Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mots. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mots. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 d’octubre del 2026

XIII. Vocabulaire alphabétique, idiomes vulgaires, Isère, Abasima - Vorzio

N° XIII.

Vocabulaire alphabétique
Des mots les plus difficiles des Idiomes vulgaires du département de l'Isère.

Troisième Partie. Littérature dauphinoise.

Nous croyons ne pouvoir mieux terminer cet Appendix que par un Vocabulaire des mots les plus difficiles qui se trouvent dans les patois du département de l'Isère. Cette série n'est pas très-nombreuse, et nous ne la donnons pas pour complète. Mais, telle qu'elle est, elle pourra être utile et faciliter l'intelligence des pièces imprimées dans ce volume.

A.

Abasima, abîmer, détruire.
Abada, terme de berger; Abada lo tropè, donner la clef des champs aux troupeaux qu'on mène paître.
Abasourdi, étourdir, assommer.
Ablagié, ravager, piller, faire du dégât.
Accana, accabler, suffoquer, oppresser.
Accapa, acroupi, caché.
Achampa, chasser, poursuivre.
Achina. Se dit d'une personne qui par amour en poursuit une autre.
Accoindo, assemblée de famille pour un mariage, fiançailles.
Accora, donner du cœur à quelqu'un, encourager.
Accoursa, voler au secours de quelqu'un.
Ada: jo siou ada, je suis à mon aise.
Aduré, amener.
Affichié, s'opiniâtrer, soutenir une chose avec chaleur.
Agi, haie, buisson.
Agippi. Se dit du pain qui n'est pas bien levé.
Aigrat, grappe de raisin qui n'est pas mûr.
Aigreta, oseille.
Aigrevo, le houx, arbrisseau.
Aimò, bon sens: il ne s'emploie que dans le sens privatif.
Aissetta, petite hâche, l'herminette.
Allica: filli allica, fille bien parée.
Annechèli, extenué de besoin, mourant de faim.
Apondré, alonger, ajouter, raccommoder.
Apprari, mettre un champ en pré.
Araré, charrue pour le labourage.
Argueu, serpent appelé orvet.
Armailli, troupeau de bêtes à cornes.
Armarina, osier.
Asségrégié, arranger, mettre en ordre.
Attaffeïer, planter.
Avengier, achever, terminer.
Ayal, la branche principale d'un arbre.

B.

Bachassi, abreuvoir, bassin de fontaine.
Bada, ouvrir la bouche, bâiller.
Bada-bec, se dit proprement des personnes qui aiment à jaser.
Bageo, sage par excellence.
Bayar, espèce de civière propre à porter des fardeaux.
Baïlé, nourrice gagée. - On donne aussi ce nom au chef des bergers qui, de la Provence, conduisent de nombreux troupeaux de moutons sur les montagnes du canton d'Entraïgues.
Bambochi, canne, bâton.
Banata, vaisseau en bois pour les usages domestiques.
Bandigola, se donner des airs en marchant, remuer les jambes quand on est assis; adj. décontenancé.
Baragni, espèce de garde-fou pour assurer le passage d'un ruisseau sur une planche mise en forme de pont.
Barboeïri, masque, personne déguisée.
Bardana, punaise.
Barfouillar, bavard, parleur perpétuel.
Baritel, tamis pour passer la farine.
Barouchi, fantôme placé au milieu des champs ensemencés, pour éloigner les oiseaux.
Baruffa: faré la baruffa, faire des mines refrognées.
Barula, rouler en bas.
Basi de fan, mort de faim.
Bedin-Bedot, nom d'un jeu d'épingles.
Beichavet, hoyau pour bêcher la vigne.
Beitour, pilon pour le sel.
Beliau, peut-être.
Belluar, guêtres.
Berlio, colline.
Berloda, tout ce qu'on donne après un marché convenu.
Big, Biga, montagnards.
Bimbola, barriolé, de diverses couleurs.
Blanda, chenille.
Bordalunëiri, brandon qu'on allume à certaines époques de l'année.
Bordeïri. Se dit des mouches et autres insectes qui font du bruit en volant.
Bot, crapaud.
Bratà, chanceler.
Bret. Se dit d'un arbre dont les branches et les racines s'étendent sur deux pièces de terre appartenant à deux maîtres.
Burlet, bâton ferré, bâton pour se battre.

C.

Cacareïé. Se dit du bruit que font les poules quand elles veulent pondre.
Cacarochi, contusion à la tête.
Cachemeilli, cachette pour l'argent, tirelire.
Caillot. On appelle ainsi un enfant qui tête et qui se porte bien.
Cambreïa, réunion de petits enfans.
Carcailli: porta en carcailli, porter quelqu'un sur les épaules.
Carcavel, grelot, sonnette.
Caret, rance, gâté.
Catella, poulie, et particulièrement celle d'une chaîne de puits.
Cayon, porc.
Chabouna, finir, terminer.
Chabuclo, nie le qui gâte les blés.
Chalà, petit sentier, particulièrement celui qu'on fait sur la neige.
Chalenda, jour de Noël.
Chambrò, écrevisse.
Champeïé, chasser un troupeau devant soi.
Chanavari, charivari.
Chandillon, chenevotes, tiges du chanvre dépouillées.
Chanistella, corbeille, panier.
Chapla, couper en morceaux; frapper à une porte.
Chapit, charpente provisoire.
Chapota, couper en morceaux.
Charà, écurer, nettoyer.
Charamelà, jouer du chalumeau.
Charat et Charot, blessure.
Charcon, chouette.
Charin, arbre qui ne vient pas bien.
Charoupa, épithète injurieuse.
Charpéna (sé), se quereller.
Chateni, arrêter un bœuf ou un mouton par la corne.
Chatrou, syrinx, flûte à Pan.
Chauchié, fouler aux pieds.
Chava, creuser dans la terre.
Choley, lampe rustique. 
Chourela, raisins que les grapilleurs trouvent après les vendanges.
Chotié, gaucher.
Chougnié, manger, en parlant des animaux.
Cimoussa, lisière des étoffes.
Civier, ancienne mesure des grains et des terres.
Claffi. Se dit d'un bois épais et d'un arbre chargé de fruits.
Cleupleion, natte de chaume.
Clussi, poule couveuse.
Coeïta, empressement.
Colanchié, glisser; colanchon, glissoir.
Combeïe, imbiber d'eau.
Commessura, second timon d'un charriot pour y atteler plusieurs boeufs.
Corailli: avei la corailli, avoir des nausées.
Cordeï, gâteau, échaudet.
Cornille, bourgeon des extrémités de la vigne.
Cosséal et cossial, blé méteil.
Cossien, convenable, bienséant; maucoussent, impertinent.
Coti, manger; u ne pot pas coti, en parlant d'un malade, il ne peut rien prendre. 
Coucouara, hanneton.
Couët, attrapé, trompé dans son attente.
Coutouilli, vase de terre pour les liquides.
Couven, vin fait avec le marc de raisin pressé et remis dans la cuve avec de l'eau.
Creil, berceau d'un enfant en très-bas âge. 
Creitin et créiti, goîtreux, malade, indolent.
Crenel, cage à poulets.
Cristolet, fat, fanfaron.
Croeï, fruit vermoulu.
Croset, petit morceau de pâte étendu avec le doigt et roulé, dont on fait la soupe.
Crosson, berceau; crouissa, bercer.
Crusieu et creisieu, lampe.
Culut, ver-luisant.
Cumaclo, crémaillère.

D.

Dadolin, traînard, paresseux. 
Dagni. Voy. Chandillon.
Dailli, faux.
Daloueïri, petite hache.
Darbon et Darbou, taupe.
Darna, ver qui ronge les livres et les étoffes.
Darneïat, pigrièche.
Deiboullié, gâter, défaire, détruire.
Deicomota, délayer.
Deifrina (sé), se chagriner, s'emporter.
Deiga, sobriquet.
Deipotenta, hors de service.
Deirochi, tomber du haut d'un arbre, d'une échelle, etc.
Deisalabarda. Se dit du coq dérangé qui chante avant l'heure ordinaire.
Deitra, hache pour équarrir le bois.
Densi, de cette manière-ci; denguy, de cette manière-là.
Derbi, dartre, humeur dartreuse.
Dorchi: virié dorchi, tourner le dos; regarda dorchi, regarder de travers.
Dorgassi, dorgasse, terme injurieux.
Dou, fiel de bœuf, de veau, de mouton, etc.
Drachi, grappe de raisin après qu'elle a été pressée.
Dray, ravine.
Drouilli, morceaux de bois, écoupeaux.
Drugeïé, se réjouir, sauter de joie.
Dumatio, douillet, mignard.

E.

Eibandi, s'épanouir, en parlant des fleurs.
Eibarna et eibaterna, ouvrir les portes et les fenêtres.
Eiblesi. Se dit des étoffes et du linge qui sont usés.
Eibluesa et deiblussa, effeuiller une fleur. 
Eicalambra, écarter les jambes.
Eicarcailla, même signification.
Eichaca, écailler.
Eichagni, dévidoir pour le fil.
Eichallié, ôter le brou des noix.
Eicharavay, cerf-volant.
Eicharbota, éparpiller.
Eichargnié, se moquer.
Eichari, flétri, ridé.
Eicharognié, égratigner.
Eiclapa, casser, en parlant des ustensiles de bois et de terre.
Eiclussi, maigre, exténué; eicruci, idem.
Eicondre, cacher.
Eicouré, battre le blé.
Eigareta. Se dit d'une personne fatiguée.
Eigariffa, griffonner.
Eiglaïé, glisser en marchant sur la glace.
Eiglat, fronde des bergers.
Eiloeïdo, éclair.
Eimapa, laisser échapper des mains.
Eipelut, étincelle.
Eipinguela, danser, chanter, se livrer à une joie bruyante.
Eisibla, oublier.
Eitela, éclat ou écoupeau de bois, petite bûche.
Eiterpa, couper, briser, fracasser.
Eitoublo, chaume.
Eitrassié, gâter, embrouiller.
Eitrema, redresser une chose pour la conserver.
Embossou, tonneau, barrique.
Empani, en parlant des verres et des glaces qui sont sales.
Empura, allumer le feu, faire brûler le bois.
Enchapla, piquer la meule d'un moulin.
Enjarrana, entortillé, embarrassé.
Enqueü, aujourd'hui.
Entretant, en attendant.
Escopeta, donner les étrivières.
Eurusson, hérisson.

F.

Faï et faye, fée: la faye de Sassenageo se dit proprement de Mélusine.
Faicella, vaisseau pour faire cailler le lait.
Faillibourda et faribourda, sornette.
Fanfourgni, mauvais violon.
Fantumou, visionnaire, qui croit voir des fantômes.
Faret, mêche de chandelle et de lampe.
Faribola. Voyez faillibourda.
Faya, ensorceler, soumettre au pouvoir des fées.
Fayar, hêtre.
Fayturier, celui qui dit la bonne fortune.
Feia, brebis.
Fessou, instrument pour fosser la vigne, et qui ressemble au hoyau.
Fioula, boire, en parlant des ivrognes.
Fissard. Se dit particulièrement d'un enfant malpropre.
Flamenchi, laine d'un mouton qui n'a pas été tondu.
Flat, odeur.
Flosà. Se dit de la chaux qu'on fait éteindre dans l'eau.
Flustran et frustran. On se sert de ce mot en jouant aux cartes, pour dire qu'on n'a pas de la couleur jouée.
Foeïta, peut-être.
Fragnio, frêne.
Franda, fronde.
Frandolou, frileux, qui craint le froid.
Frequeira, soupe faite avec de la farine et des œufs.
Fricandela, jeune fille vive et légère.
Frico, homme enjoué, gaillard.
Froma, soutenir par un pari, assurer.
Fromioula, frissonner.
Fuità, s'absenter du logis.
Funa, espèce de fourche propre à prendre le poisson.
Fussi et fulsi, appuyer, soutenir une opinion.

