Atentos a la y - CX. Reg. 4205, fol. 221. 31 ene. 1553.

CX.
Reg.
4205, fol. 221. 31 ene. 1553.
Nota: Atent@s a la y.

Nos
Johannes Fernandez etc. cum pro parte vestra dilectorum
regiorum bibliopolarum sive libreteriorum
presentis civitatis et territorii Barchinone fuerint
nobis reverenter oblata et presentata quedam capitula sive
ordinationes per dilectos regios consiliarios et
proceres hujus civitatis Barchinone ad vestri
supplicacionem factas et statutas erectionem confratrie
in dicto vestro officio bibliopolarum sub invocacione
divi Hieronymi et bonum statum conservationem et incrementum
illius ac concordiam confratrum et dicti officii
comunem quietem concernentes tenoris sequentis:
- En nom de
nostre senyor Deu Jesucrist y de la sacratissima verge
Maria mare sua y del glorios doctor e illuminador
de sancta mare Esglesia sanct Hieronym sots
titol e invocacio del qual la confraria e germandat devall
escrita ha de esser fundada e instituida sia amen. Com sia
cosa molt justa e rahonable que tots los qui
habiten en una matexa ciutat y
vischen de una matexa
art o offici tingan forma y orde en lo
modo del exercir dita art o offici per tal que los
exercints dita art puguen comodament e sens prejudici
los uns dels altres viure e sie carreg e offici
dels consellers o regidors de les tals ciutats posar y
ordenar los arts y officis qui son en aquelles a be y
utilitat de la cosa publica y dotar aquells de statuts
y ordinacions convenients y saludables: per ço
la confraria dels libraters poblats en la dita ciutat
obtenguda licencia del honorable regent la
vegueria de Barcelona segons que en semblants actes y negocis se
acostuma de obtenir supplican a vostres magnificencies
y al honorable consell ordinari de la dita present ciutat de
Barcelona loar approvar y confirmar e de nou
statuyr y ordenar les ordinacions seguents per dita
confraria y collegi dels libreters fetes. Primerament
statuyren y ordonaren los dits honorables
consellers y promens de la dita ciutat que daçi
al denant tots los qui vuy tenen y per anant
tindran botiga o obrador de librater dins la
present ciutat de Barcelona e en son territori se
hajen de fer confrares de la dita confraria del
glorios sanct Hieronym dels libraters
y haje de pagar per entrada de dita confraria vint sous y
apres cascun any cinc sous per la luminaria
y altres despeses de dita confraria. Item statuyren y
ordonaren los dits honorables consellers y promens
de la dita ciutat que sien fetes y
recondides en la casa del consell de la dita ciutat
dues bosses de la dita confraria en les quals estiguen
enseculats los libraters de la dita confraria o
part de aquells ço
es en la una los mes antichs y en la altre
los qui no seran tan antichs de cada una
de les quals cascun any a vint y dos de setembre que es
la vigilia de la gloriosa sancta Tecla per los
dits honorables consellers sien extrets de les dues
bosses dos rodolins ço
es de cada una de les dues bosses un rodoli lo qual sie
ubert y legit lo nom del librater
confrare qui en aquell se trobara y aquells sien
y hagen esser consols de dita art dels libraters per
aquell any e lo qui sera extret de la bossa dels
antichs sia y sanomen consol en cap y lo
qui sera extret de la altre bossa sia ys
nomen consol derrer: los quals consols hagen de
regir y administrar la dita confraria y no pusquen renunciar
ni dexar lo dit carrech fins sia
acabat lo dit any a pena de sinch liures applicadores
la meytat a la dita confraria y laltre meytat al
official qui de aço fara la execucio. Item
statuiren y ordonaren los dits honorables consellers y promens
de la dita ciutat que los dits confrares de la dita confraria
hajen esser y sien obediens als dits consols de dita
confraria y no gosen ni presumesquen injuriar ni
maltractar de paraules ni de obres als dits consols sots
pena de deu liures applicadores la meytat a la dita
confraria e laltra meytat a la cort o official
qui de aço fara la execucio y de estar a la preso a coneguda
de dits honorables consellers. Item statuyren y
ordonaren los dits honorables consellers y promens
de la dita ciutat que tot temps y quant los dits confrares
seran cridats convidats o demanats per los dits consols de
dita confraria a consell o parlament hajen de anar a dit consell o
parlament sots pena de pagar una liura de cera a la
dita confraria cada hu y per cada vegada que sera contrafet
salvat empero just impediment a coneguda de dits consols. Item
ordenaren los dits honorables consellers y promens que
los qui seran stats extrets en consols
