VIDA DE SANTA MARGARITA

VIDA DE SANTA MARGARITA (1).

(1) Códice del monasterio de San Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 59.

Açicomença la vida de la benuyrada Sancta Margarida qui pres martiri anpoder de Herodes Darmansa.

La benuyradaSancta Mergarida fo filla den Teodes qui era gentil e patriarcha dels gentils e adoraven e creienidoles e sancta Mergeride era conplida de la gracia del Sant Sperit e cant fo nade de la suamare ella fo dada a masia en I.a villa qui fo prop Dantiotxa XV sestedes e cant la sua mare fo morte la sua nodrisa sa pres de la gardeper retenir e per nodrir ella per tal com era molt bella e anomenave Sant Sperit e creia e adorave Deu e per so ere de sonpare en hoide e de nostro Senyor Jhesu-Christ amade. E cant fo an adat de XV anys hoy parlar dels martiscom rabien martiri per Jhesu-Christ Salvador nostro e liuras a Deus que la salvas en sa verginitatgordade a tots homens. La benuyrade Sancta Mergarida gardave hovelles de la sua nodrisa ab les altres puelles e an aquels dies pasave

aquen Holanbres qui venia Dasia e sen anave en Antiotxa per encalsar loscrestians e per adorar los seus deus e viuSancta Mergarida qui guardave les oveles ab les altres puelles e per la sua gran belesa cobeyala molt e dix a sos vasals - anats tost aquela punsela e amanatsla e si es franque aurela per mulere si es serventa aurela per amiga e per rao de la suabelesa tendrala ab ma casa. - Cant le preseren los cavales ella comensa Deus a preguare anomenar e dix - o Senyor Deu merce ajes de mi no siela mia anima perdude ab los mals. Senyor femalegrar an tu e amar e loar e lo meu coratge e la mia anima no sia partide de la mia fe ne lo meu cors no sia trasmudat la mia balesa no sia gitade an vil loch la mia savieano sia transmudada ne anoreade en la saviea del diable ans Senyor me trametes langellquin sia governador e mobre la mia boquea respondra al mal hom de Linbres escampador de sanchdels teus creens. Senyor vet en axi com la ovelaqui sta an mig dels lops feta sonaxi com lo pardal qui es an mig dels sparves(esparvers, esparvés; cernícalo, tipo de halcón) preseson anfilats e axi com lo pex an lam (lo ham, l´ham; anzuelo).Senyor ajudam e guardem que non jaquesquesan les mans dels mals homens ne del diable. - Vengeren los cavales a Olimbres e diguerenli - Senyor tu e ella no sots cominals que ella servex los nostros deus mas I. deu tan solament aora e Crist preyque lo qual los juus (jueus, judeus; judíos) pujaren an creu. - E cant Olinbres asohoy mudase de color e feula venir davant si e dixli - tu de qual linage est diguesmoest francha ho serventa. - Sancta Margarida respos - yo son franche. - Estcristiane per qual te governes ne con asnom - dix Holinbres. Sancta Mergarida respos - lo meu nom es Mergarida. - Dixli Olinbres - qual deus cols ne qual deus haores. - Sancta Mergarida respos - aquelDeu tot poderos colch e aor al seu fill Jhesu-Christ qui entro al dia de vuy a la miavirginitat guardade -. E dixli Olinbres - tu anomenes Christ lo qual nostros pares crucificaren. - Sancta Margarida respos - los teus pares crucificaren Jhesu-Christ e per soperiren tots verament Jhesu-Christ durara per tostempsal seu regne no aura fi. - Olinbres fo hirat e me la metre en carse e puys elentrasen en la ciutat Deutiotcha adorar sos deus sorts e muts. E al segon dia ana aportar devant si Sancta Mergarida e dixli - mesquineages merce de ton cos e de la tua baleaaconselet ab mi e adoraras los meus deus e dartegran aver e auras be sobre tota atra conpay. - Respos Sancta Mergaride - Deus conex e sap que la miavirginitat mensenya que tu mansutzases e de la via de veritat nom pots gitar en la qual jo comens anar jo ador aquell per qui sestremex la terra e per qui la mar ondeja la qual los vents e totes criatures temen per qual lo seu regne astara sens fi. - Olinbres dix - si no adores los meus deus ab los meus glays tedevorare e escampare la tua ossa sobre fochcremant mas si tu creus mi ne adores losmeus deus lo teu cos sera an mi an
amor e dient davant tots quet aure per muler e aurasbe. - Sancta Mergarida non pos - jo do a Deu lomeu cos quin dara repos ab los sants e ab losjusts e ab les vergens an Peradis. Jhesu-Christ liura e si matex a mort per nos per que jo no dupte per ella.