G.

Gabiot, bourbier, marre d'eau.
Gaburron, fromage fait avec du lait sans crême (crème).
Gaffa, gueyer l'eau; gaffo, gué. 
Gailli. On donne ce nom à une personne qui a la voix aiguë et perçante.
Gaillosa, glouton, grand mangeur.
Galabontem, bon vivant.
Galantana, espèce de pomme.
Galistran, fainéant, malfaiteur.
Gallibourda, faire bombance.
Gambei. On donne ce nom aux boyaux du cochon.
Gandin, imbécille, nigaud.
Gandola, tasse en bois.
Ganippa. Se dit d'une personne couverte de haillons.
Garen, corde de la toupie.
Geï et Gieï, élans, efforts.
Geini, marc de raisins.
Gergey, fond d'un tonneau.
Gingeolin et zinzolin, couleur tirant sur le jaune clair.
Godineta, fille publique.
Gogié, ébranler, remuer.
Gonella. On donne ce nom aux femmes qui ont un air niais.
Goubio et gobio. Se dit des doigts contractés par le froid.
Gouchié, fouler aux pieds. 
Gouï, serpette à tailler les arbres.
Gourrairement, fièrement, orgueilleusement.
Grailli, corneille. Une porte de la ville de Grenoble porte ce nom. Granatari, marché aux grains.
Grassola, claie dont on se sert pour glisser sur la glace.
Gratusi, râpe.
Gravola, écrou d'un pressoir à vis.
Grobin, panier, botte.
Grola, châtaigne produite par le châtaigner greffé.
Gromola, trembler de froid.
Gueimenta, se lamenter, se plaindre.
Guenella: fare guenella, tromper.
Guerlio, louche, qui regarde de travers.
Guieta, cruche.
Guinchié, viser, en parlant de ceux qui tirent un fusil.
Guionet, imbécille; Percerette.

H.

Herpi, herse.
Hora, maintenant.
Huert, jardin.

I, J.

Jacineïri. On donne ce nom à une femme en couche.
Jail et jailli, jaune, en parlant des animaux. Ce mot signifie aussi de couleurs diverses. 
Jala, geler, gelée, froid.
Jalandro, froid extraordinaire.
Janin, imbécille, nigaud, fat.
Jappeta, caqueter, jaser.
Jar, l'aiguillon de la guêpe et de tout autre insecte.
Iguen, ceci, cela.
Igui, là.
Jivri, temps des frimats.
Ilo, le lys.
Jolamen, lentement, doucement.
Joucle, courroie de cuir qui attache les bœufs au joug.
Jouïre et jouïé, jouer à des jeux amusans.
Isela, sauter, s'amuser.


L.

Lagni, pleurs, lamentations, cris de désespoir.
Lamma, boue, d'où l'on a fait s'enlamma, se crotter.
Landra. Se dit des filles dissipées, qui aiment à courir.
Langueira, être lent à faire son ouvrage.
Lapio, céleri.
Larica. On donne cette épithète à un grand causeur.
Larmus, lézard; larmusa, le lézard gris.
Lasset, exclamation, hélas!
Leichi, morceau de pain long et mince.
Limosin, affamé, grand mangeur.
Lipa, tranche de pain.
Lloupa, boue.
Loëvis, ceinture de femme à laquelle sont attachées toutes les clefs de sa maison.
Lourissa, salamandre.

M.

Machi tourta, bouleau.
Machura, noircir, salir.
Maclas, terme injurieux. On appelle ainsi une femme perdue.
Maclun, colique néfrétique.
Magin, mauvais.
Magitela, faire le maître.
Maïe, fête que les enfans célèbrent aux premiers jours du mois de mai, eu parant un d'entre eux et lui donnant le titre de roi.
Maïeri, longue perche.
Maïoussa, framboise, fraise.
Maissoler, dent molaire.
Malagra, maussade, grondeur.
Mallié, tordre, entortiller. 
Manon, paquet de chanvre.
Marci, flétrir. 
Marcoura, décourager, dégoûter.
Marma, sorte de serment, sur mon âme.
Marpailla, manger avec sensualité.
Mata, pétrir, faire du pain. 
Matafan, mangeur insatiable.
Maton, pain de noix.
Mazio. Se dit des fruits flétris.
Mei, milieu; mois; plus.
Meina, petit enfant.
Meissi, pampre de la vigne.
Menon, bouc châtré, destiné à être salé.
Miel, tas, monceau.
Milza, rate, en parlant des animaux.
Mira, chate.
Moda, partir, déloger.
Moda, lâcher. Il se dit proprement des cordes avec lesquelles on remonte un bateau.
Mollar, lieu élevé, colline.
Monda, en parlant d'une noix, éplucher.
Mottet. On donne ce nom à un jeune enfant en le caressant.
Moucherla, fauvette. On donne ce nom à une personne maigre et grande.
Mouenda, donner le premier labour à la terre.
Mourliet, grillon.
Mourquintela, capricieux, fantasque.
Muranchi, maison bâtie en pierre, par opposition à paillanci, maison couverte de paille.
Murissin et murisson, andouille.

N.

Nafra, balafre, large blessure.
Naisié. Se dit du chanvre qui est dans le routoir.
Nanochi, corruption d'Anne et Nanette.
Néi, neige.
Neigun, personne.
Nensen, nulle part.
Nertha, myrthe.
Niaulard. Se dit d'un enfant qui pleure souvent.
Nibla, milan, oiseau de proie.
Nichola et nivola, exténué, souffrant.
Noeïta: porta noeïta, porter préjudice.
Not, orfraye, oiseau.

O.

Olfa, neige: blan comme l'olfa, blanc comme la neige.
Olla, marmite.
Ombra, mouiller légèrement.
Ombrêla, ombre des buissons.
Ora, vent.
Ordon: mena l'ordon, être à la tête des vendangeurs.
Oû, noyau d'un fruit.
Oueïro, outre, peau de bouc.
Oulagni, noisette.
Oura, ouvrage, chose.
Ova, faire l'oeuf, en parlant des poules.
Oyan, l'année dernière.
Oyata. Se dit de personnes qui marchent comme les oies.

P.

Pagnota, homme peureux, délicat.
Paillassieu, lange dont on enveloppe un enfant nouveau né.
Paimo, accablé de fatigue.
Palicot et paligot, petit pieu.
Palillon, pain de noix.
Pana, nétoyer, en parlant des meubles en bois.
Panoussa, poltron, lâche.
Papet, boullie pour un jeune enfant.
Parmela, fuseau chargé de fil.
Parmia, muer, en parlant des boeufs.
Parpaillou, papillon, enfant gai.
Partou, couteau de boucher.
Peï, pois.
Pei lombard, haricots.
Peilli, gazon.
Peitavin, osier.
Peiturina, poitrine.
Penade: fare penade, faire des efforts.
Pendola, pendre.
Penella, nacelle, barque.
Pereïro, carrière d'où l'on tire la pierre.
Persilla, mot qui sert à qualifier un fromage qui commence à bleusir.
Pertuis, trou, ouverture; pertusier, percer.
Petafin: fare petafin, faire mauvaise fin, finir malheureusement.
Petolier, tardif, qui arrive le dernier.
Peyret, peyrol, chaudron.
Pià, trace d'un animal.
Picota, mesure: beré picota, boire bouteille.
Pié coupet, jeu auquel jouent les enfans en sautant sur un seul pied.
Pimpona, paré, habillé avec prétention.
Piot, vin, boisson en général.
Pipa, primevère.
Piquerna, chassie.
Pisié, piler.
Pissichin, panaris.
Pitro: avei quoqua ren din lo pitro, avoir quelque chose sur le coeur.
Planot, grimpereau, oiseau.
Platro, place de village où les habitans se réunissent.
Plauta, patte d'un animal.
Plautra, boue, bourbier.
Poeishier, depuis peu.
Poeisse, puis, tantôt.
Pogeo, pouce.
Pogni, tourte aux herbes.
Poïa, monter.
Ponchi: reteni ponchi, se réserver une portion sur une chose trouvée.
Possona, teter, en parlant des animaux.
Potringa, résiné, médecine.
Pottet, petit creux fait dans la terre pour un jeu de noisettes.
Poü, peur; pou, peu.
Poua, tailler la vigne, les arbres.
Poupet, teton, mamelle.
Poupousa, poupée.
Pourchet, pièces de cochon frais.
Pourges. On nomme ainsi le fruit que l'on abat avant qu'il soit mûr. Pousset. On donne ce nom à plusieurs plantes aromatiques, telles que le thim, le serpolet, la marjolaine, et celles que l'on fait sécher pour les réduire en poudre, et s'en servir dans les apprêts. 
Prin, prima, fin, délié, chétif.
Proudra, saupoudrer.
Prouleïri et preuil, second timon ajouté à celui d'un charriot.
Pugnerea, ancienne mesure qui était la sixième partie du quartal.
Puzi et piouzi, poussain.

Q.

Quaïsié, avec le pronom personnel sé; se taire.
Quam, jeu que l'on appelle en français Jeu de la crosse.
Quartal et Quarta, mesure pour les grains.

R.

Raca, vomir.
Rada, petite pluie qui ne dure qu'un moment.
Raduri, racloire dont on se sert pour mesurer les grains.
Rafatailli, canaille.
Rafoulou, ravaudeur, tracassier.
Rafour, four à chaux. On trouve dans les anciennes lithurgies des Chartreux des prières pour bénir les fours à chaux nouvellement construits.
Raillé, braise qui reste dans le foyer de la cheminée quand le bois est brûlé.
Raïsi, raisin. Voici les noms qu'on donne aux différentes espèces de raisin connues: becu, cugneta, eïtreiri, goulu, larda, mondousa, petorcin, poussa de chioura, rossana, verdeïa, etc.
Raissié, caneler, rayer.
Rampal, rameau; dimanchi dei rampau, le dimanche des rameaux.
Rancheisié, râler, ronfler.
Ranqueta, grenouille.
Ratapena, chauve-souris.
Ratella, la rate.
Ravanella, radis, petite rave.
Ravata, laine grossière.
Raviola, pâtisserie grossière.
Reboullié, regarder attentivement.
Rebucité, à rebucité, à rebours.
Rebuti, crochu, crispé.
Rechalux, braise.
Recoti. Se dit d'une personne qui a les cheveux courts et frisés.
Regonfo, abondance.
Reguina, regimber, s'opiniâtrer.
Reime, rachat.
Remagnie, sermoner, murmurer.
Renevie, regratier, revendeur.
Repairié (sé), se retirer, rentrer chez soi.
Requinquillé (sé). Se dit des vieilles femmes qui se mettent du rouge et soignent trop leur toilette.
Retraïre, rassembler, réunir.
Reveïson, temps des Rogations.
Reverchié, retrousser.
Revicola, ressusciter, revenir d'une longue maladie.
Revola, repas de fête pour les domestiques d'une ferme après la fin de la récolte.
Riorta, lien d'un fagot.
Risina, petite pluie qui ne dure pas long-temps.
Rista, filasse de chanvre.
Rivoïero, bois de chêne.
Roeïma, ruminer.
Romananchi, vase de bois dans lequel on mesure le fruit pour le diviser en plusieurs portions.
Romié, pélerin qui vient de Rome.
Rouchié, ronfler.
Roula, cercle tracé sur la terre.
Ruchi, tan, écorce de chêne.

S.

