dimarts, 16 de novembre del 2021

Lo llibre dels poetas. Segle XVIII. + Taula

SEGLE XVIII. 
Balart, Francisco. - Eura, Agustí. - Ferreras, Ignaci. - Puig y Blanch, Ignaci. 
- *Ribera, Bernat. - Serra y Postius, Pere.


FRANCISCO BALART.

Jesu-Christ la Passió vostra
tots la devem contemplar;
al manco la de Sant Pere (al menos la de San Pedro)
quant sentí lo Gall cantar.
Christians lo que 'us diré:
creuréu de la Passió
dels Apóstols y deixebles,
de Jesu-Christ Nostre Senyor:
y de tota la conversa
que entre ells va passar;
al manco la de Sant Pere
quan sentí lo Gall cantar.
Un Dijous Sant de cap vespre
com estava ordenat,
digué Jesus als Deixebles
que vajan á la Ciutat:
allí trobaréu un home
ab un canter d' ayga en má, (agua; aigua, aygua)
seguíulo fins á la porta
de ahont veuréu que entrará.
Los Deixebles humilment
fan lo que el Mestre 'ls ha dit,
vanse á Jerusalem
perque Dèu n'era servit.
Allí entrant á la Vila,
davant d' ells se demostrá
un home ab gran alegría,
ab un canter d' ayga en má.
Diréu al amo de casa,
que jo vos hi he enviat,
que vull celebrar la Pasqua,
puig lo temps es arribat.
Demanaréu una Taula,
comensáula de parar,
esta nit los meus Deixebles
ab vosaltres vull sopar.