- Linbres mana als martoriadors seus que penjasen la verge sus en la ora del turment e ab verges (vergues) la batesan (batre; batir, apalear, golpear). Sancta Merguarida susal cel e dix - o Senyor Deu en tu esperansa guardem de confoniment perpetual e no mescarnesguas losmeus anamichs cor aquels qui pena soferenper lo teu nom no an nul confoniment per ço com lo teu nom es beneyt per tots lossecgles dels secgles. Sancta Mergarida aora e dix - Senyor merce majes reguarde en mi e delliuramde les mans dels carnices (carnicers; carniceros) e tramitma ros de sanitat qui alenesque les mies plagues e la mia dolor repos e retorn en goy (goig, goyg, goch; goyo, gozo).
- En aquela ora los martoriadosbaterenla ab vergues si que la sanch del seu cors corech en tere axi com aygua clarede font. Olinbres dix a ela - o Margaride criulos meus deus e auras be sobre totes ponseles. - Avia aqui moltes gens qui estaven en gir e suspiraven per la sanch que veien axir de la verge e avianide tals - o Margarida molts som dolents de tu cor tevem nua batree masellar el teu cors escorxat. O qual riquese per ta menscreensa. Ollinbres teauciura et delira sobra terra criuloe viuras sobre terra. - Santa Mergarida respos - o vosaltres mals consela malvats com me cuytats de sobre que si lo meu cors es merturiat la mia anima ables vergens reposara els turmens temporals son de les animes esperituals. Vos creets lo meu Deu qui es fort an virtut e aquels quill demanen saregira els hou e aquels quilperden e li clamen merce perdona els obrala porta de Peradis mas jo no crech vos neadorave los vostros deus qui son sorts e muts e fets de mans de homens. - Ollinbres dix a ella - o Mergerida criulos meus deus cor tu fas obra de ton pare lodiable. - Sancta Mergarida respos - ho no façatsmesclados que Deu lo meu Senyor es an mi ajudador e si de la ma es a tu dat poder de turmentarlo meu Senyor deliurara la mia anima de les tues mans e la posara en la gloria de Peradis ab los justs. - Fuynat Holinbres e mena que la penjasen en la are del turment ab ungles e feula tota rompre. La benuyrada Sancta Margarida reguarda (regarde; mira) sus al cel e dix - o Senyor Deu cansmolts me tenen resinglade e consel de malignes ansenen mi tu Deu meu resgira an mi la tua ajuda salva la mia anima de la boque del diable e garde la mia anima que no sia corumpuda ne la mia verginitat.
- Los martiriados (martiritzadors; martirizadores) la pujaren al turmen axi com Olinbres dix. Olinbres cobri son cap e sa fas e tots los altres qui eren ab el per la sanch qui de ela axia per tal que nonvesen e dix ela Olinbres - perque nomcreus e de tu matexa no as merce si tu no fas lomeu manament ab glays peseyre a la tuacara e la tua ossa e los teus nuusdesnuare davant tots. - Sancta Mergarida respos - o tu desconexent de Deu si jo era manblant de la miacarn ni avia merce de la mia anima seria en demnatjo am mas que jo liure la mia carn a turments per tal que la mia anima sia coronada al cel.