Sabraza, éparpiller la braise du feu.
Sacochi, ivrogne.
Sado, savoureux, agréable au goût.
Sagni, fond d'un bourbier.
Sandeïé; jurer par Dieu.
Sapina, soc de la charrue.
Sappat, racine d'un arbre dont on a coupé le tronc.
Sarassou, recuite; fromage sans beurre. 
Sarmoeïri, saumure.
Sarvy, sauge.
Sauma, ânesse.
Segrola, secousse, ébranlement.
Seï, soif.
Seïé, faucher un pré.
Seita, scie; seita, scier; seitaïre, scieur.
Sema, semena, sena, semer les grains etc.
Semon, fare semon, faire du volume.
Serou, soeur.
Servages, sauvage.
Seu, sureau.
Sia, remuer, mouvoir.
Siba, point de mire, ou tir de la sible.
Sibla, siffler; siblet, sifflet.
Sisampa, vent coulis.
Sisinna, faire un bruit semblable à celui du vent.
Socrei, façon de parler qui indique le doute.
Solié, plancher isolé qui est jeté au-dessus d'un sol et près d'une grange.
Solar, soulier.
Solombra (se), se mettre à l'ombre.
Souque, seulement.
Soura, restes; soura, rester, épargner.
Souta, abri; se bita à la souta, se mettre à couvert de la pluie.
Suchi, suie.
Surecille, sourcils.
Supeitou, soupçonneux.

Ascuma,Matarranya, Matarraña, miembros, Artur Quintana, Gracia Zapater, Javier del Molino de Monroch, Carles Sancho Meix

T. 

Ta. C'est le cri du charretier qui veut faire arrêter un cheval.
Tachi, tache, clou.
Taccola, tourniquet qui sert à fermer une porte ou une fenêtre.
Tacon, morceau de cuir ou d'étoffe propre à raccommoder; raccomodage.
Tafagnon, tafaignon; prendre lo tafagnon, se fâcher. 
Talapet, auvent, volet.
Tapota, battre, maltraiter.
Taravella, tarière.
Tarusié, percer, trouer.
Tartave, plante appelée crête-de-coq.
Tavan, frelon. 
Tempena, faire du bruit. 
Tevengi, rangée.
Tievola, tuile, brique.
Tignou, hargneux, méchant.
Tina, cave; tinellar, petite cave.
Tisica, harceler, agacer.
Toma, fromage mou.
Tortel, beignets, petits gâteaux.
Tortipes. On appelle ainsi un homme qui a les jambes torses.
Toussio, amer, qui a un goût désagréable.
Toutpur, maintenant, à l'instant.
Touva, tuf, agglomération pierreuse.
Trafichi, espèce de fourche dont on se sert pour pêcher la nuit.
Trafora, percer de part en part.
Trailli, corde qui sert à un bac.
Tralure, briller.
Trapita, trépigner.
Trau, solive, poutre.
Trayen, fourche à trois dents.
Tremola, le tremble, arbre.
Trepa, fouler aux pieds.
Triavo, chemin qui conduit à trois routes différentes.
Tronchi, tronc d'arbre.
Trouillé, presser le vin.
Trouillandié. Se dit d'une personne malpropre.
Troussa, couper avec la hache.
Tuba, fumer, tubo, fumée.
Turlura, jouer de la flûte.
Tussi, tousser.


V.

Var, raisin qui commence à se colorer.
Varei, encombre, embarras.
Varon, bouton, pistache.
Vaudo, Vaudou, fête patronale d'un village.
Veï, fois; una veï, une fois.
Veïari, château-fort bâti sur une éminence.
Veïperna, soirée.
Vel, veau.
Vendéimié, vendanger; vendeïmou, vendangeur.
Ventola, agiter l'air, faire du vent.
Vercheiri, un certain nombre de brebis ou de boeufs qui formoient la dot d'une fille avant que l'argent fût abondant.
Vercout, pourceau châtré.
Vermenou, verreux.
Verna, aulne, arbre.
Vi, pampre de vigne.
Via, bonna via, souhait de bon voyage.
Vieilloca, vieillard décrépit.
Vilain, bâton qui tient au plafond et qui sert à accrocher la lampe.
Villon, osier.
Violet et vioulet, petit chemin, sentier.
Viousa, veuve.
Visita, escalier d'une maison.
Vocida et voianta, vider.
Voitrat, bâtard.
Vorzio, gouffre de rivière.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Vieillongia, vieillesse avancée.


Fin du vocabulaire.

dijous, 20 de febrer del 2025

Auvernhat, A - N (O-Z)

L' Auvernhat ten en general lo vocabulari de l'occitan amb los eventuals cambiaments fonetics del nòrd-occitan, mas a tanben de formas lexicalas especificas (arcaïsmes e mots diferents de la rèsta de l'occitan) que plan sovent son comunas amb los dialèctes lemosin e vivaroaupenc. 

Auvergne, Auvernhat, Alvernia, Auvernia
 

Aqueste lexic conten de tèrmes tanben emplegats endacòm mai, pasmens los avèm pas excluses per l'amor de donar una mòstra del vocabulari auvernhat, tracha mai que mai de Parlar occitan - Auvergne Velay, Étienne Coudert, IEO 63, 2001 e L'auvergnat de poche, Jean Roux, Assimil, 2004 e de la revista Parlem - Vai-i qu'as paur, L'imagier français - auvergnat, Aedis, 2005 e lo Glossaire de la langue d'oc, Pierre Malvezin, 1909 e lo diccionari de Francés de Murat. Coma en la rèsta de la lenga i a de doblets, çò es de mots dont lo sens es exactament parièr, mas l'un ven del latin, l'autre del gallés : la còrna / la bana, l' èdra / l' ènna... o l'un proven de la lenga dels francs e l'autre del latin la mita / lo gant, etc.

Certans mots pòdon aver una consonanta iniciala epetentica: g/i-eusses/elsses [ge' shis/jë' ses?/jew' ses? ] (els), l-èsser, z-onta, v-onta...

-è se pronóncia [é], -e [i/é] al Sud, [œ] al Nord - distinguèm lo grope uei [œj] e uèi [èj?/éj] (levat en cases coma la forma verbala "vueidar") - lo grope ea se pronóncia [ia] (coma en romanés)
 
  • abarir: A, ABALOURDI (1) abalir. fr. élever des enfants
  • abatalhar: getar de pèiras a qualqu'un
  • abla: fr. ablette
  • abondar: èsser en abondància
  • abolhat: fr. ébloui, eissorbat
  • abora, d': d'ora
  • abre, arbre, aibre
  • aboriu, aboriva: precòç, precòça
  • abraina: atirança, fòrça, violéncia, rapiditat
  • abrasar v: soudar
  • abriga f. : abric
  • abriau: abrial, abril
  • abroa f. : broa (tanben emplega) fr. la limite, lisière
  • abusar: enganar; abusar
  • acabar: fr. finir
  • acairar: fòragetar a còp de pèiras
  • acanhar (s') : se solelhar
  • acaptar : V. Acaptar
  • acatar (') : cobrir (se), recobrir (se)
  • achaptar: comprar, crompar (non seriá un francesisme, Acapte e acaptar ‘adquirir, obtenir’ com acatar ‘reverenciar, respectar, obesir’ provenon en darrièra instància d’un meteis vèrb latin 'captare')
  • achaurar: calfar, defendre del freg, abrigar, coconejar
  • acistrar: raubar??
  • aclan: arcolan
  • aclapar (s') : fr. accroupir
  • acluchar (s') : se corbar
  • aconsomir (s'): assopir (s')
  • ademan: endeman
  • adrilhier, drilhier, alusèir fr. alizier, alisier (Sorbus torminalis)
 
adrilhier, drilhier, alusèir fr. alizier, alisier (Sorbus torminalis)

 

