya la Sancta mare Esglesia catholica romana. E aquella tenim volem e promettem tenir e seguir e en aquella volem perseverar e morir e nunqua nos nos volem apartar ni partir de aquella. E juram per nostre Senyor Deu e per los seus sagrats quattre evangelis davant nos posats e per lo senyal de la cr+eu de tots temps star e esser subjectes a la obedientia del beneventurat mossenyer Sanct Pere princep dels Sancts Apostols e vicari de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e del nostre molt Sanct Pare Alexandre Papa sise lo qual huy en en dia governa e regeix la Sancta Esglesia catholica e apres de ell als seus successors que a ell canonicament succeiran e de nunqua james apartar nos ne lunyar nos de aquesta obedientia per alguna persuasio heretica e en special per aquesta judaica heretgia e per tots temps perseverarem e starem en la unitat e congregatio de la Sancta Mare Ecclesia e serem tots temps en defensio de la Sancta fe catholica cristiana e perseguirem tots aquells qui contra aquella seran ni veuran e manifestarem e publicarem aquells e james nons ajustarem ni aplegarem ab ells ni creurem en llurs vanes e folles creençes ni en llurs dits ni obres ni aquells rebrem ni acullirem ni deffendrem nils consellarem ni favorirem directament ne indirecta publicament ni amagada per obra ni per senyal ni per dit. E si contra aquestes coses en algun temps farem o veurem volem incidam e encorregam en pena de relapsos. 

Quam siquidem abjurationem praedicti Joanna Libiana Marquesa Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça Comte fecerunt modo et forma et sub tenore subscriptis coram prefatis reverendo domino episcopo barcinonensi et reverendis inquisitoribus in presentia reverendorum Petri Buada decretorum doctoris Antonii Pellicer canonicorum Sedis Barcinone et Jacobi Ferrer notarii et Scribae maioris domus deputationis Cataloniae et Petri Michaelis Carbonell notarii Barcinonae et Archivarii Regii et magnificorum Stephani Eugan militis et Jacobi de la Ran alias Arenes domicelli Barcinonae populati et Joannis de Plaxes decretorum doctoris et Joannis Joffre et Guillelmi Laurador notariorum et Joannis Borrada fusterii habitatorum Barcinonae testium ad haec specialiter vocatorum et assumptorum et etiam in presentia quamplurimorum aliorum tam marium quam feminarum in multitudine copiosa in dicta sede Barcinonae congregatorum.

Qua quidem abjuratione per illos facta dictus reverendus dominus episcopus Barcinonensis interrogavit illos de articulis fidei sigillatim et distincte qui responderunt se credere in illis quorum articulorum verba sunt haec.

Interrogationes reconsiliandis faciendo de articulis fidei et primo de articulis divinitatis. 

Creheu vosaltres que Deu omnipotent es infinit e sobiranament bo que es pare fill e Sanct Spirit e es un Deu en essentia e trino en persones.

Creheu vosaltres que lo pare es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat.

Creheu vosaltres que lo fill es Deu omnipotent no fet no creat mas del pare eternalment engenrat.

Creheu vosaltres que lo Sanct Spirit es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat mas proceint del pare e del fill e egual al pare e al fill. 

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu qui es trino en persones e hu en essentia per la sua omnipotentia haja creat lo cel e la terra e la mar e totes coses visibles e invisibles que en aquelles son.

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu pusqua remettre (redimir) los delictes e peccats e no altri sino ell.

Creheu vosaltres que en lo jorn del judici final tots resuscitarem e quiscu ab son propri cors e anima e axi starem davant lo tribunal e cadira de nostre Senyor Deu Jesu-Christ Deu nostre e ell donara a quascu gloria o pena segons los merits o demerits de quascu. 

Sequuntur articuli humanitatis Christi. 

Creheu vosaltres que lo fill de Deu ço es nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia stat concebut de la gloriosa Verge Sancta Maria per obra del Spirit Sanct sens ajustament de home.

Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia nat de la Verge Maria vertader Deu e vertader home la Verge Maria stant verge ans del part en lo part e apres lo part. 

Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ en aquella sacratissima carn que ha pres del ventre virginal de la Verge Maria sia stat crucificat mort e soterrat per los nostres peccats e defalliments. 

