Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris soca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris soca. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 de juny del 2026

Soc, Soca, Societat, Soda, Sodomita, Sufflar, Sofisme

Soc, s. m., lat. soccus, socque, sabot, brodequin.
Non porta soc ni sanca.
P. Vidal: Cara amiga.
Ne porte brodequin ni cothurne.
ANC. CAT. Soch. CAT. MOD. Soc. PORT. Soco, socco. IT. Socco.
(chap. Soc, socs; de una forma pareguda está la soqueta, zoqueta, per a la ma cuan se segue.) (ESP. Zueco; madreña asturiano, madreñes; gallego zoco, zoca.)

Soc, socs, zueco, madreña, madreñes, zoco, zoca, soco, socco



2. Sanca, s. f., cothurne.
Non porta soc ni sanca. 
P. Vidal: Cara amiga.
Ne porte brodequin ni cothurne.

3. Soquier, s. m., sabotier, faiseur de sabots.
Del dimecres son soquiers e freniers.
A ssoquiers et a pairoliers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45 et 44.
Du mercredi sont sabotiers et fabricants de freins. 
À sabotiers et à chaudronniers.
(chap. Soqué, lo que fa socs; soqués, soquera, soqueres.)



Soc, s. m., de l'allem. Stock, souche, tronc d'arbre.
Voyez Leibnitz, Coll. Etym., p. 65.
Es meravella que verga enpeutada atyre ves si tota la virtut del soc on es enpeutada. Eluc. de las propr., fol. 196.
C'est merveille que rameau greffé attire vers soi toute la force de la souche où il est greffé.
(chap. Soc, socs; dormí com un soc.)

Soc, socs; dormí com un soc; soca, trong o tronc de Nadal

2. Soca, s. f., souche.
Loc. Anc no s moc plus c' una soca. Roman de Jaufre, fol. 60.
Oncques il ne se mut plus qu'une souche.
ANC. FR. Icellui Jourdain en fuiant trouva en son chemin une soche de boys.
Lett. de rém. de 1469. Carpentier, t. III, col. 877.
CAT. Soca. (chap. Soca, soques; cap de soca; trong o tronc; soquete, soquetes, soqueta.)

Amor ni societat ab lui non auria. Titre de 1139.
(chap. Amor ni sossiedat en ell no ne tendría.)
Attachement ni société avec lui il n'aurait.
Ab els societat non auran. Titre de 1025.
Avec eux alliance ils n'auront.
CAT. Societat. ESP. Sociedad. PORT. Sociedade. IT. Società, societate, societade. (chap. Sossiedat, sossiedats; aliansa, alianses; assossiassió, assossiassions.)

Sossiedat, sossiedats; aliansa, alianses; assossiassió, assossiassions; amics del chapurriau

2. Associar, v., lat. associare, associer, unir.
Part. pas. Es associada salut. Trad. d' Albucasis, fol. 1.
Le salut est associé.
CAT. Associar. ESP. Asociar. PORT. Associar. IT. Associare. (chap. Assossiá, assossiás: yo me assossio, assossies, assossie, assossiem o assossiam, assossiéu o assossiáu, assossien; assossiat, assossiats, assossiada, assossiades; assossiaré; assossiaría; si yo me assossiara a Òmnium cultural com lo cap de soca, membrillo, de la imache.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera, sossio de òmnium cultural, Cendrós



Soda, s. f., migraine.
Voyez Du Cange, v° Soda, t. VI, col. 557.
Dolor capitis, qui dicitur soda sive emigranea.
Mich. Scotus, de Physionomia, cap. 2.
Doas causas, so es causa de soda e multitut de flux.
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Deux causes, c'est-à-dire cause de migraine et abondance d'écoulement. 
(chap. Migraña, migrañes, mal de cap mol intens.)

Sodomita, s. m., du lat. sodoma, sodomiste.
O sodomita de mal plach. Trad. d'un Évang. apocr.
Ou sodomiste de mauvaise sollicitation.
CAT. ESP. PORT. Sodomita. IT. Sodomito, soddomito. (chap. Sodomita, sodomites; natural de Sodoma; homens que se donen pel cul.)