Quan Jesus fou en la Taula
en casa Simeon Leprós,
humilment li presentaren
aquell menjar tant preciós.
Digué Jesus estas paraulas,
comensantse á contristar:
ab gran desitg esperava
de menjar aqueix sopar.
Quan Jesus fou en la Taula,
segons escriu Sant Matheu,
esta nit los meus Deixebles
hu de vosaltres me trahiréu.
Ja fugirán las Ovellas
quan lo Pastor pres será,
los Soldats tots á la una
deixarán llur Capitá.
Lo qui á mí me trahirá
posará la má al meu plat,
y ell se'n portará 'l bocí
que per mí está reservat.
Y vindrá lo Fill del home,
puix així promés está,
crucificat será lo Home,
Dèu clarificat está.
Miráu quanta amistat porta
Jesu-Christ á n' al traydor,
posant junts la má al plat,
qu' es voluntat del Senyor.
Per veure si 's penediria
no 'l volgué escandalisar,
perque portava la bossa
del vendre y del comprar.
Diu Sant Pere gloriós:
Senyor, may vos deixaré,
avans moriré per Vos,
Senyor, que no fugiré.
Y si algú se escandalitsa
escandalitsat será,
que jo 'l ne perseguiré
ab lo coltell en la má.
Mira lo que jo 't dich, Pere,
mira en esta santa nit,
antes que lo Gall no cante
jurarás que no m' has vist:
y totas las teuas obras (“i totes les teves obres” en catalán inventado)
ab mi vindrás á ignorar,
fins dir no coneixes l' Home
que es lligat en lo Pilar.
Encara dich mes avant,
mira, Pere, que farás,
antes que lo Gall ne cante
tres voltas me negarás.
Llavors lo beneyt Sant Pere
comensá de contristar,
volgué entendrer lo Misteri
que en la Taula se va obrar.
Acabadas estas paraulas (Acabades aquestes paraules)
acabaren de sopar;
Jesus pren la tovallola,
la bacina en l'altre má. (palangana, bacín)
Per mostrarnos la Doctrina
los peus los volgué rentar,
á fins y los peus de Judas
Jesu-Christ se va inclinar.
Diu Sant Pere gloriós:
Senyor, vos no 'm rentaréu;
tú no rebrás lo meu Cos
si jo no 't rento los peus.
No, Senyor, los peus á solas,
que las mans me vull rentar;
lo que ja está net, Pere,
no fretura de rentar.
Deixebles, tots sou mòlt nets
de culpas y de pecats,
si no es aquell mal enterch
Deixeble tant desditxat.
Mira lo que jo 't dich, Pere,
tot passa en veritat,
valdria mes que en la terra
un home tal no fos nat.
Jesus may fa ninguna obra
sinó ab gran cumpliment,
va posar la tovallola.
y ordená 'l Sant SAGRAMENT:
Qui menjará de la Carn mia,
y de la mia sanch beurá,
si es mort cobrará vida,
si es viu bè morirá.
Judas també combregá,
possehit ja del Dimoni,
Jesu-Christ li va parlar:
vesten acabar ta obra.
Ningú d'ells may entengueren
lo que Jesus va parlar,
pensant podé li dolia
quan Judas se va penjar.
Quan Judas se 'n fou anat
Jesu-Christ feu un Sermó,
haja pau entre vosaltres
y no hi haje mes rencor:
lo que lo mes petit vulla
lo mes gran també ho voldrá,
que jo pregaré al meu Pare
vos tinga tots de sa má.
Un poch estaré ab vosaltres,
mes tantost me 'n aniré,
teniu ferme esperansa
que al ters dia tornaré:
de Adam la gran cayguda
Jo la tinch de reparar,
y las Ovellas cautivas
aniré Jo á rescatar.
Allí ahont Jo aniré
valtres no podeu venir, (vosaltres: valtres; vatres, vatros; vosotros)
que per conservar la Fé
haveu de restar assí. (aquí; açi, açí, astí en La Litera; ici francés)
Quan se vindrá la jornada
Jo vos vindré á cercar,
y vos donaré una vida,
la qual sempre durará.
Quan aniréu per lo Mon
predicant la Santa Fé,
Deixebles, ab lo meu nom
destruiréu a Llucifer:
y en mostrarli la Creu mia
ahont me posarán demá,
ahont se vulla que sia,
ab lo meu nom fugirá.
Contempláulo dins del hort
com estava agenollat,
aguardant la trista mort
ab tanta humilitat.
Los Sants Pares y Profetas
may cessavan de clamar:
Jesus, puig lo temps se acosta, (pues, ya que; puix)
veníunos á llibertar.
La segona oració
que va fer lo Fill de Déu,
lo Calzer de passió (cáliz)
li aportá San Miquel.
Acceptáulo, Jesus Dèu,
que aquesta ha de passar
la Vostra Santa Persona,
si lo mòn voléu salvar.
Quan Jesus hagué acceptat
lo Calzer de passió,
se girá á sos Deixebles,
que dormian de tristor:
esta nit los meus Deixebles,
tots me voliau ajudar,
ara solament una hora
ab mí no podeu vetllar.
Despertáu los meus Deixebles
y direm Oracions,
que Dèu nos do paciencia
en nostras tribulacions.
Lo enemich del Fill del Home
esta nit no dormirá,
per guiar que 'l Fill del Home
lo pugan crucificar.
Lo enemich may ha sabut,