hagen de vagar apres que hauran finit son
any del consolat dos anys dins los quals no
puguen concorrer en esser admesos a dit offici de
consol. Item statuyren y ordonaren los dits
honorables consellers y promens de la dita ciutat que daçi
al denant los qui volran posar botiga
en Barcelona o en son territori se hagen
primer a presentar als dits consols de la dita confraria
y demanar lo examen pera poder exercir lo
dit art de librater y los
dits consols dins un mes apres quels sera demanat lo
tal examen hajen de veure y regonexer si lo tal qui
demane dit examen haura practicat en dita art lo temps devall
statuydor y si sera conforme a les ordinacions de dita art: y
en essent conforme en aquelles los dits consols ensemps
ab los altres de dita art los quals ells
elegiran y anomenaran en examinadors examinen
y vejen lo tal qui demanat haura lo dit
examen si es habil y sufficient pera tenir y exercir lo
dit art de librater e si sera trobat esser habil y sufficient
sie admes y sieli dada licensia per los
dits consols de tenir y parar botiga dins la present
ciutat de Barcelona e son territori alla hont lo
dit examinat voldra: e si no sera trobat habil ni
sufficient pera dita art per aquella vegada sie
repellit: lo qual examinat per lo dit examen do
y pac a la dita confraria per ajuda y supportacio dels
carrechs de aquella un flori de or exceptats
empero y no volent en la present ordinacio esser compresos
los fills dels mestres qui ja tindran o hauran
tenguda botiga ans aquells sens sufrir
lo dit examen ab sola licencia dels dits consols
y pagant lo dit flori de or puguen tenir botiga
axi com si realment y de fet fossen examinats.
Item statuyren y ordonaren los dits honorables
consellers y promens de la dita ciutat que tots temps lo
qui sera derrer examinat o derrerament haura parat haje
esser y sie sindic de dita confraria lo qual
haje de servir a dits consols de convidar los confrares als
consells y altres coses concernents al bon stament y direccio
de dita confraria axi com per los dits consols los
sera manat. Item statuyren y ordonaren los dits
honorables consellers y promens que tots los qui volran
sufrir lo dit examen de libreter hajen
primer star per apranens ab libreter
examinat o tenint botiga per temps de cinch anys exceptats
empero los fills dels mestres de dita art qui
tindran o tinguda hauran botiga com desobre es
dit. Item statuyren y ordonaren los honorables
consellers y promens de la dita ciutat que si per cas morra
algun libreter confrare de dita confraria sens fills ni
filles en tal cas la viuda muller de dit defunct
puga tenir la dita botiga per temps de un any y un dia
axi com si son marit visques sens empaig
ni contradiccio de dita confraria y no mes avant: empero si lo
dit librater moria dexant algun fill o filla en
tal cas la dita viuda vivint empero vidualment
puga tenir la dita botiga per los dits fill o filla
seus y del dit defunct sens empaig ni
contradiccio de alguna cort o persona fins a tant que lo
dit fill si fill sera tingue edat de divuit anys
y no mes anant y apres que dit fill tinga dita
edat de devuyt anys no pugue tenir dita botiga sens
haver demanada y obtenguda licensia dels consols de
dita art y haver pagat dit flori de or com desobre es
dit e si sera filla pugue tenir la dita viuda la dita
botiga fins a tant haje casada la dita filla y no mes avant.
Item statuyren y ordonaren los honorables consellers y
promens de la dita ciutat que si algun aprenent no
volra acabar lo temps ques sera afermat
ab son amo ans se volra mudar
ab altre amo sens
licencia del quil tindra afermat que no sie
licit ni permes a ningu de dita art donar feyna
a dit aprenent ni tenirlo en sa casa fins a tant que
per los dits consols sie vista la causa per la qual sen
sera anat de son amo y haura haguda licensia
de dits consols de fer feyna y aço a pena de deu
liures applicadores la meytat a dita confraria y laltre
meytat a la cort o official qui de aço
fara la execucio. Item statuyren y ordonaren los dits honorables
consellers y promens de dita ciutat que ningun libreter
no prenga ni tinga ningun aprenent qui
haje stat ab altre librater sens voluntat
o consentiment de aquell ab lo qual haura abans stat
o dels consols de dita art sots la prop dita pena en lo
modo prop dit divididora. Item statuyren y ordonaren los dits
honorables consellers y promens de dita ciutat que ningun jove
que no sie examinat no gose ni presumesca fer
feyna per si mateix ni per altre persona que no sie de la