 
  • aduèi: uèi
  • aduire: conduire, menar
  • aer: èr. en l'": fr. déboussolé
  • aferniau f, ferniau f. : utensili de fusta del qual los vaquièrs se servisson per trencar lo calhat
  • aficcionar (s'): fr. s'enticher, se passionner
  • agara, aiara, iara, asara, aura, agora, alhora, avora: ara - d’ora en ora, d’aura en aura : del nord au sud
  • agland: fr. gland (du chêne)
  • agorar / agroar (s') fr. s'accroupir, s'acagnarder, s'asseoir sur les talons
  • agorrufar: fr. froisser
  • agromar: fr. recroquevillé
  • agromeladat: tortuós
  • aiara: ara, adara; uèi (Briude)
  • aice: colèra ??
  • aicí-lai (d'): fr. par là-bas
  • aicival: fr. ici-bas
  • aigada: inondacion
  • aigre: acre, agre
  • aigueira: aiguièra
  • airede, airedís m. : fr. airelle, myrtille
  • airiçon: eiriçon
  • aisinar ?? [ëgina], aisegar?? [ëgiga] aigar? [ëga] : adobar V. asegar
  • aital: v. aitau
  • aitant: tant
  • aitau: atal; anem; coratge
  • aitot: tanben
  • ajaça: agaça
  • ajauc: fr. ajonc
  • ala: angar, cubèrt (tanben ala d'aucèl)
  • alandar: a. lo bestiau: far sortir lo bestial de l'estable per lo menar al pasquièr. Sin. naparar (Salèrn, Mauriac), gitar (Riòm)
  • Alaier: geo Alèir
  • alara [agaro] : fr. maintenant
  • alàs: interj. ailàs!
  • alausa: lauseta, alausa
  • alegrar: fr. égayer, rendre plus aisé
  • alèrta: esglai, esfrai
  • alet: alen
  • alh: al; ala
  • alhèira, d': de contunh, sens parar e lèu; fr. sans discontinuer
  • alhora: ra (tanben emplegat)
  • alisar: fr. repasser
  • alobit: òme avid que cèrca a s’apropriar çò que li aperten pas
  • alora [avora]: ara, aora V. Avora
  • altre -a (en cèrtans luòcs): autre, -a (cf. Roergue e localament en Givaudan)
  • alucar: fr. allumer
  • aluja: sangsuga
  • alumar: fr. allumer
  • amaseda: v. Maseda
  • amassar: prendre; fr. ramasser. Amassar chalor: prendre calor. Se 'massar: se refugiar
  • amb [om] : amb. fr. avec
  • amont: en naut
  • amorrar (s'): èsser absorbit per quicòm
  • amortar: atudar
  • ampòn, empòu, amporai, empola : fr. framboise
  • amposeir, amporier: fr. framboisier
  • àngiau: àngel
  • angla: agla
  • ant l'ora (d' ) : d'avant l'ora
  • antan: autres còps; l'an passat
  • antenons m. pl.: testiculs
  • an-uèi, anueit [anej] [anèj]?, anuech [anë] : uèi (s'i ditz tanben). 'd'anueit ençai/en aicí?' (notat "d'aneinchin"): d'ara endavant
  • anuòge, einueg?: enuèg
  • aost, avost: agost
  • aparelhar: preparar
  • apastar: donar a manjar al bestial
  • apasturar: fr. paître; faire paître
  • apear: rejónher, atrapar
  • apeitar/espeitar [(a)peità] [(a)pità] [pietà]: esperar (atendre)
  • apincar (s') : apiejar (s') V. Pincar
  • apòrt: vòga
  • après-mèidia: après-miègjorn
  • apoticari, apoticaire
  • apressa: adv. après
  • aquí a: aquí, vaquí (Aquí los a: los veicí)
  • apujar: apiejar
  • aranha: telaranha
  • aranhada: aranha
  • araira: fr. arrue
  • arapar, arpar, arrapar ?? : atrapar
  • arboneira: esquiròl (tanben emplegat)
  • arbroquin : arbrissèl
  • arcan [arcan] (arrondiment de Sant Flor), arcana (parçan de Salèrn), arcanela, arcanau : arcolan
  • arcana: creda roja
  • arcandièir: òmes sens valor morala, crapula
  • arcanetas (montar las): venir roge de vergonha
  • archa: grand còfre
  • ardir (s'): fr. s'enhardir
  • ardit: ardit, liard (moneda); interj. coratge!
  • aret: fr. bélier
  • argiala: argila
  • arma: fr. âme; expr. de suspresa
  • armèl: grand anèl fach amb una branca de fusta torcida
  • armèir m. armari
  • arnha: irritacion
  • armasi : armari; fr. placard
  • arneis, arnesc ?: panoplia
  • arpar: prendre, sasir. V. arapar
  • arpatejar: f. agiter les griffes, les mains
  • arras f. pl.: fr. arrhes (argent donat per mor d'assegurar una pacha)
  • arrelh: racina
  • arrembar (s'): se getar
  • (ar)ronza, (ar)ronze/(ar)ronzàs m. : bartàs. fr. roncier
  • arrucar: fr. blottir
  • arseir, arser, arsèra: ièr de ser (davans-ièr/arsèra: avant-ièr)
  • arsi: set. fr. soif
  • artelh (plur. artelhs, artiaus)
  • artison, artuson, arteison ? arteron : fr. ciron (barbas d'espiga), mite, asticot
  • arton: anc. pan; mangiscla per un viatge
  • arzan, arzau: arcolan, arcan (tanben emplegat)
  • ase bobó o bobon? : fr. têtard
  • asegar, aseigar: adobar
  • aseimar, asaimar: mirar, observar, examinar (latin *ad-aestĭmare, oc. ancian 'adesmar', 'azesmar')
  • asotar: avortar
  • asne [ane/aine] : ase (tanben emplegat)
  • asorar: adorar, venerar, baisar un objècte sacrat, una relíquia; anar a l'ofrenda
  • aspre (aver d'") : aver d'apetit
  • assai: ensag
  • assajar: ensajar. fr. essayer
  • assapar: assadolar, assaciar
  • assem(s), d'assem(s) : ensems
  • assemblada: la maison d’assemblée dans laquelle vivait la beata ou robiaca (religieuse rurale) autour de qui se réunissaient souvent les femmes pour travailler au carreau, bavarder, prier
  • assetar (s'): fr. asseoir (s')
  • assolellar (s') : aconsomir, assomir, assopir
  • assuausar: adocir, calmar, apasimar
  • atanben: var. tanben
  • atanpauc: tanpauc
  • atapar, 'tapar: (a)gafar. 'tapar paur: prendre paur. atapa-qu'atanhe: a l'azard, fr. au petit bonheur, a vista de nas
  • atapir: tapar
  • atau: atal; de contunh, de la meteissa manièra
  • atenar (s'): èsser preissat
  • atemar (s'): s'obstinar
  • atisar: fr. attiser, instiguer
  • atissament: enervament
  • atràs [atrà] : al delà, en darrièr. interj. metetz-vos de costat!
  • atubar (lo fuòc) : alucar (lo fuòc)
  • aturar (s'): aprochar (s'); arrestar aplantar (s') (tanben emplegats); apiejar
  • au! : interj. òc !; davant lo nom de qualqu'un, per l'apelar
  • aub, aube, bei: amb
  • aubar: sause
  • aubèrge m. : auberga
  • aucèl de la mòrt: chòt
  • aucèl de las polas: fr. épervier
  • auçura: autura, elevación de terrenh
  • aul: el
  • aul: marrit, mal. "far d'aul far" : èsser pas de bon far
  • aulan(h)a, auglana, aug(l)anha, aulana, aumanha ("emanha"): avelana (tanben s'i ditz)
  • aulanheir, aulanier(a): avelanièr (tanben s'i ditz)
  • aumalha: bovins (gròsses)
  • aur [aw] : fr. or (metalh). loís o levís [leví] d’aur
  • aura: aura, vent
  • aurada: aurièira. fr. lisière d'un champ
  • auranja: irange
  • aure (Cantal): aubre
  • aure (l') : la rèsta, quicòm mai. "Vòle acò e pas d'aure"
  • aurisse: vent violent qu'anóncia l'auratge
  • ausanier: bois (arbre)
  • ausèl(h)?, augèl, ausel [uzí], auseu, auvèl(h) [usèr, usé, uwbèl, ewvé] : aucèl [ushèl] (tanben emplegat)
  • auserau: fr. érable
  • aussitost franc. [ossità] : còp-sec [kosé] (tanben emplegat)
  • auvir, ausir, entendre
  • aval [abal] : enbàs
  • avalhant [abaillon]: pretenciós, arrogant
  • avalisca: exclam. a la vista d'una causa qu'inspira lo darrier grad de repugnància
  • avans: abans, avant
  • avariciós, -osa [abarisiós]: avar, -a
  • aveir: aver
  • avena: civada
  • aver m. espécia bovina
  • aver char + vèrbe inf. : fr. coûter cher de + verbe inf.
  • avèrs: ubac
  • avèrti m., avèrtia f. costuma
  • avertir: experimentar, conóisser; acostumar
  • avigier: fr. alisier
  • avisar: regardar, gaitar; escrutar; far atencion
  • avitar: fixar amb una vitz, vissar
  • avora, avòra (parlars del Santflorenc), alora [avora]: ara, aora
 
  • babaròta: escarabat de cosina
  • babau: bèstia imaginària per far paur als mainatges. Se sortisses lo babau te minjarà, "Se minges pas ta sopa lo babau vendrà; nom donat als insèctes
  • bacha (o bascha se ven del gallés 'bascauda'): fr. baquet, auge
  • bachàs (o baschàs se ven del gallés 'bascauda'): abeurador
  • bachòla (o baschòla se ven del gallés 'bascauda'): panièr o semal per lo transpòrt de rasim durant las vendémias; sòrta de bac de fusta, de forma ovalària, amb doas ansas lateralas constituidas per un talon de branca laissat sus las dogas
  • bacon: lard, codena de lard
  • badar: dobrir; restar la boca dubèrta, estonat
  • badat: dobèrt
  • badinar: s'amusar
  • badinatge: fr. plaisanterie
  • badò: pèça del jòc d'escacs que se desplaça de galís
  • bagatge: vestits; bagatges
  • bajau: casuda
  • bal: bal, dansa
  • balai, balaja: fr. balais
  • balar: dansar
  • balastra: caçairòla
  • baloard: fr. boulevard
  • bandat, -ada: sadol, ebri
  • banejar: fr. bruiner
  • banhadura: fr. mouillure, état de ce qui est mouillé
  • banhar: molhar (qualqu’un en li getant d'aiga)
  • banhar (se "): far un banh
  • banhat: fr. marécageux
  • banhòla: banhadoira anciana amb de rodetas
  • banqueta: trepador
  • baraban (barrabam??) : filh de degun, boemian
  • baralhar: s'agitar
  • barbajau, èrba de talhadura : joubarbe
  • barbòlha f. persona que parla indistintament; esperit confús e inconséquent, pauc senat; fig. enfanton
  • barbotir : parlar doçament
  • bard: fr. terre glaise
  • bardar: salir
  • bargassejar: fr. baragouiner
  • barginhar, barguinhar: esitar; mercadejar, negociar lo prètz
  • baril, barril? : bòssa, bossa, ansa (engenh de pesca)
  • barjaca: fr. femme médisante
  • barjar: bregar, concassar lo lin, lo cambe; parlar fòrça
  • barlandatge: v. Varalh
  • barquet: fr. baquet (à lessive)
  • barracan [barracòn/boracan]: estòfa
  • barrar: claure, enclaure un eiretatge, tampar, arrestar; claure un terrenh, un camp
  • barrat, - ada adj: barriolat, -ada
  • barrats/mèrles: bigarrats (gendarmes. Nom donat pel marescal Duroc als musicians de la garda urbana)
  • barreirat: Darcar lo barreirat: passar una frontièra, cambiar de situacion, cambiar de camp, eventualament trair.
  • barron: baston
  • barta: fr. hotte
  • bartòt: fr. punaise
  • bas, -sa: pregond, -a
  • bast [bas/bat]: fr. bât
  • basta : se a Dieu plai (tanben emplegat)
  • bastissa: immòble
  • baston [basto]: fr. bâton
  • bata: sòc d'un animal
  • batal, batala: fr. pagaie
  • batalejar: fr. pagayer
  • batalhar: fr. discutir; déblatérer
  • batejar [batedzà/batigià]: fr. baptiser
  • batel: batèl
  • batelar, baratelar: anar e venir amb bruch
  • bavaira, baveira, bavareta, bavarèl: pèça del faudal masculin
  • beal, be(s)au, beau: besal, rec: canal de derivacion qu'adutz l’aiga del riu al molin o que mena las aigas dels prats vèrs un rec
  • bèc [bè] : fr. bec
  • becar: 1. fr. becqueter, piquer avec le be.c 2. fr. sommeiller (sans jaire?)
  • beçau: beç (tanben emplegat)
  • bealar: cridar
  • bedissa: sause
  • bei: amb
  • bèissa: fr. bêche
  • belament: lentament, doçament
  • belet: ancestre, bisaujòl; grandpaire (mèstre del maine); nom afectiu balhat a un pichon
  • belèt: febrièr
  • bèlh, a: bèl, a
  • belhcòp: fòrça, plan
  • belhida: semola
  • belhir: bulhir, bolhir; fermentar
  • belièra: V. beal
  • belija, belha, buluga: beluga
  • bèl-paire, bèla-maire: nuòu marit, nuòva esposa de la maire/del paire
  • ben [bej/bion] : fr. bien adv
  • bena: buc, rusc, bornat
  • bena, bana: banasta pichona garnida de vime
  • benabèl: fr. bel et bien
  • benastrat: qu'a sòrt
  • benlèu [belèu/bienlèu/beliau]
  • bentot: tanben
  • bequenar: rire (far bequenar)
  • bericles: lunetas de vista
  • berla: ataüc
  • berbesin: formiga
  • bernachon, bernaton: fr. roitelet
  • bèrta, barta: fr. hotte ou panier en osier que les cultivateurs portent sur le dos, soit au moyen de bretelles passées sur le épaules, soit à l’aide de bras ou leviers en bois que les épaules supportent et que les mains retiennent.
  • berzenar: bufar violentament del nas, boca barrada, durant un esforç o just après
  • bessina de lop: fr. vesse-de-loup
  • besonha, besunha ? : causa - besenhas (f. pl.) causas personalas, vestits
  • bèstia: fr. sot
  • bestiau m: fr. bétail
  • bestium: animalum, ensemble dels animals
  • Bèu sénher/senhina (f.), Biau/bel [bi] sénher/senhina (f.) : sénher! ; expression de commiseracion equivalenta a "pecaire" o "bona gent". Bon sénher! exclam.
  • beta: còrda
  • beure [bi(e)wre/biwri/bewre] : fr. boire
  • beure: castor
  • biaças pl. (perque a doas pòchas) : fr. besace
  • bian : V. Bien
  • bica: cabra
  • bicar: baisar
  • bicha: fr. grand pot de terre
  • bichier, pechier: fr. cruche
  • bichon: pòt
  • biega: cròssa
  • bien: plan, bèlcòp
  • bigòra (viròla??) : fr. tarrière, outil de charron
  • bienastrós: aürós, sortós
  • bienvolença: bon voler, gràcia
  • bima: vedèla jove, de dos ans (del latin bis)
  • bisa, bissa?: vent del Nòrd, que bufa entre lo nòrd e l'èst. bisa nièra: vent fosc de la nèu (NO)
  • bisaurada: fr. bourrasque
  • biscar: èsser contrariat o vexat
  • blacau (blacaud ?): fr. babillard
  • bladre : fr. érable sycomore ou faux platane
  • blai: beç
  • blanche m. : corset (vestit). fr. corsage
  • blasina: fr. bruine, pluie fine et brumeuse
  • blat: cereal en general. Lo fr. blé: lo froment.
  • blat negre: fr. sarrasin
  • blat d'Espanha: fr. maïs
  • blat, sega, segol: segla
  • blauda [biawda, blòwda] : fr. blouse, sorte de vêtement, de tunique. Se dit quelquefois aussi d’une redingote à longues basques
  • blesta: fr. écheveau de fil. v madaissa
  • bleu, blèva: blau, blava
  • blòc: en bloc: tot ensemble
  • boada: transpòrt collectiu per ateladas de buòus; fr. corvée, assistance passagère, travail collectif et bénévole, pour donner un coup de main à charge de revanche. Es un vestigi dels trabalhs deguts et exigits al senhor de l'ancian regim. V. Boirada
  • bòba: serpent, colòbra
  • boc [bu/but], bocaud, bòchi : fr. bouc
  • bòca: vièlha cabra
  • bocar [ò] : potonar sus la boca
  • bocha: labra, boca
  • bochon: bistrò(t), bar
  • bocin: un bocin: un pauc
  • bocla: bocla de metalh
  • bodiàs: romeguièra
  • bodier: boièr (tanben emplegat). fr. bouvier
  • boetar (vòutar) : fr. voûter, arquer
  • bofet: tafanari (umoristic)
  • bouetat (vòutat) : òme qu'a l’espinada arcada
  • boga: fr. borne, limite
  • boinar, bodinar: bornar, delimitar
  • boira: fr. ensemble de bovins de trait
  • boirada: transpòrt collectiu per ateladas de buòus; fr. corvée, travail collectif et bénévole, pour donner un coup de main à charge de revanche. Es un vestigi dels trabalhs deguts et exigits al senhor de l'ancian regim. V. Boada
  • boirar: mesclar (se ditz tanben)
  • boirar o borrar: metre en fagòts; emplir
  • boirat: emplit
  • boire: ventrut
  • boirelat: V. Boirat
  • boiron: fr. jeune apprenti bouvier
  • boissaman: eissugaman
  • boissar: eissugar. V. panar
  • boisson de las penas: V. pena
  • boissonada: fr. fourré de buissons
  • boitós: ranc. fr boîteux
  • bòja: saca de tela grossièra
  • bola: V Boga
  • bolet de la baga: fr. coulemelle
  • bolha: garait (se ditz tanben)
  • bolhat: fr. tache, flaque d'eau ou de couleur
  • bolicar, bolijar?, bolejar? : bolegar
  • bolija(r): estincela(r)
  • bolla: bòla
  • bòn: bon ('bon' davant vocala, bòn davant consonanta. Après lo nom, 'bon': 'un òme bòn, un bon òme'; de bòn pan)
  • bonicon: esvèlt, polit
  • boquet: saltarèla
  • boqueton: fr. chevreau mâle
  • borg: capdulh d’una comuna
  • boriaire, -aira: borièr. fr. fermier
  • borion: fr. bourgeon
  • borlar: brutlar, bruslar
  • borlet: fr. bourrelet qu'on met sur la tête des enfants qui commencent à marcher. Virar borlet: perdre lo cap
  • bòrli: bòrlhe (tanben emplegat), òrb; fr. taon aveugle
  • bòrna: fr borne, limite
  • bornatat : fr. creux adj.
  • bòrni d'un uelh: bòrni que n’a qu’un uèlh
  • bornicada: fr. préjugé, aveuglement
  • borras: étoupes
  • borrassa: fr. lange en laine dont on enveloppe les enfants nouveau-nés. En pl. : ensemble des langes qui servent à emmaillotter un enfant
  • borrasson: joguèt de pelucha
  • borré (grafia? cf. leng. burèl?) m: vèsta
  • borret: taure; adj. molsós
  • borreta: vaca jove (1 an)
  • borsalhièr?: fr. bourrassier
  • botassa: fr. mare
  • botaròt: fr. champignon
  • botelha: vessiga; botelha
  • botelhièr: fr. aide-de-camp du vacher
  • bòtja: v. bòja
  • botre: botar, metre (tanben emplegats)
  • bourrar: renonciar, non pas capitar
  • bragas, brajas f plur: fr. culottes (vièlh parlar de comunas ruralas; Lo parlar modèrne de las vilas de Pleus, Mauriac e Salèrn se se ditz culòtaalotos)
  • bragas, braias f plur: pantalon. pausar braias: anar de ventre
  • braietas f plur: fr. petite culotte
  • brajon (de banh) : eslip (de banh)
  • branda: fr. grande bruyère
  • brandar: tuar; bramar (fr. braire); cremar amb una flama viva, ardenta
  • brandir: fr. agiter, branler, secouer
  • brau: fr. taureau, étalon
  • breçòu, breçau: breç (tanben emplegat)
  • bregalhat, brigalhat: fr. bariolé, peint de diverses couleurs
  • bregira, braceira?? : segla
  • bren, remol, cru (Salèrn, Mauriac), bes? [besh] (Riom) : fr. son, résidu de la farine
  • brenar, renar: fr. bruit dut cochon quand il trempe son groin dans l’eau ou dans tout autre liquide
  • brénia/breba: bren (mèrda)
  • brenle, brinle: fr. branle, danse dans laquelle les figurants se tiennent par la main, forment un cercle et parcourent successivement tous les

