divendres, 18 de maig del 2018

La tecla



La tecla

Ñabie un conchún de música, de estos que fan y toquen cansons, eren novatos o, si preferiu primerencs, los costáe pillá la nota, pa tindre y mantindre tots lo mateis tono a la hora de tocá y cantá les cansons.

Lo pianiste, que teníe uns pocs més de coneisimens musicals quels demés, los fáe callá a tots y escomensáe a tocá lo teclat de un costat al atre, tecla a tecla, buscán, hasta que trovare lo tono bo.

A camins aisó costáe mol, per diferens motivos; primé perque ells eren prinsipians y un poc durs de orella y los costaé fe sintonía en quina ere la nota bona y en segundo perque per allí per la bora ñabíe moltes carracles fen soroll, bueno fen ruido, y nols disáen consentrás.

Pero lo conchún teníe mol clares les seues idees musicals y sobretot volíe triunfá al mon de la música. Es verdat que ñabíe masa afisionats acostumbrats a fe ruido per fe ruido o per fastidiá als que tenien bona vountat, als que de verdat teníen interes per trová la sintonía ideal en los seus gusts musicals.

Los “amics de la música” sabíen que detrás dells ñabíe mols afisionats a la música bona, la música de sempre, mols “fans” dells y nols volíen fallá; per aisó un día sí y un atre tamé, tots ensayán.

Y lo arreglista tots los días una tecla detrás del atra, probán y probán, sempre en la ilusió en que un día trovaríen lo tono y cantaríen la cansó de la seua vida, la que tot lo mon esperáe y eisirien en daván y tots los seus “fans” podríen cantá lliuremén eisa tonada que fáe tans añs que “anáe” per aquella tiarra.

Teníen lo perill de que la orquesta ofisial escomensaré a tocá los “segadós” avans que ells trovaren la desichada tecla y la música nova se minchare a la vella avans de que escomensaré a torna a soná.

Los afisionats a la música de la Aldea los donáen idees sobre quin “sostenido” o quin “bemol” podíen sé eise tono milagrós, pero no ñabíe sort hasta ara.
¿A quina part del piano estaríe la dichosa tecla? ¿Cuán se sentiríe aquella musiqueta que se pareiserie a la de los “ancheletes”?

Pero ells son de Aragó, busquen y busquen, segur que algún día sonará la tecla, encara que sigue per casualidat, y eisa música tornará en forsa a tota esta tiarra, apoyada per un mun de instrumens, inclus alguna trompeta y violín de la orquesta ofisial.

Si mos nesesiteu natres encara tenim mols pitos pa toca y hasta una pinte forrada en un pape de fuma pa toca “clavelitos”.

Y sino sempre quede los refrán de “sonó la flauta por casualidad”.
A seguí, prován, sense para……

FIN

la tecla

los Rogers, Valjunquera, Valchunquera, Teruel, Aragón


los Rogers, Valjunquera

Valderrobres

Valderrobres, 


diumenge, 13 de maig del 2018

Gonellisme

Gonellisme: Particularisme i secessionisme lingüístics a les Illes Balears 



Arbre de mar



Xavier Canyelles Ferrà 



Els orígens, els principis ideològics, les finalitats i els activistes més destacats d’aquest fenomen sociolingüístic.



Bé, m‘hé gastad 35 € per aquest llibre que me va‘rribà ahí. Avúy hé lleggid 50 pàginas y estig a punt d‘havê de prênde un Tranquimazin, o algo parescud, pêrque no me péguiga un atac de rabi. ¡Jo no sé còm se pod tergiversà de tal manéra! ¡Jo no sé d‘ahón trèuen es catalanistas tants d‘arguméns contraris emb lo que va de sa nostra llengo! Ara me dón cónta de còm ha sortid tot aquest puñetéro pancatalanisme a sas nostras islas: de sa gent que lleggêx panfletos còm‘aquest y se creu lo qu‘hey escríuen. M‘agradaría molt compartí emb voltros un parêy de frases d‘aquest llibre, però com que té drêts d‘autó, no m‘ês possibble. Domés vos dig una còsa: si volêu agafà una bòna empipada, compràu es llibre, que vos sirà segura; si no, agafàu es 35 € per anà a fé un bon pamb‘òli y un gintònic, que vos caurà milló. Au idò...




Gonellisme: Particularisme i secessionisme lingüístics a les Illes Balears





Amazon España



Aquest documentat i penetrant estudi tracta del fenomen sociolingüístic conegut per gonellisme, mot que procedeix del pseudònim Pep Gonella adoptat per l’advocat i polític Josep Zaforteza en la famosa polèmica de l’any 1972 sobre la identitat lingüística i l’estandarització del català a Mallorca. 



Avui el gonellisme fa referència als sectors contraris a la unitat de la llengua catalana o a la normalització lingüística a les Balears



Dividit en tres grans parts, la primera està dedicada als orígens, als autors i activistes més destacats, a les publicacions més rellevants i als principis ideològics del gonellisme. 



La segona part exposa les queixes i reclamacions més habituals del gonellisme, i la seva manera d’actuar o treballar per a atènyer les seves finalitats. 



Finalment, en la tercera part l’autor examina i refuta els arguments i les afirmacions esgrimits pels gonellistes i anticatalanistes illencs



Enlaces que solo muestran publicidad:



http://es.shopping-stars.ru/lit-gonellisme_particularisme_i_secessionisme_ling_stics_a_les_illes_balears_arbre_de_mar__214097.html 



http://uberupload.ru/es/download/gonellisme_particularisme_i_secessionisme_ling_stics_a_les_illes_balears_arbre_de_mar_.zip



INFORMACIÓN 



ISBN
978-8417113100 


Cubiertas
(Catalán) 


Autor
Xavier Canyelles Ferrà 


Papel , 464 páginas










La botiga de llibres d’Amazon.es és el lloc perfecte per tot aquell que gaudeixi de la lectura en català. Amazon.es t’ofereix en aquesta pàgina tot el que està relacionat amb el món de llibre en català.






som baléàs


Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...