- Olinbres fo irat e manala tornas en la carse e tenebres. Sancta Mergarida quant hi entra senya lo seu corsab lo seu sant seyal de la creu e comensa a horar e dix - Senyor Deu tu est jutjadordreturer tu qui est pare defens tu qui est lumde les lums tu qui est Senyor de totes coses regurdemi que sola son lo meu pare eternal masnom desgarpesques Senyor Deu ajes merce de mi e prechte que veje lo meu anamich fas per fas que a mi sie a tal e que parle ab el e tu Senyor qui est jutja dels vius et dels morts tu jutja centre mi e el not iresques Senyor envesmi ne la mia anima no sia deguastada ne al meu senytramutat ab les idoles sordes e mudes. En tu Senyor es meesperansa tu qui est beneyt per tot losetgle. - En aso la sua nudriseministrave a ella pa et aygua e guardaveper una finestra e escrivia la oracio de Sancta Margarida e ab gran temor esguardave totes les coses que venien a Sancta Mergarida. E en aso ivarsosament axi I. drachorrible del angle del castre e ere vritatde diverses colors los seus cabels e la suabarba eran daurats les sues dens com a ferrelos uls resplandens com a carvoncle dels seus narils axi fum e foch le sua lenga(lengua; llengua) avalava sobro son coll e ere com a serpent glayose. Lo castre ere plende pudor e el drach ere en mig del castree siulave (xiulave, chulabe o chuláe; silbaba) molt fortment el castre luye (lluíe; relucía) tot del foch que de la sua boqua axia. Sancta Mergaride ach pahor e tornali la suacare e la sua color aytal con lerbesecha e tota la osa li estremi e ab aquelapahor ficha los jenols (genoll, ginoll; rodilla) en terra e estes les sues mans e aora e dix aquestes paraules - o Senyor Deu qui formistPeradis e a la mar terme donest e en infern alestal diable liquest e poder al drach tolquestregarde mi mosquine que sole e orfe sontrebalade en gran tribulacio ajes merce de mi. HoSenyor sia ton plaer que aquesta fera bestia donnom pusque tenir e jo que la vença que jo comte quell puya sobre mi quim sorbesqua. - E mentre que Sancta Mergarida orave lo drach obri la boque sobrell cap de Sancta Mergarida e la lengua sobre lo talo e suspirant transgulila al seu ventre mas la virtut de la creu que ella feu ansi marcella estreba an la boque del drach et an dues parts departi del drach. Sancta Mergarida axi del ventre del drach sen mal negu que non hacpres an aquela hora. Demantinent que fo axida de la boque del drach guarde deves part sinestra del carse e viu I. altre diable caeren semblanse domnegue qui ach les mans ligades e ficalsjonols Sancta Mergarida aora e dix – Senyor Deu lo teu nom lou he beneech alegrem en la tua fe quell diable Rufin veg jaen en terra mort et pesegat e veg la mia creu folbir e veg lo meu cos an odor de saviea e per aço Senyor Deu Jhesu-Christ a tu fas gracies rey perpetual governador dels pecados corona dels martis Salvador e Creador de totes coses Senyor tu est rey beneytper tostemps.
- E quant ach orat levas lodiable dix a Sancta Mergaride - ben es so que faist sofert de la mia persona que fort te veg star an oracio jo tramis a tu lo meu frare Rufiansenblanse de drach quit sorbis e que trencas la tua virginitat e tu ab lo senyal de Christ aslom mort e vols fer aytal de mi per ancantamentprech quet moves de mi. - E lavos Sancta Mergaride pres lo diable per los cabels e gitalan terra e posali lo peu dret sobre lo coll e dixli - o tu diable ceset de la mia virginitat que Jhesu-Christ es lo meu governador e jo son serventae sposa dell jo son serventa de Deu e amiga del qual es lo seu nom beneyt lo secgle. - E cant aso ach dit sobra resplandi Iuman lo carsce e viu I.a creu de Jhesu-Christ quitench antro al cel e sobre aquella creu stechI.a coloma qui dix - o tu benuyrada Mergarida los sants de Deu te speren e les portes de Peradis te son ubertes. - Ladonchs Sancta Mergarida respos dient - gracies fas a Deu - e retorne ve al diable e dixli - o tu diable dimcom as nom e dim la tua vida. - Lo diable respos - prechte serventa de Christ que leus lo peu sobre lomeu coll que I. petit pusque posar e dirte totes les obres que fas. - Sancta Margarida leva son talodel col el diable li dix - jo e nom Vieltevole puis Belsebub e en mon ventre e tragutmol trebal de justs e puys tostempscontra tots e negu nom pot vencre e tu asla mia virtut trencade e Rufin ausiest per losenyal de Christ per lo qual an tu a fruyt de justicia e per aquell matex as mi ligat e vensut e veg que Christ asta ab tu per çofe quet placie de mi. Ancara fas mes ab losjusts men treball e fas lus uls sechs e fas lur seny cabiar e faslos oblidar lo nom celestial vench sobre els cant dorment e faslos pecar an qualque part me vultot aquels que trop sens senyal de creu. Ho benuyradaMergarida tu mas vensut e no fore meravela si I. joveshom magues vensut. O tu Mergarida on es la tua fe on es la tua vida o en qual manere es Christ antrat antu diguesmo e jo dire a tu totes les mies obres.
