BERNAT FENOLLAR y JOHAN SCRIVÁ.
Cobles de la passiò de Jesu Xristh fetes per Mossen Fenollar é
per Mossen Joan Scrivá, cavaller, contemplant en Jesus Crucificat.
MOSSEN FENOLLAR.
Qui Deu vos contempla | de la creu en l' arbre
penjant entre ladres | per nostra salut
tancats te los ulls | é lo cor de marbre
ab ingratitut
si tots temps do plore | d'amor gran vençut
pensant quina mort | volguès humil pendre
per sols á nosaltres | la vida donar
ab cap inclinat | los brassos stendre
mostrant nos amar
perque 'us desijam | en creu abrassar.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
Recort deu tenir | com d'alta cadira
al mon devallant | de carn vos cobrís
y com d'aquell poble | mogut ab gran ira
que sols elegis
rebès la mort vos | qui 'ns dáu paraïs
si donchs be contempla | ab pensa devota
com vos Deu é hom | morís ab turment
lo cor te de ferre | si prest no açota
com ver penident
la carn pecadora | per tal falliment.
MOSSEN FENOLLAR.
Açotes donchs l'hom | car mòlt es loable
puix vos per aquell | fos tant açotat
qui sou l'ignocent | y aquell lo culpable
causant lo pecat
perqui 'us son coberts | peus, mans y costat
portant sobre 'l cap | d'espines corona
senyals en la cara | de colps cent stranys
les taques no 's lava | de sanch vostra hona
y apres de tants anys
repos no 's presenten | los vostres afanys.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
Del cap fins al peus | dolor vos penava
passant mòlt afany | los ulls per gran plor
y vostres orelles | á qui 'us blasfemava
per dar nos tresor
oireu ab pena | rompent(-)vos lo cor
clavats peus y mans | per nostres grans faltes
pudor en lo nas | per tot scupit
vinagre en la boca | bufets en les galtes
turment infinit
passá vostre cos | d'açots tot ferit.
MOSSEN FENOLLAR.
Ingrat fou lo poble | qui 'us feu tant gran festa
quant rey vos entrás | lo dia de Rams
tenint(-)vos apres | ab molta requesta
estret ab ligams
deixant Barrabas | de vos posá clams
cridant crucifige | donáus la sentencia
Pilat clar dient | les mans jo me 'n lau
la qual sostengué | no fent resistençia
benigne y suau
portant sobre 'ls musclos | la creu hon penjáu.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
O quant desecorda | ab goig sens mesura
de robes stranyes | la via cobrir
y tólreus ab ira | aquell sens tristura
tan digne vestir
per sorts declarant | aquí déu venir!
O quan desacorden | les flors y spines
y creu mòlt feixugue | ab rams mòlt florits!
O quan desacorden | sponja y metzines
scarns y despits
apres de grans festes | honors y convits!
MOSSEN FENOLLAR.
Plorem, donchs, plorem | puix qual es la vostre
dolor tal nos troba | entre les dolors
anyell inmolat | per gran culpa nostre
vos Rey dels senyors
sentís de la mort | les penes majors
de tots los amichs | no sols en tal pressa
desert vos trobás | mas trayt d'amich
aquell qui besant | ab pensa ravessa
cruel inimich
de vos venda feu | al poble inich.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
Lo sant Spirit | y 'l Pare 'us liuraren
á mort inhumana | per gran caritat,
y per dines Judas | que tant l' encegaren
y 'l poble malvat
d'enveja 'us liuraren | al jutge Pilat
y á vos liurás vos | complint fill benigne
tot quant vostre pare | de vos ordená
mas sols per complaure | al poble maligne
al cor inhumá
Pilat á la creu | sens causa 'us liurá.
MOSSEN FENOLLAR.
O quant fonch deixeble | inich ab ultratge
qui 'l Mestre vené | per un tan baix for!
O quan fonch injust | cruel y salvatge
qui sols per gran por
á mort jutjá 'l Rey | qui nos dé son cor!
O trists y perversos | y com no pensaven
punits de tal crim | serien tots temps
quant per vos matar | axi navegaven
á veles é rems
que 'us feren de mort | sentir los estrems.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
Dolor es sens par | mirar tal desorde
que 'l jutje tant just | lo jutjen injusts:
dolor es sens par | que vos que sou orde
é guia dels justs
sou Rey deppossat | en falsos ajusts:
dolor es sens par | mirar que presenten
bandeig los vasalls | al Rey tant devot:
dolor es sens par | mirar que turmenten
ab gran avalot
los lechs tant perversos | al gran Sacerdot.
MOSSEN FENOLLAR.
De vostres dolors | ¿qui veu l' inventari?
O quant es cruel | aquesta sens par,
com fos arribat | á monticalvari
que 'us ves despullar
é totes les plagues | de sanch renovar
y per que los peus | y mans no bastaren
dels claus als forats | en 'l arbre sagrat
cruelment ab cordes | aixi 'us stiraren
lo cors delicat
que tot en les junctes | restá desjunctat.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
Aquell fruyt del arbre | que 'ns pena la vida
cullí ab ses mans | lo pare Adam
mas ara clavades | per la gran fallida
que d'ell reportam
en l'arbre de Cedra | les vostres miram
lo vostre cors plou | de sanch molta pluja
y aquell de la fe | axut fou é buyt
gustás vos Ja fel | vinagre y la sutje
y aquell lo dols fruyt
perque 'l vostre cors | de penas fou cuyt.
MOSSEN FENOLLAR.
De quanta dolor | sentint amargura
la fel é vinagre | per gran set gustás
desig gran tenint | humana natura
en semblant trespas
recebés son mal | remey no scás.
O quanta tristor | dins vos se renova
sabent que per tots | ay tal vos streny
y que no daria | açots com se prova
per nostre desdeny
lo goig é la vida | que en veureus s' ateny.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
Com vos creás l'hom | del lim de la terra
o quant li donás | creantlo perfet!
pero ja fou mes | mirant que gran erra
que mort y de fet
ab tal passiò | per vos fou refet
lo jorn que 'l formás | per sola paraula,
complint tant bella obra | la fes ab deport
mas quant lo rehemes | la creu fon la taula
hon fahent vos gran tort
d' aquell lo rescat | pagás ab greu mort.
MOSSEN FENOLLAR.
Donchs ploren los ulls | y 'l cor dur sospire
batámnos los pits | anant peus descals
y l' ánima nostre | la vostra remire
donantvos ençals,
segant los pecats | ab molt aspre fals
car no 'ns pot james | tant gran mal atenyer
que vos ignocent | sentit no l'hajáu
per tot vostre cors | qui 'us volguès strenyer
de sanch tot brolláu
per fer nostre guerra | tant digna de pau.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
De vostres grans penas | no sols fou principi
la nit que suas | en l'hort ple de sanch
mes ja tingues d' elles | lo jorn precipici
que vos senyor franch,
cubert nasques tot | de nostre vil sanch
com vos ja sabeu | la mort tan indigna
present la teniu | si be 'us era luny
fon tal certitut | de mort tant maligna
un verme que puny
que sols lo recort | los ossos desjuny.
