Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris serva. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris serva. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de maig del 2026

Servar - Reservatio

Servar, v., lat servare, garder, conserver, observer, retenir.

En sas contenansas et habit serva honestat. Eluc. de las propr., fol. 170.

En ses contenances et vêtement garde honnêteté.

No son liatz de matrimoni, ni an fag vot de servar castetat.

(chap. No són lligats de matrimoni, ni han fet vot de guardá castidat.)

V. et Vert., fol. 18.

Ne sont liés par mariage, ni n'ont fait voeu de garder chasteté.

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL; cap de soca; No son liatz de matrimoni, ni an fag vot de servar castetat.

Vostra regla tenetz e servatz. Philomena.

Votre règle tenez et observez.

ANC. IT. Chi li suoi documenti attende e serva...

Così coven servare.

Barberini, Docum. d'amore, p. 9 et 25.

ANC. CAT. ANC. ESP. Servar. IT. MOD. Servare, serbare. (chap. Guardá, conservá, retindre, observá; servá es un verbo que hauríem de conservá.)

2. Serva, s. f., réservoir, vivier.

Vendre... peis corromput ni languit en serva.

Cartulaire de Montpellier, fol. 175.

Vendre... du poisson corrompu et ayant langui en réservoir.

(chap. Vivero, viveros; resserva, resserves.)

3. Conservar, v., lat. conservare, conserver, préserver.

Lo frug avia vertut de gardar e de conservar vida. V. et Vert., fol. 36.

(chap. Lo fruit teníe la virtut de guardá y de conservá la vida.)

Le fruit avait la vertu de garder et de conserver la vie.

Amors conserva joventut. Leys d'amors, fol. 123.

(chap. Amor conserve juventut. Díslay a Artur Quintana Font, que en 90 añs encara está enamoradet (de les perres).)

Amor conserve juventut. Díslay a Artur Quintana Font, que en 90 añs encara está enamoradet (de les perres).

Amour conserve jeunesse.

CAT. ESP. PORT. Conservar. IT. Conservare. (chap. Conservá : conservo, conserves, conserve, conservem o conservam, conservéu o conserváu, conserven; conservat, conservats, conservada, conservades; conserva, conserves; yo conservaré; yo conservaría; si yo conservara.)

4. Conservatiu, adj., conservatif, propre à conserver.

La memoria... es conservativa.

(chap. La memoria... es conservativa. No sé aón está la diferensia entre lo ocsitá y lo chapurriau an esta frasse.)

De vita... conservativa.

(chap. De vida... conservativa : que conserve la vida.)

Eluc. de las propr., fol. 18 et 25.

La mémoire... est conservative.

De vie... conservative.

CAT. Conservatiu. ESP. PORT. IT. Conservativo. (chap. Conservatiu, conservatius, conservativa, conservatives.)

5. Conservacio, Conservatio, Conservation, s. f., lat. conservationem, 

conservation, maintien.

Per la conservatio del dit pays.

(chap. Per la conservassió del dit país; pays : zona, com lo pays d'Oc.)

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423.

Pour la conservation dudit pays.

Per conservation de las maisons.

(chap. Pera la conservassió de les cases. Observéu la diferensia del chapurriau, que fa los plurals en es, com en valensiá, y no en as, com lo ocsitá y los seus dialectes, “catalan comprés”, sobre tot abans de Pompeyo Fabra, pero tamé después.)

dialèctes occitans, catalan comprés

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 433.

Pour conservation des maisons.

Conservacio de generacio. Eluc. de las propr., fol. 19.

(chap. Conservassió de generassió.)

Conservation de génération, 

CAT. Conservació. ESP. Conservación. PORT. Conservação.
IT. Conservazione. 
(chap. Conservassió, conservassions.)

6. Conservador, Conservator, s. m., lat. conservator, conservateur, défenseur.

Conservators de las trevas. Tit. de 1375, ville de Bergerac.

(chap. Conservadós de les tregües. Lo chapurriau actual no se diferensie mol del ocsitá antic de 1375 de Bergerac, de aon ere Cyrano, lo nassut.)

Conservateurs des trêves.

Conservador dels privilegis.

(chap. Conservadó o conservadós dels privilegis.)

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, col. 32.

Conservateurs des priviléges.

CAT. ESP. (conservador) PORT. Conservator. IT. Conservatore. 

(chap. Conservadó, conservadós.)

7. Conservayritz, s. f., lat. conservatrix, conservatrice.

Via del sanc et conservayritz de vita. Eluc. de Las propr., fol. 63.

(chap. Vía de la sang (o sanc) y conservadora de (la) vida.)

Voie du sang et conservatrice de vie.

IT. Conservatrice. (chap. Conservadora, conservadores.)

8. Observar, v., lat. observare, observer, exécuter, accomplir.

Far observar alcun capitol per ella consentit.