ni entés perfectament,
que Jo sia la virtut
del Pare Omnipotent;
ni entendre lo Misteri
de la Santa Trinitat
á fins que lo meu Deixeble
falsament me haurá besat.
Ja se acostan las tenebras,
pero anemsen aviat,
que ja sento las cadenas
ab que tinch de ser lligat:
qui tindrá coltell ó gladi
bè lo podrá guardar,
perque tots son gent de armas
los que 'm venen á cercar.
Llavors Judas arribá
ab los Jueus ab grans crits,
Jesu-Christ los va parlar:
¿qué cercáu los meus amichs?
Ells llavors cauhen en terra
en sentir Jesus parlar,
fins que plagué á Jesus
ningú d' ells se va aixecar.
Diumenge era ab vosaltres
que 'm feyau mòlt gran honor,
ara veniu tots ab armas,
com si fos un malfactor.
Ell los diu veniume á pendre
que 'us ne dono llibertat,
cumplit se han las Profecías
del que está profetisat.
Llavor Judas lo besa
á la galta preciosa;
prestament se va acostar
aquella gent rabiosa:
Llavors lo beneyt Sant Pere
volguels fer tornar atrás,
y va tallar la orella
á Malcos, criat de Caifás.
Torna lo teu coltell, Pere,
á son lloch acostumat;
qui de coltell feriria,
de coltell será nefrat.
En tocant Jesus la orella
prestament la va curar,
quan veren semblant Misteri
mes se varen indignar.
En casa de Anás portaren
á Jesus pres y lligat,
perque la anyada passada
tenia 'l Pontificat.
Dintre de una gran sala
aquella nit va passar
Christo ab las mans lligadas
arrimat en un Pilar.
Diu Sant Pere á Sant Joan
seguim tots á Jesu-Christ,
ara no 'ns coneixerán,
perque es obscura la nit.
A dins de aquella sala
los dos se varen entrar,
perque Sant Joan de casa
era mòlt familiar.
Quan Sant Pere va sentir
maltractavan al Senyor,
la sirventa li va dir:
¿tú ets de aquell Malfactor?
No 'l conech, digué Sant Pere,
innocent me fas tornar:
dicte que n' ets Galileo,
jo 't conech ab lo parlar.
La sirventa may callava
perque es cap de pecat:
dicte que tú ets Deixeble
de aquell endemoniat!
No 'l conech, digué Sant Pere,
ignocent me fas tornar;
dicte que ets Galileo,
se 't coneix ab lo parlar.
Respon un criat de casa
servidor del Sacerdot:
aquest perseguia á Malcos
quant eram dintre del Hort.
No l' conech, digué Sant Pere,
ab jurament ho afirmá;
tant prest com la Fe li falta
lo Gall se posa á cantar.
Jesus mira á Sant Pere
quan lo Gall hagué cantat,
prestament hisqué de casa
á plorar lo seu pecat.
Diu la Santa Escriptura,
que es cosa de contemplar,
que 'ls ulls de la sua cara
pareixian una mar.
Humilment ne respongué
Jesu-Christ al Pontífice:
digas, ¿per qué me interrogas
de mos costums y Doctrina?
A los de la Sinagoga
davant tots he predicat,
interroga tot lo Poble
que dirá la veritat.
Llavors Malcos lo ingrat,
oblidat del benefici,
un bofet li va pegar: (bofetada)
¿axí parlas al Pontífice?
Portantne la ma armada
fortament li va pegar:
en aquella cara sagrada,
quels ángels miran de grat.
Respongué mòlt humilment
Jesu-Christ a ne 'l criat:
si mal parlo al Pontífice,
digas ¿ab qué he errat?
Y si bè, ¿per qué me pegas
sens trobar en mí error?
Contemplém com maltractavan
a Jesus nostre Senyor.
Lo divendres quant fou dia
portárenlo á Pons Pilat;
perque era President
del Emperador enviat.
Llavors en aquella hora
que 'l hagué interrogat
Jo enviá al Rey Herodes,
que 's trobava en la Ciutat.
Quan Herodes lo vegé, (lo vio)
digué als cavallers seus:
per cert ne trobo gran pler
de veure al Rey de Jueus.
Miréu de qué me ha servit
lo senyor de Pons Pilat;
eram mòlt grans enemichs,
y ara cobram amistat.
Herodes lo interrogá,
mes Jesus no respongué,
y veyent no li parlava
mòlt admirat ne estigué.
Dient que pot ser la causa
que Jesus no li ha parlat
era perque el Rey Herodes
estava excomunicat.
Herodes per menysprearlo
ja de blanch lo feu vestir,
á casa Pilat tornáulo,
puig á mí res no m' vol dir.
Jo no sé la causa sua,
ell ab mí no ha parlat,
digáuli las mans li beso
per la nova amistat.
Los Jueus altre vegada
prengueren al Fill de Dèu,
davant Pilat tots cridavan
muyra, muyra, vaje en Creu.
Crucificáulo vosaltres,
los respongué Pons Pilat,
perque may entre Escripturas
jo tal Lley no he trobat.
Pons Pilat li preguntava:
digas ¿ets rey dels Jueus?
Jesu-Christ li va parlar:
puig que 'u dius, ¿per qué no 'u creus?
Assó no es lo meu regne,
ni may lo he aministrat;
dicte que ets Rey de Judea,
diu Pilat ab veritat.
Diu Pilat no trobo causa,