MOSSEN FENOLLAR.
Lo cap é los peus | les mans é los brassos
les cames é cuxes | é tot lo cors llas
de tanta dolor | caygueren en llassos
que part no trobás
sino sols la lengua | que sana restás
perque Dèus é hom | pèls homens pregasseu
dels quals es lo cor | en culpes defunt
y la mare trista | vos fill comanasseu
en lo darrer punt
al vostre dexeble | de tots pus conjunct.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
O proportió | de gran melodía
que tanta de gent | axí convertí
com vos Dèu morint | per lo qui pería
pregás de cor fi
ab veu á tant alta | que 'l Pare us oí,
als sons dels martells | que 'ls ladres clavaren
la vostre veu dolsa | los feu tals acorts
que tots los inferns | axí despoblaren
dels vius é dels morts
que lenguas no basten | en ferne reports.
MOSSEN FENOLLAR.
En véureus tant just | lo ladre 'us invoca
contrit confessant | á vos Deu é hom
y l' seu penedir | tant grantment vos toca
que no sens renom
en sant li mudas | de ladre lo nom.
O gran valedor | segura defensa
govern, lum é guia | dels bons peregrins
de vostre merçé | atenyen compensa
aquells trists mesquins
que á vos se presenten | perduts llurs camins.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
En temps consemblant | que mort per demerit
al mon procurá | Adam lo primer,
Adam vos segont | per infinit merit
per l' home refer
morint destrohís | de mort lo poder
y en l' hora que vos | ab causa tant justa
tancás lo gran cell | aquell defallint,
en la hora mateixa | clavat en la fusta
la mort soferint
al ladre l'obrís | pus fou penident.
MOSSEN FENOLLAR.
Donant compliment | á tants grans misteris
com vos en la creu | mostrar nos volguès
restant ja cansat | per tants improperis
que vos sostinguès
lo vostre sperit | al Pare retès
rompent del infern | les grosses cadenes
tragues los Sants pares | del lim tant pregon
d'hon tots speram | de vos les strenes
que mes riques son
la creu abrassám | partint d'aquest mon.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
Remey de tots mals | la vostre creu porta
mirar vos ab ladres | la enveja repren
per vostres blasfemias | la ira jau morta
y gola defen
lo gust de la fel | qui tant vos ofent
remey de superbia | es vostre mort leja
mirant vostres nafres | la carn no seguim
en véureus tot nuu | l'avar no cobeja.
Perea fugim
pus vos diligent | purgau nostre crim.
MOSSEN FENOLLAR.
Peccat mòlt terrible | qu'en tots se tresplanta
fou lo de Adam | rompent vos la fé
loable perdó | la Eglesia canta
del fruyt que 'ns ne vè
pus tal redemptor | haver meresqué
d'aquell es la culpa | y vostra la pena
lo goig de nosaltres | si be 'ns ne dolém
mirant vostre vida | d'afanys tota plena
que no 'u mereixém
per darnos riquesa | ser pobre en extrem.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
O quanta pobrea | que dins lo pessebre
la verge partera 'us | bolcave ab lo vel
la pedra mòlt dura | per vostre cap rebre
tant freda com gel
fou sols lo coxí | de vos rey del çel
y en loch del anyell | de tortres oferta
la mare tant pobre | al temple doná.
O gran pietat | que may cosa certa
tingues vos deçá
que fins al sepulcre | Josef vos prestá. (de Arimatea)
MOSSEN FENOLLAR.
Retaula perfet | de la nostra vista
sou Vos en la creu | clavat tant estés
lo cors tot plegat | é l'anima trista
d'amor gran encés
pregant per aquells | qui us feren procés
mostras vos humil | en tal cars exemple
de dar lo perdó | aqui 'us persegueix
rehó donchs es gran | quiscú vos contemple
posat en perpleix
pus sou lo govern | del be qui 'ns nodreix.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
O Deu eternal | ab quanta de furia
la mort vos han dada | los falsos juheus
e vos no mirant | la vostra injuria
ni penes tan greus
del fruyt de tal mort | tambe 'ls feu hereus
havent perdonat | á qui 'us turmentava
d'aquells qui 'us nafraren | las nafres guarint
havéu donat vida | al hom qui 'us matava
per hom vos morint
matas nostre mort | Sathan destruint.
MOSSEN FENOLLAR.
Donchs plore la terra | qui 's dehia ser santa
de Jerusalem | vuy plena d'omey
que en mòlta tristor | son goig se decanta
puix ab cruel ley
ha mort dels grans reys | á vos lo gran rey
plorém donchs puix ella | sens tot remey plora
nosaltres remuts | plorant nos riem
de vostra dolor | que tant nos acora
que sols no 'us planyem
mes planyer los angels | ab nosaltres vem.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
O quanta dolor, | perque no 'us trencaren
les cames é brassos | la mare sentí
quant ella pregant | que ja 'us perdonassen
apres vostre fi
lo colp vos doná | sens tardá Longí
nafrat restás vos | é aquella penada
tenint la sua ánima | dins vostre cors sant
per sobres d'amor | tan fort transportada
assi oblidant
que 'n loch de la vostre | restava penant.
MOSSEN FENOLLAR.
Los ulls ja tancats | si par que no 'us miren
teniu lo costat | en loch d'ells ubert
mostrant nos lo cor | per un tant nos firen
en aquest desert
de mort les grans fletxes | que colp no se 'n pert
tirant á tal mostre | ferim en l' estacha
per joya gonyant | lo vostre voler
que força ten fort | la nostra amor flacha
al be vertader
que quant es del mon | nos fa desvoler.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
O vera salut | ó font gloriosa
manant del costat | del rey eternal
ab dos rius cabdals | passas abundosa
per l'ample canal
del arbre perfet | gornit de tot mal
ab l'un que fou d'ayga | la culpa del acte
lavás d'aquell pare | que 'ns feu tot lo dan
y ab l' altre de sanch | damnás lo contracte
que no sens engan
de l'anima nostre | prenial Sathan.
MOSSEN FENOLLAR.
A nosaltres dolça | á vos mòlt amarga
fou la passió | de vostres turments
finant vostre viure | lo nostre s'allarga
vivint penidents
puix ell fou cap | dels sants sacraments
car tots com á font | destillen é manen
d'aquella gran nafra | que 'l vostre cor fir
per merit de qui | les grans culpes sanen
del nostre fallir
tenint lo recort | de vostre morir.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
O ver pellicá | puix tal ben volença
nafrant vostres pits | mostrás senyor just
en gran pecat l' hom | clavat per fallença
d'aquell vedat gust
vos sols desclavás | clavat en lo fust
nafrém donchs la carn | que tant nos contrasta
puix de vostres nafres | exemple tenim
que sols una gota | de vostre sanch basta
si bé 'ns penedim
lavar nos d'infern | que tant avorrim.
MOSSEN FENOLLAR.