Sofflar, Sufflar, v., lat. sufflare, souffler.
Jesu la plaga li sofflet,
E fon guerit.
Trad. d'un Évang. apocr.
Jésus la plaie lui souffla, et il fut guéri.
Aytals serpens nozo morden, firen, sufflan, agardan e shiulan. 
Eluc. de las propr., fol. 236.
Pareils serpents nuisent en mordant, en frappant, en soufflant, en regardant et en sifflant.
ANC. ESP. Suflar. ESP. MOD. Soplar. PORT. Soprar. IT. Soffiare. (chap. Bufá : bufo, bufes, bufe, bufem o bufam, buféu o bufáu, bufen; bufat, bufats, bufada, bufades; bufaré; bufaría; si yo bufara.)

Bufá : bufo, bufes, bufe, bufem o bufam, buféu o bufáu, bufen; bufat, bufats, bufada, bufades; bufaré; bufaría; si yo bufara

2. Sofflamen, Soflamen, Suflament, s. m., souffle.
Lo sofflamens del nas. Liv. de Sydrac, fol. 10.
Le souffle du nez.
Gitant grans hondas e grans soflamens.
Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 13.
Lançant de grandes vagues et de grands souffles.
Ab un pauc suflament li dona la forma e figura que platz.
Eluc. de las propr., fol. 194.
Avec un petit souffle il lui donne la forme et figure qui plaît.
ANC. FR.
Le vent par coups ses membres descouvroit
Et voleter faisoit ses vestemens,
Qui résistoient contre les soufflemens.
Cl. Marot, t. IV, p. 40.
Le souflement de ce doux vent.
Olivier de Magny, p. 27.
Rembrasa en flambes pestilencieuses par les soufflemens de l'ennemi.
Monstrelet, t. II, fol. 73.
IT. Soffiamento.

3. Issuflar, v., souffler.
Coma los efans que non auzon anar par las carrieyras per paor de las aucas que los issuflon. V. et Vert., fol. 12.
(chap. Com los infans (chiquets) que no osen aná per les carreres (los carrés) per temó (po) de les oques que los bufen.)
Comme les enfants qui n'osent pas aller par les rues par peur des oies qui les soufflent.

Sofisme, Sophisme, s. m., lat. sophisma, sophisme. 
O apertement o a part o per sofisme. V. et Vert., fol. 25.
Ou ouvertement ou à part ou par sophisme.
CAT. ESP. Sofisma. PORT. Sofisma, sophisma. IT. Sofismo, soffismo, sofisma. 
(chap. Sofisma, sofismes.)

2. Sophismar, v., sophistiquer.
Sophismar e concluire, e tot ginhosamens
Menar mon adversari a desconfezimens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Sophistiquer et conclure, et tout adroitement mener mon adversaire à déconfiture.

Ascuma,Matarranya, Matarraña, miembros, Artur Quintana, Gracia Zapater, Javier del Molino de Monroch, Carles Sancho Meix

3. Sophista, s. m., lat. sophista, sophiste.
Bachalier ni sophista.
Un Troubadour Anonyme: Flor de paradis.
Bachelier et sophiste.
Sophista e poeta. Cat. dels apost. de Roma, fol. 114.
Sophiste et poète.
CAT. ESP. Sofista. PORT. Sofista, sophista. IT. Sofista. (chap. Sofista, sofistes.)

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico; sofista

4. Sophisticar, v., sophistiquer, subtiliser. 
Cant hom sophistica las causas e fay apparer mielhers que no so.
V. et Vert., fol. 17.
Quand on subtilise et fait apparaître les choses meilleures qu'elles ne sont.
ANC. FR. S'estoit advisé, par le conseil testamentaire de son père, de sophistiquer ce catholicon. Satyre Ménippée, p. 4.
ESP. Sofisticar. PORT. Sofisticar, sophisticar. IT. Sofisticare. (chap. Sofisticá.) 
- Dénaturer, altérer, changer.
Color... am la qual las donas sophistico e pinho lors caras.
Basme... lo sophistico, mesclan cypri et oli o mel.
Eluc. de las propr., fol. 267 et 201.
Couleur... avec laquelle les dames changent et peignent leurs figures.
Baume... ils l'altèrent, mêlant troëne et huile ou miel.
Part. pas. Unguent qui ret tan sophisticadas las caras de las donas. 
(chap. Ungüén que fa tan sofisticades les cares de les dones.)
Eluc. de las propr., fol. 247. 
Onguent qui rend si dénaturées les figures des dames. 

Fraude hecho con tan poco disimulo, que el más ignorante conocerá la enmienda.