que sia causa de mort,
si ell vos ha fet agravi,
jo 'l faré assotar mòlt fort.
Pensant que així estaria
tot lo Poble acontentat;
pero ab grans crits cridavan
que sia crucificat.
Ab gran furia assotaren
los Jueus al Fill de Dèu,
cinch mil assots li donaren
ab diferents instruments.
Tot lo cos li maltractaren
per pagar nostre pecat,
plorém com plorá Sao Pere
quan veu lo Gall ha cantat.
Puig que Rey es aquest Home.
així ho diuhen los Rabins,
fassamli una Corona
de puntas de jonchs marins. (de puntas de juncos marinos)
Y dos de la Sinagoga
se 'n anaren al mercat
á comprar una Corona
per posarli en son cap.
Quan tingueren la Corona
al sant cap li han ficada,
per afligir sa Persona
ab bastons li han apretada.
La cara li han tapada,
saludantlo ab deshonor,
de setanta y dos espinas
coronaren al Senyor.
Mòlt volia Pons Pilat
que Jesus ne prengués mort;
així 'l trau á la finestra
per rebre algun conort.
Dient: veus aquí lo Home
que m'haveu encomanat,
y miráu entre vosaltres
si será prou castigat.
Quan Pilat sentí la gent
que cridavan tol-le, tol-le:
per cert que sou mólt dolents
de fer morir aquest Home.
Puig que vostra lley ordena
que un home se llibertás,
llibertém pues á Jesus,
y sentenciám á Barrabás.
Deixa estar á Barrabás,
tot lo poble responguè,
crucificáu á Jesus,
que aixís al poble convé.
Y muyra donchs aquest Home
per guardar algun excés;
diu Pilat no li veig causa,
ni abasta tot son procés.
Dos testimonis cercaren
falsos per testificar,
perque Pilat á las horas
lo hagués de condemnar.
pero entengué la mentida,
aygua vol pera las mans,
dient, jo no tinch la culpa,
cayga sobre vostres sanchs.
Ab gran furia cridaren
tots los Jueus ab un crit:
vinga ja sobre nosaltres
la sanch de aquest inich.
Y no sols sobre nosaltres,
nostres fills volém posar,
condempna prest aquest Home,
que 'l volem crucificar.
Lo endemá era festa;
mòlt tardava als Jueus
que la sentencia fos dada
per carregarli la Creu.
Essent ella tant pesada,
temeren no 'ls desfallís,
que no li caygués en terra,
per lo camí no morís.
Quan los Jueus varen veure
que rossegava la Creu,
férenli posar darrera
á ne 'l Simon Cirineu:
no per pietat alguna,
que bè 'l ne varen pagar,
sino perque temian
que no hi pogués arribar.
En lo carrer de Amargura
vostre Mare os encontrá,
plena de molt gran tristura
prestament vos abrassá.
Ningú d 'ells la va tocar
que 's voluntat del Senyor;
caminant al mont Calvari
sentíreu mòlt grant dolor.
Quan allí fou arribat,
aquella gent inhumana,
mòlt prest vos han despullat
de vostra roba sagrada.
La sanch de nou vos brollava,
que eixia per tot lo Cos,
y los sayons prest jugaren
sobre del vestit la sort.
Després de haverhos clavat
en la preciosa Creu,
los Jueus tots á la una
vos feyan burla y menyspréu.
pero Vos al vostre Pare
los havéu encomenat,
que 'ls tinga misericordia,
y los perdone llur pecat.
Sobre la Creu vos posaren,
així hu diguè Pons Pilat,
la causa de vostre agravi,
ab aquell Títol honrat.
De tres llenguas lo ha dictat,
que així tots ho entendrém,
dient lo que el Títol deya:
Jesus Nazareth, Rey de Jueus. (INRI)
No poguè estar ocultat
en vos lo diví amor,
perdonant en aquell lladre
que 'us confessá per Senyor.
Perdonant lo que devia
y tot altre pecat:
perque en vostra má dreta,
en Creu estava posat.
A vostre mare diguereu:
Dona, aquí está vostre fill,
á sant Joant la donareu
com á clar y net Espill.
Sant Joan la pren per Mare,
puig que Jesus ho ha manat,
que may tals cambis se veren
ab temps tan abreviat.
Quan Jesus se véu clavat
y obert tot lo sèu cos,
cridant está á son Pare
li done algun socós.
Ja que ell mort per amor
de beure ha demanat,
portárenli fel y vinagre;
no 'l vol quant lo ha gustat.
Consumatum est exclama
Jesu-Crist nostre Senyor,
quan la mort se acosta
tractanlo ab gran rigor.
Cumplit ha las Profecías
que de ell estava parlat,
sens faltar una paraula
del que Dèu ha ordenat.
Bè savem perfectament,
que als inferns devallá,
y deslliurá als Sants Pares.
y de allí se 'ls ne portá
donantlos la sua vista
de gloria ab cumpliment,
aná á veurer á sa mare
ab tant rich acompanyament.
Perdona nostre pecat,
Jesu-Crist nostre Senyor,
si en res habem errat
en la mort y Passiò.
Y la humil Verge María
que nos vulla ajudar
y en Sant Jaume de Galicia
per tots ne vulla pregar.