A vos ha plagut | morint que 's reparen
aquelles cadires | qu'infern despobla
que may altrament | aquells qui' us mataren
no sent inhumá
vos haurien mort | volent capitá
que d'angells del cel | l'etern Deu e pare
cent mil legions | treméteus poguere
mas perque la mort | sia nostre repare
morir vos plaguè
prenent vos lo mal | per darnos lo bè.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
O metge perfet | donant medecina
que be responguè | al crim de perjur
quant vos reparant | la nostra ruina
en l'arbre tan dur
lo crim fet en l' arbre | de mort fes segur
vençut fou en l' arbre | puix no volgué tembre
Adam vostre pena | d'hon restá catiu
y en l' arbre vençés | volent aquel rembre
de sancha ab un riu
que l' home perdut | de mort torna viu.
MOSSEN FENOLLAR.
Al vostre cors tendre | dolor fou profunda
penjar en la creu | en loch tan agrest
mas vist qu' en la mare | aquella redunda
e mostrau son gest
de tots los treballs | major fou aquest
pensant que sens vos | restava deserta
de Rey e Senyor | e fill natural
aquest sol recort | qu'estava cuberta
de pena mortal
ab nova dolor | vos fou altre pal.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
Encara sentís | dolor infinida
pensant que la mare | de vos nostre Deu
l'estrem soferia | ab vos dolorida
de pena mòlt greu
passant tots martiris | al peu de la creu.
Rompám donchs ab lagrimes | que 'ls morts se desperten
les pedres, la terre | y 'l sol tenebròs
del temple lo vel | units se concorden
e contra son cors
per vostre greu mort | fer plant doloròs.
MOSSEN FENOLLAR.
Ab goig é tristor | los nostres ulls ploren
de vostre molt trista | cruel passió
puix vos Deu morint | les forts penes moren
d'aquella presó
d'hon vos ab tal preu | fes redempció
de be tan insigne | memoria eterna
tenir deu contrit | lo bon pecador
puix brolla tot temps | de vostre cisterna
tant grant font senyor
que regal mon tot | ab aygue d'amor.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
Mirant vostre vida | que fonc cativeri
brollar deuhen fonts | de plor nostres ulls
mirant vos ja mort | ab tants improperis
per nostres ergulls
lo cor se deu rompre | pus dur qu 'ls esculls
mirant que la mare | la vostre sanch plega
la nostre scampém | sens dar nos spay
mirant que la terra | de lagrimes rega
vençuda d' esmay
lo plor de nosaltres | cessar no deu may.
MOSSEN FENOLLAR.
Sino pura sanch | no 's pot dir que ploga
nafrant vostre cors | de mort ab coltell
restant la color | de la carn tant groga
rompuda la pell
que bell sobre tots | no par sou aquell
o trista de mare | qu'en vos contemplava
la sua carn verge | per nostre defalt
batuda per tot | que loch no hi restava
que no fos malalt
de sanch e de plagues | cobrant nou smalt.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
Le mare mig morta | los vostres deixebles
tant sols la deixaren | fogint del perill
la qual de la fe | mirantlos tan febles
al mon fou spill
per hon cobram lum | de vos son car fill
en ella molt sancta | romas la fe sola
puix fou de la sglesia | lo mòlt segur pern
lo seu creure ferm | fou altre gran mola
que 'l rey del infern
en trossos partí | levat llur govern.
MOSSEN FENOLLAR.
O font abundant | de tota bonea
qui pot sens dolor | la mare pensar
qui participant | de vostre pobrea
res no 'us pogue dar
quan nuu ab gran fret | vos feu fort penar
majorment pensant | lo quant vos podieu
usar de riquea | é are 'us defuig
per darla nosaltres | rey pobre morieu
y aquella d'enuig
tant richa y tant trista | que tot be li fuig.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
De nostres pecats | ó quanta esperança
nos causa Senyor | lo gest que mostrau
lo cap inclinat | es vera semblança
que vos perdonáu
los mals que morint | en creu reparáu
los brassos teniu | uberts que 'ns abraçen
las mans foradades | per grans donatius
ubert lo costat | per tal quens portassen
los morts e los vius
amor que d'infern | desliura 'ls catius.
MOSSEN FENOLLAR.
O ulls vergonyosos | que 'l cel penetraven
y sols als dexebles | no daven confort
mas goig á la mare | mirant presentaven
tant ferm y tant fort
e huy la dexáu | ab tal desconort
la vista del tot | teniu ja perduda
sens causa l' eclipsi | tant fort nos sagueix
lo sol per tristor | sa gran claror muda
y tant s'enbruneix
qu'encare perfet | huy no resplandeix.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
Los vostres vassalls | de sanch una gota
al cor no 'us dexaren | Jesus rey humil
la qu'es en lo cap | perdereu vos tota
sentint dolos mil.
Posant vos corona | d'espines tant vil
la que' es en nirvis, | arterias, venas,
ab pena mòlt gran | perdés per los claus
pel cap de la lança | apres de les penes
en infinits graus
perdent la del cors | rehement los sclaus.
MOSSEN FENOLLAR.
O mans sacratíssimes | qu'en sols lo toch vostre
ab mòlta virtut | curaven malats
e no menyspreant | lo poch valer nostre
ab mérits tans alts
tocaven labrosos | guarint sos defalts
e ara ab la creu | cruelment clavades
lo cors sostenint | tal paga n'aveu
que per cruels mans | axi separades
y mortes vos veu
que vostres greus nafres | tocar no 'us podeu.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
Los vostres ligams | son causa mòlt vera
que som desligats | d'aquell pecat vell
per vostre corona | d'espines tant fera
plegant al cervell
gonyám diadema | del regne pus bell
per la sepultura | que 'us feren tant pobre
de resussitar | lo gony alcançam
per que devallas | al fi de tal obra
al fi d'Abraam
ab gran alegría | al cel tots pujám.
MOSSEN FENOLLAR.
O peus gloriosos | que fes penitencia
per nostres pecats | descalsos anant
espines y pedres | ab gran paciencia
y fanchs calcigant
cercaven lo mon | exemple donant
clavats sus en fust | que no 'ls poden moure
del tant que per terra | anaven liberts
e tant dins vosaltres | lo clau vem en cloure
que som mes que certs
restau per dolor | de viura deserts.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
Lo preu del rescat | pagat en sinch pagues
compendre no 'l basten | angélichs enginys
per quant se compren | en vostres sinch plagues
que no 'n pagás menys
perque rescatassen | los nostres sinch senys
car tots romaniam | catius en penyora
d'aquell primer jorn | que Adam pres lancech
mas desque lo mon | en creu vos adora
del seu ensopech
romaném tots are | en gran assoçech.
MOSSEN FENOLLAR.
Del arbre tant bell | regat de sanch noble
les rames ornau | de fruyt, fulles, flors
plantat sobre roca | devant tot lo poble
per darnos repos
cubert de la porpra | de vostre sant cors
ab tal standart | donant la batalla
lo nostre enemich | roman tot confus
e feta del cel | conquesta sens falla
nos deu voler pus
sino lo fruyt | del vos bon Jesus.
MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.
Senyor donchs inmens | poder invisible
d'amor y mercé | un pélech sens fons
puix de vostre mort, | ab pena orrible
que mes de mil mons
bastave per rembre | rehebém tant grans dons
perque no podem | de fet tant insigne
lo fruyt que tant costa | per nostres pecats
así 'us fem lo plor | esser axí digne
hon som exellat
que 'ns port del cel | lo goig dels salvats.