Creheu vosaltres que apres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ fonch mort e lo seu sagrat cors estant en la carn la sua sagrada anima davallas (davall, devall) als inferns e la divinitat stant ab lo seu precios cors ab la dita sagrada anima davallas als inferns e de aquells tragues e delliuras los Sancts pares que alli eran ço es Adam Eva Noe etc. 

Creheu vosaltres que lo tercer dia apres de la sua sagrada passio en son propri poder car es Deu resuscitat de mort a vida la sua anima sanctissima ajustada al cors glorificat ço es en aquell cors lo qual jague e fonch posat en lo sepulchre e lo qual penja en la creu. 

Creheu vosaltres que apres la sua sagrada resurrectio lo quarenten jorn de son propri poder sen muntas als cells hon seu a la dreta part de Deu lo pare. 

Creheu vosaltres que a la fi del mon nostre Senyor Jesu-Christ venra per judicar los vius e los morts e lavors donara a quascu gloria o pena perpetua segons los merits o demerits de cascu ço es als bons gloria e als mals pena. 

De Sacramentis. 

Creheu vosaltres en lo Sanct Sagrament de la Missa ço es que com lo prevere ses revestit al altar e lo schola li ha presentat la ostia que es pa material del qual nosaltres usam tots dies e lo prevere ha dites sobre lo dit pa aquelles sagrades paraules que nostre Senyor Deu Jesu-Christ dix lo dijous de la Cena cenant ab los seus Sancts apostols e dexebles que en virtut de les dites paraules lo dit pa material sia convertit e transubstanciat en vertader cors precios de Jesu-Christ.

Creheu vosaltres en los set sagraments de la Sancta Mare Ecclesia ço es en lo baptisme confirmatio penitentia en lo sagrament de la Sancta Missa en lorde sacerdotal en lo sagrament del matrimoni e de la extrema unctio segons que la Sancta Mare Ecclesia de Roma creu preica mana e observa.

Creheu vosaltres tot ço e quant Sancta Mare Ecclesia de Roma creu e confessa. 

Quibus ita gestis et peractis praefatus reverendus dominus episcopus barcinonensis absolvit illos in forma Ecclesiae a sententia excomunicationis et anathematis quam propter dicta crimina haeresis et apostasiae incurrerant. Quibus peractis de mandato suarum reverendarum paternitatum fuit processum ad legendum 

et publicandum capitulum sequens cum penitentiis et finem praesentis sententiae ut sequitur. 

E per quant per la confessio e abjuratio per los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Comte davant nos fetes nos consta aquells haver confessats los grans errors culpes e crims per ells comesos ab bona contritio tant quant havem pogut conexer. Volents aquells reunir a la unio e gremi de la Sancta Mare Ecclesia catholica Romana la qual no tanqua lo seu gremi a aquells qui ab deguda contritio e vertadera penitentia se tornen a aquella demanant misericordia e abjurant sos crims e errors trobam que devem manar axi com ab la present manam absolre e ab la present absolem e per absolts denuntiam los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den (pone deu) Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte de la sententia de excomunicatio e de anathema maior que per los dits crims e heretgia e apostasia del dia que aquells commetteren feren e son stats ligats e illaqueats e reduim e admettem aquells tant quant de dret podem e devem al gremi e unio de la Sancta mare Ecclesia catholica Romana ab vertader e pur cor e no ficte ni simulat se tornen en aquella e les penitenties a ells davall injungides e posades servaran e compliran e si hauran confessada tota la veritat de tots e sengles crims de heretgia e apostasia que sabut hauran axi de simateys com de qualsevol altres persones vives e mortes presents o absents. E per quant los damunt dits han offes molt temerariament nostre Senyor Deu Jesu-Christ e la sua Sancta Ecclesia e fe catholica per la qual raho et alias no se pot conexer si aquells van en lum o en tenebres o si vertaderament o ficta o simulada se son tornats a la Sancta fe catholica per nostre Senyor Deu Jesu-Christ. Per tant per aquesta nostra diffinitiva sententia sententiam e declaram penitentiam e per penitentia condamnam tots los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça muller den Gabriel Comte e cascun de ells a carcer perpetual ab confiscatio de tots sos bens segons ja desobre es dit.

