dilluns, 6 de gener del 2020

De la manera de scriure letres a diverses persones.

De la manera
de scriure letres a diverses persones. 




Per tal con en letres
escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses
estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses
es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o
de postposar persones con encara en forma o titol de cognominar
aquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e
estament vari daquelles ço es saber que la honor
daquell al qual les letres sendrecen no sia
diminuida en res segons la exigencia de son estament e
que la decencia de nostre estament per totes coses sia
observada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en
altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en
aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quen
la cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servada
la forma en lo subseguents anotada.

Nota:


cognominar:
apellar.


Quals persones deven esser davant posades.


Adonchs com letres endreçarem
al senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o
encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill
de rey primogenit
totes les damunt dites persones en letres les
quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals
persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra
exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a
patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres
persones de jusan grau o encara als maestres generals
de quals que quals ordens e encara si escrivim a altres
qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de
qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara
en les letres les quals trametrem als fills de reys no
primers engenrats
o duchs marqueses o comtes
o a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o
reglars militars o plebeys e encara si escriscam
a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch
altre tots temps en les letres les quals trametrem lo
nom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a
alcuna dona sia servada aquella matexa
manera ques servaria si als marits delles
letres trametiem.

Com se deu scriure a
diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres
deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de
cognominar persones a les quals se trameten letres
molt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim
la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al
senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sanct
e molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climent
per digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e
universal Esgleya sobira avescha. Lo
devot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyrats
peus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora
cosa es que entrels cardenals son tres graus cor
alscuns son bisbes cardenals alcuns
preveres cardenals e altres diaches cardenals:
perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes
cardenals
escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en
Christ lo senyor en Pere per la divinal
providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En
Pere
per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e
creximent donor. Als preveres cardenals axisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en
Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere
per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi con
dessus. als diaches cardenals sescriura axi: -
Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal
providencia de Sent Adria diache cardenal
special amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en los
altres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi
sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre
collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials
amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Darago
etc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperador
sescriura en axi: - Al molt excellent princep en
Carles quart per la gracia de Deu emperador de
Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexa
gracia rey Darago etc. salut e creximent de successions
benaventurats. Empero sil emperador no es
coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperador
mas en loch demperador sia mes rey dels
romans
. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura
alcun regne deuli esser escrit apres lo titol
del emperi lo titol daquell regne o
regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a
la emperadriu feta
mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Maria
per la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps
crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als
reys christians sescriura axi: - Al molt
sere e magnifich princep en Phelip per la
gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi
com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt
serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de
Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com
dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual
scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiu
lavors sescriura apres la paraula de França:
molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots
aquells emperadors e reys qui en les letres per
ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyor
quan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexa
manera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills
dels reys primer engenrats
sescriu axi:
- Al
inclit e magnifich en Johan del rey de França primer
engenrat
e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los
reys
dessus es dit. Semblanment sia escrit a la
muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots
los reys Despanya axi con de Castella e de
Portugal sescriura axi:
- Al inclit e
magnifich linfant en Pere del rey de Castella
primogenit
e les altres coses. Als reys pero sarrayns
sescriu en romans per tal que mils
sia lest a ells per mercaders e per altres lechs
ço que en les letres se conten:
- Al molt
alt princep Albufacen rey de Marrochs: de
nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a
rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes
avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones
les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses
les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu
en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrich
per la divinal providencia de la sancta sgleya de
Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial
dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:

- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal
providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als
primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent
pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Caller
salut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: -
En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la
divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desig
damor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcuna
cosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere
etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia
arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son
fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En
Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal
providencia bishe de Pampalona salut e cencera
dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres
nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga
en feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare
en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valencia
salut e dileccio. Als mestres dorde de caballeria
fora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al
venerable e religios baro frare Elio de Vilanova
de la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalem
maestre salut e cencera dileccio. Als maestres
pero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriura
axi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere
de Thous
maestre de la casa de la cavalleria de
sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son
caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistell
o qui en altra manera son de gran nom notablament per la
nobelitat dels lurs monestirs sescriura
en axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de
Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels
regnes o terres nostres o en altra manera per nos tengan
feu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et
amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio.
Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios
e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martres
salut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos
en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre
frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserrat
salut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en
dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o
semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat
aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de
Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres
terres dignitats escriuras segons ques seguex: -
En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoça
salut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple
o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere
etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e
dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestre
dalcun orde mendicant o altre qui no son abbats
mas per aventura priors generals dalcun orde
lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al
venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general
ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del
orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus.
Als priors e ministres provincials dordes mendicans
sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat
etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde
militar
sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e
amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o
provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als
religiosos e amats nostres lo capitol general del orde
dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las
esgleyas
catedrals de
fora les terres nostres
sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo
capitol
de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als
capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les
terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres
capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero
sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora
nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots
capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra
terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la
esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun
convent de qualque religio sescrisque scriurase axi:
- En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del
convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui
no son primogenits
ço es de França o Danglaterra o
daltres reys a qui no es acostumat descriure
infant mes prense aytal manera con devall
es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals
no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al
inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial
affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A
fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos
sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infant
en Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades
comte salut ab affeccio de sencera volentat.
Si es dona muller del serali axi
mateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infanta
si ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de rey
mort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc.
Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria
fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor.
Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infant
sino a fills daquells reys dels quals es acostumat de
fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcuns
reys dels quals lo pare no fo
rey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carles
del illustre rey de França germa. Axi com en los
altres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyal
de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera
escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comte
Destampes salut ab affeccio de sencera
voluntat. E si es de la nostra casa reyal serali
escrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en
Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es
empero que ultra los titols demunt dits sia
ajustat titol de ducat o de comtat o daltre
titol sil han aquells als quals sescriu: e si alcu
daquells haura deute de sanch ab nos apres
lo seu titol sia especificat en la forma seguent: Car
frare o oncle o cosi o segons que haura deute ab
nos. En apres com escriurem letres a alcun duch
o per aventura a alcun comte o marques o dalfin
sescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere
etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya.
Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o
altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al
egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut
e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte
grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc.
Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut
e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos
escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gasto
comte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no
son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit
axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu
de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en
Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio.
Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del
comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
-
En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut
e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: -
En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de
Cardona
salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots los
damunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lur
titol de comtat marquesat ho vescomtat ho
baronia lus sera escrit si hauran reebut lorde
de cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran
reebut serals escrita aquesta paraula donçell
ho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: -
En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut
et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e
generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en
aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de
Thous
donçell
salut et gracia. Empero si seran Darago sia
posat la on ha donçell aquest vocable
scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilas
sia que sian consellers o de consell o officials
nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al
feel nostre en Francesch Çasala ciutada de
Leyda salut et gracia. Empero per tal com los
doctors qui han reebut lo barret en qualsevol
sciencia han grau de dignitat volem que a aquells sia
scrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch
Roma
doctor en leys salut et dileccio. Al senescal
empero dalcun
rey o alcun major semblant offici si es noble sescriura
axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassona
per lo rey de
França salut et
dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre
senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels
altres princeps qui pero no son generoses o encara a
qualsque quals conseylers daltres reys
que pero barons no son jacsia que no sien nobles
per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre
etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al
prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos
no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres
a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons
pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cor
a alcuns sescriu: Consols e universitats
alscunes vegades als prohomens e universitat alscunes
vegades als ciutadans e poble perque engir aço sia
servat so que sera acostumat salut etc. axi con en los
barons dessus prop. Con empero sescriura
a potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt
insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baron
potestat de la ciutat de Florença
salut etc. Axi
con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijana
scriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom.
Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valencia
o de
Mallorcha o als consellers de Barchelona o als
paers de Leyda sescriura axi: - En Pere
etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça
salut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres jurats
paers o consols dalcunes altres ciutats o viles
nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres
jurats de Gerona o consols de Perpinya o
paers de Cervera salut e gracia. Encara mes con
escriurem a alcun official nostre si pero es generosa
persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En
Pere etc. Al amat conseller nostre Michael Periç
Çapata governador Darago salut et dileccio. E
si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre
serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feel
de consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si
empero scriurem a official nostre no generos o a altre
qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell
axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedina
de Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant
scriurem a hom generos qui sia cavaller li sia
scrita aquesta paraula cavaller e si nou es serali
scrit donçell.
Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marques
escriure en les letres que nos a ells trametrem noble:
empero a alcuns axi con lo comte
de Henaut o semblants qui per granea e noblea de
terra son ennobleits volem a aquells egregi esser
scrit.

Nota:
rey Despaña:
Primera vegada que apareix 
Despaña, en ñ, de España, als textos de Pere IV lo seremoniós.


diumenge, 5 de gener del 2020

Lengua Valenciana, Martín de Viciana

Proseguixc exponent lo que no ix en llibres escolars de tons fills.

Martin de Viciana; Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana, 1574





Proseguixc exponent lo que no ix en llibres escolars de tons fills.