D'aquests dos poetas coneixem algunas altras obras.
DE FENOLLAR:
I. Quasi libert content de ma ventura.
II. Per mitigar l'enuig gran del estiu.
III. Un altre Sant Pau no sou vos Monsenyor.
DE SCRIVÁ:
I. Passant jo per la encontrada.
FENOLLAR, JOAN VIDAL, VERDANXA, VILASPINOSA Y MIQUEL STELA.
QUESTIÓ
moguda per Mossen Fenollar, prevere, á Mossen Joan Vidal, prevere,
á En Verdanxa é á En Vilaspinosa, notaris; la qual questió es disputada
per tots e d' aquells sentenciat per Miquel Stela.
FENOLLAR.
(veure.)
Per be que lo mon | en tals fets huy sia
no prou favorable | past es singular
e vist que d'amor | se parla tot dia
de quatre luquets | saber jo volria
qual mes la encen | e la fa doblar
jo dich que lo veure | que mostra carrera.
A tot quant apres | li dona combat
Mossen Vidal veig | del grat fa bandera.
Verdanxa l' entendre | diu que la prospera
e Vilaspinosa | defen voluntat.
VIDAL.
(GRAT.)
Les vostres virtuts | á mi serán guia
al que ma edat | ma vol contrestar
diré lo que 'm par | seguint vostra via
si be ja d'amor | no sent qual solia
pero lo bon grat | la fa recurar.
Lo grat es d'amor | la vera raçera
que seny é saber | te molt subjugat
encen lo gran foch | qui tant encarcera
lo propri voler | e fáli barrera
que no pot cobrar | perdent libertat.
VERDANXA.
(ENTANIMENT.)
Encen lo voler | qui ans no volia
en foch gran d'amor | el fa cativar
l' entendre sens pus | lo qual no desvia
mas mostra camí | per la travessía
per hon se recull | delit per amar
ue l' entaniment | desplega senyera
e hon se promou | d'amor lo debat
les flames fa grans | crexent la foguera
compren los delits | els mals desbarrera
principi mostrant | de gran veritat.
VILASPINOSA.
(VOLUNTAT.)
Sens lenya lo foch | cremar no poria
ne menys de voler | amor pot star,
aquell te lo be | que 'ls actes seus cria
engendra e fa | ab gran cortesía
que 'l ho é lo no | per ell se pot dar. (hoc: ho: òc: och: sí en OCcitan)
La causa d'amor | voluntat es vera
sens ella may res | pogue esser amat
encen lo gran foch | ab flama tant fera
que may lo ferit | sos actes onera
encars que la mor | se veja al costat.
FENOLLAR.
Les formes gentils | tenir poch valria
sinó per lo goig | que ve del mirar
en semblant convit | no y ha lepolia
nodresca l' amor | ab tal alegría
com es fas á fas | son be contemplar
per ço les finestres | d'amor son frontera
per hon se contemplen | l'amant é l'amat
sino fos la vista | suau, falaguera
de gests e senyals | portant deventera
lo cor no seria | d'amor tan nafrat.
VIDAL.
Per dir veritat | negar no sabria
que 'l veure conmou | lo seny e pensar
e ya per aço molt | poch obraria
amor si bon alt | ab grat non sortia
puix es d'ella escha | e fála cremar
lo grat es semblant | de gra de falguera
te l' entaniment | tot encativat
de la voluntat | lo grat es simera
d'amor l' esperit | regala com sera
e sab que dich ver | lo quin es pasat.
VERDANXA.
Ni vista, ni grat, | ni voler faria
les flames y fochs | d'amor augmentar
sens l' entaniment | qui sols empalia
la saba d'amor | guiant sens falsia
car fa conegut | lo loch del repar
aquell es de tots | aquella caldera
á hont se recou | lo sucre stimat
dels draps lo pus fi | l'entendre's cors lera
sens ell lo voler | ni vol, ni volguera
com sia primer | hon grat es causat.
VILASPINOSA.
Real magestat | qui 'ls senys manaria
govern que major | no pot derrocar,
principi movent | que 'ls actes mouria
aquell sols voler | tals forçes tendria
que l'entaniment | reho fa negar
voler pren amor | en guerra primera
aquell elegint | se dona brebat
en tant que lo cor | tramet per cantera
e fletxes d'or fi | ab tal bombardera
que may del perfum | algun va spantat.
FENOLLAR.
Amor per los ulls | se cansa é es guia
aquells fan lo cor | mes enamorar
lavat abillat | sens ulls no veuria
la gracia menys | ni la loçania
ni 'ls rossos cabells | qui 's fan adorar
vejau qui 's ferit | dins en la visera
d'objectes semblants | si viu rabiat
ençes en amor | en tanta manera
que passa d'un salt | lo riu de cullera
pel que veu tan bell | tenir abrassat.
VIDAL.
Lo grat es objecte | y te senyoria
que fa lo voler | per si alterar
dispon lo pertret | sens ell no rebria
lo voler amor | ni 'l informaria
lo grat defallint | amer fa cessar
les fulles son d'or | d'aquella pomera
…..
nodreix augmentant | amor vertadera
conservas per grat | quant no s' baratera
si grat no teniu | d'amor sou fallat.
VERDANXA.
L' entendres aquell | lo qual desafia
voler e lo grat | els fa concordar
perque destroneix | per la fantasía
lo be conegut | de hon se cambia (o bon)
en lo que desig | la fa transportar
d'amor los grans archs | d'aquesta pradera
se tallen segurs | e sens feredat
per bon lo delit | tant fort se carrera
que no resta part | que reste censera
del cors del amant | qui sta entuxegat.
VILASPINOSA.
En la voluntat | amor naxeria
perqu' es accident | de noble causar
qui cause 'l causat | la causa seria
e foch tan ardent | aquell encendria
que may amador | sabe desamar
aquesta sens pus | l' entendren barrera
la lum apagant | de sa claradat
lo veura, lo grat | tant fort apodera
com escull de mar | qui encalla galera
que l' aygue fallint | tot resta negat.
FENOLLAR.
Deu ha presa carn | faent companyia
e 's fa cascun jorn | en pa consegrar
sabent nostre cor | mirant cremaria
ab flames de foch | ardentment e pia
d'amor pus enses | sens may apagar
appar donchs que ells | son la padrenyera
ab que 's trau d'amor | lo foch apurat
y als sants en lo cel | l' esglesia ho advera
la causa per que | l' amor persevera
es veure present | a Deu humanat.
VIDAL.
Ni grat de amor | no 's desmalleria
ni 's pot l' u del altre | per res apartar
estar separats | si dir se poria
ab l'altre contrari | amostraria
ço es ab desgrat | que no 's pot soldar
e grat es lo ferro | d'on hix la filera
texint lo drap prim | d'or fi ben tramat
amor se n' abriga | e passa á ultrera
encesa per grat | triumpha carrera
donchs grat es d'amor | lo centre format.
VERDANXA.