TORNADA.

Jesu-Crist la Passió vostra
tots la devém contemplar,
al manco la de Sant Pere
quant sentí lo Gall cantar.


AGUSTÍ EURA.

Lo morir es tan injust
y tan superfluo l'espant,
que segons l' Esperit Sant
morir es cosa de gust.
Quant mor y acaba lo just,
dolcíssimament s'adorm;
lo lance fatal y enorm
de Lázaro 'n dará fé;
puix Cristo en sa mort diguè
nostre amich Lázaro dorm.
...

Si fos ta desgracia igual
á la de un brut y una flor
que quan moren tambe mor
l' ánima material,
podria saberte mal
la mort fatal alashoras:
pero tu, oh home, no ignoras
que l' ánima no fineix;
antes quan del cor parteix
logra notables milloras.

Alsa la imaginació
y mira que no es aquí
sinó en lo Empíreo, lo fí
de la hermosa creació.

La nostra conversació
al cel está dirigida.
Esta ditxosa partida
no 't deu costar ni un sospir;
puix millor que no morir
ve á ser, conmutar de vida.

¿Quí pot estar trist lo dia
que ix llibre de una presó?
Quí, al pendrer possessió
de la herencia que apetía?
Quí ha tingut melancolía
lo dia de sa victoria?
Quí, al fecundar la memoria
de la Benaventuransa?
Y quí, lo dia que alcansa
una corona de gloria?


IGNACI FERRERAS.

(Soliloqui de Caifás á la mort de Jesuchrist.)

¿Qué pretens agitada fantasía
que vaga, perturbada y pesarosa
formidables ideas me presentas,
y l'ánimo y sentits tot m'alborotas?
La nit que ab sa quietut al descans brinda
funestas inquietuts me causa y dona,
perturmantme 'l descans ab mil fantasmas
y horribles visions de negras sombras.
Lo llit, que per alivio de fatigas
ab lo tou matalás de finas plomas
la dolça son deuria conciliarme
es pera mí catasta fatigosa.
.

Acusa la inocencia ma malicia,
sa mansuetut á mon furor s' oposa,
sa doctrina confon mas ignorancias
y sa sencillés m'autoritat mofa.
Los escarnis á ells fets en mí recauhen,
lo cervell me traspassa sa corona,
la creu pesada atrunca mes espatlles,
los assots rigurosos me deshonran,
los claus de peus y mans contra mí 's giran,
clavantme 'l cor en creu la mes penosa;
y 'l bot del ferro de la dura llansa
iras, horrors y confusions aborta.
La sanch per tantas llagas derramada
del llibre de la vida apar que 'm borra
y al estrepit fatal d' terramoto (terratrèmol; terremoto)
la terra bocarons profundos obra.
No trobo puesto en que los peus afirme
engullintme sas grutas horrorosas.

IGNACI PUIG Y BLANCH.

(Tros del Temple de la Gloria.)

Rodejat de la sombra formidable
que difundeix la mort assoladora,
desterrat á una terra inhabitable
que als tristos moradors cruel decora;
¿com cantaré la llum inagotable
del sol etern que brilla sens aurora
que no ha vist del ocás la tomba obscura
y derrama á torrents la ditxa pura?

Sentat ab los germans del cautiveri
en la endolada y fúnebre ribera
dels negres rius del Babiloni Imperi
sufrint del enemichs la sanya fera
y 'ls dardos de la burla y vituperi
en una terra estranya y forastera,
¿Com cantaré tan trájicas escenes
entre grillons, manilles y cadenes?

O Vos! que resplandiu en las alturas
de la Santa Sió, Dèu de grandesa,
abisme inagotable de dolçuras
donau vigor y aliento á ma flaquesa:
en una mar sumergit de amarguras
parlar de vostra gloria es árdua empresa;
mes jo entraré en la senda peregrina
si vostra llum preciosa m'encamina.

Renovava una tarde la memoria
dels héroes esforsats que reportaren
de si mateixos la inmortal victoria,
y ab ilustres hassanyas decoraren
los fastos indelebles de la historia,
y de llaurers eterns se coronaren; (llorers, llorer; laureles, laurel)
quant me rendeix un sol molt apacible
y pujo á la morada inaccessible.

Per las regions etéreas navegava
sens rumbo, sense carta y sense guia:
un aura dolça y fresca respirava
y mon cor dilatava la alegría:
una calma benéfica reynava
y la pálida lluna resplandia:
y centellant las vívidas estrellas
mars inmensos formavan de llums bellas.

Superava á las onas lluminosas
sens fatiga en ma rápida carrera
y ab forças inauditas y assombrosas
corria los espays de l' alta esfera;
vencent en las regions esplendorosas
lo curs velós del águila llaugera
la nau que surca 'l mar arrebatada
y del aire la saeta disparada.

Des d'aquellas diáfanas alturas
un átomo la terra parexia,
buscava las palmeras y planuras,
los valls, lo mar inmens, la selva umbría,
tantas y tan preciosas hermosuras, (tantes i tant precioses her.)
y res la vista atenta descobria;
mes fixantla del cel en la bellesa
del Etern m' anunciaban la grandesa.


SERRA Y POSTIUS.

Si vas á Montsserrat ves per Sant. Lluch.
que no 't picará l' sol per mes que t' toch,
no vajes ab calés, gasta mes poch,
ves com Madó Guillaume sobre un ruch;
Veurás allí unas perlas com un truch,
las esmeraldas com un plat de foch,
los diamants mes grossos que un gran roch,
entre las llantias mira la del duch;
Si pujas á la hermita del bon grech,
com molt no fassa lo xerrich xerrach,
veurás pinsá que pren pinyó ab lo bech,
de la má del que va vestit de un sach;
altras cosas veurás que jo no aplech;
perque no caben en aquest         buyrach.