E mes los manam e per penitentia los injungim que de huy a un any prop seguent tots los damunt (pone damuut, típico error u - n) dits e cascun de ells dejunen e sien tenguts de dejunar tots los divenres de dit any e en pa e aygua e que per tot lo dit any ab bona devotio en cascun divenres quiscu de ells diga per trenta vegades les orations del Pater noster Ave Maria e lo Credo in Deum e Salve Regina si aquells saben e aquells que no saben dites oracions que dins spay de tres mesos prop seguents aquells sapian e aprenguen perfetament sots les penes a nostre arbitre reservades. E mes que les dites orations del Pater noster Ave Maria Credo in Deum e la Salve Regina hajan e sien tenguts de monstrar als seus fills e filles sots les dites penes a nostre arbitre reservades.

E mes los manam e per penitentia los injungim que en tota sa vida natural cascun any se hajen de confessar e de fet se confessen a sos confessors tots llurs peccats tres vegades ço es una vegada abans de la Nativitat de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e altra a la Pascha de resurectio e altra en la festa de cinquagesma e que combreguen lo cors precios de nostre Senyor Deu Jesu-Christ al manquo una vegada lany ço es a la Pascha de resurectio sis trobaran disposts per combregar encarregant sobre aço les conscienties de llurs rectors e curats. 

E mes los injungim e per penitentia los manam per senyal de humilitat a tots los damunt dits que en tota sa vida natural no porten sobre si ni en llurs vestidures per si honrar or ni argent ni perles ni pedres precioses ne vesten seda ni grana ni xamellot ni porten coral ni ambre (ámbar). E mes que en tota sa vida no pusquen tenir ni tenguen officis publichs en les ciutats viles e lochs hon habitaran e viuran ni benificis en les Esglesies ne sien fisichs ni cirurgians ni botiguers ni speciers ni procuradors ni arrendadors per si ni per altra persona ni sien cambiadors ni notaris ni scrivans publichs ni cavalquen en cavall ni porten armes. Les quals penitenties segons que dessus se contenen a tots los dessus nomenats reconsiliats e a quascun de ells manam e injungim que facen e complesquen sots pena de relapsos les quals coses dessus dites totes axi pronuntiam manam e injungim en aquests scrits e per 

aquests scrits. - Petrus episcopus barcinonensis. - Antonius inquisitor. - Petrus inquisitor.

Lata fuit preinserta diffinitiva sententia per prefatos reverendum dominum Petrum episcopum Barcinone et Antonium de Contreras decretorum doctorem et Petrum Pariente in sacra theologia licentiatum inquisitores hereticae et apostolicae pravitatis in civitatibus et diocesibus barcinonensi tarraconensi Vici Gerundae et 

Helnae (Elna) a Sancta Sede Apostolica creatos et deputatos pro tribunali sedentes in dicta sede barcinonensi et de suarum reverendarum paternitatum mandato lecta et publicata per me Bernardum Texidor (1) presbyterum urgellensis diocesis apostolica auctoritate notarium publicum et Sanctae inquisitionis notarium et scribam modo et forma supra scriptis presentibus dicto venerabili Martino Ximeniz procuratore fiscali Sanctae inquisitionis ex una et dictis Joanna Libiana vidua Marquesia uxore Pauli Badia Chatherina uxore Galcerandi Bertran Gabriele Rabaçer Isabele uxore Francisci Pallares reconsiliati et Alduncia uxore Gabrielis Comte ex alia parte die mercurii intitulata XXIII die mensis martii anno a nativitate Domini millesimo CCCC nonagesimo sexto. Quibus quidem omnibus et singulis praedictis sic peractis praedictus Martinus Ximeniz procurator fiscalis Sanctae inquisitionis petiit et requisivit de omnibus et singulis suprascriptis fieri unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta per me praedictum notarium presentibus pro testibus ad hec specialiter vocatis et assumptis praedictis reverendis Petro Buada decretorum doctore Antonio Pellicer canonicis Sedis Barcinonae et venerabilibus et discretis 

Jacobo Ferrer notario et scriba maiore domos Deputationis Cataloniae et Petro Michaele Carbonell notario Barcinonae et Archivario Regio et magnificis Stephano Engan (antes Eugan) milite et Jacobo de la Ran alies Arenes domicello Barcinonae populato et Joanne de Planxes (antes Plaxes) decretorum doctore et Petro Latzaro minore dierum et Joanne Jofre et Guillelmo Laurador notariis et Joanne Borrada fusterio Barcinonae habitatoribus et praesente etiam clero et populo in dicta Sede congregato in grandi multitudine.  