Leal amador | james trobaria
delit e remey | qui pot exitar
si tot lo restant | justat concorria
si amant no tingues | l'objecta que cria
per viura content | sens may variar
del colp tant mortal | no guarda vanera
de hon tot lo cors | roman alterat
e qui mes enten | molt menys s'adarrera
mes pasa 'ls perills | ab cosa leugera
de hon lo voler | es tot inclinat.
VILASPINOSA.
Los talems d'amor | voluntat pendria
sens ella 'ls delits | no 's poden obrar
l'objecte es lo fi | de quant empendria
tant noble y tant bell | que may lexaria
d'entendra lo foch | qu'amor fan bastar
aquesta del cel | los actes onera
los habits prenent | de gran charitat
aquesta feu pont | d'aquella madera
hon Deu nostres crims | sens compte remera
si mes de cent mons | haguessen pecat.
FENOLLAR.
Amant Jesu christ | la verge Maria
e la Magdalena | e l'apostol tant car,
per que 'l vessen viu | com dit los havia
exint del sepulcre | ho hont mort jaya
devant los seus ulls | se volgué mostrar,
car veure l'amat | ab alguna spera
renova l'amor | al enamorat
donchs poch saber dir | que no va terrera
amor per lo veure | mas va cavallera
crexent ab los ulls | tots jorns com estat.
VIDAL.
Amor puix sens grat | gens no duraria
ni lo desliber | que 's vol dir amar
de la voluntat | portant milloria
dels quatre luquets | ans cert falliria
lo grat la encen | qui la fa durar
axi com del sol | qui la vedriera
fa mòlt resplandir | lo raig ya daurat
semblantment natura | mòlt noble obrera
dispon que lo grat | los senys tots altera
del qual naix amor | perint per desgrat.
VERDANXA.
Lo veure per si | delit no daria
car sol es un seny | qui pot presentar
e si 'l veure sots | delit compartia
lo brut animal | per veure sentria
un goig consemblant | mas no 's d' atorgar
car l' enteniment | es l'aspirguardera
per hont es ferit | l' amant molt sobrat
que fa voluntat | la qual es derrera
tant tost elegir | pèl grat qui la spera
aquest es d'amor | lo ver desbarat.
VILASPINOSA.
D' amor los grans fets | voluntat clouria
per quant dels strems | no 's pot spantar
lo foch ensen tal | que 'ls senys corrompria
e l' entaniment | del ver torbaria
lo be recordant | que 'ls rials fa passar
aquesta 's la nau | tant bella, valera
que passa lo golf | d' amor fortunat
aquesta la por | dels perills rompera
ab tals afalechs | que may fou cambrera
que clau no donás | de quant te tancat.
Conclusió ab elecció de Jutge.
FENOLLAR.
La terra y lo cel | cascú mostraria
que 'ls fan lo viu foch | d'amor flamejar
ab lo dit concloch | que pus no y diria
sino que prench Jutge | lo qui en taulegía
Mestre Corella | veig huy triumphar
per quant un voler | ab uns confedera
e pot nos honrar | qui molt es honrat
puix ha be sentit | d' amor lo que n' era
ab noble saber | anant per dressera
veurá quel voler | mirant es doblat.
Puix altre que vos | del cel en la esfera
senyor de saber | no veig tant loat
á vos molt soplich | si 'us guard Deu d' ulcera
no caygue dels ulls | lo dret per costera
puix mostran lo be | per tots desijat.
Conclusió ab confirmació de Jutge.
VIDAL.
Encarrech molt gran | e culpa cauria
qui no 's contentas | volent cogitar
tal jutge mòlt noble | e qui 'l desdiria
elet de ….. clar | qual part prevalria
per lo venerable | Mossen Fenollar
perque aderint | á tal spillera
del molt reverend | per tots nomenat
Mestra Corella | de qui molt sertera
reebrém claretat | que 'ls actes modera
del dupte mogut | per nos tençonat.
Per grat vos dansáu | en tan bella era
de perles, robins | de or fi brodat
seguint lo deport | caseu dellibera
donchs grat favorin | qu' la cor sus laçera
e sia lo vostre | Vidal comenat.
Conclusió ab confirmació de Jutge.
VERDANXA.
Delit atant grau | james obtindrá
qual ara sostinch | pel veure criar
del jutge prudent | de molta valia
del qual confiant | roman la part mia
ab tan gran sfors | no tem no guanyar
Virgili vivint | d'aquest aprenguera
teolech es gran | doctor laureat
qui rega los prats | d'abundant riera
e 'ls fa verdejar | con verda junquera
d'hon cobren saber | en gran quantitat.
L'entendre de vos | es fertil garbera
que pot provenir | lo temps destrossat
preycant sens par | guiant gran abera
d'on l' entaniment | de vos no 's despera
puix que jutjareu | ab gran equitat.
Conclusió ab confirmació de Jutge.
VILASPINOSA.
Compren voluntat | tot quant amaria
ferides donant | que 'ls muts fa parlar
senyora dels senys | e ¿qui 'u negaria?
Per ço vull lexar | la nostra porfia
al jutge valent | qu'es fenix sens par
puix ha vist del cel | la porta tercera
hon Deu á sant Pau | tingue arrepat
lo foch del voler | veure l' antorxa era
e com feu Moyses | en la gavarrera (zarza; garravera, romiguera, etc)
que Deu incomprés | mirá figurat.
Si Tulli scrivint | á vos coneguera
ab tant gran saber | que Deu vos l' ha dat
ni prosa, ni rims | james componguera
Oyint vostre dir | Misseu no 's perdera
y Orfeu de sonar | se fora dexat.
Presentació del procés al Jutge.
FENOLLAR.
Si per spayar | la malenconía
de burles e jochs | se pot ben usar
quant mes d'aquell dir | que tant causaria
goig d' entaniment | á la confrería
dels mes avisats | volent solassar
ab aquest esguart | qu'ab l'altre no 's fera
per un sol deport | havem altercat
del riu de saber | puix sou la passera
en prosa e rims | jutjau com s'espera
reebent lo proces | per tots presentat.
Nosaltres som tots | plantats en pastera
com l'arbre molt sech | de tot despullat
plantant vos y vos | sereu la mutera (plantant vos hi)
ah fragant odor | e bella ramera
donant just lo pris | a qui 'l ha guanyat.
Elecció de Jutge en fallença de Mossen Corella feta per Mossen
Fenollar.
Semblant la dels Reys | ab gran resplandor
me ha peragut | un altre stela
estima jo 'n fas | de molta valor
per quant resplandeix | ab tanta claror
molt mes que de nits | l' ancesa candela.
Puig nostre proces | roman no jutjat
per molt gran destorb | de Mestre Corella
en Jutge jo prench | aquest nomenat
Stela per nom | ab tal claredat
que clara fará | la nostra querela.
ADEREIXSE MOSSEN VIDAL.
Puix cert sou de mi | que 'us tinch en amor
Mossen Fenollar | e dins vostre tela
ligat me teniu | ab tanta calor
que molt obligat | de fer vos honor
á vos aderesch | sens altre cautela
seré molt content | del tant desijat
se veja la fi | qui mils en la sella
los colps rebatent | haura cavalcat
e quasi dormint | m'haveu despertat
tenint en oblit | lo que renovella.