TAULA. 
Planas (se omitix)
Prólech

SEGLE XII

Anfós II
Guillen de Bergadan
Guerau de Cabrera
Huch de Mataplana
Ramon Vidal de Bezaudun

SEGLE XIII.
Arnau lo Catalá
Guillem de Cervera
Bernat d'Esclot
Amanéu des Escas
Ramon Lull
Guillem de Mur
Oliver lo Templari
Pere II. - Guerau Borneil
Pere III
Pere Salvatge.
Serverí de Girona

SEGLE XIV
Pau de Bellviure
Fraderich de Sicilia
Llorens Mallol
Arnau March
Jaume March
Pere March
Bernat Miquel
Muntaner
Daude de Prades
Pere lo Ceremoniós
Pons Huch III
Pere de Queralt
Anselm Turmeda

SEGLE XV

Pere d'Abella
Mossen Avinyó
Na Tecla de Borja
Mossen Crespí de Valldaura
Roderich Diez 102
Arnau d'Eril
Estanya
Francesch Ferrer
Fenollar. - Scrivá
Fenollar, Vidal, Verdanxa, Vilaspinosa y Miquel Stela
Andreu Febrer
Joan Fogasot
Ferrando.
Figueres
Pere Galvany
Jaume Gazull
Guillem Gibert
Martí Gralla
Martí García
Franci Guerau
Jordi de Sant Jordi
Romeu Lull
Ausias March
Pere Masdovelles
Berenguer Masdovelles
Joan Masdovelles.
Huch de Moncada
Joan Moreno
Mossen Navarro
Francisco Oliver
Perot Joan
Pestrana
Mossen Pere Puig
Jaume Roig
Lluis Requesens
Vescompte de Rocabertí
Mossen Joan Roig de Corella
Joan Rocafort
Ramis
Lleonart de Sors
Jaume Safont
Comenador Stela
Mossen Sunyer
Mossen Bernat Serra
Serradell de Vich
Ramon Gavall (Çavall)
Miquel Stela
Pere Torroella
Trafort (Traffort)
Lluis de Vilarasa
Anton Valmanya
Mossen Verdú
Francesch de la Via

SEGLE XVI.

Onofre Almudevar
Joan Boschá (Boscá) (Juan Boscán)
Fructuòs Bisbe y Vila
Francisco Calsa (Calça)
Joan Fernandez d'Heredia
Gabriel Leonart
Guerau de Montmajor
Pere Giberga
Ramon Havem
Ausias March
Andreu Martí Pineda
Joan Pujol
Jeroni Pujades
Miquel Pujades
Antoni Rius
Jaume Siurana - los tres juntos -
Lluis Joan Valentí
Andreu Martí Pineda

Geroni Santpere
Pere Serafí

SEGLE XVII

Magí Casas
Pere Pau Feuria
Geroni Ferrer de Guisona
Francisco Fontanella
Vicens García
Joseph Romaguera

SEGLE XVIII.

Francisco Balart
Agustí Eura
Ignaci Ferreras
Ignaci Puig y Blanch
Serra y Postius


TAULA ALFABÉTICA. (Se omitix)

dilluns, 15 de novembre del 2021

Lo llibre dels poetas. Segle XVII.

SEGLE XVII.

Blanch, Joseph. - Casas, Magí. - Feuria, Pere Pau. - Ferrer, Geroni. 
- Fontanella, Francisco. - García, Vicens. - Romaguera, Joseph.


MAGÍ CASAS.

(Tros de son llibre Desenganys del Apocalipsis.) (del, y no de l')

De les penes del infern. (En catalán, las penas, como fullas, pedras...)

Pensarás en los inferns
anys infinits, anys eterns.

Penarás tants anys y mes
que llavors no s'han cullidas,
que fullas no s'han podridas,
que pedras no haurán caygudas,
que gotas no haurán plogudas,
que gotas no hi ha en les aygues
qu' átomos no hi ha en los ayres.

Y tants anys no serán res
als anys que venen desprès.


PERE PAU FEURIA.
(Tros de la vida de Sant Bernat Calvó.)

Mes tot se muda, no dura
lo descans, perque ser sol
vigilia la gran bonança
de una tempestat major.
Ja los dos blaus se trasmudan
lo del ayre en negre fosch,
y lo del mar en un blanch
que amenaça negre sort.


Ja tots los vents se reforsan
lo cel turbulent se clou
de núvols negres y pardos
ab un remolí de trons.

