dilluns, 4 de maig del 2026

Saliva

Saliva, s. f., lat. saliva, salive.
L' ognament de la saliva en las aureillas e al nas. Doctrine des Vaudois.
L'onction de la salive aux oreilles et au nez.
Ab saliva.
V. de S. Alexis.
Crachant sus en sa face avec salive.
CAT. ESP. PORT. IT. Saliva. (chap. Saliva, salives; saliveta, salivetes.)

Saliva, s. f., lat. saliva, salive.


2. Salivar, v., salivare, saliver, jeter de la salive.
Salivan et escupen si purgo. Eluc. de las propr., fol. 45.
(chap. Saliván (saliveján) y escupiñán se purguen.)
Salivant et crachant se purgent.
ESP. PORT. Salivar. IT. Salivare. (chap. Salivá o salivejá: salivo, salives, salive, salivem o salivam, salivéu o saliváu, saliven; yo salivaré; yo salivaría; si yo salivara; salivat, salivats, salivada, salivades. Yo salivejo, saliveges, salivege, salivegem o salivejam, salivegéu o salivejáu, salivegen; yo salivejaré; yo salivejaría; si yo salivejara.)

3. Salival, adj., salivaire.
So algunas venas a la lengua saliva ministrans..., per que... so ditas salivals.
Eluc. de las propr., fol. 44.
Sont aucunes veines à la langue salive fournissant..., c'est pourquoi... elles sont dites salivaires.
(chap. Salival, salivals : algunes venes que suministren saliva a la llengua.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris de robots o de malparits i malparides catalanistes s´esBURRaran.
No us mateu, agafeu un llibre.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...