- Sancta Mergaride respos - no es de mi que jo digua a tu aquestes coses que not veg digne que les hojesper la gracia de Deu son anso que son.- Lo diable Ii dix - jo no gos parlar abtu que Christ veig anar an gir tu e en gran paormas prechte serventa de Deu quem leysparlar I. poch ab tu com jurte Mergaride per Deu Jhesu-Christ que tu creus que mes an aquesta pena nomleys star mas ligem e anvien per la terra que de tota la mia vide an mi ni ab los justs nom treball. - Sancta Mergaride respos - diable no hoyre la tua paraula.- E costres an laangel de la terra e dixli - ve Setanat (Satanás) tolte de mi. - E la terra sorbill e reculilo. Con vench lendema Delinbres dix que hom li amanias Sancta Mergarida davant e cant ella axidel carsce ella senya son cos ab lo seyalde Deu e les gens de la ciutat vengeren veer la pena que Sancta Mergarida soferia. Olinbres dix a ela- Mergaride aconselet ab mi e adore los meus deus. - Sancta Mergaride respos - melor es que hom adorlo meu Deu qui es tot poderos sobre totes coses que no losteus deus qui son sorts e muts. - Olinbres dix - despulatsla e ab fust batetsla iversosament - E axifaerenho. Sancta Mergarida aora e dix - Senyor Deu los meus lenbles el meu cos garde que an mi no ageiniquitat tum as senyadaab lo teu senyal e coronadean la gloria. - Ladonches Olimbres lo mana gitaran I. vaxell dayga ab les mans ligades e ab los peus per tal que moris aqui. Sancta Mergaride garde veslo sel - ho Senyor Deus aquesta ayguasia illuminade de salut e vuy sia a mi font de batisme e vestadures nupcials. Vengesobre mi la tua sancta coloma reblida del Sant-Sperit que benesque ab lo teu nom aquesta aygua. Senyor tul de mi lo meu peccat e renovelade la tua benediccio e deliurem de totes males obres et salvem an la tua gloria e batismem en nom del Pare e del Fill e del Sant-Sperit tu qui est beneit per tot losecgle. - An aquela ora venchterretremol e vench I.a coloma del cel qui porta an la boque I.a corona dor e asechsesobre Sancta Mergarida e mantinent li foren desligatslos peus e les mas (mans; manos) e axi de la aigua loant nostro Senyor e la coloma del cel dix - vine Mergaride al repos del cel benuyrada est corvirginitat persegist - E en aquela ora cregueren an Jhesu-Christ XV.M.a homens menys de fenbres e dinfans e Olinbres feulos tots degolar en la ciutat Darmançae puys mena que Sancta Mergarida fos mertiriadeab coutels e mantinent lo martiriadorpreserenla e gitarenla fora de la ciutat e aqui aviaI hom qui avia nom Malch e dix a ela - estin ton col e rip lo colp del coltel e ages me merce que an gir de tu veg anar Christ - Sancta Mergarida respos - prechtefrare que si tu veus Christ an gir mi quemsperes antro que laja aorat e comanerelo meu sperit an loch de repos. - Malch Ii dix - fe quet vules. - Sancta Mergarida aora et dix - o Senyor ver Deus tu ojes les mies pregaries aquelqui legira te tendra an la sua malo libre de la mia gesta ne la mia pacione la oira legir an aquela ora li sienperdonats tots los seus peccats e si negu es posat an juy terrible e es remenbrant del meu nom Senyor Deu tu lo deliure del turment car nos son Senyor de carn e de sanc e tostemps pecam e prechte Senyor que aquel qui del meu nom fara stela ne del seu lum just cremar i fara que tots sos peccats li sien perdonats e qui la mia paccio scriura ne la tendra ne dement an sa casa que aqui noy nasque infant contret nesech (ciego; ceg, sego, cèlio) ne aonbrat de maligne sperit e si quer perdo de son peccat tot li sia perdonat. - E an açola coloma ab la creu parla a Sancta Mergarida e aquels qui staven en gir per la virtut de Deu tots caygueren an terra e la coloma tocha Sancta Mergarida e dix - benuyrada estMergarida qui a Deu quisit anles tues oracions eres remembrant dels pecadosper mi matex jur e per la gloria dels meus angels que de totes les tues preguares te axoida et daçoon est remembrant tot te sia complit et en qualqueloch sien les tues reliquies o la tuapacio qualque pecador qui la age espeneda de sos peccats e aorara en la suaboque e sobreposara lo teu nom en aquela orali perdonarem tots sos peccats e sies tu benuyrada al loch on reposes e totes les genssien benuyrades qui per tu creen ni creuran. Vine iversosament al loch quit es aperalatque son ab tu e obrirem la porta del regne