dita art de librater palesament ni amagada sots
pena de cinch liures per cada hu e per cada vegada que
fara lo contrari en lo modo prop dit divididora
exceptats empero los qui vuy tenen
botiga o obrador parat en la ciutat. Item per quant se es trobat
en lo passat que alguns jovens o aprenens de
dits libraters furtaven libres de casa sos
amos y aquells venen o donen a vendre a algunes persones en la
dita ciutat les quals venien dits libres y feyen pagar
la meytat mes que dits libres valien als
compradors: per ço
statuyren y ordonaren los dits honorables
consellers y promens per obviar a dits abusos que daçi
al denant ningu qui no sie de dita art e no sie
examinat no gos tenir libres nous ligats ni pera
ligar pera vendre sots pena de cinch liures
barceloneses per cascu e per cascuna vegada en lo
modo sobredit divididores e de perdre los dits libres.
Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y
promens que ningu que no sie confrare de dita contraria
examinat gos ni presumesca vendrer paper a menut
ço es a dinades ni a mans sots pena de
vint sous barceloneses a cada hu qui fara lo
contrari y cada vegada en lo modo sobredit applicadora.
Item perque los exercints dita art de librater
mes comodament pusquen viure y los richs no oprimesquen
los pobres statuyren y ordonaren los dits honorables
consellers y promens de la dita ciutat que daci
al denant ningun librater pugue comprar dins
la vegueria de Barcelona de ningun mercader ni de altre
qualsevol persona mes anant de cinquanta raymes de
paper ni mes anant de vint y sinch dotzenes de
pergamins sens que primer nou diga ou fassa
a saber als consols qui leshores seran de la dita art:
e los dits consols encontinent que sabran la dita
mercaderia ho hagen de denunciar a tots los altres
libraters y sapien dells si voldran comprar part
de dit paper o pergamins y volentne ells comprar haja de
esser partida la dita mercaderia entre tots los confrares
de la dita art quin volran: y si sera fet lo contrari
lo tal qui mes de dites cinquanta raymes de paper
o mes de les dites vint y sinc dotzenes de pergamins sens
denunciarho a dits consols dins la dita vegueria de
Barcelona comprades haura encorrega en pena de vint
y sinc liures irremisiblement del tal exigidores y
applicadores per la terça
part a la dita confraria per la altre terça part al
accusador y per la restant terça
part a la cort o official qui de aço fara la execucio.
Item per obviar y proveyr a diverses machinacions y
monopolis y stucies que alguns libraters han
tingudes y fetes ab los mestres que ligen en lo
studi de la dita ciutat fent y procurant ab strenes y
altrement que los tals mestres legissen los
libres que los tals libraters tenien yn
staven proveyts y no los altres libres
que los altres libraters qui no sabien en dits
monopolis ni machinacions tenien per hont los
dits mestres no mirant la utilitat dels studiants sino de llur
propri interes legien als dits studiants lissons
infructuoses y de poca utilitat per als dits studiants mes per
dar spedicio de libres als tals libraters
que ab ells se eren pactats y convinguts
que no per utilitat als dits studiants lo que fins
açi ha
redundat en gran dany axi
de dits studiants com encara dels altres libraters qui
ab dits pactes convencions o tractes no tenien part
hors encara de la cosa publica: per ço y altrement
los dits honorables consellers y promens volent obviar
a dits abusos y danys ordonaren que deçi
al denant no sie licit ni permes a ningun
libreter fer pactes convencions ni partits alguns ab
ninguns dels dits mestres qui ligen de
present ni per avant legiran en lo dit studi de
Barcelona ni ab altres persones per ells directament ni
indirecta sots pena a cada hu y per cada vegada que
sera contrafet a la present ordinacio de vint y sinc liures
applicadores per la terça part a la dita confraria y la altre
terça part al acusador y per la restant terça
part a la cort o official qui de aço fara la
execucio. Item per obviar als fraus y ladronicis que
molts moços
de juristes metges y de altres persones fan en casa de lurs
amos furtant los libres de aquells y apres
los venen a alguns regatons qui aquells revenen
per les plaçes
cantons o taulers: statuyren y ordonaren los dits
honorablcs consellers y promens que daci anant ninguna
persona que no sie librater examinat no gose ni
presumesca vendre libres vells amagadament ans
aquells hajen de vendre y aportar en la plaça
de sanct Jaume o en la plaça
del Encant de mar ahont dits libres son
acustumats de vendre sots pena de perdre los