5. Sophistication, s. f., détour, supercherie, altération.
Fasson las confeccions ses tota sophistication, aisi con l' antidotaris o comanda. Cartulaire de Montpellier, fol. 128.
Qu'ils fassent les confections sans nulle supercherie, ainsi comme le donneur d'antidote le commande.
ESP. Sofisticación. (chap. Sofisticassió, sofisticassions; alterassió, alterassions; adulterassió, adulterassions.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

dissabte, 15 d’abril del 2017

soca

SOCA 

trong de un abre

per a asclá una soca nessessitém un mall, tascons

troncho de una col


trong de Nadal de Cataluña, cagatió

|| 1. Rabassa || 1 (Pallars, Urgell, Segarra, Camp de Tarr., Val., Gandia, Bal.); cast. cepa, tocón. Puxen encar fer tea de çocha [sic] et de pinaça,doc. a. 1341 (BABL, xi, 407). No m'haveu treta de soca de roure, Metge Somni iii. Asseguda a la soca d'una alzina, Canigó x. a) Tronxo de col (val.); cast. troncho. Soca, tronch o tronxo de col: Cauliculus, caulis, colis, Torra Dicc.—b) Soca de canya: la part subterrània de la canya, sense les arrels.
|| 2. Tronc de l'arbre (or., occ., bal.); cast. tronco. Lo dols fruyt hix de la soca, Coll. Dames 524. Un pi gegant de dues soques, Costa Agre terra 124.
|| 3. a) Arbre fruiter. «Hi ha trenta soques dins es figueral» (Calvià, Petra).—b) Cep, planta que fa els raïms (Rosselló); cast. cepa.
|| 4. Soca del braç: bíceps (Pego).
|| 5. Soca de l'orella: arrel, la part de l'orella que està agafada a la cara (Tortosa).
|| 6. Soca d'un queixal: l'arrel del queixal (doc. segle XVIII, ap. Aguiló Dicc.).
|| 7. La part més baixa, de forma cilíndrica, del paller o garbera (Cast.).
|| 8. L'extrem oposat a la punta d'una agulla canyissera (Alboraia).
|| 9. Secció de fils amb què es lliguen les passades de basta destinades a formar el pèl del vellut (Pons Ind. text.).
|| 10. Persona o persones més vella d'una família, d'una estirp; cast. cepa. Vós qui sou la soca e rail de tota natura humana, Villena Vita Chr., c. 235. Diuen que ve de bona soca, Aguiló Poes. 187.
|| 11. fig. Persona curta d'enteniment (or., occ.); cast. zoquete.
Soca: llin. existent a Barc., Barberà, etc.
    Loc.
—De soca i arrel o De soca a arrel: en la part més íntima i fonamental. Desfent-se el mur de pedra, de soca a arrel tremola, Atlàntida viii. Amb la sotragada... s'assorollà de soca a rel, Ruyra Parada 4.
    Refr.—a) «A on hi ha soques, hi ha bajoques» (Cast.); «Qui té soques, pot fer estelles» (Men.): significa que el qui té béns immobles, pot pagar el que deu.—b) «Qui estima ses rames, estima ses soques»: vol dir que el qui estima una persona, deu estimar les altres de la mateixa família.
    Fon.: sɔ́kə (pir-or., or.); sɔ́ka (Andorra, Calasseit, Tortosa); sɔ́kɛ (Sort, Tremp, Urgell, Ll., Gandesa); sɔ̞́ka (Cast., Val.); sɔ̞́kɔ̞ (Al.); sɔ̞́сə (Palma, Manacor, Pollença); sɔ̞́kə (Inca, Sóller, Men., Eiv.).
    Intens.:—a) Augm.: socassa, socarra, socarrassa, socarrot.—b) Dim.: soqueta, soquetxa, soquel·la, soqueua, soquiua, socoia, socarrina.—c) Pejor.: socota, socot.
    Etim.: probablement del gàl·lic *tsukka, que correspon al germànic stokk, ‘bastó’, ‘cep’, ‘rabassa’. El mateix origen deu tenir el català soc art. 2 (diferent del soc art. 1, que té un origen llatí).
2. SOCA f.
Sabata alta, de cuiro amb sola de fusta clavetejada, que duen els pastors a l'hivern (Ripollès, Berguedà, Ribagorça, Pallars); cast. zueco. Soca de cuyro: Pero, calceus rusticus e crudo corio, Torra Dicc.
    Fon.: sɔ́kə (or.); sɔ́ka (Bonansa, Vall d'Àneu).
    Etim.: forma femenina de soc, art. 1.

burchasoques
burchá soques

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...