XXI.
Emperaire, per mi mezeis,
Sai, quant vostra proeza creis,
No m sui jes tardatz del venir,
Que jois vos pais e prez vos creis,
E jovens vos ten baud e freis
Que fai vostra valor doucir.
Pois lo fils de dieu vos somo
Qu' el vengetz del ling Farao,
Ben vos en devetz esbaudir;
Contra 'ls portz faillon li baro,
Li plus de conduich e de do,
E ja dieus no 'ls en lais jauzir.
Mais entr' els de lai es remas
Ad ops d' Espaingna e del vas;
En devetz ben l' afan soffrir,
E 'ls Sarrazis tornar atras,
E de l' aut orgoill forvenir,
E dieus er ab vos al fenir.
Als Amoravis fai conort
Per las poestatz d' outra 'l port,
C' ant pres una tella ad ordir
De drap d' enueia e de tort,
E ditz cadaus c' a sa mort
S fara de sa part desvestir.
Mas de lai n' ant blame li ric
C' amon lo sojorn e l' abric,
Mol jazer e soau dormir,
E nos sai, segon lo prezic,
Conquerem de dieu per affic
L' onor e l' aver e 'l merir.
Trop si van entr' els cobeitan
E s cuian ab l' anar cobrir;
Et eu dic lor, segon senblan,
Qu' el cap derrier e 'ls pes avan
Los coven dels palaitz issir.
Per pauc Marcabrus non trasaill
De joven, can per aver faill
E cel qui plus l' ama acuillir,
Can venra al derrier badaill,
E mil marcs non daria un aill,
Si lor fara la mortz pudir.
Ab lavador de Portegal
E del rei navar atretal,
Ab sol que Barsalona i s vir
Ves Toleta l' emperial,
Segur poirem cridar reial,
E paiana gen desconfir.
Si no fosson tan gran li riu,
Als Amoravis fora esquiu,
E pogram lor o ben plevir,
E s' atendon lo recaliu
E de Castella 'l seingnoriu,
Cordoail farem magrezir.
Mas Fransa, Peitau e Beriu
Aclina un sol seignoriu,
Venga sai dieu son fieu servir;
Qu' eu no sai per que princes viu,
S' a dieu no vai son fieu servir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris de robots o de malparits i malparides catalanistes s´esBURRaran.
No us mateu, agafeu un llibre.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.