dits libres y de pagar cinc liures barceloneses
a coneguda dels consols de dita art si donchs dits libres
nos venien per alguna marmessoria o ab
intervencio de corredor public de la dita ciutat o per execucio de
alguna cort. Item statuyren y ordonaren los dits honorables
consellers y prohomens de la dita ciutat que no sie
licit ni permes a ningun librater tenir en la present ciutat
de Barcelona mes de una botiga o obrador tot frau
en aço cessant sots pena de trenta sous
per cada hu e per cada vegada que sera fet lo contrari.
Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens
que ningun librater examinat no pugue vendre libres
ligats ni pera ligar sino seus propris y no de
altres libraters strangers del present principat de
Cathalunya per obviar a mols fraus que en aço
se porien fer sots pena de trenta sous per cada
hu y per cada vegada que sera fet lo contrari applicadors
per la terça part a la dita confraria y per la altre
terça part al acusador y per
la restant terça part al official qui de aço fara la
execucio. Item statuyren y ordonaren los
dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daci
al denant ninguna persona puga fer ventalls de paper
blanch que sie per scriure pera vendre ni
vendre dits ventalls de paper per altri los dits
libraters sots pena de vint sous en lo modo
prop dit applicadors y de perdre los dits ventalls. Item per
quant par rahonable cosa que tots los qui
viuen de un mateix art o offici ajuden a supportar los
carrechs y dispeses de aquell: per ço statuyren
y ordonaren los dits honorables consellers e promens de la
dita ciutat que tot jove de librater qui anira
per jove en la dita art y com a jove guanyara soldada
pac cascun any sinc sous per ajuda de la
luminaria de la dita confraria.
- Fueritque etiam nobis pro parte
vestra predictorum bibliopolariorum sive libreteriorum
presentis civitatis et territorii Barchinone humiliter
supplicatum quatenus preinserta capitula sive ordinationes erectionem
dicte confratrie in predicto vestro officio sub invocatione
dicti beati Hieronimi bonum comune dicte civitatis
conservationemque et incrementum prelibati officii concernentes
omniaque et singula in eis contenta et ordinata laudare approbare et
firmare auctorizare et concedere ex munificentia regia
dignaremur: nos vero quia bonum comune dicte civitatis et particulare
dicti officii preinserte ordinationes concernere videntur dicte
vestre supplicationi benigne annuentes: tenore presentium de certa
scientia regiaque qua fungimur auctoritate delliberateque et consulto
ordinationes preinsertas et omnia et singula in eis et earum qualibet
contenta statuta et ordinata vobis dictis bibliopolis et seu
libreteriis presentis civitatis et territorii Barchinone
presentibus et futuris laudamus aprobamus ratifficamus autorizamus et
concedimus nostreque et seu regie concessionis et ordinationis
munimine seu presidio roboramus et validamus licenciamque et
permissum vos pro negociis dicte confratrie quoties opus fuerit
impune congregandi in loco ad hoc destinando quatenus opus est
confratribus ejusdem presentibus et futuris libere concedimus et
liberaliter elargimur. Mandantes propterea venerabilibus nobilibus
magnificis consiliariis dilectisque et fidelibus regiis cancellario
vicecancellario regenti cancellariam gerenti vices generalis
gubernatoris in presenti principatu Cathalonie vicario bajulo
consiliariis et probis hominibus dicte civitatis Barchinone
ceterisque universis et singulis officialibus et subditis regiis in
eodem principatu constitutis et constituendis et eorum
locumtenentibus ad penam florenorum auri Aragonum mille
regiis inferendorum erariis quatenus hujusmodi capitula sive
ordinationes ac omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta
statuta et ordinata nostramque hujusmodi concessionem habeant teneant
et observent tenerique et observari faciant per quos decet nec in his
contrafaciant seu veniant seu aliquem contrafacere vel venire
permitant ratione aliqua sive causa pro quanto gratiam regiam charam
habent et penam preapositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium
presentem fieri jussimus regio comuni sigillo impendenti munitam.
Data Barchinone die ultimo mensis januarii anno a nativitate
Domini millesimo quingentesimo quinquagesimo tertio imperii
III. - El marques de
Aguilar. - Dominus locumthenens generalis mandavit michi Philippo
Augustino Masio visa per Montaner regentem cancellariam et
Johanem Ferrer et Dezpuig
regentem thesaurariam.

