Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gavaudan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gavaudan. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 d’octubre del 2026

Perdigos. Entr'amor e pensamen,

Perdigos.

Perdigo. Perdigon.

7225, 7614, 7698.

Perdigos fo joglar, e sab trop ben violar e trobar e cantar. E fo del avescat de Gavaudan, d'un borget que a nom Lespero, e fo filh d'un pescaire. E per son cert sen montet en pretz et en onor tan, que'l Dalfi d'Alvernhe lo tenc per son cavalier, e l det terra e renda; e tug li bon home li fazian honor. E de grans bonas venturas ac lonc temps; mas molt se camiet lo seus afars, que mort li tolc las bonas aventuras e det li las malas, qu'el perdet los amics e las amigas, e'l pretz e l'honor e l'aver. Après el anet ab lo princeps d'Aurenga en G. del Baus, et ab Folquet de Marceilla, evesque de Tolosa, et ab l'abas de Cistel à Roma per mal del coms de Tolosa, e per adordenar crozada, e per deseretar lo bon comte R. E son neps lo coms de Bezers fon mortz, e Carcasses et Albeges fon destrug; e'n muri lo rei P. d'Arago ab mil cavaliers denan Murel, e pus de XX mil autres homes. E à totz aquest faitz far fon Perdigos, e'n fes prezicansa en cantan per que se crozeron. E'n fetz lauzors à dieu car los Frances avian mort e descofit lo rei d'Arago, lo qual lo vestia e l dava sos dos; per qu'el cazec de pretz e d'onor e d'aver. E can l'agron enrequit, tug silh que remazon vieu negus no l volgron vezer ni auzir. E tug li home de la sua amistat foron mort per la guerra, lo coms de Montfort, en G. del Baus, e tug l'autre c'avian faita la crozada. E lo coms R. ac recobrada sa terra, Perdigos non auzet anar ni venir, e'l dalfi d'Alvernhe ac li touta la terra e la renda que li avia dada. Et el s'en anet a'n Lambert de Montelh, qu'era genre d'en G. del Baus, e preget lo que l fezes recebre en una mayo de Sistel, que a nom Silva bela; et el fes lo i recebre, e lai morí.


7698.

Entr'amor e pensamen,
E bos cug e greu consir,
E fin joi e lonc dezir
Mi menet levan cazen. 
E per loc sospir e plor, 
De paor
Que'l comiatz
Que m fo donatz, 
Gent autrejatz,
S'oblit quar no soi tornatz.

Lo bos cug en qu'ieu enten 
M'adui molt coral sospir, 
Tan tem él cujar fallir 
Qu'ai d'un ric emprendemen.
E s'ieu trop estau aillor, 
Lei qu'aor
Prec, si'l platz, 
Que no s deslatz
Lo plaitz fermatz
Que m fo per leis acordatz.

Quar parra d'afortimen,
Qui m ve laissar e gurpir
Lei, q'usquecs volgr'obezir,
Si m rete per cauzimen.
Quar li valen valedor
An sabor
Qu'als laissatz
Dezeretatz,
Don par peccatz, 
Fasson captenh acabatz.

Qui m laissa ses fallimen
No m cug per aitan delir;
Qu'enquer soi on posc guerir,
Si dieus e'l Bautz mi cossen. 
Que lai trob fina valor
Ses error;
Que l'onratz
Pretz esmeratz,
Sobremontatz,
Ampara desamparatz.

Fis jois dreituraus defen, (dreitura us)
Que qui que vejatz faillir,
Que vos non prenguetz albir. 
Mas pretz e valor e sen 
Vos det dieus, queus fes meillor
E gensor
Dels regnatz:
Per so gardatz
Que l'enganatz
Viu sal e l'autr' encolpatz.

Del rei d'Aragon m'es gen,
Quar tan li platz enantir 
Tot quan bos pretz deu grazir;
E'l rei'n Anfos eissamen,

Qu'ab rics faitz d'emperador
Creis honor.
Don sapchatz
Quer acordatz
Los volgr'en patz
Vezer contra'ls renegatz.

Fillol, si faitz vostra tor,
Ben gardatz
Si ben l'obratz,
Que compliscatz
L'obr'e no la desfasatz.

Ves n Arias mon senhor
Vai e cor
Cant mesclatz;
E di l si l platz
Qu'entre'ls regnatz
Par sos fis pretz esmeratz.

dimarts, 13 d’octubre del 2026

Gavauda. Desemparatz, ses companho,

Gavauda.

Gavaudun

2701, 7226.

Desemparatz, ses companho,
E d'amors lonh del tot e blos,
Cavalgava per un cambo,
Iratz e tristz e cossiros,
Lonc un broill, tro jois me retene
D'una pastorela que vi:
Per qu'es mos jois renovelatz
Quan mi remenbre sas beutatz,
Que anc pos d'autra no m sovenc.