points de la circonférence
  • bresar, brisar: fr. émietter du pain, briser avec effort
  • bresilhar: fr. gazouiller
  • briòla m.: obrièr maladrech, pauc dotat
  • bricolar/gigonar/barginhar: trantalhar, barguinhar, esitar, tergiversar
  • brifar: manjar bèlcòp
  • bringa: femna mal bastida, una evaporada, una filha nauta e desguindada que fa pas que saltilhar e gambadar
  • briular, briugar?? [briwgà/briewgà] : "bourdonnement grave que le taureau fait entendre lorsqu’il marche fièrement à la tête de la vacherie ou gratte du pied la terre ; il est remarquable que les animaux ne font plus entendre cette espèce de bourdonnement après la castration ; 'briugar, brandelar, branlar, barlocar': beugler le taureau. Le beuglement ordinaire des bœufs, des vaches et des veaux se nomme 'bramar' ; ces animaux ont, en outre, un troisième cri, que nos montagnards appellent 'deigueilar', qui commence par un son prolongé, très aigu, et se termine par un ton grave, c’est un cri d’alarme qui annonce la présence du loup." (Alan Broc)
  • broa: limit (d'un camp). Broa delh ciau (o asuelh): orizont, asuèlh
  • bròc [bro(k)] : vas en tèrra, pròpri a contenir d'aiga; fr. cruche.
  • bròca: branca
  • brocantar: fr. brocanter
  • broet: bròu, bolhon
  • brossa: fr. bruyère; fusta/lenha menuda, brancam
  • brostar: fr. broûter
  • bruèia, bruelha: fr. fâne, pousse, feuilles (d'ortolalha)
  • bruelha, bruèia: fr. fâne, pousse, feuilles (d'ortolalha)
  • bruga: fr. bruyère
  • brugir: murmurar, fr. bourdonner (un riu)
  • brulhar: brutlar
  • bruma, brumatge fr. brouillard
  • brut: bruch, rumor, novèla
  • bu: amb
  • budel: budèl. budel cuolat [kiogat]: fr. le rectum
  • bueu (plur. [biaws/büe/bë/bü/bes]): buòu
  • bufa: bofa (còp)
  • bufar: bofar
  • bufet: fr. soufflet, instrument servant à produire du vent
  • buïja, buja, boja: pradèl (bas e umid), pasquièr, situat sovent prèp de la maison, inculte ont gaireben sempre l'èrba a creissit naturalament. Ancianament designava la bosiga fr. jachère
  • buja: fr. cruche
  • bujada, bugada (forma orlhaguesa montada en Cantalés): bugada
  • buquet: V. Boquet
  • burla: tempesta de nèu
  • burlar: faire una tempesta de nèu; brutlar
  • busac, busal, busau: fr. milan; anc. busa. V. gusa
  • but: but, pont que se visa
  • butit: testut
 
