Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris veray. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris veray. Mostrar tots els missatges

dimecres, 2 de setembre del 2026

Ventre, Ventrada, Ventralha, Ventrilh, Venus, Ver, Veramen, Veiramen, Verai, Veray - Foravertat

Ventre, s. m., lat. ventrem, ventre.
Ventre es dit quar d' el va la vianda, et es trameza a tot le corrs.
Eluc. de las propr., fol. 58.
Ventre est dit parce que de lui va la nourriture, et est transmise à tout le corps.
Per la dolor que a el ventre.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Par la douleur qu'il a au ventre.
Loc. fig. Qui en manjar non met tempre,
E fai son Dieu de son ventre.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Qui à manger ne met tempérance, et fait son Dieu de son ventre.
CAT. Ventre. ESP. Vientre. PORT. IT. Ventre. (chap. Ventre, ventres; pancha, panches, com la de Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma, peix gort del catalanisme.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso

2. Ventrada, s. f., ventrée, portée.
La femna pot portar en una ventrada set efans. Liv. de Sydrac, fol. 26.
La femme peut porter en une ventrée sept enfants.
ANC. ESP. Ventrada. IT. Ventrata. (chap. Ventrada, ventrades; la dona pot portá en una ventrada set o sat infans, chiquets o chiquetes, fetos, bebés.)

3. Ventralha, s. f., entraille.
Per tot lo cors et per los nervis et per las ventralhas.
(chap. Per tot lo cos y per los ñirvis y per les entrañes o ventralles.)
Es de cauda alena e de caudas ventralhas. 
Liv. de Sydrac, fol. 79.
Par tout le corps et par les nerfs et par les entrailles.
Est de chaude haleine et de chaudes entrailles.
ANC. FR. 
Si que de luy les boiaulx et ventrailles 
Cheurent en terre.
Foucqué, V. de J.-C., p. 464.
(chap. Ventralla, ventralles; entraña, entrañes; budell, budells : intestino, intestinos.)

4. Ventrilh, s. m. dim., ventricule.
Le ventrilh del cervel... d' on parto las mezolhas e 'spondils e 'ls nervis, ministrans a movement voluntari.
Arteria, la qual geyssh del sinestre ventrilh del cor.
(chap. Arteria, la cual ix del esquerro ventrícul del cor.)
Eluc. de las propr., fol. 34 et 20.
Le ventricule du cerveau,... d'où partent les moëlles et vertèbres et les nerfs, servant à mouvement volontaire.
Artère, laquelle sort du ventricule gauche du coeur.
CAT. Ventrell. IT. Ventriglio. (chap. Ventrícul, ventriculs. ESP. Ventrículo.)

Venus, s. f. et m., lat. Venus, Vénus, planète.
Las planetas,... salvat Venus. Liv. de Sydrac, fol. 55.
Les planètes,... excepté Vénus.
Venus, entre las autras planetas,... es... pres del solelh,... e quant li va denant, es dit Lucifer; quan va apres, es apelat Vesper. Eluc. de Las propr., fol. 115.
Vénus,... entre les autres planètes,... est... près du soleil,... et quand elle lui va devant, elle est dite Lucifer; quand elle va après, elle est appelée Vesper.
CAT. ESP. Venus. (chap. Venus; vore Divendres y Planeta.)

Planeta, planetes, Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres

Ver, adj., lat. verus, vrai, véritable.
Vers Dieus, vers hom, vera vida, merces.
G. Faidit: Fortz chauza.
Vrai Dieu, vrai homme, vraie vie, merci.
Subst. S' ieu en volgues dire lo ver.
B. de Ventadour: Chantars.
Si j'en voulais dire le vrai.
Adv. comp. Domna, s' ieu quezi secors
Vas vos, non o fi de ver.
Bertrand de Born: Ges de far.
Dame, si je cherchai secours contre vous, je ne le fis pas de vrai (tout de bon). 
Bels dous amicx, ben vos puesc en ver dir.
La Dame Tiberge: Bels dous.
Beau doux ami, bien je vous puis en vrai (vraiment) dire.
Merces es perduda pen ver.
B. de Ventadour: Quan vey.
Merci est perdue pour vrai (en vérité).
ANC. FR. E Deus! peot c'estre vers!
Roman de Horn, fol. 20.
Donc sot il bien que veirs esteit 
Co que de lui pensez aveit.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 641.
L'estoire le tesmoigne à vraie.
Roman du Renart, t. II, p. 212.
Prenez, mangez, c'est cy mon corps de vray.
(chap. Prenéu, mingéu, este es mon cos de verdat : verdadé : ver.)
La Boderie, Hymn. ecclés., fol. 145.
ANC. CAT. Ver. ANC. ESP. PORT. IT. Vero. (chap. Ver, vers, vera, veres; verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes.)