Tost descendei sobre'l sablo
E venc vas lieis de saut coitos 
Ella m ders un pauc lo mento,
Ab un dos ris, ferm, amoros, 
Me dis: senher, cossius avenc 
Queus trartornessetz sai ves mi?
Cous es tan de mi azautatz? 
Qu'ieu no sai que s'es amitatz, 
Per que m lonh de vos e m'estrenc.

Toza, joi mi dona razo
Per qu'ieu soi sà vengutz à vos.
Quan mi mostretz vostra faisso
Sobre totz jauzens fui joios.
Per que mon cors fortz e destrenc
Ab vostr'amor, ves cui m'acli;
E sia volgutz et amatz
Lo mieu jois e'l vostre sius platz,
Que jamais no rompa ni trenc.

Senher, si m'amistat vos do
Ieu aurai nom na Malafos;
Qu'ieu n'esper melhor guiardo
D'autre, qu'ieu cug qu'en breu m'espos.
Dar vos ai est cairel que tenc,
E tornatz en vostre cami,
Qu'ab autras vos es ensaiatz
Per semblan, don etz galiatz,
Falsas que fan ric joi sebenc.

Amiga, nous dis oc ni no
De las falsas ab cor ginhos.
Tan mi platz de vos e m sap bo,
Que totz mals avers m'en es pros.
En qual queus voillatz vos o prenc,
Que ieu vos plevisc eus afi
Que vostre soi endomenjatz;
E fatz de mi so queus voillatz,
Neis traire lo cor ab un brenc.

Senher, qui messonjas a pro
A semblan de ver non es tos:
La saviez' à Salamo
Aondera, s'amors no fos,
Que mur e forsa e palenc
Fe de sen; et un frach bassi
No valc quan fon apoderatz:
E pos el ne fon enganatz,
Gardatz en vos so qu'ieu ne prenc.

Amiga, ab autr' ocaizo
Mi tornas mon joi sus dejos;
Que ja non er ni anc no fo
Qu'amors no sia bon'als bos.
Per qu'ieu de ben amar no m fenc
Que m don'al cor joi clar e fi
De vos; e prec merce m'aiatz,
O m metrei, si m'o alongatz
Hermitas él poig Denisenc.

Senher, ni prezic ni sermo
Non aia mais entre nos dos;
Si m'es amics amigaus so, (amiga us)
Quar tan n'es lecs et envejos.
Ieu geti foras et espenc
De mon cor brau orgolh comgi.
Tot aissi com vos deziratz
Er mos jois al vostre privatz;
Que ses joi no val un arenc.

Amiga, ab tant ai assatz
Per mil vetz s'es mon joi doblatz,
Quar en la vostr'amor atenc.

Senher, e vos non o digatz,
Si tan dur cor adomesjatz,
Als parliers gola de lastenc.



2701, 7226.

L'autre dia per un mati
Trespassava sus pel cimelh,
E vi de jos un albrespi,
Encontra' l prim rach del solelh,
Una toza que m ressemblet
Cilh cui ieu vezer solia;
E destolgui m de la via
Vas lieis, rizen me saludet.

Totz jauzion de mon rossi 
Descendei jos sobre'l gravelh; 
E pres me pel punh, josta si 
Assec me à l'ombra d'un telh, 
Et anc novas no m demandet,
No sai si me conoissia.
Ilh? oc, per queus o mentria,
Que'ls olhs e la boca m baizet.

Per pauc de joi no m'endormi
Quan mi toqueron siei cabelh.
Bella, fi m ieu, com es aissi?
Dombredieu crei m'o aparelh.
Senher, oc; quar nos ajustet,
Qu'alres no volh ni querria:
E sius platz à mi plairia
So don hom plus me castiet.

Amiga, segon qu'ieu devi,
Tort n'ai si jamais m'en querelh
Mas tan privada es de mi,
Dir vos ai mon privat cosselh,
Amors m'a tout so que m donet:
Cela que mot m'abelia
Ar no sai vas on se sia,
Per qu'anc res pois no m conortet.
Senher, ieu sai d'aquel lati,
Per que la noich cossir e velh;
Anc pois que de vos me parti
Mei olh no prezeron sonelh.
Mal o fei qui tan nos lonhet,
E res sos faitz no l'embria;
Que la nostra companhia
Esterà meils qu'anc non estet.

A mi per trastot bon desti 
Crei que m det dieus aquest parelh, 
Joi de cambra en pastori, 
Que m'es dous, don me meravelh;
Et anc mais tan be nons anet.
Vostra merces e la mia 
Issit em d'autra bailia,
Et amors en mi no s pecquet. 
Senher, na Eva traspasset
Los mandamens que tenia: 
E qui de vos me castia 
Aitan se muza en bavet.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...