  • cabèga: cavèca
  • cabornat : fr. creux adj.
  • caca: notz ("noix sans brou" infantil)
  • cacalh: bonbon; pl. renhons
  • cacaloneir: rugbyman
  • cacau: uòu
  • cachar: quichar
  • cachon: avelana; nogalh
  • cacorla, cocorda, cocorla, cogorla, cog, coina: cogorda, coja (tanben emplegat), cuja, tuca
  • cafinhotar (se) fr. se blottir dans un petit coin, se rencogner dans un petit espace
  • caia: truèja
  • çai adv. fins
  • çai enrèire: recentament
  • caire: canton. fr. coin de l'âtre
  • çais: aquí
  • caion: porc (Velai)
  • calada: senda rapida; senda dins la nèu
  • calcinar (se): se far de socit
  • camba-gròs (sud del Cantau): fr. champignon
  • cambavirar: regirar, fr. bouleverser, surprendre
  • cambeta: fr. tige (de planta)
  • campaneta: fr. campanule (flor)
  • campejar [kampisià/kampegià] : perseguir, se lançar a la perseguida
  • campejada [kampisiado/kampegiado] (partir a la "): perseguir, se lançar a la perseguida, esp. anar un gos darrièr un gat
  • campís: espiègle, indocile, rétif
  • canabau: carbe
  • cancheta: fr. petit seau en métal
  • canèla, chanèla, dosilh [dugi] : fr. robinet
  • cantèl: fr. chanteau (de pain)
  • canulant: enujós, emmerdant.
  • canular: fr. ennuyer, emmerder
  • canon: veire de vin
  • cap [ka]: tèsta f, cap m
  • capbàs: fr. descente
  • capetar: fr. descendre, (anar a un luòc)
  • capolar: fr. hacher
  • caponar (se): se dissimular
  • carcin: abitant del Carcin; vaslet de bòrda logat per las fenasons
  • carcular: pensar, somjar
  • cardalhau: topinambor
  • carnada : carn de vaca salada
  • carrar (se) : se plaire, s'amusar
  • carrin: pòrc
  • caròta: beta-rave
  • carrat : fr. carré d'habitation, dans un ensemble de bâtiments agricoles
  • cartofla : patata (Bas Auvèrnhe)
  • casabèc: fr. chemisier, corsage
  • casar (se): maridar (se)
  • casca-lumaç: cagaròl
  • cascavel: cadun dels torns qu'òm fa en restant suls pès e las mans sans que lo còrs tòque lo sòl; [karkavé] fr. grelot
  • cascavelar: avançar fasent cascavels
  • casiau: pèça de vinha
  • caston : fr. bergerie
  • cat (Carladès), chat : cat
  • catar: amagar, escondre, abrigar, cobrir
  • catonar: careçar, amanhagar
  • caula: graula
  • caura: v. còure (avelanièr)
  • causa (per " que): per çò que, perque
  • celèira, cereira [sareida?, sardeira], cerèisa, ceriesa: cerièra
  • celerier, cereis, cereir, cerier, ceredier: cerièr
  • cenelhier: fr. aubépine
  • censa f. : fr. bail, contrat
  • cerv: cèrvi
  • cesta, ceston: panier (s'i ditz tanben)
  • cestús?? : país, luòc dont venèm
  • chabeç: fr. traversin
  • chabra (Velai) : saltarèla
  • chab(d)elièra: riban de fil
  • chabidar: s'assopir, somnolar
  • chadeira, chaseira, cheira: cadièra (tanben emplegat)
  • chadeira: cadena (tanben emplegat)
  • chadenàs: cadena gròssa per traire los arbres del bòsc
  • chala(da): passatge, camin desgatjat de nèu; traça dins la nèu
  • chald, chaud: caud
  • chalm, chauma: planèl esteril
  • chambalià, chambaliá? (chambaliga), chambalha: cambaliga, garrotièra. fr. jarretière
  • chambre (de mar o de riu) : cranc
  • chamin de pè: viòl (tanben emplegat)
  • chaminon: viòl de pè
  • chamjar: cambiar
  • champanhon: campanhòl
  • chambe, charbe/cherbe/cherba, cambi, canabau, chanebe, chandre, chandra f. : cambe, carbe
  • chambon: cambajon
  • chamèis: suja
  • champeirar: seguir, caminar sus la traça de qualqu'un
  • chanau f. : fr. cheneau, gotièra de zinc au bòrd del teit (mas: 'canal' m. fossat d'escolament)
  • chancèl: ataüt
  • chandela, chandeala: chandela; gratacèl
  • changre: cancre
  • chanit, -ida: fr. moisi; sòl de mal trabalhar; acerb, aspre
  • chantel: cotèl
  • chap-coissin: cabeç (fr. traversin)
  • chap-leit : fr. bois de lit
  • chapusar: fr. charpenter, débiter le bois à la hache
  • charba: ansa
  • chardas (las ) : velhadas durant las qualas se cardava
  • Charenda f.: Nadal m
  • charent, -a: que demanda un prètz tròp elevat
  • charga: carga (tanben emplegat)
  • chargar: cargar (tanben emplegat)
  • charrau: camin d'espleitacion
  • charreira, charrèira, carrieira: espaci entre doas bòrdas, mena de rua
  • charvalhar (Riòm) : fr. patouiller, manier salement, détériorer
  • chas: a cò de
  • chasau: maison arrueinada, fr. chaumière
  • chaschòu: crani, tèsta entièra
  • chasque inv. : cada
  • chassanh: garric
  • chasso (chasson ?) : roire
  • chastèlh (plur. chastèlhs/chastiaus) : castèl
  • chastra: buc, bornat
  • chatau: cabal
  • chat-foin: putòi, catpudre
  • chaubre, chaure: caber, cabir
  • chauchar: caucar. fr. presser, fouler
  • chauçada: barratge
  • chaucida, chaucit: cardon
  • chauçura (Bassa Auvernha): fr. chaussure
  • chaudre: caler (se ditz tanben); caber, cabir
  • chaul: caul, caulet. fr. chou
  • chaul-raba: fr. chou-rave
  • chaumesir: fr. moisir
  • chaumesit, -ida: fr. moisi, -e
  • chavalh [chaba] : caval
  • chavanhòu, javanhòu: fr. hibou, chat-huant, grand duc ou petit duc
  • cheir, chèir, chier, cher : gròs rocàs; clapàs; endrech o país rocalhós, fr. éboulis, amoncellement de pierres
  • cheira: colada volcanica d'escòrias
  • cheiron, cairon: petit molon de pèiras
  • cheiràs: clapàs
  • chèrchapaís: vagabond
  • chiar (per evolucion: chagar>chaiar>cheiar>chiar): cagar (tanben emplegat)
  • chibòta: cabana (de pèiras)
  • chin-tais: tais
  • chindra: címec, cinze, cinza
  • chuchutar: murmurar
  • chuta: chòta (ausèl)
  • ceal, ceau ([shaw] Mauriac, Sant Flor, Lo Puèi), cèu ([shèu] Salèrn), cièu franc. (Orlhac): cèl (forma que comença en Mende)
  • cinglar: foetar
  • cintura delh Bòn Dieu: arcolan, arcan (tanben emplegat)
  • cireir: cerièr
  • cist: cistre (pèira)
  • civèira: fr. brouette
  • clamion: apèl, aclamacion
  • clan: coratge; eslanç, vam. se donar clan
  • clanca: fr. commère
  • clancar: fr. commérer, de bavarder en toute occasion
  • clapeiràs: clapàs
  • clenchar (se): fr. se pencher
  • clergue: clergon clerjon. fr. enfant de coeur
  • clujada: teit de fen
  • coada, còada?: acès, cubèrt, angar fr. appentis. Fig. Se botar a la coada
  • coarro, coarre: proprietari, patron
  • coca: noga, notz; patata (Mauriac, Salèrn...)
  • cochara f. : culhièr m.
  • coche: pòrc
  • cocuda: fr. primevère
  • cocut: fr. jonquille
  • coeire/còire: coire (vèrb); fr. marmite
  • cofal: cofat. fr. gifle
  • cogorla: fr. citrouille
  • coige m., coija? f. : jaciment (minièr)
  • coijar (se), s'anar coejar [kuetzà/kuedjà] : cochar (se)
  • coita: fr. hate f, presse f
  • còl [kwòl] : fr. cou
  • còle: col (de montanha)
  • colenha: conolha, filosa
  • coleira: còla; passatge estreit entre doas còlas
  • colh: fr. cou
  • colièra: penda, còla
  • comador: angar, cubèrt
  • comencar: començar
  • companatge: lach, burre, formatge e tot produch lactic
  • compassar: despassar:
  • conòlhada: conolha
  • conflabueu: salamandra
  • congeira, conheira, congènha?: congèsta
  • conhar (ò): fr. pousser
  • cònse: fr. conseiller municipal. primier cònse: fr. maire, ostau del cònse: fr. mairie
  • consire [kushire] : crebador. fr. crève-coeur
  • cònte [kwònte]: conte
  • còntia: discussion, disputa
  • contiar : fr. se chamailler, se disputer, amicalement, se taquiner.
  • continent: immediatament
  • còntranòvie: fr. garçon d’honneur
  • convisar : discutir
  • còp [kòp/kòt] (plur. [kòts])
  • còp d'alhís: fr. coup de feu, enthousiasme
  • corcheira: corsièra
  • cordelièra : còrda, cadena o boton per sonar lo monde a la porta
  • còrdre (/se): rentrar a l'ostal
  • corniòla: fr. gosier
  • corrau: fr. haras
  • corriada: fr. liseron
  • corsa: corsièra (tanben emplegat)
  • cossí [kesí/kosí]: coma (interr. e non interr.)
  • cortiau: carrièra bòrnia; cort (ensems dels enclauses orticòlas)
  • cos: agrafuèlh (tanben emplegat)
  • cossirar: sospirar
  • cossirós, -osa: inquiet, - a
  • costat (al " de) : a costat de
  • costat de neu: oèst
  • còtla: mongeta (verda)
  • còuclhe m. nogalh, clòsc (de fruch)
  • còure m. avelanièr
  • crebalhas f. pl. : fr. semailles (crebir = cubrir, cobrir)
  • crebir : cobrir, cubrir
  • cremason: brutladura
  • cremeson (aver de): aver enveja fòrça
  • creme m. : fr. crainte
  • crenhar: crénher
  • crespar: fr. crisser
  • crestar (se): dreçar (se)
  • crida (creda? [crida]): cicatriça
  • cròi: mauvàs, marrit
  • crossar/corsar: breçar (latin tardiu *crontiare)
  • crossarèla: breçairòla
  • crosset: breç
  • crèu: nogalh
  • cròmpa: crompa
  • cròç: breç
  • cruesar (francisme?) : cavar o clavar (los dos emplegats)
  • crubir: fr. semer et herser
  • cruca: dessús de la testa, testa
  • cubèrt [tyubè]: teit
  • cubrir: cobrir; semenar
  • cuèire v: còire
  • cuèissa (far ") : faire place (sur un siège), se pousser un peu
  • cueu, cuu [tchoo] [kiw], cuòl: cul
  • cuja (en "): fr. a falta de; en luòc de
  • cujon: molon
  • culhir
  • cunh: recanton
  • cunhar: fr. fosir
  • curalhèir: pilòt de pèiras
  • cusina: cozina
  • cusinar: cozinar
  • cute, cut: grapaud cantaire
 