(chap. Fé observá algún capítul per ella (nella) consentit)

Tit. de 1391. Bailliage de Sisteron.

Faire observer aucun chapitre par elle consenti.

Part. pas. Ben deu esser tengutz et observatz. 

(chap. Be deu sé tingut y observat.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 41.

Bien il doit être tenu et observé.

CAT. ESP. PORT. Observar. IT. Osservare. (chap. Observá : observo, observes, observe, observem u observam, observéu u observáu, observen; observat, observats, observada, observades; yo observaré; yo observaría; si yo observara.)

Tío Aurelio, Traballabe de mulero a una gran dehesa

9. Observancia, Observansa, Observanza, s. f., lat. observantia, observance, respect.

Per observansa. Doctrine des Vaudois.

(chap. Per observansa. Lo chapurriau actual no se diferensie mol del ocsitá del Vaud, a Suiza. Se troben textos del añ 1100 an aquella zona.)

Par observance.

Per observancia de bos fagz. Regla de S. Benezeg, fol. 3.

(chap. Per observansia u observansa de bons fets. Regla de San Benet.)

Par observance de bons faits.

- Coutume.

Contra los privileges, libertats et observansas.

(chap. Contra los privilegis, libertats o llibertats y observansies : costums.)

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 473.

Contre les priviléges, libertés et coutumes. 

ANC. CAT. Observança. CAT. MOD. ESP. PORT. Observancia. IT. Osservanzia, osservanza. (chap. Observansia, observansies; observansa, observanses; costum, costums.)

10. Observador, s. m., qui doit être observé, devant être observé.

Observadors et guardadors totz lur temps ses totz enfranhemens.

Cartulaire de Montpellier, fol. 108.

Devant être observés et devant être gardés tous leurs temps sans nulles infractions.

CAT. ESP. PORT. Observador. IT. Osservatore. (chap. Observadó, observadós, observadora, observadores.)

11. Preservar, v., lat. praeservare, préserver.

Vos los deves gardar e preservar de tot mal. Chronique des Albigeois, col. 78.

(chap. Vos los debéu guardá y presservá de tot mal.)

Vous les devez garder et préserver de tout mal.

CAT. ESP. PORT. Preservar. IT. Preservare. (chap. Presservá, presservás : yo me presservo, presserves, presserve, presservem o presservam, presservéu o presserváu, presserven; presservat, presservats, presservada, presservades; presservaré; presservaría; si yo me presservara; si yo vullguera presservám portaría un presservatiu a la gaita.)

12. Preservation, s. f., préservation.

Confederation entre bos, es et pot estar preservation.

(chap. Confederassió entre bons, es y pot sé presservassió.)

Tit. de 1418. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 414.

Confédération entre bons, c'est et peut être préservation.

CAT. Preservació. ESP. Preservación. PORT. Preservação. IT. Preservazione.

(chap. Presservassió, presservassions.)

13. Preservatiu, adj., préservatif.

De corrupcio preservatiu.

Sal... de cauza morta, que no si corrumpa, preservativa.

(chap. Sal... de cosa morta, que no se corrómpigue, presservativa.)

Eluc. de las propr., fol. 151 et 193.

De corruption préservatif.

Sel... de chose morte, qu'elle ne se corrompe pas, préservatif.

CAT. Preservatiu. ESP. PORT. IT. Preservativo. (chap. Presservatiu, presservatius, presservativa, presservatives.)

chap. Sal... de cosa morta, que no se corrómpigue, presservativa.

14. Reservar, v., lat. reservare, réserver, garder, conserver.

Part. pas. A l' abadia de Gramon reservadas.

(chap. A l'abadía de Gramón (gran Mon) resservades.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 218.

A l'abbaye de Grammont réservées.

CAT. ESP. PORT. Reservar. IT. Riservare. (chap. Resservá, resservás: yo me resservo, resserves, resserve, resservem o resservam, resservéu o resserváu, resserven; resservat, resservats, resservada, resservades; yo resservaré; yo resservaría; si yo resservara.)

15. Reservatio, s. f., réserve.

Las reservatios, qualitats, retentios.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.

Les réserves, qualités, retenues.

ESP. Reservation (“reservación”, reserva). PORT. Reservação. IT. Riservazione. (chap. Resservassió, resservassions; resserva, resserves.)

diumenge, 16 d’abril del 2017

Serba, serbes

Serba, serbes.

serba, serva, acerola, acerolo, serves, serbes
 

Acerola, Malpighia emarginata.