ADEREIXSE VERDANXA.
Qui juga al segur | sens por d' entrenyor
al mes millor diu | que res no ressela
ma part tant preval | que menys de temor
desije la fi | de nostre remor
y aixi donals vents | ma sort a la vela
perque navegant | per golf trist provat
forrada la nau | de pebre y canyella
l' estel de Sant Elm | axí 'm te guiat
que de tal orneix | sense feredat
Stela mirant | de gran maravella.
ADEREIXSE VILASPINOSA.
Puix la voluntat | la part es millor
ne tem yo perill | de quant se revela
dels actes humans | mirau qui es Senyor
Voler es aquell | qui te tal favor
que 'l cel e lo mon | a tots desnuela,
l' estel que diéu | yo mir tan honrat
que vull aderir | ab voluntat bella
puix es hom sabut | e molt avisat
veurá del Voler | la gran dignitat
quin (gran) poder te | quan ell sa frenella.
Presentació del procés al Jutje.
MIQUEL STELA.
Per mils sentir dels fets la fi
sol Deu es just qui fa 'l juhí
tan vertader
que may no pert del que defer
una sentilla
aquesta font es la qu' estilla
semblant liquor
que lo qui gusta sa sabor
es recreat
e tal sou vos molt avisat
Miquel Stela
que navegant á rems y vela
per la gran mar
ab lo saber bastáu jutjar
qualsevol fet,
y ab crédit tal sou vos elet,
per tots loat.
Pèl Reverent ser ocupat
Mestre Corella,
A vos donchs tots Estela bella
molt resplandent
home d' honor e sentiment
essent assí,
á vos á vos de fi en fi
bon catalá,
á vos sens pus de pla en pla,
á vos prenim
no contre stant. Molts ne tenim
qu'en semblant cars
no torneu gens lo peu atrás,
valencians;
mas festejant dels catalans
la bona pau
seguint lo temps, pus á Deu plau,
de tant plaher
la germandat volem refer
acostumada
per tal sguart será loada
vostra sentencia.
En mostra donchs | de gran benevolencia
vos presentam | tots quatre lo procés
fiant cascú | per vos será defés
tot llur bon dret | ab bona consiencia:
reebeulo donchs | per fer mes consequencia
en vostre dir | lo qual tots speram
ab molt desig | per saciar la fam
será dols past | la vostre eloquencia.
Sentencia dada per Miquel Stela.
Orfeu novell | criat en la gran Creta
hon Jonis prench | la gran Hio donzella,
al preclar to | del reverend Corella
¿que pot sonar | ma arpa imperfeta?
Ma fort dolor | tant es quant mes sacreta
per la qual vull | y am sens sperança
ma scuresa | si ma rudesa avança
la opinió | que teniu de mi feta.
Lo mestre gran | de la scient milicia
la clara lum | d'esta ciutat tamanya,
l'abundant riu | que farta tota Spanya,
lo foch ardent | qui encen veramicicia,
la tuba gran | que fa ballar justicia
si en tal fet | no vol promiciar.
yo 'm maravell | de Mossen Fenollar
haje cercat | enginy buyt de policia.
Do del alt be | me fa legint compendre
vostre procés | molt poch ha presentat
amor l'ha pres | temor l'ha revisat
per la tal art | que sent á molts ofendre
crech yo que 'n fa | treball del Sant apendre
per ignorar | la causa mes notoria
del inmortal | y tant famosa gloria
que sens treball | del hom no 's pot encendre.
Ero no fou | mes flaca per mirar
Leander mort | de la real finestra
que ma rehó | ignorant e poch destra
per quatre fochs | los tres fer apagar
e si que l' hu | qui Deu sempre cremar
senta l' amant | res lo plascent grat
o lum dels ulls | o cremant voluntat
o molt discret | que 's diu entendre clar.
Seny natural | al home es bastant meva
per declarar | molt prest difinir
quant aquests fochs | amor fan alt sortir
fahent sentir | á molts delit e pena
mas dir aquell | qui romp la fort cadena
a mi es greu | esser lo declarant
si be diéu | m'haveu vist clarajant
pel segon çel | fins la terrestra vena.
REPETICIÓ DE MOSSEN FENOLLAR.
La planeta gran | de molta flor guarnida
que de fenoll | te lo deurat renom
fertil de bens | fartant axí tot hom
qu'estich duptant | si fos l' arbre de vida
diu que Deu vench | ab deitat vestida
fentse mortal | en la manta que pres
perque mirant | lo mon tot conagués
que 'l veure sol | caus es amor complida.
REPETICIÓ DE MOSSEN VIDAL.
Vida qui viu | en mort tant com en vida
es lo Vidal | de virtuts exemplar
font elegant | ab tant florit cantar
qual entr' ells grechs | Pericles fou sens mida
dient que 'l grat | dels senys es vella dida
regint aquell | á tot son bell plaher
e quant defall | amor se defer
tals rehons fa | que tot goig se 'n oblida.
REPETICIÓ DE VERDANXA.
Virgili bell | criat per les nou muses
Verdanxa fas | segons canta lo so
melodios | de cant fete cançó
que Febo cant | ses forces tench infuses
l'entendre diu | qu'en flames may no fuses
fa lo voler | mal grat seu augmentar
odis cruels | en santa pau tornar
monjoya es | de les virtuts recluses.
REPETICIÓ DE VILASPINOSA.
Al gran enginy | e vent a la fortuna
l'espinos leny | empren la tempestat
y havent paor | invoca voluntat
perque sagur | navech en tal lacuna
docte, sabut, | entés ja de la cuna
la voluntat | lo port diu que 's d' amor
reyna ascellent | regint en gran rigor
tant açí baix | quant alt hon es la luna.
MIQUEL STELA.
Oint yo donchs | de grega eloquencia
ornat cascú | ab subtils arguments
que poran dir | mos débils sentiments
axí sobtats | de tant gran excellencia
ajudat crech | per inesperiencia
de gran amor | despendre mon cabal
mas ans que pas | un tant perillós qual
diré sos goygs | quant son vera dolencia.
EFECTES DE LA VISTA.
De tot amor | la vista es la porta
per hon recull | amig, plaer e dol
e quant li fall | la cosa ell es mes vol
ab fals sper | fa viure vida morta
tot aço veu | qui 'l jou d'amor comporta
fan lo juy | de falça fantesia
que quant mes creix | la cosa que 'l desvia
va mes cercant | l' engan ab que 's conforta.
EFECTES DEL GRAT.
L'encés grat fa | ab goig dexar la vida
cercant la mort | fallint ço que desija
que sens dolor | que 'l sperit aflija
viure no vol | y mort y vida crida,
te la salut | en vida dolorida,
te la tristor | en molt plaent confort,
te soledat | en molt gentil deport,
te lo plorar | en gloria cumplida.
EFECTES DEL ENTANIMENT.
L' entaniment | quant per amor se gira
vol e no vol | concerta y desama
plaer y plor | l' apaga e l'inflama
amar no vol | e may d'amor se tira
lexa y pren | requir, desdiu, consent,
fa y desfá, | aferma y dissent
lo mal, lo be | ab gust egual sospira.