  • dalainèir: prunièr
  • damaisèla: libellula
  • dant-ci (que) : abans (que)
  • daprès adv: après
  • darcar: Darcar lo barreirat: passar una frontièra, cambiar de situacion, cambiar de camp, eventualament trair.
  • daret: aret (tanben emplegat)
  • darna: fr. teigne (insècte)
  • darreir/darrier, darrèira adv. darrièr
  • darreiriá, darrieria, dabòria: autom
  • darú (grafia??) : testut
  • dauna: cauna
  • daururas: joièls
  • davans, davant (que) : abans, avant
  • davant n. : faciada
  • davantièr: faudau, davantal
  • davisar: apercebre
  • dedalièira: fr. digitale (flor)
  • decebança: decepcion
  • defèci: vergonha
  • defròcas: vestits
  • degosina : fr. farce (blague)
  • deigalar: regalar
  • delh: del
  • dembe, dambe: ambe
  • dengun: degun
  • desacatar: descobrir
  • desaprimatge: accion de manjar, far brostar la primièra èrba al primtemps
  • desaveni, desavénia ? - desavenhe, desavenha: desagradable, desplasent
  • desbrenar: levar lo bren, lo brutitge; desgatjar qualqu'un d'un marrit afar
  • descatar: descobrir
  • descompassar: despassar
  • descotir: se desbrolhar
  • desempuei: puèi
  • desfeci: desgost
  • desfiular: dessadolar
  • desfortuna: fr. malchance
  • desjunar [deyjunà] : dinnar
  • deslurat, -ada: fr. déniaisé(e), résolu(e)
  • desnut, -uda: nut, -uda
  • despachar (se) : afanar (s')
  • desparar (se) : se coitar, se brandar
  • despartir: partejar; dividir
  • despertin [desparti] : espertin
  • despiech (en ) siá... : maudich siá...
  • desrancar : arrancar, dostar quicòm en o topar
  • desrason: fr. sottise (qu'on fait)
  • desrochar, desroca: abatre, demolir
  • dessobre: dessús
  • dessotz: dejós
  • destrame, detrame ? fr. recapte, solharda, trastero (lieu, chambre où l'on dépose tous les objets qui ne font qu'embarrasser et encombrer les appartements, tels que les malles, les caisses, les meubles hors d'usage, etc)
  • destrech, destreit ("distrecht"): estrech, estreit
  • desvelhar (se) : revelhar (se)
  • deval(s) : devèrs lo(s)
  • devertir: divertir
  • desvuedoira [divedujro/devudajre/devedujro], esvoeidas f plur: debanadoira. fr. dévidoir
  • dià de dià! : diable!
  • dijuòus (Cantal): dijòus. Dijòus Folhat: Ascension
  • dimergue: dimenge
  • dinc: dins (tanben emplegat)
  • dissandes (de */'die 'sambati/): dissabte (de */'die 'sabat-i/)
  • drulhier: rove
  • diumenja f., dimenche, dimergue : dimenge
  • doblar (se) : redreçar (se)
  • doblon: taure de dos ans
  • domaine: domèni
  • domde: domdat
  • domentre: dementre, mentre
  • dòna(-i) ! : fr. frappe !
  • doncar: penecar (penechar)
  • dorna: ferrat de metalh
  • dos m., duas fr.: dos, doas
  • dostar: ostar, tirar
  • dòure (/se), aver mau : dòlre, aver mal
  • draulha: percha
  • dreçador: bufet (mòble)
  • dreciera, dreiceira: corsièra (corseira), acorchièra
  • dreit (alh de): fàcia (en de)
  • dreit adv. : plan, bèlcòp. dreit content : encantat
  • drinlha: druèlha, aliga. fr. alise
  • drolhat: trempe
  • drulhièr: fr. alisier
  • duc m, dugo m: chòt (grand hibou)
  • duganèla: fr. chat-huant, grand duc ou petit duc
  • durbir: dobrir
  • eicalaci: regalèssia
  • einuege: enutjat
  • eiressil: api
  • eissagar: fr. lessiver
  • eissag/eissai: assag (tanben emplegat)
  • eissaiar: assajar, ensajar
  • eissit: moment qu’un païsan boriaire quita sa bòria a la fin de la logada
  • eissiga: estimar lo chatau viu e mòrt, establir l’estat dels luòcs fach per un boriaire que part, o per lo que dintra
  • eissolelhar (s'): fr. suer sous le soleil, se bronzer au soleil, prendre un coup de soleil
  • eissuar, eissunhar: eissugar
  • eissublar: doblidar (tanben emplegat)
  • elh: en lo
  • e(s?)lienar: fr. glisser (gasc. eslencar. cat. esllenegar)
  • els: en los
  • el/ela: el. V. G-el
  • emanha: avellana V. aulan(h)a
  • embaiard: civièra per desplaçar lo pòrc mòrt
  • embeurar [embiwrà] : puslèu per un terrenh. V. Ongir
  • emboconar, embocanar: pudir
  • embofat, embufat: un pauc excitat o empebrinat
  • embonhilh [ambunhi] : embonilh
  • embrenar (/s'): encombrar, embarrassar, emmerdar (/s'); fig. embarrassar (/s')
  • embrolh: fr. embrouille; imbroglio
  • empaitar: empachar (tanben emplegat)
  • empatolhar (s'): fr. s'embabioler
  • empatinar, empatenar? : apressar
  • enançament: progression
  • enançar: fr. prôner
  • ençai (d'avora/d'aquesta ora ) : d'ara enlai
  • enchiprar (s') : s'empebrinar
  • enchiprós -osa: querellaire
  • enclausa: resclausa (d'aiga)
  • enclum: enclutge
  • encre,-a: nerviós, - osa
  • endarrier (Velai) : autom
  • endejunar: desdejunar
  • endeluòc [endelio], endiluòc: enluòc
  • endular: fr. hurler
  • endurar: suportar
  • endurmir: endormir
  • enfenar?? [infinà]: enfectar, envasir. fr. infecter, envahir
  • enfle, a: enflat, -ada
  • enfonilh, enfonhilh, embossaire ??/embochaire ?? [embusajre], embotador : embut
  • engaunhar: fr. tourner en dérision
  • enginar: preparar
  • engraissada: pan burrat
  • engravadissa: avortament epizootic (vachas)
  • engravissa: escaravissa
  • engrisòla: fr. lézard gris
  • enguetar: agachar (tanben emplegat)
  • enlai (d'ara " : d'ara en davant)
  • ènna (Orlhagués): èdra (gallés 'èdenno')
  • ennarts : fr. échafaudages
  • ennejar: negar
  • enojar, enòujar, enhorar [inhura], enueiar : fr. ennuyer
  • en que siam (mai): en quicòm/endacòm (mai) (tanben emplegat)
  • enrufar (s'): s'irritar
  • ensalada: fr. salade
  • ensenhaire, a: ensenhant
  • entau: atal
  • entautar (s'): enfangar (s')
  • enténher: pas poder s'enténher de: pas poder s'empachar, se retenir de
  • enterralhar: fr. butter (per. ex. les pommes de terre)
  • entitainar, entetinar: obsedir
  • entremèi: entremièg
  • entreprés (demorar): demorar sens res far a se pausar de questions
  • entretendre: entreténer
  • entrò a: fins a, dusca a
  • envertolhar: recurbir, entornar, enrotlar, envolopar
  • ès/dès: v. Vèrs
  • esbaujas: bofet de farga
  • esborfit: amolit, fr. ramolli
  • esbrajas: pantalon
  • escabiosa: fr. scabieuse (flor)
  • escainar, escaisnar: sobrenommar
  • escantir
  • escargòu: cagaròl, cagaraula
  • escartar (la farda) : estendre los vestements
  • escarteirar: fr. écarteler
  • escatrar: galaupar
  • escaufar (s'): fr. réchauffer
  • escavartar v. esparpalhar, micalhar; s'escavartar: s'escartae, s'aluenhar
  • eschalatges? eschaladiers? : degràs d'un escalier
  • eschampelar: esparpalhar
  • eschamplai/eschamplat? (èsser ") : fr. ailleurs, un peu paumé, bizarre
  • eschandre v. rescalfar
  • eschantir: escantir (tanben emplegat)
  • escharpilhar: fr. effilocher, carder
  • escharvalhar: fr. abimer
  • eschaucir: causir
  • eschaudre: fr. sevrer; détourner (l'eau d'un moulin)
  • eschavanelh: v. chavanhòu
  • eschilla: esquilla (fr. sonnailles)
  • esclairon: aparicion luminosa e imprecisa qu'espauruga
  • esclaraire: fr. éclaireur
  • escofina: fr. scie égoïne
  • escoga: escoba
  • escolèir: regent, mestre d'escòla
  • escorcir: acortar (far plus cort)
  • escorgar: escorjar
  • escòt: fr. brin (p. ex. de genêt)
  • escoutar: escotar (e 'ausir' en nombroses parlars)
  • escrancar: crebar, agotar fisicament
  • escuròu: esquiròl
  • esfolerat: enrabiat
  • esfòrç de temps: auratge
  • esgiau: esglai
  • esglage, englage: esglai, esfrai
  • esfurinat: fr. effarouché
  • esglaiar: esglasiar
  • eslaiat: fatigat
  • esliucejar: far d'eslhauces
  • eslonjar: alongar
  • esluenhar: alonhar
  • esluiç/esluicida/esliuç/esliuça/espernhada/esparnida: eslhauç
  • esmaiar: inquietar, estonar
  • espantar: estonar. fr. étonner
  • esparnida: fr. éclair
  • esparrabingar (s'): fr. se déhancher en marchant
  • espatlar: demolir, desmantelar
  • espauresit (Nòrd d'Auvèrnhe), espauresat (Varena de la Dòra) : paurugat (Sud d'Auvèrnhe)
  • espeçar: trincar
  • espeitar [espiytà] : esperar (atendre)
  • espelhar: estrifar fr. déchirer
  • espepidar: espepissar, agachar quicòm amb atencion
  • espertin, despertin: collacion del miègjorn, e per extension del tantòst
  • espertinar/s'espertinar: dejunar, far collacion
  • espetament (volcanica) : erupcion (volcanica)
  • espiauna: espingla
  • espicea: fr. épicéa
  • espingar: saltar, gambadar
  • espiujar: fr. éplucher
  • espòr: clauson
  • esquitlhar: lisar
  • essira: nèu; vent NO d'ivèrn portaire de nèu (dins las regions que dison "la nèu" lo vèrbe 'essirar' tracha del vent, dins la region que ditz "la neja" es la quita nèu e s'i ditz "la sira", emai s'es una nevada calma)
  • essirar: nevar; far de vent NO d'ivèrn
  • estadís: fr. rassis
  • estafeta: fr. éclaireur
  • estalambor: baston de boièr
  • estam, estain: estanh (metal)
  • estament: situacion
  • estampa: tampa (fr. vanne de l'étang)
  • estampanit, ida: estabosit, espantat
  • estau: maison (mas en auvernhat septentional: sala granda mal tenguda, cafarnaom)
  • estauja: estauvi
  • estausin: avant-teit, bordura del teit, esgot del teit
  • estavanir (s') : fr. s'évanouir
  • esteala, estièl, estèla: estela
  • estendilhièr: fr. goutte d'un bord de toit sans chéneaux, point de chute de l'eau d'un toit
  • esterlusir, esturlesir
  • estisoira(s) : cisèus
  • estolha: estobla, fr. chaume
  • estornir, estronir: esternudar
  • estrada: rota granda
  • estranhe: estranh
  • èstre: balcon, bescaume
  • estrebons: fr. soudaines rafales de vent glacé
  • estrelhar (se faire): infligir una correccion, fr. dérouiller
  • estruge m. : ortiga, estrigol
  • (es?)trumèl: cavilha (dels umans)
  • eu: el
  • esvetlar [esvenlar] (s'): s'ajaçar, s'espatar
  • esvoeidas f plur: debanadoira. fr. dévidoir
  • fableta: fr. comptine
  • fachineira, fada : bruèissa
  • fadard [fadar], fadarda/fadassa? : fat, nesci
  • faina: fagina; fr. faine
  • faja: fr. faine
  • fajòla: faiòl
  • faler: caler
  • faganàs: pudor f. (marrida olor)
  • farinada: matafam fr. espèce de galette frite au beurre ou à l'huile, que l'on fait dans le ménage
  • fargeira, faugeira? : falguièra
  • farina (far) : esmenudar
  • fauc [fuòc] : fau (vèrbe Faire)
  • fauda: rauba, farda
  • faudau [fujau] : davantau
  • fava: fr. haricot
  • fedon: fr. poulin
  • feneirar: fr. faire les foins
  • ferrat: ferrat de metalh
  • fèstre: fr. faite
  • feure, fiaure: febre
  • feureir, fiaureir: febrièr
  • fiardar: anar regde
  • ficre! eufem. fotre
  • fieirau: fieiral
  • figòt (fuegòt): fogar, fogat
  • filhat, ada, filhastre, - a? : gendre, nòra (tanben emplegat)
  • filheta muda: eco, resson
  • flajolet: fr. flageolet (instrument de musica)
  • flaunha: fr. rhume de cerveau
  • Flors (Las): Las Cendras
  • florejar: fr. froler, effleurer
  • flusta: "frossa" (paur). fr. frousse
  • flustós: pauruc
  • foaire, foaissar: foire, fòser, trabalhar la vinha amb lo feçon (fr. binette)
  • fogeir: foguièr
  • fojaçon: fogaça; espècia de pastisseria d'ordinari forma d'X, facha de farina, d'uòus, de sal e de laitatge
  • fojada: fr. feu de broussailles
  • fòlh: fòl, enrabiat
  • folhar: fr. reverdir
  • fònt: font
  • foquet: banqueta
  • forest (arcaïsme): bòsc
  • foreston: gàrdia, agent forestal
  • formatge [furmadze]
  • fornelar: far una tempesta de nèu
  • fòrre [fuòjre] : fr. paillasse
  • fotimassar: fr. taquiner, tracasser, ravauder
  • fotrau: fr. imbécile
  • frau: fr. terre inculte, lande, mauvaise terre