selestial. - E Sancta Mergarida dix - o vosaltres pares e mares frares e sos amichs meus conjurvos per lo gran reyde tot lo mon que vosaltres fasats remembrança de mi el meu nom nomenets e si be jo sonpecadriu jo si prech nostro Senyor Jhesu-Christ per vosaltres queus do remisio de vostros peccatse queus fassa eretes al regne de la suagloria e queus illumen al regne de la suaclaredat. E fas gracies a Deu rey de totes coses quimfeu antrar an la compaya dels justs e louDeu e glorifich qui es beneyt per tot lo setgle (in secula seculorum). - E cant as asodit ab gran goig ella dix al marturiador - prinlo coltel e auciume quel mon aquest es vensut - E Malch respos - jo no auciure la verge de Deu com jo vegque Deu parle ab tu per que jo not vul ociure. - Sancta Mergaride respos - si aso no fas no auras part an Paradis. - LavosMalch ab gran temor pres lo coltel e tolch locap a Sancta Mergaride e aore Deu e dix - o Senyor perdonam aquest peccat - e caech a la dreta part de Sancta Mergarida e vengeren los angels e sigeren sobre locos de Sancta Mergaride e beneyrenlo. E açohoiren los malvats qui eren cechs e contrets e sorts e andemoniats e tocaven lo cos de Sancta Mergaride e mantinent eren garits els angels reberen la anima de Sancta Mergaride e pujarenla al cel cantant Sanctus Sanctus Sanctus dominus Deus Sabaot pleni sunt celi et terra gloria tua. Osanna ni excelcis. E I. bon hom qui avia nom Autimus pres les reliquies de Sancta Mergarida e mesles en I. scrim de pedra e posales an la ciutat Deutiotxa ab molt gran honor an I.a casa de I.a bona fembra qui avia nom Caudicia e el scrivi la sua pasio e oracions a honor de nostro Senyor Deu lo pare celestial ab loqual les nostres animes sien coronades al goyg de Peradis Amen.

MASCARON

MASCARON (1)
(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 115. Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155, fól. 23.

Sapiats que com lo filde Deu fos nat de madona Sancta Maria e anasper terra los demonis asajaren en moltes maneres aquel fil de Deu e estaven molt meravelats daquel e a les devegades per los miracles que li vaien fer avien pensament que fos fil de Deu cor enperovesen que el soferis fam e set e menjave pensavense que no fos fil de Deu. Empero vistes aquelesesteles e profecies e escriptures conegeren aquelesser fil de Deu diensentreci - ci aquest mor aquest es qui deu entrar en losinferns els deu despular de les animes qui aqui son turmentades. - E per aquesta rao plens denveja per tal que les dites animes no fosen deliurades e tretes de les penes dinfern pensarense e cogitaren entre si en quina manera poguesen aubergar la mort de Deu e per çocom els no trobaven al mon pus certa cosa com fenbracar lo primer mal consel era axit daquelaesguardant que Pilat avia muler molt care a ellos dits demonis conselaren a la muler de Pilat que per maligne esperit que aubegas la mort del fil de Deu per ques lig en la pacia que la mulerde Pilat volia aubergar la dita mort dix que moltes coses avia vistes per aquel mas enperosegons que era profetitzat covenies aquel morir per lo poble la saviesa diabolical de la fenbraen aço no poch contrestar çoes que Jhesu-Christ no moris per los peccados (pecadors, pecadores). E per tal com les dites raons los dits dimonis vaerense escarnits e enganats hordonarene feren I. procurador per nom Mascaron I. demoni molt savi e discret e estelati que en la presencia del fil de Deu ana legir pleyt denant aquel contra lumenal linatje. Enpero algun poria dir en quina manera podia conparer demoni qui es dapnatdenant la presencia del cel e de la terra e açose poden asignar duas raons com parlen en manera humane per comperacio axi com poden parlar faentconperacio de la cort terrenal pot se va ser que en la cort terrenal just e peccador hi poden entrar e majorment quant entenan a demana (demanar, demaná; pedir, petición, demanda) justicia e per tal rao cor la pena qui es donade als demonis nos departexdaquels ans hom que si mane soferenaquela pena en axi que sil labros(leproso)jasia en la cambra e en lo lit de I. rey la pena de la lebrosia (lepra) nol desenparia si be se jauria en lo lit axi per comperaciopoden vanir los demonis en presencia del Creador nostroSenyor Jhesu-Christ axi com a procurador dels altres demonis.