2. Veramen, Veiramen, adv., vraiment, sincèrement.
Morrem tug, so sabem veramen.
(chap. Morirem tots, aixó u sabem veramen : verdaderamen.)
Folquet de Romans: Quan lo.
Nous mourrons tous, cela nous savons vraiment.
Blacas, ben dic veiramen
Qu' ieu am mais trop fruit que flor.
T. de Blacas et de Rambaud: En Raymbaut.
Blacas, bien je dis sincèrement que j'aime beaucoup davantage fruit que fleur.
CAT. Verament. ANC. ESP. IT. Veramente. (chap. Veramen; verdaderamen.)

3. Verai, Veray, adj., vrai, sincère, véritable.
Senher, verays Jhesus, cuy soy aclis.
G. Figueiras: Totz hom qui.
Seigneur, vrai Jésus, à qui je suis soumis.
Pois ieu li sui veraia
Be i s taing qu' el me sia verays.
La Comtesse de Die: Ab joy et ab.
Puisque je lui suis sincère, bien il y convient qu'il me soit sincère.
ANC. FR. Esprove se il sont verai. 
2e Trad. du Castoiement, cont. 1.
Si cum nus dit la verai' estoire.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 758.
Voyez Moniment.

4. Veraiamen, Verayamen, adv., véritablement, vraiment.
Mostrar
Com ieu vos am veraiamen.
Arnaud de Marueil: Dona sel.
Montrer comme je vous aime véritablement.
Verayamen, el fo lo primier emperayre, que jamays fos a Roma.
L' Arbre de Batalhas, fol. 63.
Vraiment, il fut le premier empereur, qui jamais fût à Rome.

5. Veritat, Vertat, s. f., lat. veritatem, vérité.
Contra menzonga sun fait de veritat. Poëme sur Boèce.
Contre mensonge ils sont faits de vérité.
Ges non ditz vertatz aicel que men.
Bertrand de Born: Gent fai.
Point ne dit vérité celui qui ment.
Adv. comp. En veritat vos dic. Liv. de Sydrac, fol. 66.
(chap. En verdat vos (tos) dic. Frasse típica de Jessús de Nazaret.)
En vérité vous dis.
Aras sai per veritat.
B. de Ventadour: Acosselhatz.
Maintenant je sais en vérité.
ANC. FR. Vérités est, il mesparla. Marie de France, t. 1, p. 532.
La vertet de lui. Anc. trad. du Ps., Ms. n° 1, ps. 90.
CAT. Veritat. ESP. Verdad. PORT. Verdade. IT. Verità, veritate, veritade. 
6. Vertan, adj., vrai, véritable.
Jurarai suls sanhs vertans. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88.
Je jurerai sur les saints véritables.

7. Vertadier, Vertader, adj., véridique, vrai.
Ieu sai mentir, e remanc vertadiers.
Arnaud de Marueil: Anc vas.
Je sais mentir, et je reste véridique.
S' ilh volgues esgardar mon semblan,
Ja no 'l calgra plus vertader messatge.
Peyrols: D' un bon vers.
Si elle voulait regarder mon apparence, jamais il ne lui faudrait plus véridique message.
CAT. Vertader. ESP. Verdadero. PORT. Verdadeiro. (chap. Verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes.)

8. Vertadierament, adv., vraiment, véridiquement.
Ajustant vertadierament una semlansa ab autre (: autra). 
Eluc. de las propr., fol. 17.
Ajustant vraiment une ressemblance avec une autre.
ESP. Verdaderamente. PORT. Verdadeiramente. (chap. Verdaderamen o verdadéramen; verídicamen.)

9. Verificar, v., vérifier.
Part. pas. Prophecias verificadas. L'Arbre de Batalhas, fol. 1.
(chap. Professíes verificades.)
Prophéties vérifiées.
CAT. ESP. PORT. Verificar. IT. Verificare. (chap. Verificá, verificás : verifico, verifiques, verifique, verifiquem o verificam, verifiquéu o verificáu, verifiquen; verificat, verificats, verificada, verificades; verificaré; verificaría; si yo verificara les mentires dels catalanistes, me se enfadaríen.)

