Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris red. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris red. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 d’abril del 2026

Ret, Reth

Ret, Reth, s. m. et f., lat. rete, rets, filet, réseau.

Cant landeman li pescador

Tireron la retz contra lor.

V. de S. Honorat.

Quand le lendemain les pêcheurs tirèrent le filet vers eux.

Lo agüelo y lo Mar; Cant landeman li pescador Tireron la retz contra lor.

Aissi 'ls ten enredatz lo retz.

Pierre d'Auvergne: Belh m' es.

Ainsi les tient enveloppés le rets.

Reth del cervel, qui es cum un filat. Eluc. de las propr., fol. 36.

Réseau du cerveau, qui est comme un filet.

Fig. Retz e liams, e lasses de dyable. V. et Vert., fol. 29.

(chap. Rets y lligams, y llasses de diable o dimoni.)

Rets et liens, et lacs (laces) de diable.

ANC. FR. Et cil sa rois deseur els rue.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 391.

Autresi se tapissent come oisiax priz en reiz.

Roman de Rou, v. 3493.

Ton reth qu'au fond de l'eau le plomb fait abysmer.

Ronsard, t. 1, p. 182.

CAT. Ret. ESP. Red. PORT. Rede. IT. Rete. 

(chap. Ret, rets; red, reds; redeta, redetes. En dialecte ocsitá catalá: xarxa, xarxes, un blog del imbéssil aragonés catalaniste Ignacio Sorolla Vidal es https://xarxes.wordpress.com)

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico

2. Rethina, s. f., lat. retina, rétine.

Una tela dita rethina... quar a guiza de reth, o filat es formada.

Eluc. de las propr., fol. 37.

Une toile dite rétine... car à façon de rets, ou filet elle est formée.

ESP. PORT. IT. Retina. (chap. Retina, retines del ull, ulls.)


3. Enredar, v., envelopper, entourer.

Part. pas. Aissi 'ls ten enredatz lo retz.

Pierre d'Auvergne: Belh m' es.

Ainsi les tient enveloppés le rets.

CAT. ESP. PORT. Enredar. IT. Inretare. (chap. Enredá: enredo, enredes, enrede, enredem o enredam, enredéu o enredáu, enreden; enredat, enredats, enredada, enredades; yo enredaré; yo enredaría; si yo enredara. Embolicá; embolicat en una borrassa, embolicats a les rets, embolicada, embolicades.)


4. Enrada, s. f., obstacle, embarras.

Si ren y lais qu' i fas' enrada.

Gramm. provençal.

Si rien y laisse qui y fasse embarras.

(chap. Enredo, enredos; obstácul, obstáculs; embolic, embolics.)

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...