- E Creador de totes coses tu es vera justicia e jo sonprocurador de tota la inquesia infernal. E pux que tu es vera justicia e dins tu es nade e de tu es axidaplacia a tu quem vules hoyr en justicia. -
E dix lo Creador - si tu es (ets; eres) procurador mostrem la tua procuracio e fem daquelaplena fe e plena justicia. -
E espos (respos) Mascaron procurador al Creador - jo primerament vul infernarsobre I. gran article qui tocha lo mesels de totes les penes infernals e feta aquesta infernacio jo mostrare carte de ma procuracio. -
E dix lo Creador - jo ja conex les tues falcies (falso, falacia, falsedad) e tu matex per que en nom vulespexer de peraules infirmatoris e que noysia algu del umenal linatje qui façapart contra tu axi com tu demanes e entens a demanar contra elmestre sit vols la carta de la tua procuracio sinoseras gitat defora (foragitar, foragitá; echar, expulsar) la cort e daqui avant no seras hoyt. -
E lo demoni tement lo Creador lo qual no vaeque li fo jutge forable mostra con era fet procurador de tota la iniquitat infernal e perlant axi com a umenalment pot hom perlar la carta fo feta axibastant e sofecientment que en alguna manera in pert no avia defaliment ne la pogera hom anullaren nula manera. E ladochs nostro Senyor just jutje dix al dit dimoni.
- Dona te demandaper escritor voIs anantar (enantar) en tos afes.(los teus affers, tons affers; affair)- E encontinent fo donade segons ques segex
- io Mascaron procurador dit me clam per nom de procurador que com jo e tots los altres demonis dels qualjo som procurador tostemps infinit temps siam e ajam en plana posesio (plena posesión; plena possesió) de tenir en turmentar cruelment e justiciar tot humanal linatje en los inferns ara novelamentno servant orda (orde; orden) de dret en nostra part apelada mas ten solament per volentatson privats de la dita posesio en la qual eram per que daço me clam molt ploros prepos denant tu que justicia nos sia servade per tu de aquesta rao e que a tu placie que faces apelar lumanal linatjee que a sert dia denant tu a mi procurador en justicia respondedor. Enpero primerament ans que altres coses sia enantat deman quem tornesen ma posesio clarament e franque Ies animes qui abiten e son en lo sel e en porgatori e de totes qui son nades e qui daqui avant nexeran. -
E dix lo Creador - jo te be entes tu demoni demanes que sia fet dia asignat al umanallinatje que respona a la tua demande. - E lo demoni dix que aquesta demande es molt gran e perilosa e que seguir que sia tost dia asignate que sia en aquela tost enantat carlos demonis estan despulats de les dites animes e per tal demana lo dit Mascaron que sia dia asignatal umanal linatje per la humenalment demande.
E respos lo Creador al dit procurador infernal - fil de demoni e de dapnacio iniquicia e falcedat(falsedat; falsedad) malvat demoni tu casent (caent, caén; cayendo) del cel e si erets lo migdel cel e de la terra jo a tu al umenal linatjeasignat sert dia a comparer denant mi çoes a saber lo divenres sant de la miapacio (passió; pasión) en lo qual jo fuycrucificat. -
- E respos Mascaron - jo aquex dia nolpren cor en aytal dia nol podia nul homans hon que sia es feriat. -
E respos lo Creador - jo e fets los drets axi jo dispone ul (vul, vull) que sia aquel dia. -
E de continent lo Creador apela lo beneytangel Gabriel e dixli - aparela tot humanallinatje que conparega soficientment e siaque vega e no sera anantat en aquest negosi(negoci, negossi; negocio) axi com orde de dret e de rao ho requer. -
E ab tant lo dit procurador torna als inferns e tot qui era enantat en la dita questiocomptant als altres dimonis da qui era percurador e ageren gran dol e foren molt despagats quant verene conegeren que la justicia de nostro Senyor Jhesu-Christ nols era favorable en lur negoci. E ladonchs Lucifer levas e dix - no ajetspaor com Jhesu-Christ diu que es vera justicia la cual cosa no es veritat enpero si es justicia nos calayremaquesta nostra demande e aquel farem tenir per fole li farem dir de boque sua que no es justicia. - E dix Mascaron - al dia asignat e compare per nos e per tota la niquicia infernal. - E respos Mascaron - jo mes amariaaci estar crucificat e turmentat cruelment que comparerdenant lo Creador en lo qual es tot goyge tota alegria en nula manera quant veygaytal goyg non pux alegrar ans hom mes lo veg lodit goyt e mes e de dolor e de turment e de pena masenpero axi com aquel a qui jo son tengut de hobeyr fare com que mes. - E parlar umanalmentcomparech Mascaron denant lo Creador en lodit dia vench en hora dalba. E estant en lo palautot sol en I. angle e sabia be que major deuria esser la contumacia daquel qui demana que daquel qui es demanat e per aquesta rao era vengut axi mati per tal que no li pogues lo jutjeescriure fadiga en lo plet e tenia abdoses les oreles be aparelades que en lo palau no fes naguna cosa contra el. E con fo hora de mig die vench Mascaron a la presencia de Deu e dix - Pare Sant jo som vengut mati e encara esper lumanallinatje e encare no es vengut fe en aço. - E dix lo Salvador - ve ve ve que encara no es pasatlo dia. - E lo dimoni tornasen estar en lo dit angle del palau. A ora de vespres lo dit Mascaron vench ab gran brogit denant la presencia del Creador dient - Senyor Deus hon es justicia.
