La franja del meu cul, parodia de la Franja de Ponent, que es de Llevant, territori de Aragó. Idiotes catalanistes, franchistes.
dilluns, 8 de gener del 2018
Safraña
Safraña , a Tamarite de Litera, Tamarit de Llitera, es la part contraposada al genoll , ginoll.
Porte la falda tan arremangada que se li veu la safraña.
Sofrache a Penarroija de Tastavins
Dcvb
SOFRANYA , SOFRAJA f.
|| 1. La part posterior de la cama, oposada al genoll; cast. corva. Sofratja: Soffrago, poples, Torra Dicc. L'agafà amb un braç per sota les sofrages i va alçar-la en sopols, Ruyra Pinya, ii, 217.
|| 2. En els quadrúpedes, el buit oposat al llaçó o garra de les cames de darrera; cast. jarrete, corvejón.
Var. form.: sofralla, sofraia, sofraina, sofrage, sofratge, sofragi (aquestes tres darreres formes són del gènere masculí).
Fon.: sofɾáɲa (Tamarit de la L.); safɾáɲa (Pont de S., Sarradell, Senterada, Tamarit de la L.); safɾáɲɛ (Tremp); safɾáјna (Bonansa); səfáɲə (Rupit); sufɾáʒə (Llofriu); sufɾáʒɛ (St. Martí SG); sofɾáʒe (Benassal, Villar de Canes); sufɾáʒe (Cinctorres); sofɾáʤe (Mequinensa, Bot, Amposta, Cala de l'Ametlla); sufɾáʤe (Ascó); sufɾáʤə (Eiv.); sufɾáʒi (Massalcoreig, Tarr.); sofɾáʒi (Tortosa); sofɾáʎɛ (Urgell); sufɾáʎɛ (Sta. Col. de Q.); sufɾáʎa (Vimbodí); sufɾáјɛ (Bagà); sufɾáјə (Solsona, Vic, Montblanc).
Ve del latín suffragĭne
Porte la falda tan arremangada que se li veu la safraña.
Sofrache a Penarroija de Tastavins
Dcvb
SOFRANYA , SOFRAJA f.
|| 1. La part posterior de la cama, oposada al genoll; cast. corva. Sofratja: Soffrago, poples, Torra Dicc. L'agafà amb un braç per sota les sofrages i va alçar-la en sopols, Ruyra Pinya, ii, 217.
|| 2. En els quadrúpedes, el buit oposat al llaçó o garra de les cames de darrera; cast. jarrete, corvejón.
Var. form.: sofralla, sofraia, sofraina, sofrage, sofratge, sofragi (aquestes tres darreres formes són del gènere masculí).
Fon.: sofɾáɲa (Tamarit de la L.); safɾáɲa (Pont de S., Sarradell, Senterada, Tamarit de la L.); safɾáɲɛ (Tremp); safɾáјna (Bonansa); səfáɲə (Rupit); sufɾáʒə (Llofriu); sufɾáʒɛ (St. Martí SG); sofɾáʒe (Benassal, Villar de Canes); sufɾáʒe (Cinctorres); sofɾáʤe (Mequinensa, Bot, Amposta, Cala de l'Ametlla); sufɾáʤe (Ascó); sufɾáʤə (Eiv.); sufɾáʒi (Massalcoreig, Tarr.); sofɾáʒi (Tortosa); sofɾáʎɛ (Urgell); sufɾáʎɛ (Sta. Col. de Q.); sufɾáʎa (Vimbodí); sufɾáјɛ (Bagà); sufɾáјə (Solsona, Vic, Montblanc).
Ve del latín suffragĭne
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Curta biografía de Braulio Foz.
BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...