Mos vau fé masa blans.

Mos vau fé masa blans.

(Estos díes mos arriben mols treballs, algúns mol bons, un dells es “Mos vau fe masa blans” de Victoria Trigo Bello. Hay intentat, com tans camíns, traduil y adaptal a la nostra manera de sé y de parlá.)

Mos vau voldre tan, que mos vau fé blans; tos vau quedá pa vatres los tragos agres, lo roin, lo pichó; les maletes de cartó, les miches soles de les sabates.

Vau patí les guiarres y lo que va vindre dispués, fam, miseria, les pulses y los polls, los sabañóns, la po al preguntá quí quirdáe a la porta.

Les cases plenes de fotos grises y tristes, sempre vestits de negre perque sempre ñabíe que du dol per algú que habíe mort; sempre en lo cap bais, mirán cap an tiarra; les mans y lo cor chelats.

Vau puchá a trens, vau fé kilómetros y kilómetros en vagóns de tersera, dels que se eisíe negre no sol la roba sino tamé l’ánima; bremes llun de casa, fábriques mol grans en les que pasat lo tems te díen que ya no cabíes.

Tronáes y tronáes sense pará, encara que no foren de aigua; inviarns que, pel fret que duyes dins, duráen tot l’añ, encara que per defora fare caló.

Tot ere poc pa podé viure y voldre doná la entrada de un piso, pa podé regalamos un bres en un colchó de llana, una cullera y un tenedó en les lletres dels nostres noms, un pupitre aón podé sentamos a la escola; uns patíns, un bras de chitano pals sans; un juguete o dos pals reis o sino un llapis y una goma que tamé tos costáen dinés; uns díes a la playa.