EFECTES DE LA VOLUNTAT.
La voluntat | tant fort uneix l' amant
ab lo que vol | que dir sos grans afectes
l' enginy pus alt | ab sos mes alts conceptes
dir no porá | quin es l' esfors, ne quant.
La voluntat | lo bè honest dexant
e molt fogint | lo sensual costum
encen tal foch | qu'en veure part del lum
aquella tinch | per sfera cremant.
ALS ENAMORATS.
Fogiu amants | fogiu d'amor la pena
fogiu son plor | qui te de goig tristura
creéu a qui | ni viu ni mort pastura
en lo prat vert | ab amarga barena
tot es no res | lo mal d'aquesta pena
al del absent | qui pren del trist plorar
aquell delit | que havia del mirar
e quin es mort | vos creu que 'u determena.
Que fan aquests | á una trista persona
pus al absent | no poden dar salut
que val llur grau | de força 'l que perdut
per molta amor | e may delit no dona.
D'esquiva mort | l' amant tendrá corona
fins que present | veurá lo mes amat
del pou dels ulls | bevent felicitat
font de salut | sens dupta la blasona.
Yames lo grat | fou principal naxença
ni entaniment | demostra gran amor
ni voluntat | cremant ab gran ardor
mas del clar ull | comens de conexença.
Donchs lo mirar | si 'l conexer comença
e res ignot | no pot esser amat
la llum dels ulls | tendrá potestat
en fer cremar | y causar benvolensa.
Sentint mirant | lo grat amor fa casa
per ço d'amor | no 's causa primitiva
d'hon tallaré | sens altre firmativa
son cremant ram | ab ma ropera spasa
ab colp semblant | dins voluntat rasa
be que amar | sia mes alt ofissi
mas puix no es | lo primitiu juissi
ab aygue tal | apagant sa cremant brasa.
Lo eternal verb | en si carn assumint
fent se mortal | ab nos molt habita
la glosa diu | e d'est se demostra
donchs al mirar | sa gloria sentint
a ell entench | á ell ador morint
o vera llum | illuminant lo mon
si yo de si | l'entendre abandon
pobre d'enginy | implor perdó falint.
Mirant lo mon | yo am de Deu la essencia
mirant lo temps | el gran cel estelat,
mirant lo sol | ab tant claredat, (tanta, lo pide el número de sílabas:7)
mirant la mar | entenc sa gran potencia,
mirant los prats | brodats per excelencia,
mirant les gents | diverses de figura,
mirant lo foch | volar á sa natura
mirant enginys | tinch grat de sa potencia.
Vist donchs lo grat | e 'l molt preclar entendre
e voluntat | princesa prepotent
causat dels ulls | o de altre agent
qui deu causat | ab causa fer contendre
si may d'amor | algú s'es vist fort pendre
e sens mirar | volch consolació
no negará | que fos confessió
de tot quant ves | no fes per mort compendre.
Donchs declarant | ab desig de saber
començaré | invocant tota hora
Minerva gran | y transparent Aurora
Mare de Deu | per sols humil esser
vulla guiar | la ploma per lo ver
illuminant | la pensa ignorant
e dant lo dret | a qui 'l va treballant
fassem dels tres | perdre lo voler.
Abraam Just | lo primer patriarcha
e Moyses | lo fenix inmortal
molt entenent | a Deu sempiternal
plena d'amor | may fonch llur constant barcha
…...
La adorant | en trina unitat
l' altre cremant | lo rubrum inflamant
que 'n dirá ço | lo gran novel Petrarcha.
Mirar l'anyel | inmolar en creu vera
per lo repar | dels frágils pecadors
lo pellicá | ressucitat per nos
l'entaniment | enten que ver Deu era
mirant lo rey | ab triunfant bandera
lo chaos trist | com volgut despoblar
l' entaniment | l'hagué prest adorar
dient li Deu | pintor de primavera.
Geronim crech | sia lo qui tant diu
que si lo mon | a ull jueus no ves
fora perill | que l'hom mortal cregues
la mort del Crist | ni quant de ell se scriu
o centre clar | inmens fill de Deu viu
si 'l foch dels ulls | l'entendre illumina
fent nos guardar | de l'infernal fusina
serva los meus | puix en tu sols confiu.
La visió | del mon sant de tabor
qui porá dir | son goig incomprensible:
qui porá dir | aquell repos visible
causa no fos | de tota vera amor
lo fill del hom | e primer movedor
als tres privats | maná que no 's digués
perqué algú | de mort no 'l defenés
predestinat | en reparar l'error.
En la ciutad | de vicis mal fadada
tots quants hi son | entenen Deu que es
pero aquell | negun remey los es
puig que de Deu | la vista 'ls es levada.
O tu scient | si may sera pellada
la causa tal | jutjar vulles d' assí
la inmortal mort | d'aquell poble mesquí
no veure deu | si com dich te causada.
Simeon sant | qui dins los cels pastura
per molt voler | á Deu, bondat e vida
ni entenent | l'essencia complida
troba descans | ni may sentí folgura
mes quant mirá | la pobre criatura
home ver Deu | á quant se humiliave
.....
que reposá | mirada sa figura.
Axí passant | la fantesia encesa
pels cremants fochs | que nostre amor encenen
contraris vens | en tant treball la tenen
que be no se | hont puixca ser defesa
mas de Jesús | mirant la creu stesa
vist lo proces | e tot que feya veure
en nom d'aquel | que tots be devem creure
yo 'm determen | á la part mes compresa.
Allo val mes | tanta philosofia
que al juhí | dona mes difarencies
d' hon regit yo | per ser clares sentencies
trobe que l'ull | mes que tots ne daria
per ço donant | á ell la milloría
dexe lo grat | e no menys voluntat
hoch lo subtil | entaniment honrat
puix lo mirar | tant me delitaria.
TORNADA.
Los tres luquets | me fan huy companyia
la voluntat | l'entendre e lo grat
mas com no puch | mirar lo desijat
causa de dol | combat la pensa mia
bons trobadors | si mon dir ofenia
vostre penser | en gran saber fundat
tal es mon vot | qual vos he declarat
ho que sab Deu | á tots plaura volia.
MOSSEN FENOLLAR LOANT E EMOLOGANT LA SENTENCIA.
Tals son los plets | que vencen son optat
beneyt aquell | aqui la sort aserta
puix que tant be | la stela m'ha portat
Josef me fas | en rehebra la oferta
tots temps sabent | maleyna qui no hi veu
creguí que 'ls ulls | que com á ver dehen
per ço 'ls prenguí | vist tant lo poder seu
que 'l cor no 's dol | del que los ulls no veuhen.
Los ulls fan cert | lo breu ser conegut
mirant primer | la bella continença
al enfornar | se fa 'l pa jeperut
e de tot fet | gran part es qui comença
aquell privat | que 'l rey mira sovent
mostra en lo cor | que mes amat seria
sino mirant | amor seria perdent
donchs per mirar | aquella s'encendria.