 
 
acerolo, árbol, arbusto

(DCVB)
SERVA f. 
|| 1. Fruit del server o servera, que és semblant a una nespla, però de color vermell groguenc i de gust molt aspre; cast. serba, sorba. No deu hom reebre cerves ne nesples, Arn. Vil. ii, 150. Preneu serues fresques, Dieç Menesc. ii, 48 vo. Envia un covonet llarch de serves verdes y altra de melicotons, doc. a. 1787 (BSAL, xxv, 152). Despenjeu quatre serbes y orellanes, Mestres Marg. 42.
|| 2. Cop donat per agredir (Bal.); cast. castaña. Ab un esplet de sardonaies, nesples, castanyes i serves que els fassen blaus, Aurora 273.
Loc.
— Esser com les serves, que amb una ja basta: esser una cosa poc agradable.
Refr.—a) «Any de serves, any de penes» (Urgell, Segarra); «Any de serves, mai lo veges» (Maestrat): sembla indicar que si hi ha bon esplet de serves no serà bo el de blat.
—b) «A mal de cagar, no hi valen serves»: es diu en sentit propi referint-se a una diarrea forta, que ni amb un astringent tan fort com les serves es guareix; i també en sentit moral volent significar que quan un vici està molt arrelat, no hi valen consells ni remeis que no siguin extremats.
Fon.: sέɾβə (or.); séɾbɛ (Ll.); séɾvɛ (Falset); séɾva (Cast., Al.); séɾβa (Tamarit de la L., Maestrat, Val.); sə́ɾvə (Mall., Eiv.); sə́ɫvə (Ciutadella); sέ̞ɫvɛ̞ (Maó).
Etim.: del llatí sorbu, mat. sign. ||1, amb un canvi de o en e que és difícil d'explicar.
2. SERVA f. 
Dona no lliure; cast. sierva. (V. serf).
Serva: llin. existent a Girona.
Etim.: del llatí sĕrva, mat. sign.
3. SERVA f. 
Acció de servar, de mantenir l'equilibri (Empordà, Costa de Llevant, Bal.). Tenir serva una embarcació: sostenir-se en posició bona per a navegar. Estar sense serva: estar sense govern, sense poder navegar o obrar així com cal. Perdre la serva: perdre l'equilibri, estar exposat a caure. Tenir la serva viva: conservar la claredat d'enteniment. Hi vay muntar pel dret fa anys, y vay perillar de perdre la serva, Víct. Cat., Sol. 231. Tots els seus membres tremolaven; però, home de la solitud, no perdia fàcilment la serva, i àdhuc en aquells moments de trastorn sabé captenir-se per no causar immotivades alarmes, Ruyra Pinya, ii, 195. Fer serva: reservar-se; estar sense tenir infants un temps més o menys llarg (Men.). «Els primers anys van tenir es fiets molt espessos, però ara fan serva».
Fon.: séɾβə (or.); séɾvə (bal.).
Etim.: derivat postverbal de servar.
 
Malpighia emarginata, llamada comúnmente como acerola, manzanita o semeruco, nombre que recibe su fruto, es una especie de la familia Malpighiaceae que crece espontáneamente en América Central, las Antillas y en las zonas tropicales húmedas de Sudamérica. Es un arbusto que mide entre 3 y 6 m de altura, de corteza obscura; tiene numerosas ramas, generalmente dirigidas hacia arriba, frágiles y cortas, que en estado silvestre poseen espinas (las especies cultivadas carecen de espinas). Las hojas son simples, enteras y opuestas, cuneiformes en la base que se dividen luego en tres o cinco lóbulos dentados o enteros; pubescentes de color verde obscuro, con ápice agudo o acuminado y pecíolo de 5 a 12 mm de largo. Las flores tienen cinco pétalos que miden entre 12 y 15 mm de longitud y son de color rojo, rosado, lila o algunas veces blanco, en corimbo; por su aspecto se les confunde con otra especie de las rosaceae, la del acerolo (Crataegus azarolus) que es típica de la cuenca del Mediterráneo. Fruto Es redondo con un diámetro de entre 1 a 2 cm y 20 g de peso, de piel lisa, de color rojo o amarillo y, pese a su semejanza externa con la cereza del Viejo Mundo, en su interior presenta gajos y tres carozos apretados muy duros. La contextura de la acerola es jugosa y suave, el gusto -sin el añadido de azúcar- es agridulce-ácido, lo que revela su alto contenido de vitamina C; en efecto es tras el fruto del Terminalia ferdinandiana, la fruta comestible con más ácido ascórbico que se conoce. Mientras las naranjas poseen de 500 a 4000 ppm de vitamina C, la acerola natural llega a tener entre 16.000 y 172.000 ppm (ppm: parte por millón) es decir de 1000 mg a 2000 mg/100 g. En otras palabras: un fruto de acerola posee entre 20 a 30 veces más vitamina C que una naranja. Es tan acre, y deja la boca tan áspera, que se suele comer cuando ya está muy madura. También es rica en vitamina B6, vitamina B1, vitamina A, flavonoides y minerales esenciales (hierro, calcio, fósforo, potasio, magnesio).

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...