Vau fé tot aisó pa que natres puguerem tindre una boseta de pipes, unes botes d’aigua, la dedicatoria de una cansó a la radio; Mos vau voldre com sol vatres sabieu voldre; mos vau umplí les borchaques en monedes de a duro.

Tos vau matá pa podé eseñamos la palabra “estrená” lo domenche de Rams, pa les bodes, les comunións; hasta mos vau comprá la mochila pals campaméns y tos vau empeña pa apuntamos a les escoles de refors.

Vau enterrá als vostres morts en paláes de plos, en palabres de silensio; pero a natres mos hu vau posá fasilet, fentos un resibo de enterramén, pa que no mos tinguerem que tacá en la tiarra que tos taparíe.

Mos vau umplí la tasa de la lleit en colacao, de llimonada pa brená; natres escolanets de coc y toma de chocolate; mai van sabé lo que ere repartis una untada de au frechit, que tos va tocá a vatres pa sená.

Ni siquiera mos vam enterá que uns añs abáns, la chen eisíe de casa pa aná a treballá, en un bocadillo de pa sec y una rodalla de mortadela, embolicat en un tros de periódic vell, que tornáe a casa pa embolicá lo del atre día.

Rendits com estáeu, al torná a casa, estudiáeu en cursos de nit pa persones grans, pa dependre a escriure y llichí, lo que no habieu pogut dependre de menuts.

Vam eisí malcriats, natres calsetíns naus, vatres cusits y recusits y los abrigos donánlos la volta per veure si aisí pareisíen naus, de un atre coló y duráen un atre añ més.

Vam eisí blans pa la vida dura, la experiansia de viure la depreníem veen sintes al cine que, al ravés que a la vida, sempre acabáen be.

Mos vau fé creure que eisecás y buscá algo, sol ere eisí al carré, según qué díes, portán una pancarta.

Pensáem que la bona vida que vatres mos habieu donat ere una cosa pa tota la vida, que no se podíe piarde mai.

Mos vau fé creure que sempre mincharíem verdures fresques, que les pasáes ya to les habieu minchat vatres.

Confiats per lo que habíem tingut natres, mos vam creure que los nostres fills tindríen tot dominat, la vida feta, maneján una rateta de plástic; sempre puchán y puchán pa tindre encara més fasilidats de les que habíem tingut natres, pa tindre mes comodidats y servisis y ademés per dabán de tot lo mon.

Y abáns que res, mos vau voldre tan, que mos vau fé blans, la forsa dels cartapacios de plástic no mos servís pa enfrentamos a lo dur de la vida, nesesitém la vostra forsa, la vostra achuda, lo que fáeu vatres cuan la vida se torsíe simplemén dieu mala sort, ñá que sé solidaris, ya cambiará lo tems, entre tots eisirém.

Pero a natres rics en estudis y carreres la vida mos se fá gran, masa responsabilidat; per aisó mos coste tan entendre la nova vida de tot lo mon en tot lo mon, aón no val lo nostre egoisme de mirá cada u per lo seu y sol lo seu y, si se pot, aprofitánte del veí més infelís.

Allí aón estigau, pares y agüelos, si mos podeu mirá un poc, tos asustarán de les nostres presóns, fetes en acuerdos desde sillóns de cuero y drets; tos enfadareu perque som tan blans y perque ham perdut tots los drets y desde los fosás o aón estigueu vatres, que mos hau vullgut tan, tos entornaréu a les vostres foses contens de que ya no som natres qui tos ham de cuidá; tos enfotreu de lo desgrasiats que som en tots los adelantos que ñán, en los móvils, de, en tot lo que sabém, lo que mos falte per dependre; ¡¡¡INOSÉNS!!!.

Mos vau fé masa blans.

FIN