Onas y núvols se mesclan (ona singular, onas plural; olas; ones)
fent confusos burinots,
las onas cassan estelas, (las olas cazan estrellas)
y los núvols pescan llots.

Ja del pobre vaixell cruixen
buch, arbres, entenas, posts;
las velas, cordas, maromas (las velas, cuerdas, maromas en cast.)
lo fort vent romp furiós. (el fuerte viento rompe, irrumpe, furioso)

Ja volan per lo ayre velas
quals rochos y á cabuçons,
quals delfins van las entenas (delfí singular; delfín, delfines)
tras d'ellas va lo timó.

Resta lo buch, mes no resta
que baix en los fondos forts
del mar los despenyan onas,
y alt al cel tiran del bot.


GERONI FERRER DE GUISONA.

O gent del mon | obriu los ulls per veure
entre esculls | una gran maravella
que ha obrat Dèu | per una sa donzella
pera 'l soport | dels que la volen creure. (per a: para)
Teresa fou | tant sancta y tan prudent
que meresqué | per sa tanta bondat
que lo tercer | de l'alta Trinitat (que el tercero de la alta Trinidad: E.S)
l' hi abrassás | son cor ab foch lluent.


FRANCISCO FONTANELLA.

Las últimas serán llágrimas mias (si no fuese por la ll, igual que cast.)
etern exemple á trágicas empresas
que merexent lo premi de firmesas,
lo cástich han tingut com á porfías.
Estas foren las vanas fantasías
que lo amor estimava per finesas,
y en mon silenci restarán suspesas
per homicides tristes de mos dias.
Trompa será fatal ma desventura,
desengany de ma altiva confiança,
quant mes precipitada mes segura
que publique al amor, á la confiança,
ningú espere firmesa en la hermosura (nadie)
si un Angel es objecte á la mudança.

A la mort de Nise.

O! duras fletxas de mon fat rompudas,
rompudas per ferir mes dolorosas,
que llevantme las plomas amorosas
deixan al cor las puntas mes agudas.
Flamas mes eclipsadas que vençudas,
auroras algun dia lluminosas,
ombras ja de ma vista tenebrosas
tenebrosas, mortals, pero volgudas.
Principi trist de penas inhumanas, (principio triste de...)
terme feliz del ánima afligida
que per alivio son dolor adora; (conserva la o, alivi; son: su)
fletxas seréu y flames soberanas (flames, y no flamas)
si lleváu á mon cor la trista vida
per donar á mos ull eterna aurora. (ulls; ojos; mos: mis; mon: mi)

També tè á mes de moltas altras poesías una tragedia que du per títol Amor,
firmesa y porfía de la que n'ha publicat fa poch temps una bona edició lo senyor
Magí Pers y Ramona. (y griega entre apellidos)



VICENS GARCÍA.

O! be n' haja qui 't parí,
Soledat ditxosa en tot!
Defensa no coneguda
segur y regalat port,
fortalesa inespugnable
contra las persecucions,
blanch ahont tiran los savis
y á fé que t' acertan pochs. (y a fé que te aciertan pocos, en cast.)
Confesso que t' acertí (Confieso que te acerté)
qu'es venturosa ma sort
y que descanso ab bonansa
de las borrascas del mon.