(1) Hic Bernardus Texidor obiit apud villam seu oppidum Cervariae 

die dominico festo Sancti Bernardini XX maii anno a nativitate Domini M. D. nono. (1509)

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de la heretica pravedat de la ciutat de Avila

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de la heretica pravedat de la ciutat de Avila (Ávila) del Regne de Castella contra un nomenat Benet Garcia queis cardador heretich e condempnat del loch de la Guardia en lany Mil CCCCLXXXXI trames por lo reverent pare lo Senyor prior de la Sancta Creu inquisidor general de la heretica pravitat als reverents pares inquisidors de la ciutat de Barcelona. (*: Carbonell incluye este documento, impreso en cinco páginas en cuarto con caracteres góticos, en este lugar, y por el mérito de su contenido y la dificultad de hallarse hoy día ejemplares de su edición hemos creído conveniente copiarlo en obsequio a nuestros lectores.) 

Vist e ab diligentia examinat per nos lo doctor Pera de Villada abat de Sant-Millan e Sant-Marcial en las sglesias de Burgos e Leon e fra Ferrando de Sant Domingo profes de la horde de preicadors jutges inquesidors de la heretica pravitat e postasia (apostasía) en la ciutat de Avila e en tot son bisbat e axi mateix en la present causa specialment diputats per la actoritat (auctoritat, autoritat) apostolica. E nosaltres com iutges que som hordinaris en la dita causa per lo reverent Senyor (pone Ssnyor) don Pere Gonçales de Mendoça cardenal Despanya (Pedro González de Mendoza) archebisbe de Toledo privat de las Spanyas. Un proces e causa que davant nos aparague en tres parts ço es a saber de la una demanant lo honrat Bertomeu (Bartolomé) Alonso de Guevara procurador fiscal daquesta Santa inquisicio. E de laltra raho demanant Benet Garcia alias Garcia Cardador o dellas mesuras vehi e habitador en la vila de la Guardia del arquebisbat de Toledo de una peticio que lo dit procurador fiscal allega o posa davant lo dit Benet Garcia alias Garcia Cardedor e certa responsio a la dita peticio per lo dit procurador fiscal aximateix dada per la qual digue quel dit Benet Garcia avie hereticat apostatat e iudaycat e guardat la ley de Moyses sos fieles (feels, fidels) preceptes e cerimonies stant com era christia bateiat tenint e stant en tal nom e possessio. E era stat e fonc actualment ab altres chrestians e iuheus en crucificar un infant crestia en remembrança de la passio de nostre redemptor Jhesu-Christ e traure li lo cor per que ab el e ab una hostia consagrada fessen feltilleries ab que morisen rabiant los chrestians segons mes longament en la dita sa peticio e addicio se conte per lo qual nos demane per nos esser declarat lo dit Benet Garcia per heretge e apostata e aver incurrit en las penas e censures en los drets canonichs e civils stablides relexantho a la iusticia e braç secular segons que ab dret deguessem. E vist com lo dit Benet Garcia responent a la dita demanda e addicio confessa part del que en ella se contenia e part spresament nega. E vist que lo dit procurador fiscal acepta e reebe la confessio iudaycal del dit Benet Garcia en quant fehia per el e en laltre axi negat demana esser reebut a la prova e com per nosaltres axi el dit procurador fiscal e lo dit Benet Garcia foren rebuts a la prova cascu de sa intencio e vist un proces qui fet ses devant de mi lo dit doctor Pere de Villada loctinent en la Sglesia e bisbat de Astorga que lavos era contra lo dit Benet Garcia en la mateixa causa ordinariament agut e tractat. E per lo dit procurador fiscal en la present causa davant nos presentat e repetit e vist altra provança per lo dit procurador fiscal feta manarem fer e avem fet publicacio daquella e donar com fou donada copia dels dits e deposicions dels testimonis al dit Benet Garcia e com per sa part e en favor sua fou dit e allegat contra los dits e personas daquells lo que dir e allegar volgue esforçant se de posar tachas e obiectes pera ells declarar. E vist axi com per la conffessio del dit Benet Garcia davant nos iudicialment feta e perseverada com per la