  • fraunhós: fr. barbouillé
  • freid: freg
  • fresa: fr. framboise
  • freschum: carn (fresca)
  • fresilhar: fr. chifonner
  • fretas: fr. sabots de frein sur une charrette, dits aussi 'la mecanica'
  • froment: fr. blé
  • frostir:
  • frostit:
  • fum: perfum, fumet, atmosfèra
  • fums: fr. brouillard
  • fumareir, fomarèir: femièr
  • fumeira: fum
  • fuòc [fiot/fiot]
  • furmic: formiga
  • fustarèl: canoa, batelet emplegat sus l'Aleir
  • gabion: vagonet de mina
  • gag [gat] : fr. geai
  • gala(m)pian, -ana: fr. gamin, -ine
  • galar (se) : amusar (s')
  • galatge, galatjon: joguèt
  • galòia f: fr. imbécile
  • gandir (se): marchar cap a quicòm
  • ganta: narcís blanc
  • gantèira: senda, camin
  • gaspa: fr. babeurre
  • garba, gèrba: fr. gerbe
  • garbèira: fr. meule de paille
  • gardejar v. mirar
  • gargès: imbecil
  • garla, jarla: fr. grand vase pour le lait
  • ga(r)landatge, garandage ft. cloison, ordinairement en briques, au moyen de laquelle on sépare les différentes pièces ou chambres d'un appartement
  • garlon, jarlon: ferrat de fusta per móuser
  • garnassa: la òc plantat de resinoses
  • garre, garri: mascle ardent; gat (nom afectiu) (tanben 'garri' es lo rat)
  • garron: gat (nom afectiu)
  • gasar: caminar en s'enfonzant dins l'aigua, la nèu, la fanga...
  • gasta??, gaste?? : pese
  • gat (prononciacion de 'gag') : fr. geai
  • gata: mongeta vèrda; fr. gousse des légumes; pois
  • gatges: mòbles, vaissèls (fr. vaisseaux)
  • gaudòt: fr. petit malin. escais de las gents d'Orlhac
  • gaudre m.: torrent
  • gauma, gome: fr. goître
  • gaunha: gauta; per ext. boca
  • gavinet: cotèlh
  • gavo: cròs, gaste, en parlant d'un fruch, principalament per las castanhas
  • g-el, -a (plur. g-elses, -as, g-eusses, -as, i-eusses, -as) [ge' se/ge' si/ge 'shi/i' she?/jë' ses?jew' ses?] : el, -a; els, -elas. fr. lui, elle; eux, elles
  • gelibre: gibre
  • gema [gema/gima] : escuma; crema (en particular del lach)
  • gendarma (gendarmE?): areng secat
  • genest: genesta
  • gente, gèntie: polit. franc gèntie, dreit polit: tras que polit
  • gèrba, garba: fr. gerbe
  • gemorejada (DJIMOUREDSADA): fr. giboulée
  • gemorejar (DJIMOUREDSAR): fr. faire des giboulées
  • getar: alargar (lo bestial)
  • giaunada: gemiment, planh
  • ginèst, genest: ginèsta
  • gibar: far una bòssa
  • giraudet: fr. casaque de toile (des bourgeois)
  • gironda: ironda
  • girveir: genièr
  • gitar: fr. neiger dru
  • glèisia: glèisa. fr. église
  • glissar: fr. glisser
  • glorieta: gloriette, petite chambre, fournil
  • gojard : fr. goujat, aide-maçon et le manœuvre en général
  • gola fr. gorge resserrée entre des montagne
  • golada: ribòta (s'i emplèga tanben)
  • golhòt: fr. goujon
  • gonfle, a: enflat, -ada
  • gòça (gòrça?) : fr. haie arborée
  • goja: cogorla (tanben emplegat)
  • gòrdia: vigor
  • gorgon: cusson (tanben emplegat)
  • gòrgue: tuf (puzzolana)
  • gòrja: boca
  • gorjada: tanben 'menjadeta frugala'
  • gornilha: granhòta, granhola
  • gorrièra: eleganta
  • gorrin: vaquièr; camisòt
  • gostar: dinnar
  • gòt a gòt (anar ") : gota a gota, degotar
  • graissa doça: sagin
  • gralh: còrb
  • gran [gro] adv. : brica, ges (tanben emplegat)
  • grana, grona: rasim
  • granauda: granhòta, graolha
  • granolha: granhòta, graolha
  • grapats : pèiras e bordilhas que demòran après un trabalh de construccion, de demoliment
  • grapiunar: gratar, folhar
  • graumilhar (se) : se trigossar, arpatejar, se remudar coma se quicòm vos prusia
  • graupir: sasir
  • gravena: sabla, grava
  • grèu, -èva: lourd; grave
  • greule, griole: rat campanhòl
  • grevança: regret
  • grevar: regretar. Me'n grèva: regreti
  • grinzeleir: fr. groseillier
  • grolhon: pòrc (pichon)
  • gromel: fr. écheveau
  • gronzeleir: groseiller?
  • grovar: covar
  • guel, -a, guelses/i-eusses, -as. V. G-el
  • guenchir, guinchir ? fr. détourner, incliner, pencher, aller de côté, esquiver, se détourner
  • guechit: fatigat
  • guenilhas: sòrtas de bunhas del costat de Tièrn
  • guèrlhe, guèrli: fr. qui louche
  • guièra: vaissa (tanben emplegat)
  • guinhar: mostrar del det
  • gulha : fr. mur pignon
  • gusa: fr. buse; anc. busac, busal, busau
  • iable: diable (diablei a Riom)
  • iera: ièra, èdra. fr. lierre
  • ivern: nèu
  • ivernar: nevar
  • jabiòla: gàbia per los poletons
  • jaca: vèsta
  • jadeu: fr. jatte, vaisseau rond et sans anses?
  • jagossar : fr. peiner, avoir du mal.
  • jai: gai (auseu)
  • jaire: s'anar j.
  • jalhon: polet
  • jamba: camba (tanben emplegat)
  • jambilhon: gambajon
  • jambre: v. Chambre
  • japar: fr. jaser, faire des commérages
  • japaire: commère
  • jaquí: vejaquí (tanben emplegat)
  • jardinatge: ortalha (legums produsits a l'òrt)
  • jarric: rove
  • jaspi: fr. aspic
  • jau/jalh, jalhard: gal
  • javanhòu: chòt
  • javílha: cavilha; fr. cheville. javilha folada : entorse à la cheville
  • joana: jonquille
  • joièl: fr. bijou
  • joielier: fr. bijoutier
  • jòine [juòjne], joine : jove
  • joncha: fr. andain
  • jonh? jont? : jo de buòus
  • jonht: jonch
  • jontura: bestials de laurar
  • jòune, a, jòine, a: joine, a, jove, a (los tres s'i dison)
  • jòus: v. Dijuòus
  • junc: jonc
  • junhant, a: prèp, a, limitròf, a
  • juòc [gio] : jòc
  • jurar: rembolar
  • lai: i (locatiu)
  • lai: fr. souci
  • laiat: fatigat
  • laïns, lais adj ailà, alai
  • laissa: alluvions
  • lanhar (se): aver de lagui, se demandar se qualqu'un va plan o non
  • lat de l'entrant: oèst
  • lauras: labras, pòts
  • lavanhar: fr. flatter, cajòler, caresser
  • lechon : gormand (gromand s'i emplega tanben)
  • leja: fr. luja
  • l-èsser: èsser
  • levada: barratge. de levada: fr. d'emblée
  • levita: vèsta. fr. lévite
  • li: i (locatiu)
  • liada: meitat de jorn. La liada delh matin (=lo matin), la darrèira liada (=après-miegjorn)
  • lianh: aval. fr là-bas
  • limon: fr. madrier
  • lisèrt, lusèrt: lusèrp
  • lissar: fr. glisser
  • lista: fr. Bande de terre; champ plus long que large (del latin lista, bordura)
  • liuçjada ([lustsada] grafia?) : eslhauç
  • liuçjar ([lustsa] grafia?) : far d'eslhauces
  • liurar: voidar
  • loca: groselhièr (tanben emplegat)
  • loda: fang
  • lòng, lònja: long, longa, lòng, lònga
  • lònh: luènh (tanben emplegat), luònh
  • lòssa: cace
  • luenta (la) : lo lonhdan
  • lum: calelh d'òli de quatre o cinc becs
  • lunar: far de luna
  • luneira: clar de luna
  • luns: diluns
  • lura f. : animal gròs; fug-l'òbra, coard, paucval
  • lusèrt, lisèrt: lusèrp
  • madament : parièrament
  • madèble: malaudiu
  • madiera : brancas de sause
  • mèstre [méstre] : mèstre (forma mai emplegada)
  • maestre [maytre] [muytre] : mèstre
  • mai: tanben
  • mag, maid, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin
  • mai, malh: pibol
  • mainatja-te!, mainatjatz-vos! : Tenètz-vos fièrs (formula d'adieu)
  • maite. tantes maites: tants d'autres
  • maitot/mai: tanben (s'i ditz tanben)
  • majofa : majossa
  • majofla: majossa, majofa
  • maganhós : malautiu, que sembla pas en bona santat
  • malha fr. meule; tas de gerbes dans une grange
  • maluç m. : amaluc
  • mambor: dificultat, charivari, bruch
  • mance, -ça: esquèrra
  • mançard: esquerròt
  • mandurar: macerar
  • manhar: dominar, batre
  • marbiocha/merbiucha (grafia mai etimogica) (etim. bas lat. *minimicula) : drolleta
  • mardet [mortchí] : boc
  • màrfie: fr. transi, engourdi
  • margarida: coccinella
  • margolhar: fr. patauger, manier salement, barboter
  • marguilhièr: fr. bedeau
  • marmelaud: manouche, nomade, gitan
  • marts: dimarts
  • mas: sonque, solament
  • masada, maseda, masela, masel, masa, mase?, maeda [moeda] : formiga
  • masada: fr. hameau
  • masca: bruèissa
  • mascharar: mascarar. fr. barbouiller, noircir, charbonner.
  • massança: colleccion
  • 'massar: fr. prendre; ramasser; se refugiar
  • masuc: fr. buron
  • maton: fr. tourteau (producte de sarratge de las prèissas)
  • maussa: majofa, fraga
  • mauvàs, -asa: malvat, -ada
  • me (ex: per me) pron. ieu
  • meal: mèl
  • mècres: dimècres
  • mèdia: fr. sieste. V. Mèidia
  • mei: amb
  • mèi, mèja/mèija/mèia, edemièi, demèja? : mièg, mèi (tanben emplegat)
  • mèidia, mèdia, meijorn: miègjorn
  • meijornar: espartin
  • mèinuèit: mièjanuèit
  • meire/medre: meissonar
  • meiriar (se) : mudar d'ostal (del latin 'migrare')
  • melh: milh (fr. millet)
  • 'melh: al, amb lo
  • mèlh(s): mièlhs
  • mentre adv. : durant
  • meola [m(i)ewla] [miaula]: mesolha, modela, mica (de pan)
  • mèque: fig mocat. fr. penaud
  • merende: repais dels trabalhadors que se manja al mitan de la matinada, vèrs dètz oras, e al mitan de la vesprada cap a quatre oras
  • meritar: Acò li merita ben: merita ben acò
  • mès adv: mas
  • meschaent, a: dolent, a
  • mesenga: fr. mésange
  • mesir, mosir : fr. moisir
  • mèsma: meteis, -sa
  • messatge: vailet, servicial
  • miá: amiga (sentimental)
  • mialaud, mialon? : fr. mialan, milan
  • micha: pan blanc
  • mielhs (de) de mai plus, de plus, en otra
  • milhard: claufotís de ceriesas
  • mimí/niní: nenon
  • minaire: menairon
  • minauna: gaton, caton
  • mineira: mina, mena
  • minjar: manjar
  • minòt: gat
  • mioleira: basalt
  • mirgalhat : fr. de plusieurs couleurs
  • mis, blat d'Espanha: blat de las Índias
  • mission: tot far mission de: tot en fasent semblant de
  • mitanièr, a: capmasièr, a
  • moinant: donat que, estant que. fr. attendu que, étant donné que
  • mòl [mwa]: mica (de pan)
  • mola, moleta: flasca, flascon
  • molet: molin (tanben emplegat)
  • molha: fr. endreit tranquil d'una ribièra; luòc ont l'aiga cola tan discretament que pareis dormenta.
  • molhard: fr. sorsa d'aiga viva que nais dins los pasquièrs de las montanhas nautas.
  • momonejar: fr. marronner; murmurer
  • monalha: fr. marmaille
  • mòna: monina, monard
  • monèira: fr. hanneton
  • monilh: nombril
  • morralhar (se): se barbolhar (p. ex. la cara de manjar) ; se cobrir (lo cèl)
  • morralhar (se): lord, barbolhat; ebri
  • morla: socha (tanben)
  • moschaud: tavan
  • moschon: mostic; moscard
  • mosseiron: campairòl
  • mosteau m., mosteala: mostela
  • mostièr : monastèri
  • mot, mota: sens còrnas (animal)
  • mota: pelena, gason, pelosa
  • mòuser: fr. traire
  • mouton: moton
  • móuser: mólzer
  • muaa: auratge, avèrsa (evolucion de 'mudada')
  • muralha: mur
  • Nadau f: Nadal m
  • narisa, narina: narion
  • narma adv cap
  • narsa: sanha perilhosa (tanben emplegat)
  • nau: nòu (tanben emplegat)
  • naular: navigar
  • nautenc: fr. hautain
  • neaula, niola [niwva, niwga] : nèbla (fr. brouillard)
  • neaulós: nivolós
  • nèbla f. fr. brouillard; brume
  • neija, neja: nèu
  • nèir(e), a/nièr, a: negre, a
  • nèci, nèsci ?? , -a [nèjsi]
  • nevier: fr. névé m
  • niarma, niun: degun
  • nibol : nivol (tanben emplegat?)
  • n(i)eus: quitament, e mai
  • niula: nivol
  • no: nos. fr. noeud
  • noche: grosilhièr
  • nogièir: noguièr
  • nojalh: nogalh
  • nòn [non] : non
  • nomar: apelar, sonar qualqu'un
  • nosilha: avelanièr
  • notza: notz, noga
  • nov'oras (las ) : desjunar tradicional del matin
  • nu: nud
  • nuech [nuet/në], nueit [nej/neit??] : nuèch, nuèit
  • nuòu, -òva: nòu, -òva








Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...