- E respos lo Creador - malvat no e dit que encara no es pasat aquest dia. - E ladonchs lo dit dimoni tornasen en lo dit angle del palau e espera tot lodia tro a la completa.
E ladonchs com vaesque quax sen axien de la cort molt fortment crida Mascaron - ho hon es justicia cor be la veg falida en los regnes dels cels.
- E ladonchs lo Creador feu apelar Mascaron qui encontinent vench denant el e dix- uy tot dia e esperat en lo regne de justicia e no e trobade justicia. -
E dix loCreador - Mascaron que demanes. - Jo - dix Mascaron - demanamsi es algu que respona per lumanal linatje e nagu per lumanallinatje ne comparech. - E altre vegadenostro Senyor dix a Mascaron - que demanes. - Jo demanque dret sia a mi servat com algu no deya esser denegat deman que lumanal linatje que a fet citar per III letres comparega sofecientment denant tu a men justicia respondedor com aquel no siacomparegut jat se sia (jatsia) que per tot aquest dia aquel aja esperat -
E loCreador enpero volent usar de iniquitat mes de justicia axicom aquel qui be sabia que Mascaron no entenia en alssino en destruccio del linatje humanal dix a Mascaron
- tu sabs be que jutje a les devegades husade iniquitat a vegades de justicia axi com li plau e jo ara vulusar de iniquitat. Asignam dia a dema a ora de prima. -
E encontinent Mascaron partis daqui de la presencia del Salvador e tornasen als inferns e conta als dimonis soque avia fet en lo negosi e Lucifer dix a Mascaron - tu ve (ves) dema mati al dia asignat- E Mascaron dix ho faria.
E com madona Sancta Maria sabequel humanal linatje era citat moguda de gran pietat axi com damor maternal parlant humilment ach despleer e dix publicament al humanal linatje - no tiens paor que jo dema e tots temps sere avocade del humanal linatje.
- E ab aytant tota lorde dels angels salegrae ach plaer de gran leticia.
E com loCreador en lo dia asignat sient en la suacadira ab infinida compaya dangels e patriarques e profetes cantant ave regina dels cels ave dona dels angels la dita vocade ab hul que hom sol gardar hom qui no es gracios garda lo dit Mascaron adversari del umanal linatje e estat sola avocadepres del seu fil car Jhesu-Christ dix - calats(callad; calleu) çoes que jo parlare. - E dix - fil meu jo e entes que lumanal linaje del qual tu e jo som enbargat denant tu per I. dapnat traidor e reprobat falsari axi com ja sabslo qual en lo regne meu jo e vist e per aquesta rao les entramenes (entrañas; entranyes, entrañes) del meu ventre que tu an portat me son molt comogudesenpero com tu est justicia en Deus en justicia falirvinga lo adversari quis qui siaardidament e men son plet tu. - E ladonchslos angels e los amichs de Deu agerengran plaer e apellaren Mascaron diens - vine Mascaron dapnat e reprovat cor ara as trobade part qui defendre lumanal linatje. - E lo Creador dix a Mascaron - di soquels uls. - E Mascaron ple denveja e de tot engan vench e no gosa levar los uls vesla care de la avocade qui al ul de dona iradelo guardava axi com Mascaron ho podia conexer.