provança del dit procurador fiscal declarat tot lo que de dret se pot e deu declarar si res hia que per raho de lo posat contra la dita provança puga e dega esser declarat clarament se prova e en aço com lo dit Benet Garcia grau esser naturalment iueu rebe lo sant babtisme e apres de haver viscut e perseverat per spai de trenta anys en la ley e fe catholica de nostre Senyor Jhesu-Christ en nom e possessio de chrestia heretica e apostata daquella e actualment se torna a la ley de Moyses en la qual persevera per spai de cinc anys continuus creentla tenintla guardantla ab tots sos fictes preceptes e cerimonies guardant disaptes pasquas festas e deiunys quant bonament lo podia fer sens esser sentit com qual se vulla bon iueu ho fa tenint la per millor que la de Jhesu-Christ no anant a la sglesia menjant carn en divendres e quaresma e altres dies vedats en casa de iueus e no conbregave mes abans quant vehia lo corpus axi en la sglesia com quant lo portavan a negun malalt secretament scupie e li fehie figas e encara que se conffessava falsament no manifestant en veritat sos peccats al confessor fermament tenint e creent que la tal conffessio no profitava pera remissio dels peccats e que la penitencia e los altres sacraments de la Sancta mare sglesia fos en burla e practicant lo dit Benet Garcia ab un iueu misteris de la ley digue al dit iueu que creya que la maladiccio de son pare iueu lo avia portat en aquel stat per que se havia tornat crestia e que el creya e tenia la ley de Moyses com bon iueu e que stava de proposit encara que lo cremen viu de morir en aquella que encara que mostra esser crestia en la voluntat es iueu e que lo que dien los crestians que hia Jhesus e Sancta Maria verge abans del part ni apres del part que era la maior batania del mon quels crestians tenen e que son cans enemichs de Deu criador de totes les coses en que ell creye com bon iueu e que creu que les cerimonias que fan los crestians son ydolatrias e que tenen la ley de Moyses com los iueus mes que no la observan com a malvats e idolatris que adoran una hostia que es una poca de ferina (farina) batuda ab aygua e per las paraules que un capella diu dien las bestias dihent per los crestians que aquell pa se torna en verdedera (verdadera) carn de Deu lo vi en sanc e que es burla los crestians fan pintar images de sants e santes e que allo es pintar com voler que quant lo dit Benet Garcia fou a Sant Jaume totes les images que hi avia li paregueren idoles e que per tals las te el e a totes les altres e que los chrestians ab lo combregar del Corpus Christi e altras feltillerias que fan sen van tots ab tots los diables al infern en so de burla e vituperi recomtava ordenadament a hun iuheu los articles de la fe responent a ells de la manera ques fa quant combregan los crestians e li digue que crehie axi com crehie en lo creador que per que una vegada combrega ab una hostia que dehien esser de las consagradas perque se torna crestia junt ab les malediccions de son pare li ague donat lo creador tant mal e lo avia portat a les presons en que stave mes si Deu lon desliuras que pendria sos fills e sen iria a Judea e si nols sen podia menar quels mataria e que el hi faria lo possible de passar los per lo ryu de les pedras encara que el creu que no cessa de correr sino lo disabte e que una vegade stigue en proposit de sacrificar la hu dels dits fills seus axi com feu Abraam sino que lo diable loy destorba e que creye que siu (si ho) fere Deu lin donara bona ventura e que li sabia greu quels dits fills seus restassen en aquesta ley maleyda asso dehia per la ley de Jesu-Christ. E vist que lo dit Benet Garcia deiuna certs deiunis de iuheus al modo iudaych e stigue de preposit (proposit, propósit) de deiunar altres e dehia oracions de juheus en abraych (hebraico, hebreo, lengua hebrea) e pregava a un iueu que pregas per ell al creador comanant se en ses oracions iudaycas fent li gracias per lo que per ell avia pregat e axi mateix en asso axi per la confessio del dit Benet Garcia com per la provança del dit procurador fiscal quel