D'aquest pertret | la obra que se 'n fa
ab fonament | lo riu no la s' enporta
tal es ma part | que si vuy so demá
conaxereu | lo perdre no comporta.
Donchs ab rehó | l' estel del alba clar
ha sobre 'ls ulls | donat la influencia
e si los tres | se volen apellar
regraciant | yo loe la sentencia.
Ni lo meu dir fa consequencia,
ni vull vostre benivolencia,
gens alterar
ans mesquí vos may será Fenollar
manar podéu
majorment ara perque 'm veu
galant carner
ofir vos bens y quant puch fer
ab voluntat
puix resté tan illuminat
de la estela
que veig de nit sensa candela
ab egual tranch
segur en pla com en barranch
d'entropassada,
que tant ma part es reparada
per bon juhí
que manxes, forçes ni florí
cuytar no poden
e fins que veen tots temps roden
los amadors
senyal que 'l veure fa sacors
en tal bastida
per tal sguart e favorida
dels ulls fa força
per quant so cert no viu alorça
e fets d'amor
ans á tals cants ells fa tenor
tan concertada
que música no pren durada
d'hon ella fall
així la vista si defall
lo foch s'apaga
e pur colgat si tant s'amaga
que no 'l vejáu
sentréu que poch vos scalfáu,
aço es provat,
lo que no fa quan descolgat
á ull se mostra;
e pus experiencia demostra
tant manifest
que non fretura mes d'aquest
fer argument
e hon que 'l cech é lo absent
per sols report
puguen d'amor encendre foch
que cremará
flames per ço no alçará
per gran que sia,
no 's prenga donchs á felonía
lo meu guanyar
ni per aquell vullau pensar
engan algú
car no es or tot lo que lúu,
ni ver lo fals
aguayts son falsos e grans mals
los de la enveja
yo prech á Dèu que may lo veja
si sobornat
yo se lo jutge ni pregat
guanyar me fes
ans per ventura fora mes
d'altri content
mas pus ma sort me ve al vent
yo done veles
pregant á Deu de tals esteles
me do la llum
perque sovint senta lo fum
de bona dita.
Nostra amistat | tant bon grat yo excite
e tal virtut | es d'ella lo govern
que refredar | no 's pot per gran ivern
qual es mon cor | la ploma 'us recite
sia ques vol | puix vostra amor no perda
poch es lo guany | á vosaltres perdent
ni per mon dir | cesseu á vantament
que goig es meu | cascú n'haja s'esguarda.
APELLACIÓ DE VERDANXA ENDRESSADA Á MOSSEN FENOLLAR.
Qui creu del tot son adversari
sia doctor ó be notari
e te prou mal any
e per desig d'eixir d'afany
te major plet
axi m'ha pres en aquest fet
que haveu portat.
Clamme de mí que so fiat
mes que devia
puix contra dret veig la part mia
anar per terra
pel capellá que ha fet la guerra
en sana pau
mas no 'm porá metre mal dan
de huy avant
si be veig molt se va scusant
que no y sab res
mes ell portá lo proces
dins en lo bot
e ab scusa d'un sol mot
que li sab fort greu
vol reparar lo greuje seu
quant cou lo pebre
e donchs fiau en monjo negre
ni en domer
que m'ha portat com lo corder
que va á la mort
e ara donas bon deport
ab la sentencia
la qual no te gens de sistencia
ni menys valor
e no y valdrá gens lo color
de tal safrá,
ni cremará com alquitrá
vostre luquet
mes lo seu foch será desfet
no y cal fogir
que ans de molt hauréu oyr
altre cantar
e puix veuréu lo Fenollar
e lo fenoll (fonoll; hinojo, Fenollar : Hinojosa)
estret, ligat en hun manoll
qui 's secará
e james pus se plantará
en loch que cresca.
No 'us penseu jo m'entristesca
del fet com va,
puix cosa al mon gens nos desfá
ma part fundada
á caurá haureu esta vegada
a poch contorn
no 'us cal metre gens en torn
ni fer Josep
a beure haureu la mar de Julep
e vos cantau
del nostre mal vos alegrau
com fa Na Marta
que tots temps canta com es farta,
axi 'us ne pren
que 'us scusau puix no 's defen
la costra scusa
car nostres prechs en tal reclusa
la bella stela
que sobornat e ab cautela
ha fet eclipsi
e ara diu quod jam scripsit
escrit será.
La correge exirá
de vostre squena
car del despes faran smena
sense murmur
puix haveu fet tal contra fur
irreparable
fent oblidar la ley loable
qui tant vos costa
axí n'haveu passat la costa
com vos sabeu
ab lo stell de Sant Andreu
quis fortunal
be sabieu vostre cabal
bon smersaveu
bon capellá axí 'us portaveu
encabestrats
perdudes son les honestats
dels capelans
james los besaré les mans
puix los conech
o be 'm so molt tengut per pech
e dessabut
yo prech á Deu ell vos ajut
com merexéu
e com pensau no purgaréu
un tal pecat,
dexau venir al legat
qui 'us pagará;
devant ell tot se dirá
lo fet com passa
penediu vos avans que 's fassa
semblant afronte
per que voleu tant gran encontre,
feu reparar
la sentencia us haveu fet dar
per semblant via
puix sols preval la part qu'es mia.
APELLACIÓ.
Estel molt clar | hom d'estat e valía
vostres amors | habia yo pagar
si sou absent | del que pláureus solia
gens per axó | ma part que prevalia
sentenciant | deviau agreujar.
Si 'ls vostres ulls | d'esser absent se dolen
y ab descans | dels amichs que be 'us volen
contant los mals | que axi con contar se molen
de bon conort | vos farem tots servey.
La mia part | a qui be vol entendre
mòlt clar se veu | per merit de proces
per tal assi | no 'm cure pus stendre
si be los ulls | 'us poran prou defendre
devant aquell | á qui será comes.
Perque usant | del que dret acompanya
de vos m' apell | y de tal jutjament
al molt subtil | joyell de nostra Spanya
lo Gay saber | com á mes entenent.
VERDANXA APOSTOLS.
Apostol donchs | segons la ley ordena
vos me otorgáu | y reverencials
per deduhir | lo que 'l fur determena
ab judicem | lo qual sab com se mena
glosa y test | de leys y decretals.
D'enginy sobtil | lo qual be clarifique
lo qu'es duptós | no sens molta claror
mas per sguart | del que be testifique
d'assó requir | y ma carta publica
per lo recort | del sdevenidor.
ESTELA APOSTOLS.
A Deu es cert | lo qual prech me confona
si vist com puch | no he fet lo juhí
y axí m'ajut | com tot temps desijí
plaure á molts | mes no y basta persona.
A mí no 'm plau | que 'l dret prenga resposta
per ço 'us atorch | tant quant me demanáu
jutges e temps | tants e tant com vulláu
á qui dieu | callar es la resposta.
ENDRESSA.
Vos qui tras mi | devallareu la costa
mos ensepechs | yo 'us prech que be vejáu
que á la fi | yo 'm dupte no digáu
de ben servir | mal grat es la resposta.
FINIS. (Gratia Deo; gracias a Dios que se ha acabado.)
