abatut, abatuda

apamplat, destronat, torpe. Apamplada, destronada.

A Arnes (Tarragona) diríen "tens les mans de seba".

//

ha batut, de batre, que ya ha trillat y trinchat la palla.

Abatutz

"Doncs, si ben fos premiers aconseilhatz,

Pueis d' escondir Genoes tant s' asaia,

Non crei qu' el chant agues mainz motz pauzatz

Qui membrar fan lor sobremortal plaia,

Que l' autreia c' abatutz e mespres

Totz lor affars pels Venecians es;

E l' uchaizos, qu' en pauz' en lur conten,

Non pot donar contra 'l mal guarimen."

//

Segons lo DCVB:

ABATUT, ABATUDA, part. pass. y adj. de abatre.

//

C' est la Coustume de Lorry, où le batu paye l' amende.

//

Trill, la trilla, trillá, a La Fresneda.

Ababol, ruella, roella, amapola

Ababol = Amapola

ruella, roella. 

ABABOL m. 

|| 1. La flor de la rosella (València, Fraga); Papaver Rhoeas L.; cast. amapola.— V. rosella.

|| 2. Ababol bord: nom valencià del cascall cornut: Glaucium corniculatum Curt. (Teixidor Flora 1086).
    Fon.: abaβɔ́l (Benavarre, Fraga, Crevillent).
    Etim.: de l'àrab ḥababawrah (Eguílaz Glos. 4), que és una forma arabitzada del llatí papaver.

http://www.cancioneros.com/nd/1727/0/una-roella-al-cor-homenatge-a-desideri-lombarte-obra-collectiva

https://anydesiderilombarte.wordpress.com/2014/02/17/una-roella-al-cor-flor-roja-com-la-sang/

https://anydesiderilombarte.wordpress.com/2014/02/10/temps-al-temps-primera-actuacio-de-lany-desideri/

ROSELLA (i dial. roella). f.
|| 1. ant. Roseta, rosa petita; cast. rosita. Ha en la dita corona, entre flor e flor, X roselles, les V ab sengles robicets, doc. a. 1356 (Rubió Docs. cult. i,173).
|| 2.  Flor de la planta papaveràcia Papaver rhoeas, i la mateixa planta, que es cria abundant dins els camps de cereals; la flor és de color vermell viu; cast. amapola. Rumbejen molt vistoses en los camps les roselles, Llorente Versos 27. Amb espigues y roelles esclaten es sementers, Roq. 15. Les roselles d'una encesor frenètica, Alomar Columna 190. Dijous sant..., el sopar ritual d'aquesta diada, de tota la gent devota, consta solament de sopes i ruelles amanides, Violant SS 49.
a) Rosella de corns: planta de l'espècie Papaver cornutum (Teixidor Flora 1086). 
|| 3. a) Rosella borda o de bosc: planta ranunculàcia de l'espècie Anemone nemorosa, de rizoma prim i carnós, fulles en segments peciolats, i flors blanques, rosades o morades; cast. anémona de los bosques.
— b) Rosella marina: planta papaveràcia de l'espècie Glaucium luteum, de tronc robust, fulles gruixudes pinnatipartides, flors grogues i càpsula molt llarga; cast. adormidera amarilla.
— c) Rosella d'or: planta de l'espècie Drosera rotundifolia (V. rosada, art. 2, || 3).
— d) Rosella morada: papaveràcia de l'espècie Roemeria violacea, de flors color violat fosc; cast. amapola morada.
    Loc.
— Com una rosella: comparança aplicada a una cosa molt vermella. 


De llabis del color de la rosella, Cases A., Poes. 212. S' enrogí com una rosella, Pons Auca 322. Les galtes com la roella, Salvà Poes. 82. La jove... encesa com una roella, Pons Llar 30.

Fon.: ruzéʎə (Capcir, Cerdanya, Conflent, Garrotxa, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Men., Eiv.); rozéʎɛ (Ll.); rozéʎa (Aiguaviva d'Aragó, Maestrat, Morella, Cast., Aín, Moixent, Llanera de Ranes, Vall de Gallinera, Benilloba, Biar, Calp, Guardamar); roséʎa (Val., Torís, Polinyà, Massalavés); rozέʎɛ (Maella); rozéʎə (Porreres); ruéʎə (Ross., Conflent, Empordà, Solsona, Camp de Tarr., Sóller); ruéʎa (Mequinensa, Tortosa, Amposta, Valljunquera, Pobla de Benifassà); ruéʎɛ (Tremp, Urgellet, Balaguer, Pla d'Urgell, Ll., Cala de l'Ametlla); roéʎə (Mall.); ruβéʎə (Sta. Col. de Q.); ruvéʎə (Maspujols, Montbrió del Camp); rovéʎa (Alcalà de X.); rovéʎə (Mall.); ruɣéʎa (Tamarit de la L.); rozɣéʎa (Vistabella del M.).
   
Sinòn.: || 2, ababol, capellà, gall, gallaret, gallet, gallgallaret, paramà, quicaraquic.

Etim.: del llatí rŏsĕlla, ‘roseta’.