Calsonsillos, cansonsillos, gigans, siglo XIII, catalanistes

10. Averar, Aveirar, v., avérer, certifier, garantir, déclarer véridique. 
Cuion ben lur mentir averar
Ab afortir.
G. Anelier de Toulouse: El nom de.
Ils pensent bien leur mentir avérer avec le fortifier.
Per aver, avera 'ls messongiers.
G. Riquier: Fortz guerra.
Pour de l'argent, il déclare véridiques les menteurs.
En que se avera be so que dis S. Paul. V. et Vert., fol. 75.
En quoi s'avère bien ce que dit saint Paul.
Lo somi s' averet, mala fos l' encontrada. Roman de Fierabras, v. 5080.
Le songe s'avéra, male fut la rencontre.
Quan le cuiars s' aveirara. Roman de Flamenca, fol. 16.
Quand le soupçonner s'avérera.
Part. pas. Es la paraula ecricha (escricha)
Per prophetas, et averada. Trad. d'un Évang. apocr.
Est la parole écrite par les prophètes, et avérée.
ANC. FR. L' estoire le tesmoigne à vraie,
Uns bons conterres l'avéraie.
Roman du Renart, t. II, p. 212.
CAT. ESP. PORT. Averiguar. IT. Avverare. (chap. Averiguá; averá, averás : demostrá que es verdat; convertís en verdat, com un somni.)

11. Adveration, s. f., vérification.
Despensa facha per occasion de escripturas et adverations.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.
Dépense faite par occasion d'écritures et vérifications.
CAT. Averiguació. ESP. Averiguación. PORT. Averiguação. (chap. Averiguassió, averiguassions; adverassió, adverassions : verificassió, verificassions.) 

12. Foravertat, s. f., outre-vérité.
Foravertat, es cant hom ditz una causa que non es vertatz ni semblansa.
Outre-vérité, c'est quand on dit une chose qui n'est vérité ni apparence.
(chap. Foraverdat, foraverdats : mentira grossa, mentires grosses, com les que diu lo cap gros de Juaquinico Monclús, ascumita en cap, que estaríe milló sense cap.)

La Franja del meu cul

dilluns, 4 de desembre del 2023

Bérenger de Palasol. Aital dona, cum ieu sai,

Bérenger de Palasol.


Aital dona, cum ieu sai, 

Rich' e de bellas faissos, 

Ab cors covinent e guay, 

Ab digz plazentiers e bos,

Si volgues precs ni demanda sufrir,

Degr' om honrar, car tener e servir;

Que no y falh re qu'en bona dompna sia,

Mas quar Amors y pert sa senhoria.


Sobre las melhors val mai, 

Et es la genser qu' anc fos; 

Mas tan a ric pretz veray, 

E tant es sos cors joyos,

E tan gen sap tot quan vol far e dir,

E tan se fai als plus honratz grazir,

Qu'en pren orguelh, qu' es contra drudaria;

Veus tot lo mal qu' ieu dir en sabria.


Amar e temer se fay

Soven a manht enueyos, 

En cuy pauc de ben estai:

Mas ab un semblan ginhos,

Et ab belhs digz, o sab tan gen cubrir,

Per qu' om de lieys no s pot claman partir;

Q' us no s' en part, si son vol en seguia,

Que no y volgues tornar en eys lo dia.



Anc no s volc metr' en assai

De nulh fait aventuros, 

Per que pogues en folh plai

Venir sos pretz cabalos.

Totz sos faitz sap acabar e complir

Ab segur sen, ses reguart de falhir, 

E ses mal gienh, ses blasme, ses folia,

Ses enueg dir e senes vilania.


Quar denha sufrir, ni 'l plai

Qu' ieu la laus' en mas chansos,

Del sobregran gaug que n' ai

M' es complitz lo guazardos,

Sol que y saubes tan ben esdevenir 

Cum agra cor e talan e dezir

E gran razo, pus me en par n' auria,

Mas no sai dir lo be que y tanheria.


Dompna, no puesc de vos lauzar mentir,

Que tot lo bes y es qu'en puesc' om dir,

E mais n' i a que hieu dir no sabria,

E 'l remanens cap en vos tota via.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...