Quant la blanca aurora illustra
lo cel ab son blanch y roig,
y las tenebras desterra
lo pur y matiner sol,
entran los raigs per las portas
y ab lo resplandent calor (y con el resplandeciente calor)
me fan llum, pera que 'm vesta, (me “hacen” luz, para que me vista)
deixant los calents llansols.
La desvetllada oraneta (golondrina; oroneta, oreneta, oronella, etc)
ab repetidas cansons
me canta sense cansarse,
de Tereo 'l cas atros. (de Tereo el caso atroz)
La pintada carderola, (será cardelina, cagarnera; carduelis)
puix te llengua, conta tot (pues tiene lengua, - lo - cuenta todo)
lo que 's dibuxa sens ella
en lo brodat mocador.
La calandria xarradora (charladora; xarrar, xerrar, parlar, hablar, falar)
regositja al dia nou;
la cogullada ab montera
lo festeja ab cant y vols.
La perdiuheta escotxeja, (perdiz pequeña; perdiueta, perdigana)
y 'l francolí saborós
me diu que culli peretas (peritas, pericas; peras pequeñas)
tancant ulls y obrint lo coll (cerrando los ojos y abriendo el cuello)
La poch logrera guatlleta (guatlla; codorniz pequeña)
vuyt per vuyt baratar vol;
y la tortoleta viuda (tórtola pequeña; tórdola, tordoleta)
plora sos passats amors.
Canta lo passarell pardo,
y lo groguet verderol, (verdezuelo, verderón; groguet, groc: amarillo)
y lo cruxidell faréstech
va disparant com un tro.
Ab esta música 'm vesto (ab: amb: con esta música me visto)
y en continent veig las flors (in continenti: y en seguida veo las flores)
platejadas de aljófar (plateadas)
que causa aurora ab son plor.
Considero la abelleta (abejita, abejica, abeja; abella)
que va xupant las mil flors, (que va chupando las mil flores)
pera donarme quant vulla
la mel, cera y panal dols.
Prench exemple en la formiga (formica; hormiga)
y alabant sa prevenció,
miro per mas grangerías
qu'es de savis consell bo.
Casso desprès á vegadas (cazo; caço)
ab besch los simples moixons, (muixons; con muérdago; pájaros)
las perdius ab gos de mostra, (las perdices con perro de muestra)
y ab perdiu lo perdigot. (y con perdiz el perdigacho: macho)
Ab llassos y ab escopeta (Con lazos y con escopeta)
los grassets y bobets torts (los gorditos y bobitos tordos)
que cantant entre las vinyas (que cantando entre las viñas)
me estan avisant hont son. (me están avisando de donde están)
Per las matas y garrigas
lo conillet saltador, (conejito)
la llebre en son llit de grama (liebre)
tan tímida, com velós. (veloz)
Quan estas cosas me cansan
en lo mig de la calor, (el mitg en catalán inventado)
m'assento davall d'un arbre (me siento debajo de un árbol)
que 'm serveix de girassol.
Vaigmen á la tarda, á voltas, (Me voy por la tarde, a veces; vegadas)
al fértil riu caudalós
a pescar ab canya y plomas, (peixcar; a pescar con caña y plumas)
filat, cordas y bertrol. (hilo, hilada, cuerdas)
Pesco barbs, que semblan plata, (pesco barbos, que parecen plata)
lo un xich, l'altre mes gros, (chico, chiquitín, pequeño; chic, chich)
la truyta llisa y pintada, (trutta; trucha)
la madrilla plena d'ous,
y ab sos forats la llamprea
sens espina y sense os,
las anguilas que s' esmunyen (resbalan, deslizan; esmunyir)
com solen las ocasions.

Tórnomen al vespre á casa (me vuelvo por la tarde - vísperas - a casa)
hont sopo sens avalot, (sopar: cenar; avalot: alboroto)
en lo estiu al ras y fresca,
en lo hivern propet del foch. (cerca; propter; próximo)
Váigmen al llit, quan m'agrada
y al cant dels grills saltadors
dona al contrapunt bonico
lo enamorat rossinyol. (Ruiseñor; rossignuolo y variantes en italiano)
Ab la llanesa senzilla
passo la nit sens rumor,
y lo sossegat silenci
me guarda la dolsa son. (me guarda el dulce sueño; somniar: soñar)
O, que vida regalada!
O, que so estat venturós!
Prego á Deu que ma desditxa (pregaria; pido a Dios que mi desdicha)
no 'm trague may d'aquest lloch. (no me saque nunca de este “locus”)
No 'm persuadescan, los nats,
ab sofísticas rahons,
que represente altra volta
en la comedia del mon.
Ja acabí mon personatje,
y puix despullat me trob,
isca á fer lo ximple un altre (salga a hacer el simple otro)
que á fe que jo 'l he fet prou.
La mes alta sabiesa
aprench en ton faristol,
soledat, puix ya tu llibre
me ofereix cel, terra y sol.

Las obras d'est poeta conegut mes vulgarment ab lo nom de
Rector de Vallfogona, no van gens escassas per cert:
aixis es que com no reuneixen un mérit veritable, y 's poden trobar
sens treball, no 'n posem mes mostra que la present.

Darrerencament ha fet d'aquest poeta un llarch y profitós juhí crítich
lo Mestre en Gay saber En Joaquim Rubió y Ors,
treball que fou premiat en los Jochs florals de 1863 ab una rica medalla d'or
que la societat Ateneo Catalá dona cada any pera lo millor treball en prosa.



JOSEPH ROMAGUERA.

(Al arch-iris.) (arc de Sant Martí, arcoiris)

Iris de la esfera,
florit orisont,
émulo de Cloris
metéoro ayrós.

Del compás de Febo,
paralelo en flor
es de la bonansa
triumfo y blasó.

Al aygua en diluvi
templa sos colors
de l' ira celeste
fiador hermós.

Los nubols esmalta
pinta sas regions,
rua de matissos,
guirnalda de flors.

Si de arch blasona
es traste de amor;
mes, ventlo sens fletxa
ningú 'l temp arpó.

Sols viu á la llum
y á son ardor mor,
fénix que renaix
ab los raigs del sol.

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...