dit Benet Garcia en deiuni deprobat e dampnada intencio fou en altres crestians e iuheus en un tractat e concert de fer certas fetillerias en una hostia consagrada e un cor de infant crestia per los inquisidors de la heretica pravitat entre ells no poguessen procehir e perque los dits inquisidors e los altres crestians rabiassen e morissen rabiant e la ley e fe catholica de Jhesu-Christ fos destroyda e perduda totalment e los iuheus se ensenyorisen e que la ley de Moyses fos exalçada e volent posar en efecte e en obra son abominable proposit desig e intencio dampnada al dit Benet Garcia fou e vingue personal e actualment (pone actualmeut, la u y la n suelen equivocarse en los escritos) ab los dits altres crestians e iuheus en crucificar e crucifica un infant crestia en la forma e manera quel (quels) iuheus crucificaren a nostre Senyor Jesu-Christ en remembrança e vituperi de sa divina magestat e sacratissima passio stenenli los brassos e camas en dos pals posadas e ligadas en figura de creu + donantli açots repelons e bufets scupintlo obrintli las venas ab ganivets e collili la sanch ab un caldero e ab una scudella e posantli argilagas e herbas spinosas en las solas dels peus e en las spatles posantli lo dit Benet Garcia en lo cap de las herbas spinosas en manera de garlanda obrint lo costat del dit infant cuelment ab un ganivet bomia per baix dels pits traentli lo cor per lo afete e fetillerias damunt ditas ab moltes vituperosas e orribles paraules dihentli lo dit Benet Garcia iunctament ab tots los altres crestians o juheus dreçades e dirigidas a nostre Senyor Jesu-Christ en persona del dit infant dientli crucifical aquest enganador que se dehia nostre rey e avia destruir nostre temple e que ab fetillerias nos avia de matar e veniarse de nosaltres crucifical crucifical aquest ca embaidor enganador e fetiller e per que se dehia Deu e perque preicava que era Deu e perque se dehia rey dels juheus e Deu que era home com cascu dells fill (fills) de una dona corrupta e adultera bort nat de adulteri e que volia destruir als juheus e sa ley mes que ells destruhirian a ell. E axi feren spirar e morir al dit infant ignorantment e lo soterraren de nit secretament en un loch desert hon nos pogues aver noticia dells. E apres aço fet e perpetrat lo damunt dit el dit Benet Garcie se aiunta en cert loch ab los damunt dits sos compenyons crestians e iuheus hon tots iuntament foren de acort que fos trames lo dit Benet Garcia ab lo dit cor del dit infant e ab una hostia quells dehien de cert esser consagrada e certs savis iuhues (iuheus) que avian de fer ditas fetillerias pera quels inquisidors e tots los altres crestians morissen rabian (sin t final, rabiant) com dit es lo qual cor e la hostia ques diu esser consagrada al dit Benet Garcia en son poder tingue e rebe e ab allo una carta fermada de alguns dels dits sos companyons e participants per portar allo als dits iuheus savis ab lo qual lo dit Benet Garcia fou pres en lo cami per voluntat de Deu ligat e portat aquest coneximent de la veritat lo qual axi mateix se troba esser stat e entrevengut personalment en altre tractat e concert o semblant de fer semblants fetillerias ab lo dit mateix damunt dit altre cor de infant crestia e ab altra hostia consagrada ab los dits sos companyons iuheus e crestians. E vist axi la informacio que de nostre ofici de personas religiosas de nostra Santa fe catholica e de fe dignes que aver poguerem pera saber la veritat e com les dites parts conclogueren e no volgueren mes dir ni allegar e nosaltres concloguerem ab ells e aguerem lo proces e causa per clos e conclos asignam die e terme per donar sentencia e daqui avant tot hora e quant desliberats stiguessem e vehent los altres actes del dit proces e sobre tot agut nostre acort e desliberacio ab persones religiosas e savies de bona e provada ciencia e conciencia seguit lo seu acort desliberacio e consell tenint a Deu davant los nostres hulls trobam que debem divulgar e declarar divulgam e declaram la intencio e acusacio del dit fiscal per ben provada e verificada.