E lo Creador dix a Mascaron - di so quetvules. - E dix Mascaron al Creador - e justicia ho en te clamade ho veritat sens falcedad ho via sens arade vules ayr mi mesqui procurador e placia a tu que carn ne sanch no enclin que justicia no sia per tu servade e tengude jo deman a tu licencia que puxa parlar. -
E dix lo Creador - di so quet vules. - E dix Mascaron - tot hom sap que judici esta en III. persones ço es a saber lo jutja e aquel qui demana e aquel qui es demanat vet tu qui est jutje e jo qui son demanador la persona del demanat ne lo ich veig sens la qual no sera agual lo judici. -
E dix la avocade - nous mirets en dimoni veus mi apelade en defencio del umanal linatje. - Respon Mascaron - Pare Sant placiat que la tua mare en nula manera no sia rebude en aquest pleyt ne en altre axi ho prou jo per rao cor mase hi es sospitosa per ço com es mare e leugerament te poria fer girar a fer part contra mi e per altre rao cor esta es fembra e los drets axi divinals com umanalsvedan que fenbra no sia avocade - e dix Mascaron - ara respona que respondre volra. -
E la avocademare de Deu axi gira los beneyts uls ves lo seu beneyt fil e dix - aquest dimoni en mon regne vol girar e pervertir los meus drets per tal com el diu que son sa mare enpero fenbra son e son per lo dit procurador infernal en aquest juy apelade per tal com el a fet denant tu humanal linatje del qual jo son e jatsia que jo sia mare no son mare axi con los altres cor jo son mare sens corrumpcio e fuy preys sens to greuje e infante sens dolor e quals drets veden que part qui es demanade de qualque hofici que sia que no puxa desenperar si farra si era eretje e escomes ço que Deus no vula. E no sabs que jo son orde de madrimoni e de la orde daquels qui estan en consiencia e de virginitat con jo fuy el mon esposa de Josep verge ans del part e en lo part e apres del part encontinent e ordisi de hom nul temps no agi a desnotar e sacrificar que jo desig avochadedel umanal linatje. E cant lo dit malvat procurador diu que fenbra no pot enpendre hofici de advocacio axo no a loch a persones mesquines e en vidues e en pubils e en horfens e en icnocenspersones. Fil meu I. persona mesquina com es aquest mon lo qual aquest malvat procurador falsari vol tornar e tenir en servitut perque no contrasta les coses dites e prepos ades per lo dit adversari deman que sia rebude en aquest hofici. - El dit procurador malvat fortment dix que no devia esser rabude e deman quel jutje deges saber aquest punt. Dix la avocade - fil meu aquest depertmostre en les paraules que tu asmajor sobre tu. - E ladonchs lo Creador dix- no contrastant a les coses preposades la part de Mascaron la mars rebe en avocade. - En lo libre de Genesi (Génesis) en les dites paraules que foren dites a Adam e a Eva se segex quel dimoni e la serpent dix a Adam e a Eva - si menjaretsdaquest pom (poma, pomme, manzana, mansana) serets com a Deu.
- E aquestes paraules que aquest falçariladre e malvat procurador Mascaron no les a dites ans les a amagades que no a volgut parlar e ves carfil meu falcia e malesa del dimoni que daquelamatexa cosa la qual hon a comes per conselsubjeccio dels dimonis aquels dimonis volen lumanal linatjeacusa e açonos poden fer cor eternal linatje acusar certa cosa es que crim del qual es engan es punidor e aquel qui del crim deu esser punit no pot altre acusar per que quant aquest punt aquest demoni no les altres jo no respondria cor segons que es mostrat e dit los dimonis foren rao cor Adam e Eva pecaren per tal com lo dimoni los fo conselat que menjasen del fruyt e menjarenne per tal com el lo dix que serien senblant a Deu e apar que els foren tractados del peccat perque
feune engan no deu a els ajudar ne per lo dit pecat no deuen ne poden aconseguir lome que sia dapnat eternalment. Deo gracias.
Finito libro sit laus gloria Christo. Amen.
Qui scripsit scribat semper cum Domino vivat.

Qui es folde seyn venga en Francesch alconer del reyde les bogies qui esta pres car segons lom qui sera lo consel si laura enparo es masterque sia dinant per aver gracia atsetaraenpero protesta lo dit Francoi que qui son consel volra que primer a boura li dera vingrech e si vin grech (vino griego; vigroc?; griego : amarillo?) no hia datli varmel(vermell, rojo, vermejo, vermellón) car bo li sera.