La lengua Valenciana, escribe, en más de tres mil vocablos es pura latina, y en los mismos vocablos la Castellana difiere del latín, por añadir la última letra en el vocablo, como por ejemplo:


latina Valenciana Castellana



Sermo sermó sermon
Oratio oració oracion
Devotio devoció devocion

Item, la Lengua Valenciana tiene de su madre la Lengua latina, los vocablos propios y no los tiene la Castellana por añadir letras, o mudar de todo las letras, según parece por los siguientes:


latina Valenciana Castellana




Absencia absencia ausencia
Ansa ansa asa
Audacia audacia osadía
Avia avia aguela
Balena balena vallena
Barba barba barva
Baro baró varón
Bova bova yerva de agua
Cel cel cielo
Calx calx cal
Cella cella celda
Charta charta hoja de libro
Corda corda cuerda
Cistella cistella cestica
Columna columna coluna
Concubina concubina manceba
Falx falx hoz para segar
Farina farina harina
Fel fel hiel
Fervor fervor hervor
Flama flama llama de fuego
Fossa fossa cava
Gala gala agalla
Germana germana hermana
Glans glans vellota
Herba herba hierva
Mel mel miel
Mica mica migaja de pan
Scissura scissura cortadura


Sepia sepia xibia, pescado
Serra serra sierra de hierro
Spelta spelta scaña
Stella stella strella
Storachs storachs storache
Stora stora stera de esparto
Rebellio rebellio rebeldía
Rector rector retor
Redemptor redemptor redentor
Regina regina reyna
Reprehensor reprehensor reprehendedor
Rixa rixa rencilla
Ros ros rocio
Scala scala scalera
Schola schola scuela
Superbia superbia sobervia
Tata tata tayta de niño
Terra terra tierra
Tumor tumor hinchazón
Vespa vespa avispa
Vimen vimen vimbre
Viola viola violeta
Os os hueso
Porta porta puerta
Porca porca tierra entre dos sulcos
Porcella porcella lechona
Pustula pustula postilla
Murmur murmur murmullo de gente
Mustela mustela comadreja
Natura natura naturaleza
Oliva oliva azeytuna
Mola mola muela de molina







latina Valenciana Castellana




Argentum argent plata
Autumnus autumne othoño
Cepa cepa cebolla
Clavis clau llave
Coda coa cola
Collum coll cuello
Columba coloma paloma
Coxa cuxa nalga o anca
Confectura confectura confacionadura
Crusta crosta corteza
Defensor defensor defendedor


Delicie delici deleyte


Demencia demencia locura


Dens dent diente


Despectio despeccio desprecio


Draco drac dragon
Fames fam hambre
Fenestra finestra ventana
Ferrum ferro hierro
Filius fill hijo
Filum fil hilo


Fimus fem stiércol


Flocus floc flueco


Fons font fuente


Formica formiga hormiga


Fraus frau engaño


Fremun fre freno


Frumentum forment trigo en general

Fumus fum humo
Furtum 
funt hurto

Fundamentum fonament cimiento


Fussus fus huso


Gemma gema hiema de sarmiento
Gemitus gemit gemido
Gibba geppa corcoba
Gingiva geniva enzías
Hamus ham anzuelo
Homo home hombre
Jocus joc burla de palabras
Juncus junc junco
Lacus llac lago o zaquizamí
Licatura lligadura atadura
Legumen llegum legumbre
Lilium lliri azuzena
Linus llim limo
Lexivia llexin lexía
Lumen llum lumbre


Mamilla mamella tetica
Mirtum murta arrayan
Morsus mos bocado o mordedura
Milium mil mijo
Mors mort muerte
Mucus moc moco
Mulier muller muger
Mulus mul mulo
Nasus nas nariz
Napus nap nabo
Nomen nom nombre
Oleum oli azeyte
Ovum ou huevo
Ora vora orilla de mar
Ordeum ordi cebada
Petra pedra piedra
Palea palla paja
Panis pa pan
Pomum poma manzana
Pellis pell pellejo
Porcus porc puerco
Posticum postic postigo
Pratum prat prado
Princeps princep príncipe
Pruna pruna ciruela
Ramus ram ramo
Riuus riu rio
Rasum ras raydo
Rota roda rueda
Serpens serp serpiente
Sevum seu sevo
Sela sella silla de andas
Sabula sablo tierra arenosa
Sagita sageta saeta
Socus soc sucio
Status stat estado
Sagma salma









Sagma salma enxalmo o albarda


Salamandra salamandra salamanquesa


Sarmentum sarment sarmiento


Scandalum scandil tropezadero


Sucus suc zumo


Talpa talp topo, animal


Tempus temps tiempo


Tonus to tono


Tenebre tenebres tinieblas


Tymus tymo tomillo
Torrens torrent arroyo o chorro
Turdus tord zorzal, ave


Vernix vernis barniz


Vesper vespre la tarde


Vinum vi vino
Virus veri ponzoña


Viscum visc liga


Vomitus vomit vómito









... La Lengua Valenciana es hija, y factura de la Lengua latina por derecha línea y propagación, y la Lengua Castellana procede de madre bastarda por ser compuesta de la Romana latina que fué latín corrompido, y en la venida de Roma a Castilla más se corrompió. Y si toda vez pretende tener vocablos latinos, viénenle por tercera Lengua, entre las dos, lo que en la Lengua Valenciana no hay medio alguno, porque beve en el nascimiento de la fuente latina...


Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...